Mas: eleccions o dimissió

La roda de premsa d’Artur Mas va ser un acte de propaganda amb l’objectiu de reforçar el seu lideratge malmès per no haver convocat les eleccions a les quals va comprometre’s, la negativa d’ERC acceptar la imposició de la llista única i pel fet que, malgrat l’allau de dades, avui, a ulls de la majoria de catalans, estem pitjor que fa dos anys.

Mas va concloure, com Rajoy, “que la crisi s’ha superat i ja és història”. Sorprenent balanç. La roda de premsa semblava fer-se en un congrés d’empresaris als quals retés comptes de com n’és de bon gestor  pels “seus interessos”. Hi és cert. El paisatge de la crisi en deixa un panorama on les elits han acumulat riquesa com mai a costa de l’empobriment generalitzat. El seu discurs triomfalista ofenia davant l’emergència social que viuen, cada dia, molts catalans i catalanes.

Cap esment d’un “gir social”. Per Mas la justícia social és aliena al procés i el procés ho és dels pressupostos. Sembla una frase bonica per envernissar-se. Davant el patiment d’un quart de la població que viu en els llindars de la pobresa, la precarització del treball i sous miserables, dels 700.000 aturats (el 60% de llarga durada i el 50% sense cap prestació), els desnonaments, les 200.000 famílies que no poden escalfar casa seva... el silenci que amaga fins a quin punt augmentat de les desigualtats cap autocrítica de les receptes neoliberals que només posen pedaços assistencials absolutament insuficients com recorden, un dia sí i un altre també, des de Càrites a la Creu Roja.

Silenci també davant el fet que un govern que s’omple la boca d’estructures d’Estat en quatre anys ha privatitzat tot el que ha pogut, proclamant el “tot en venda, facin negoci” facin negoci amb allò que és públic i bàsic com la sanitat, l’educació, l’aigua... cap esment sobre nyaps immensos com ATLL o Tabasa.

Cap paraula sobre l’acusació a qui fou secretari general de CiU, Oriol Pujol, de cobrar comissions amb la deslocalització d’empreses mentre acomiadaven milers de treballadors o tornant a dir que “el cas Pujol” és un assumpte privat. La corrupció que ha corcat CiU. És pot parlar de regeneració democràtica i callar davant d’aquesta realitat o els 16.000M€ de frau fiscal d’aquestes elits a les quals representa?

La roda de premsa que anunciava una altra roda de premsa per dijous amb “el desenllaç” sobre el culebrot de les eleccions, però va tenir un contrapunt inesperat al vespre quan uns centenars d’activistes de l’ANC l’esperaven a Girona i li van etzibar: “Eleccions o dimissió”. S’intueix que aquestes darreres setmanes han servit per crear un clima de desconfiança que alhora sigui emprat per no convocar-les... i que el seu lideratge pugui quedar escardat a les urnes, que és on cal decidir no només quin país volem, sinó com el volem: amb pobresa zero i corrupció zero... precisament allò que Mas no pot oferir a les classes populars que veuen el consellers com Boi Ruiz, Rigau, Puig... insensibles al seu patiment.

Cal que el procés surti de les tortuoses negociacions de despatx on Mas ha volgut portar-lo per fer-lo coincidir amb els seus interessos i refundar CiU en el “partit del President”. La independència no reeixirà sense un canvi d’hegemonia en les polítiques econòmiques i socials, i perquè es doni és necessari que el sobiranisme d’esquerres se’ls disputin a les elits a les quals Mas representa, no reeixirà sense justícia social i regeneració democràtica. Això ens juguem en unes eleccions que han de tenir un caràcter constituent cap a una Estat propi, cap una República Catalana.