Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris repressio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris repressio. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de desembre del 2014

Operació Pandora, la Llei Mordassa en proves?

Si dimarts 16 de desembre ens llevàvem una gran operació policial contra un suposat “terrorisme anarquista”, escorcolls d’hores i hores a la Kasa de la Muntanya, ateneus i Centres Socials Okupats...dimecres ens anàvem a dormir amb un altre registre, aquest cop, a l'Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu del Palomar de Barcelona. 

Queda clar que s’ha donat un pas més en la voluntat de vincular moviments socials, espais alternatius, okupacions i ideologies “dissidents” del sistema amb notes de premsa on calculadament apareixen mots com “terrorisme”, “violents”, “anarquistes”... repetits mil i una vegades des de mitjans de comunicacions com si fos una “raó d’estat”. (vegeu l'article del Grup Barnils "Terrorisme anarquista, periodisme d'Estat" http://www.vilaweb.cat/mailobert/4224076/terrorisme-anarquista-periodisme-destat.html)

Res és casual, són els mateixos fils argumentals amb els que el govern Rajoy justifica la Llei de Seguretat Ciutadana, fils argumentals que ens transporten a la generació de “por”, “inseguretat”, “enemics”... pels quals “necessitem un enduriment”, que com molts han assenyalat, ens duu a l’època de les lleis franquistes... en un moment en el qual a l’Estat Espanyol ETA va decretar ja fa cinc anys una alto-el-foc definitiu i incondicional. Aquesta llei no va contra el yihadisme o altres formes de terror, és una llei de dreta extrema,
 ideològica i repressiva contra la mobilització sindical i la protesta social.

El ministre de l'Interior, Fernández Díaz en una conferència del 2012 a Barcelona explicava el nucli central de la Llei, en aquell moment en elaboració: “... En este mismo contexto deberían situarse algunos de los piquetes sindicales, cuyo papel informativo parece innecesario en la actual cultura de la sobreinformación. Todos estos comportamientos acostumbran a catalogarse como falta... que se saldan con inútiles amonestaciones, multas simbólicas y fracaso coercitivo. Es el mundo al revés, donde los antisistema que viven del sistema se apoderan del espacio público. Estamos frente a una real y constante apropiación indebida, que provoca una pérdida de confianza del ciudadano normal (sic)...”. (podeu llegir-la aqui: http://issuu.com/davidcompanyon/docs/fdez_d__iz____violencia_urbana_la_i/0)

Ara la Llei ja ha passat el primer tràmit al Congrés, fortament

qüestionada política i socialment que senyala com el règim polític en crisi vol defensar-se de les classes populars omplint d'arsenal repressiu la legislació. i ai las! al cap de quatre dies ens trobem una operació “anti-terrorista”... a Barcelona (ves per on! a la ciutat de la Rosa de Foc, la ciutat de les grans mobilitzacions pel dret a decidir). Onze persones han estat detingudes. Milers de persones s'han manifestat a Barcelona i arreu de l’Estat contra aquest atac repressiu i tornarem a fer-ho quantes vegades calgui.

Aquesta Llei, aprovada pel Partit Popular, és el major atemptat contra les llibertats de reunió, expressió i manifestació del règim del 78. Suposa un autèntica destralada als drets individuals i socials criminalitzant la protesta. Aprovada pel PP amb la comprensió de CiU que és l’únic grup que no s’ha compromès ha derogar-la, ans al contrari va assegurar que l’aplicarien.

Les pressions internacionals, el Consell General del Poder Judicial i el Consell General de l'Advocacia han obligat al govern a modificar o eliminar 33 infraccions del projecte original.

El Govern, manipulant els terminis d'esmena, no ha introduït fins a l'últim moment la reforma de la Llei d'Immigració, permetent les devolucions en calent dels immigrants, tot i que el Consell d'Europa ha fet una crida expressa als diputats espanyols a votar en contra.

A partir de l'entrada en vigor de la llei, els i les ciutadanes podran ser detingudes sense cap garantia 6 hores, es restringeix la circulació de les persones per mera decisió administrativa policial i es prohibeixen taxativament les manifestacions davant del Senat, el Congrés i els parlaments de les autonomies, tot i que no estiguin reunits. Les actes de la policia es converteixen, com si es tractés de notaris de la fe pública, en proves jurídiques mentre no es demostri expressament davant els tribunals la seva falsedat.


Aquesta llei és una amenaça, no només contra les recents protestes dels ciutadans contra la crisi econòmica i social en aquesta agonia del règim de la segona restauració borbònica, sinó contra el dret de vaga, els piquets informatius i la llibertat sindical. Ja hi ha hagut exemples en aquest sentit.

El conseller d'Interior, Espadaler, ha fet declaracions acceptant l'aplicació de la "Llei Mordassa", ja el seu antecessor Felip Puig ja va dir: “Anirem fins els límits de la llei i una mica més”. Només cal veure com han desplegat 700 mossos per una macrooperació dissenyada per fer creure de la “necessitat” d’endurir fins al lí
mit la repressió contra la protesta social i la dissidència, ja ho vam veure amb Can Vies.

Quin govern el de Mas! Diu que vol independitzar-se d'Espanya però no té problemes per aplicar la repressió decidida per l'Audiència Nacional. Si cal avançar cap a una República Catalana és també per derogar lleis com aquesta; perquè les llibertats siguin plenes i un tribunal extern no imposi les seves mesures repressives; perquè la policia estigui al servei de la ciutadania i la garantia de les llibertats, no de la repressió.

divendres, 11 de juliol del 2014

La sentència sobre Aturem el Parlament

La sentència d’absolució sobre les protestes el 15 de juny de 2011 “Aturem el Parlament” contra l’aprovació de les retallades socials aprovades pel govern de CiU amb el suport del PP, ha causat estupor al Govern i els partits que van demanar fins a cinc anys de presó i un “castic exemplar” a les 20 persones encausades per atemptar contra les “altes institucions”. Han clamat a tort i a dret, invocant tots els sants de la pàtria i les institucions. S'exclamen: això és la victòria de la impunitat! Però la veritat és que quasi cap tertulià s'ha llegit la sentència. Us recomano llegir-la (abaix està l'enllàç)

Però el 15j va ser un clam nascut des del 15M i els moviments socials contra les lleis i la modificació de l’artícle 135 de la Constitució. Una protesta davant el Parlament per evitar que s’aprovés un atac sistemàtic a les condicions de vida de milions de persones amb el desmantellament dels serveis públics, una protesta contra la utilització d’una crisi que provoca suïcidis. Una protesta contra una impunitat imposada des del poder amb totes les violències... legals.

Una protesta en la que va haver-hi aldarulls... com a conseqüència del dispositiu policial del qual la sentència

certifica que va ser dissenyat per provocar-los, que va deixar sense protecció a uns diputats mentre es feia entrar en cotxe a uns altres o al president de la Generalitat i la del Parlament en helicòpter, així com les identificacions policials de les encausades i llevat d’un cas amb una condemna per faltes, considera que no queda provat la seva participació en els fets jutjats. Finalment desmunta la “lògica policial” envers a la restricció del dret fonamental a la manifestació com a dret a protegir i no limitar malgrat sigui incòmode pel poder polític i econòmic. Us recomeno també l'article d'en Jaume Asens sobre la sentència, que enllaço al final "Policía y protesta: ¿dónde están las líneas rojas?"  

La fiscalia, el govern Mas i la Mesa del Parlament de llavors (CiU, PSC, PP) volien un judici polític, una “causa general” per criminalitzar el 15M i els moviments socials, titllant, des d’uns poders que volien esmicolar el suport massiu al moviment dels indignats, la protesta de “setge al Parlament”, emprant una terminologia militar. 

Volien crear una imatge de caos i violència per justificar una “necessària” escalada de la repressió, com en el desallotjament de la Plaça Catalunya, i un enduriment de les penes per aldarulls a les vagues generals o conflictes socials i laborals. Felip Puig, conseller d’interior d’aleshores, ja va dir llavors: “anirem fins els límits de la llei i una mica més”.

ICV-EUiA i la CUP ja es van oposar a que es volgués fer un judici polític contra la protesta social i que els fets es

jutgessin a l’Audiència Nacional, un tribunal d’excepció hereu del Tribunal d’Orden Público del franquisme i menys en nom del Parlament, com ara s’han oposat a que es recorri la sentència absolutòria, un recurs que no té cap altre finalitat que fer pagar amb penes de presó la mobilització social, com està passant amb les i els sindicalistes. ICV-EUiA ha demanat la compareixença del govern Mas per respondre sobre l’operatiu policial i ha demanat que es cessi al conseller d’interior d’aleshores, Felip Puig.

Com en tants altres fronts de lluita, és imprescindible perquè “la por canviï de bàndol” construir espais de confluència amb objectius comuns on juntes pugem no només resistir, no només denunciar la impunitat del poder contra el poble, sinó canviar-ho tot i guanyar.


La sentència de l'Audiència Nacional: 
http://issuu.com/davidcompanyon/docs/sent__ncia_audi__ncia_nacional_n__m/0

Policía y protesta: ¿dónde están las líneas rojas? Article de Jaume Asens http://www.eldiario.es/autores/jaume_asens/