Les ciutats claus contra l’ocupació de Palestina

“Si ets neutral davant la injustícia, et poses de part de l’opressor”. Aquesta frase de Desmond Tutu, un dels líders de la lluita contra l’aparheid emmarca prou bé la moció aprovada per l’Ajuntament de Barcelona de condemna de l‘ocupació israeliana i les polítiques de colonització dels territoris palestins.

Barcelona es compromet a tallar “qualsevol tipus de complicitat amb aquesta ocupació, violació de drets humans i espoli de recursos” a Palestina. 

El text subratlla que malgrat “les reiterades advertències de la comunitat internacional, aquestes no han trobat resposta per part de l’Estat d’Israel, que no ha fet més que intensificar la construcció d’assentaments dins de territoris palestins“. 

La moció ha rebut els vots favorables de Barcelona en Comú, ERC, PSC i CUP. El PP i C’s han votat en contra i el PDECat s’ha abstingut.

El text va més enllà de la condemna formal doncs reconeix la “legitimitat d’iniciatives i campanyes no violentes promogudes per la societat civil palestina i internacional per reivindicar la defensa dels drets humans i del dret internacional humanitari a Palestina”.

Aquest posicionament és tot un reconeixement al moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), malgrat tots els intents i pressions de l’Estat d’Israel que no només persegueix als seu membres, sinó que ha desplegat tot el seu potent aparell diplomàtic arreu del món contra aquest moviment pacífic.

La moció, però, va més enllà d’un posicionament polític de condemna o solidaritat, intenta construir un escenari d’accions pràctiques que es poden emprendre des de les administracions, per exemple en la seva contractació pública i en aquest sentit, emplaça i s’adreça a la Generalitat per acordar iniciatives conjuntes, Govern i ajuntaments, com el desenvolupament de clàusules administratives en la contractació pública “perquè les empreses respectin els drets humans” i aquelles que no ho facin siguin excloses de poder contractar amb les administracions

La contractació pública, una eina de pressió pels drets humans

Aquesta proposta reforça un projecte vehiculat a través del Fons de Cooperació Local i en el qual col·laboren una desena llarga d’ajuntaments catalans, entitats de solidaritat com Nexes i fundacions, entre elles la Fundació l’Alternativa.

Aquest projecte consisteix en la redacció d’una guia destinada a municipis catalans, per a recolzar-los alhora de que les compres i contractacions que facin corresponguin a uns principis ètics i aquestes compres i contractacions ho siguin amb empreses que respectin als drets humans en zones de conflictes armats internacionals.

Es parteix de la base que els Ajuntaments catalans tenen una responsabilitat i una capacitat d’incidència en el mercat global i que ni les compres ni cap contractació ha de contribuir a la vulneració de drets humans enlloc del món i això implica les empreses armamentístiques, però cal anar més enllà, tenint en compte altres drets humans com ara el dret a la vida, el dret laboral, el dret a la infància, etc.

“Un exemple a seguir”.

Així ho han qualificat des de la comunitat palestina a Catalunya o el moviment Prou Complicitat amb Israel que han qualificat la moció de ” gran pas cap a la conscienciació de les administracions públiques locals en la defensa dels drets humans i per trencar les complicitats que inherentment actuen a favor de l’ apartheid i de l’ocupació de Palestina” i que enllaça amb el suport que l’Ajuntament de la capital de Catalunya ja va donar el setembre passat a la flotilla de Dones cap a Gaza que va salpar del port de Barcelona.

Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcaldia de Barcelona recalcava: “Això no va d’estar a favor d’Israel o de Palestina, sinó d’estar a favor dels drets humans” tot recordant que aquest any es compleixen 50 anys de l’ocupació de Palestina per part de l’Estat d’Israel.

Solidaritat amb Gaza. Boicot a Israel

Fa dues setmanes que l'exèrcit israelià bombardeja per terra, mar i aire la petita franja de Gaza, on hi malviuen més de dos milions de palestins sotmesos, des de fa anys, a un setge sense treva. L’Estat d’Israel està aplicant un càstig col·lectiu i brutal a la població palestina, però no mata per error, forma part de l'estratègia de fer desaparèixer Palestina del mapa, per fer desaparèixer Parlestina de les nacions del món. 

Fins ara han mort més de 600 palestins, el 80% d'ells civils i

un 30% nens i hi ha més de 3.000 ferits. Cada dia que passa se ​​suma mig centenar de morts més, en un espectacle dantesc de crims de guerra que els organismes de Nacions Unides a la franja no fan més que denunciar.

La nova operació militar israeliana contra Gaza, una més de

les que es repeteixen intermitentment des de 2001, té el seu

origen en el fracàs del pla de pau del secretari d'estat dels EUA Kerry, davant la negativa del govern ultradretà de Netanyahu d'avançar en la solució dels dos estats i la fi de l'ocupació de Gaza i Cisjordània.

La formació d'un govern d'unitat palestina entre l'OAP i Hamas va ser el detonant real de l'actual operació de càstig col · lectiu, que va estar precedida de noves autoritzacions de construccions de colons ultraortodoxos a Cisjordània, tot i que es justifiqui en el segrest i assassinat de tres joves israelians -venjat per l'extrema dreta israeliana cremant viu un jove palestí-i el llançament de coets des de Gaza. Fins ara han mort 4 civils i 25 militars israelians. 

El govern de la barbàrie

Netanyahu ha mantingut la unitat del govern de dretes israelià, tot i els escàndols de corrupció, amb la por a l'amenaça permanent. Primer va ser Hamas, després Iran, després el gihadisme d'Al-Qaeda, ara per acabar amb la unitat palestina ... sempre amb la voluntat d’anar esborrant Palestina del mapa.

I davant cadascuna d'aquestes suposades amenaces, la resposta ha estat bombardejar Gaza, aterroritzar tota la

població, celebrar un nou sacrifici humà de centenars d'innocents per destruir els túnels i els coets sobre els quals s'assenta la resistència palestina a la Franja de Gaza. Fins ara, aquesta carnisseria ha estat inútil: Hamas segueix governant Gaza amb el suport dels seus habitants i la seva capacitat de resistència ha augmentat, tot i el terrible preu que ha pagat per això. 

Pressionar el govern israelià perquè posi fi immediatament a aquesta barbàrie no depèn d'un nou pla nord-americà o europeu. Depèn de la capacitat de mobilització solidària que erosioni política i econòmicament l'estratègia militar d'Israel- A Israel a través de les manifestacions per la pau. A

la resta del món amb protestes massives que culminin amb un boicot efectiu dels productes israelians com exigeix ​​la campanya BDS i amb el suport humanitari a les víctimes de Gaza.

I a Catalunya? 

Cal exigir al govern de CiU i al seu soci parlamentari, que Catalunya trenqui les relacions comercials amb l’Estat d’Israel, els convenis signats recentment pel president de la Generalitat en la recent visita que va fer a Israel i deixi de fer negocis o comprar serveis amb empreses israelites o d’ensinistrar-hi els Mossos d’Esquadra. Països com Xile, Bolívia i Equador, per exemple, ja han mostrat que sí es pot trencar els llaços amb un Estat que viola sistemàticament els drets humans.

El silenci ignominiós del govern Mas, la suposada neutralitat “davant els dos bàndols” és en realitat complicitat

amb la massacre i l’aparheid israelià.

Això és el que hem volgut assenyalar aquest matí, des d'ICV-EUiA, al Parlament de Catalunya perquè el govern català condemni els bombardejos a Gaza i suspengui acords comercials amb Israel. Aquí teniu la intervenció al Plenari: http://www.youtube.com/watch?v=eJEBW4. 

Com li ha recordat Joan Herrera a Artur Mas aquest matí al Parlament, en paraules de Desmond Tutu: "Si ets neutral en situacions d'injustícia has triat el costat de l'opressor" perquè això va d’opressors i oprimits.

El Club Esportiu Europa un club de primera... en solidaritat i innovació

La iniciativa que ha emprès el Club Esportiu Europa, el centenari club del barri de Gràcia de Barcelona, amb la Fundació Nexe és francament encomiable, no només per apostar per la solidaritat, sinò per la senzillesa de la proposta, que pots ser fàcilment replicable en altres entitats, empreses, associacions...

Es tracta de que l'Europa donarà a Nexe 1 euro per cada treballador que té en plantilla (des de jugadors a acomodadors) i la proposta és que s'hi afegueixin també els pares dels nens i nenes de l'escola de futbol, etc... podrien recollir fins a uns 1.400 euros als projectes que desenvolupa Nexe Fundació, dedicada bàsicament a projectes amb nens amb transtorns als quals se'ls hi ofereix l’oportunitat de desenvolupar-se plenament com a persona i d’integrar-se en la societat.

Els diners recollits per l'Europa permetran millorar l'atenció individualitzada en les necessitats mèdiques, pedagògiques i psicosocials amb especial èmfasi als infants amb pluridiscapacitat.

EUROPA... tú si que ets gran!!!!

Gaza: i desprès de l'ocupació, què? Taula Rodona el dimecres 25 a 2/4 de 8 al Centre Cívic La Sedeta

Aprofito per convidar-vos a la Taula Rodona que sobre les conseqüències de l'ocupació de Gaza i les perspectives actuals del conflicte.

Desprès dels bombardejos, dels centenars de morts, ferits, de la destrucció de milers de casses, escoles, hospitals... què ha canviat? Com segueix sent la vida diària? Com s'organitzen les dones? Quins canvis pot haver-hi desprès de les eleccions a Israel? Hamàs ha sortir reforçada? Quina perspectiva pren el conflicte des de la lògica interna dels palestins dividits entre els partidaris de Hamàs i Fatah? Com viu la comunitat palestina fora de Palestina el conflicte, la massacre dels seus i la divisió interna? Com s'apropen els mitjans de comunicació a un conflicte tan passional, sobre el que tothom té opinió?

Per respendre a aquestes i altres preguntes s'ha organitzat un debat al Centre Cívic La Sedeta el proper dimecres 25 a 2/4 de 8 del vespre, amb el títol Gaza: i desprès de l'ocupació, què? T'hi esperem!!!

Hay que plantar cara. El gobierno español niega el 0,7% del IRPF a las ONG catalanas

La Secretaría de Estado de Asuntos Sociales del gobierno del Estado está preparando la orden que regula la convocatoria de ayudas a las ONG para desarrollar los programas sociales con cargo en los fondos recaudados a partir de la casilla "de otros finalidad sociales" del IRPF. Esta orden impediría que una entidad de ámbito local o autonómico pueda solicitar ayudas para desarrollar un programa social a su comunidad. Sólo lo podría hacer si se asocia a una de ámbito estatal para desarrollar un programa supracomunitario.

Es decir, el orden invadiría las competencias del Estatuto de Cataluña y se daría un paso enrerre en la territorialización de estos fondos que desde Cataluña se quiere que sean administrados al 50% entre el Estado y la Generalitat.

En Cataluña el último año se recaudaron 62 millones de euros y es el territorio donde más ciudadanos marcan la casilla (un 57%). De los 40 millones de euros del año 2007 sólo 17 millones fueron a organizaciones no gubernamentales catalanas.

Las organizaciones no gubernamentales catalanas realizan una función social muchas veces imprescindible con respecto a desarrollo de proyectos que tienen como eje común la solidaridad con los sectores más vulnerables para|por una sociedad basada en el beneficio. La Mesa|Tabla de Entidades del Tercer Sector ha hecho una declaración en la cual denuncia la situación a la cual nos puede verter la orden del gobierno español.

Actualmente en Cataluña hay más de 3.000 entidades no lucrativas que luchan por|para la participación, la ciudadanía y la conquista de los derechos sociales y que tienen que tienen como principal finalidad la inserción y la cohesión social, proyectos de economía solidaria, comunitarios, sociales, ambientales, dirigidos a gente mayor y a la infancia, cooperación internacional, de emergencia y socorro, culturales, de salud y afecciones|aficiones, etc.

Esta realidad diversa se reproduce con fidelidad al Distrito de Gràcia de Barcelona más de un centenar de entidades actúan diariamente en la mejora de la calidad de vida de muchos "graciencs i gracienques".

El 40% de los proyectos que desarrollan a las ONG catalanas podrían dejar de existir por|para el simple hecho de ir dirigidos de entidades catalanas a ciudadanos de Cataluña. Así será si próxima la decisión del Gobierno Central de reformar la legislación vigente para que sólo puedan optar al reparto aquellas ONG y entidades sociales de ámbito estatal.

Si finalmente este planteamiento saca adelante se produciría una discriminación hacia las entidades catalanas y por lo tanto un recorte|retal en los fondos destinados a los programas sociales de estas entidades. Eso es especialmente grave en el actual contexto de crisis económica donde hay más necesidades sociales y las ONG necesitan más apoyo que nunca para hacer frente.

Hace falta plantar cara, las declaraciones del Presidente de la Generalitat, de la consejera de Asuntos Sociales, considerando "inadminissible" el orden del Ministerio de Educación y Política Social, anunciando un recurso al Tribunal Constitucional, su un primer paso que hará falta materializarse si no hay una rectificación del Gobierno español.

Desde Gràcia tenemos que apoyar todas las iniciativas que obliguen al gobierno de Zapatero ha cambiar su estrategia de no reconocimiento del trabajo de proximidad de las entidades y ONG catalanas, y lo tenemos que hacer desde la unidad de los partidos, organizaciones, entidades y plataformas.

Traducido del catalán

L'ONU s'està enfonsant en un abisme de vergonya

L'actitud davant la massacre està posant a cadascú en el seu lloc, a uns amb arguments justificadors (Georges Bush, Pilar Rahola o el respectat Joan B. Culla, ... quina vergonya avui a Catalunya Ràdio o l'articles al Periódico!! als quals se'ls hi ha oblidat que milions de palestins son refugiats a Gaza, Cisjordània, Jordània i mig món perquè van ser foragitats de casa seva per crear l'estat d'Israel i a sobre son titllats de terroristes).

A altres per posicionar-se al cantó de les víctimes i reclamant una sortida negociada que reconeixi el dret dels palestins a tenir un Estat propi (organitzacions socials, sindicals, de solidaritat... com Aturem la Guerra, d'esquerres com EUiA, ICV, Revolta...fins i tot el PSC i les Joventuts Socialistes!!!).

D'altres pels seus silencis "neutrals" com ara ERC (quina paradoxa que aquí denunciïn el nacionalisme agressor espanyol -amb tota la raó-, però siguin tant tebis amb el nacionalisme assassí d'Israel!!!). La posició del Govern català és cada vegada més incòmoda i més ciutadans exigeixen que es trenquin les relacions amb Israel fins que no s'aturi aquesta massacre.

Val la pena llegir el manifest que ahir es va llegir a la Plaça Sant Jaume on es van aplegar unes 5.000 persones, que es sumen als milers i milers que en pobles i ciutat de Catalunya han demostrat clarament quin és el sentiment majoritari del poble català, com ho va ser en el seu dia amb Bòsnia o Kosovo.

D'altres pels seus silencis "complices" tant necessaris per a Israel com els que justifiquen el genocidi que s'està cometen.

I el campió d'aquest silencis està sent l'ONU, el seu Consell de Seguretat i el seu secretari general. Tothom recordarà com ha estat d'incapaç d'emetre una sola resolució que ordeni aturar l'ofensiva absolutament desigual entre el cinquè exercit més poderós i uns milicians armats.

De nou els interessos de la diplomàcia nord-americana s'ha posat al servei de la maquinària de guerra i aboca a l'ONU cap a l'abisme de la vergonya, deixant a la població civil indefensa a mercès d'una mena de ruleta russa on ningú no sap si morirà al cap d'unes hores.

Hi ha una vella dita que explica que "la guerra és la continuació de la política per altres mitjans", en el cas Palestí la frase és més que ajustada, la política ha estat de la negar el drets, tots els drets als palestins... expulsats de la seva pròpia terra, encerclats a Gaza i separats els uns dels altres per un mur a Cisjordània, ara se'ls hi nega i enverina l'aigua, se'ls sotmet a un bloqueig molt m´s dur que el que pateix Cuba... no n'hi ha hagut prou, ara es vol l'extermini físic dels que ells consideren els seus representants (Hamas va guanyar les úniques eleccions democràtiques que es fan als països àrabs!).

D'altres silencis estant sent també clamorosos... Obama; la vella Europa que demostra de nou la seva inoperància, la seva actitud displaent mirant cap a l'altre cantó i fent un viatge per fer veure que li "dol", però no pot fer res; Rússia que opta per callar desprès d'assaltar a sang i fetxe Ossètia del Sud; els "germans àrabs" més preocupats per un impossible "triomf" de Hamàs que no d'aturar a Israel i el propi President Palestí, que va arribar a culpar Hamàs de l'ofensiva, com si estigués esperant que Israel acabi amb Hamàs per tornar a presentar-se com l'únic representant dels Palestins davant una hipotètica negociació, a la qual només li quedarien les engrunes si els palestins de Gaza son massacrats.

Als Palestins els hi queda ara mateix la solidaritat de milions arreu del món que s'han manifestat contra la massacre, diuent que la solidaritat és la tendressa dels pobles, però no n'hi haurà prou amb solidaritat per aturar aquesta guerra carronyera. Caldrà obligar a cada govern en cada país a posicionar-se a favor d'un alto el foc, del reconeixement dels Paletins al seu Estat i a que Israel torni a les fronteres d'abans del 67. Aquí hem de començar pel Govern d'Entesa.

Balanzà: 1300 morts i res a dir?

M’ha sobtat la columna de l’Albert Balanzà d’aquesta setmana a l'Independent de Gràcia. Es declara “cansat” del conflicte entre Israel i Palestina.... com en el seu dia, diu, ho va estar del cas Naseiro. (Un cas de corrupció del PP valencià dels anys noranta); sens dubte dos temes molt comparables. Simplement no l’interessa, ha desconectat i demana que quan es resolgui...”que l’avisin”. Diríem que es declara neutral com si fos Suïssa.

Em dóna la impressió que aquest “jo passo”, aquest cansament, a qui ja li va bé és als qui defensen l’actuació de l’exèrcit israelí... ja l’avisaran quan hagin acabat amb els palestins. Suposo que deu haver-hi gent que com ell, prefereix no entrar-hi, total “fa 60 anys que es barallen”...però vegueu a la imatge com s'ha anat reduint a Palestina el territori destinat als palestins!!!.

I amb això no vull dir que l’Albert sigui “anti” de cap causa. Simplement em sorprèn que un periodista de raça com ell, sigui “víctima” –suposo que innocent- de la manca de solucions justes a un dels conflictes que recorre transversalment molts altres conflictes al món, però també a casa nostra (com s’ha vist amb la polèmica –absurda i interessada- contra en Joan Saura per haver-se manifestat contra la massacre a Gaza. Com si aquesta derivada catalana del conflicte no fos part de l’estratègia d’atacar el tripartit per haver convertit Catalunya en una terra afavoridora de la violència “antisemita”!!).

L’Albert Balanzà sembla que està avorrit de sentir-ne parlar, però malgrat el cansament dedica tota una columna a dir-nos que –interpreto jo- no vol prendre posició, ni per uns, ni pels altres. Sembla que si es barallen es perquè volen i en igualtat de condicions. Com que ningú té mai la raó absoluta...

22 dies de terror, 1.350 palestins morts, més de 5.000 ferits, la immensa majoria civils sense armes, amb dones, nens i nenes. I ara què? La pau, una pau justa, està encara més lluny.

Israel no podia perdre la guerra... però ha guanyat? Hamàs segueix i encara més reforçat moralment als ulls del món àrab. Amb l’operació “Plom sòlid”, el bombardeig d’ ambulàncies, hospitals, edificis de l’ONU, que s’ha aconseguit a part de destruir Gaza a sang i fetge?

Els túnels es tornen a refer, com el milió i mig de palestins que saben que tornaran a sofrir perquè son el veritable objectiu: la seva destrucció per etapes fins que renunciïn a tot. Que ha quedat dels acords de l’Autoritat Nacional Palestina controlada per l’OLP, que havia confiat en els acords d’Annapolis amb Bush i la seva promesa que abans de la fi del 2008 hi hauria un Estat Palestí? L’OLP ha quedat en evidència davant del seu propi poble: Israel no només impedeix que tinguin un Estat, sinó que ha llençat un ofensiva injustificable de destrucció i mort.

Cada vegada més les raons de l’Estat d’Israel son menys enteses, menys creïbles, malgrat els poderosos mitjans i comentaristes que justifiquen l’atac per destruir la terrorista Hamàs, malgrat que havia guanyat àmpliament les eleccions democràtiques, les més netes del món àrab segons l’ONU.

A Catalunya, a desenes de ciutats i pobles, centenars de milers de ciutadans han demanat una pau justa, han palesat la solidaritat amb el patiment del poble palestí (igual que ho seria davant del patiment del poble jueu per l’extermini nazi) exigint un canvi profund a favor dels drets del poble palestí i el seu dret a existir com a poble, reclamant la fi de la venda d’armes a Israel o la congelació de les relacions Catalunya-Israel.

Arreu d’Europa, als EUA, Àsia i fins i tot l’Amèrica llatina, la mobilització a favor de Palestina ha fet que la “batalla mediàtica” no l’hagi guanyada la potència ocupant, ha obligat a replantejar-se l’ofensiva davant la presa de possessió d’Obama i a aquest ja sap que el món l’està mirant... que farà davant la denúncia de l’ONU d’investigar els bombardejos a les seves seus i escoles?

El poderós Tsahal no ha aconseguit destruir Hamàs, ni aïllar-lo de la població civil, ni avortar la solidaritat internacional amb Gaza. En canvi la sang caiguda taca un Israel cada cop més ignominiós.

La pau a Palestina no pot ser la dels camps de concentració, els cementiris, o el de l’èxode de l’exili palestí, cal construir la convivència entre tots els pobles de la zona, cal que Israel sigui un Estat democràtic i laic, sense Murs d’Apartheid. Cal fer realitat el que israelís i palestins saben que s’ha de fer per avançar en els primers esglaons de la pau: la constitució i reconeixement d’un Estat palestí a Gaza y Cisjordania amb capital a Jerusalem Est.

I aquest somni ha de fer-se amb l’ajut de tots plegats, no amb la indiferència.

M’imagino que a Espanya molts també deuen pensar com l’Albert Balanzà respecte als catalans...molts deuen estar cansats de les nostres reivindicacions: que si finançament, que si estatut, que si independència, que si el català... total fa “300 anys que es queixen”.

El Palau va ser un clam: Palestina!

Desenes d'activistes van aconseguir que el Palau fos un clam solidari a favor de Palestina en el partit de bàsquet entre el Barça i el Maccabi de Tel Aviv.

És una manera més de mostrar al món que els crims, les matances, el genocidi contra el poble palestí no pot caure, no caurà, en l'oblit. En les fotos dos activistes d'Aturem la guerra i militants d'EUiA.

Israel ha d'aturar la seva política de guerra i permetre als palestins tenir el seu Estat amb garanties de viabilitat socialment i econòmica, sinó ha de trobar en front el rebuig de la gent farta de veure com moren dones i nens i nenes sota les bombes d'un terror cec i criminal.

Cal una pau justa, que permeti a molts altres pobles emmirellar-se en ella i no com ara, que és font de molts altres conflictes. La pressió popular i massiva seran els rails sobre els quals es posarà en marxa el tren de la pau entre els pobles jueu i palestí. Us deixo amb el bloc de l'Àngels Martínez, on a més hi trobareu un video.