Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Independència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Independència. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de maig del 2017

Referèndum, República, Sí!

Us comparteixo l’article, escrit a vuit mans amb Marta Rovira, Mireia Boya i teresa Forcades, que dóna veu a una campanya d’Esquerres per la Indepedència que vol visualitzar com serien els “primers dies” de la República Catalana (el primer acte és farà al barri de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat) a partir de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i que han estat suspeses, en part o totalment, pel nostre estimat Tribunal Constitucional, convertit ja –a ulls de tothom- en la mà executora del govern del PP i un Estat Espanyol, demofòbic, que nega cap solució política a la reivindicació de la immensa majoria de la societat catalana. Per això el títol de l’article: Referèndum, República SÍ.

Referèndum com expressió democràtica de l’exercici la sobirania. República, no només com una forma de govern (sempre molt superior democràticament a la Monarquia) sinó com la lluita per fer reals els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat que han de conformar un govern que neix de baix a dalt a partir d’un procés constituent per construir entre totes el republicanisme del segle XXI. Un repte ineludible que aquells que entenem l'alliberament social i nacional com a part d'un mateix procés d'emancipació de les classes populars.

Aquest és el lema de la nova campanya que posa en marxa la plataforma Esquerres per la Independència. Un lema i una campanya que arriben en el moment precís, ja que en els propers mesos s'haurà de dirimir el futur polític (i per tant, també social, econòmic, cultural, ambiental...) del nostre poble.

La gent d'esquerres, en defensa dels valors de la llibertat, la igualtat i la justícia social, tenim a l'abast, ara i aquí, allò que se'ns va negar fa quaranta anys: construir una societat radicalment democràtica, pròspera, solidària i lliure de l'herència, els mals usos i els peatges de la dictadura franquista.

La construcció de la República Catalana és una oportunitat històrica per superar un règim decadent on la corrupció és sistèmica i en clar retrocés pel que fa a drets socials i llibertats; un instrument per dotar-nos, a través d'un procés constituent popular i participatiu, d'un nou marc polític, jurídic i administratiu que promogui la redistribució de la i l'articulació efectiva del poder popular.

El referèndum és la via per exercir l'internacionalment reconegut dret d'autodeterminació, és a dir, el mecanisme mitjançant el qual, responent a una pregunta binària i diàfana, els pobles poden decidir lliurement el seu futur; principi bàsic per a un ordenament jurídic democràtic.

La realitat, però, és tossuda, i la cultura democràtica de l'Estat espanyol més aviat minsa. Per aquest motiu, allò que el dret internacional preveu i que en altres contrades s'ha exercit sense entrebancs, nosaltres ens ho haurem de guanyar amb tenacitat i determinació, treballant conjuntament el poble organitzat, el conjunt de representants electes i la majoria parlamentària defensora del dret a decidir, tenint clar que la força vital del procés és la del carrer.

Però el referèndum, a més de convocar-lo, cal guanyar-lo.

Per nosaltres la independència va molt més enllà d'una simple modificació de fronteres i a un canvi de banderes, si no que ha de ser entesa com a una oportunitat real de construir un futur millor, de dotar-nos d'un estat, d'una República, que garanteixi els drets fonamentals com l'habitatge, l'educació, la salut i el treball digne, i que doni resposta als reptes i problemes reals com la pobresa, el transport públic, els desequilibris territorials, el respecte al medi natural o la defensa de la llengua com a eina de cohesió social.

Cal una concepció de l'activitat econòmica que asseguri la qualitat i la sostenibilitat de la vida, que superi la divisió sexual del treball i assumeixi conseqüentment la centralitat de les tasques de cura i de reproducció social. Volem construir una República que faci de la igualtat efectiva de dones i homes un eix vertebrador de totes les polítiques públiques i de l'eradicació de les violències masclistes una urgent qüestió d'Estat.

Una República sense discriminacions de gènere, d'orientació sexual, de diversitat funcional o d'origen i que garanteixi tant la plena paritat de dones i homes en tots els espais de deliberació i decisió com la participació de totes les persones al marge dels seus orígens o procedències. A la República que volem construir totes les persones serem nouvingudes i benvingudes.

En definitiva, ara i aquí, volem i podem construir una República on valgui la pena viure-hi i on tots i totes puguem ser veritablement lliures.

És impossible avançar en la construcció d'una societat més justa dins l'actual marc polític, jurídic, administratiu i mediàtic. La reversió de les polítiques de desposseïment de la majoria i el desplegament de polítiques en favor de la justícia social requereixen exercir la plena sobirania constituent i processos d'apoderament popular.

Entenem la construcció de la República Catalana com la millor contribució possible a la solidaritat amb la resta de pobles que pateixen el règim monàrquic espanyol. Estem convençudes i convençuts, i cada dia es fa més palès, que la ruptura democràtica amb un Règim demofòbic a partir del dret de pobles a decidir el seu futur és la millor contribució a què els canvis a l'Estat Espanyol no siguin a pitjor. Ara mateix, i no pas en somnis utòpics, Catalunya pot ser i serà una porta oberta a la llibertat i la justícia social per a tots els pobles, que com a demòcrates desitgem republicans.

Tenim un nou món a l'abast i no podem estalviar esforços per arribar-hi. Ens caldrà fermesa i solidaritat, conviccions i complicitats, mobilitzacions, converses i somriures de victòria. Per això expressem, una vegada més, el nostre suport a Esquerres per la Independència que, inicia la campanya pel Sí, al Referèndum i a la República


Marta Rovira, Mireia Boya, Teresa Forcades, David Companyon.

dijous, 6 de novembre del 2014

SIs raons per votar SISI

  
La impugnació i suspensió per part de l’Estat Espanyol i el Tribunal Constitucional han donat al 9N tota la càrrega política que el Govern d’Artur Mas, amb la seva marxa enrere en l’aplicació del decret per fer la consulta –tot acatant l’anterior suspensió del TC- havia perdut en diluir-se en un “procés participatiu”.

La participació i la mobilització en serà la clau d’un procés que va començar en el poble i serà la mobilització del poble la que desafiarà la legalitat espanyola i les estructures del Règim monàrquic. 

Aquest 9n és doncs un pas cap a la ruptura democràtica dins d’un Estat Espanyol que és incapaç de donar una sortida democràtica a la voluntat abastament majoritària de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya de ser protagonistes i decisius en com i quines han de ser les relacions amb l’Estat Espanyol, inclosa l'opció de la independència.

És cert que el 9n no generarà un “mandat democràtic”. L’Estat ha tingut la capacitat de bloquejar un procés deliberatiu i el govern català ha decidit acatar al TC i la legalitat espanyola, però la voluntat d’exercir el Dret a decidir continua creixent i el diumenge seran molt i moltes els que es rebel·laran contra unes lleis que intenten impedir l’exercici de drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió i participació.

Per això resulta incomprensible la posició d’aquells que dient-se d’esquerres es quedaran al sofà veient-ho per la TV... indiferents i suposadament neutrals com el PSC, o altres forces d'esquerres, en una actitud nècia que prefereix mirar el dit en comptes de la lluna. A tots ells ja els va retratar el poeta Gabriel Celaya: “Maldigo la poesía concebida como un lujo , cultural por los neutrales que, lavándose las manos, se desentienden y evaden. Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse”

Per tant, aquest 9N és de totes i tots, dels qui s’expressaran

amb la papereta del NO, del SINO i del SISI. Fins i tot d’aquells que votin en blanc o simplement introdueixin a l’urna el que vulguin. 

El termòmetre del 9N està en la quantitat de gent que decideixi posar-se dempeus i rebel·lar-se contra aquest Estat antidemocràtic, autoritari i negador de drets.

Per això l’opció del SISI, ara i aquí, encara pren més força, tot sent conscient que la independència no resolt res per sí mateixa, com no ho resolt a Grècia o Itàlia. És imprescindible canviar la correlació de forces en el que és una mateixa lluita per les llibertats nacionals i els drets socials en un context de capitalisme globalitzat cada cop més incompatible amb una democràcia basada en el poder i sobirania del poble.

I, naturalment, el meu SISI està molt més a prop del SINO d’en Joan Mena o en Joan Herrera que l’entenen com una eina per la "ruptura democrática i procés constituent" que dels qui no volen independitzar-se de La Caixa.

Aquí us deixo, breument les “meves” SIs raons:

*Un SI per la República Catalana, que la vull lliure i social, sobirana i solidària, independent o lliurement federada amb altres repúbliques a Espanya, Ibèriques, dels Països Catalans o d’Europa.

*Un SI perquè el poble decideixi. Per exercir la democràcia directe i participativa que empoderi a la ciutadania i faci néixer una nova relació entre els pobles.

*Un SI a la llibertat, la igualtat i la fraternitat entre els pobles. Mai més un poble al servei d’una Constitució, volem la Constitució de la República Catalana al servei del poble.

*Un SISI perquè vull guanyar l’hegemonia social de les esquerres i posar el poder al servei de les classes populars enfront d’aquells que no volen independitzar-se dels poders econòmics, no volem X. Sala-Martin de ministre d’economia.

*Un SISI contra les polítiques d’autericidi exercides pels governs de Mas i Rajoy i contra la mercantilització i privatització dels drets socials

*Un SISI de ruptura democràtica i per enfortir els processos constituents a Catalunya, l’Estat Espanyol i Europa. Res aproparà més la República als pobles d’Espanya que exercir el dret a decidir, a decidir-ho tot i res aproparà més la llibertat en peu d’igualtat als pobles d’Espanya que la proclamació de la sobirania i la independència de Catalunya .

Ah! I jo votaré per... l'Andreu Nin!