CLUB FEMENÍ I D’ESPORTS DE BARCELONA
El Club Femení i d’Esports de Barcelona va ser un dels espais de dones i feminista més importants de la Barcelona de la preguerra, vinculat a propostes polítiques progressistes i catalanistes. El Club Femení d’Esports (així, sense la “i”, era el seu primer nom) es va fundar, a iniciativa de Teresa Torrens i Enriqueta Sèculi l’any 1928, uns anys abans de l’altre important espai de cultura de dones de la ciutat durant la dècada dels anys 30, el Lyceum Club. Aquest últim va seguir un model europeu i va ser freqüentat per les intel·lectuals, en canvi el Club Femení va ser la primera entitat esportiva exclusivament femenina de tot l’Estat espanyol i volia tenir un caràcter més popular i ser assequible econòmicament a més dones.
Fundada el 1928, fou la primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya. Les seves impulsores foren Teresa Torrens, primera presidenta del club, i Enriqueta Sèculi. Entre les seves directives també destacaren Anna Murià i Consol Garcia Guardiola. Entitat cultural, catalanista i popular, es declarava apolítica tot i que implícitament defensava els valors republicans. Nasqué per contraposar-se a l’elitisme esportiu i com a rèplica al masclisme de l’època. La seva acció fou decisiva per a l’esport femení català, en especial a Barcelona. Rebé el suport d’entitats com el Club Natació Barcelona o l’Ateneu Barcelonès. Coneguda per les sigles CFEB, la seva època de màxima activitat fou entre el 1930 i el 1933.
El CFEB difongué la pràctica esportiva femenina pel territori català i impulsà la creació de centres esportius. Competí amb altres clubs catalans i ocasionalment participà en torneigs estatals i internacionals. Formà part del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de l’any 1936. Originalment tingué la seu al nucli antic de Barcelona, però el 1932 es traslladà a la plaça d’Espanya. Tingué per lema “Feminitat, Esport i Cultura”, i com a emblema, la Victòria de Samotràcia. Publicava el butlletí Portantveu del CFEB. Desaparegué el 1939.
CENTRE GIMNÀSTIC BARCELONÈS
Plaça Caramelles, 8 Barcelona info@totraval.org
El Centre Gimnàstic Barcelonès fou una entitat esportiva creada el 18 de maig de 1933 i va estar en funcionament ininterrompudament fins al 31 d’octubre de 2004. Des de 2010 la seva tasca és continuada pel Club Gimnàstic el Raval Barcelonès.
Francesc Parramon i Cortina i un grup de joves afeccionats a l’esport van començar a interessar-se per l’entitat a inicis de 1933 al carrer Joaquín Costa, 22. Després d’establir contactes i reunions amb els socis fundadors, van començar a pagar les seves quotes amb la finalitat de recaptar fons per cobrir les primeres despeses. Aquest grup iniciador i impulsor provenia era de classe treballadora: administratius, sastres, electricistes, torners, paletes, dependents de comerç, etc. Van muntar els aparells i van col·laborar en les tasques més diverses per tal de poder obrir les portes de l’entitat a tota la joventut que volgués fer esport. Finalment, el 9 d’agost de 1933 es van inaugurar les dependències del Centre Gimnàstic Barcelonès per a tots els socis en general. En els documents del centre hi consta també el suport i la col·laboració desinteressada que, en els primers passos de la seva vida esportiva, es va rebre de l’Agrupació Ciclista Montjuïc.
ATENEU POPULAR DE GRÀCIA
Entitat fundada el 1934, que fomentà la cultura i l’esport popular al barri de Gràcia de Barcelona. Integrat al Comitè Català pro Esports Populars el 1936, fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann (1936). Edità un butlletí fins el 1937. Amplià el seu radi d’acció incloent en les seves instal·lacions un gimnàs, un laboratori fotogràfic, un museu i una biblioteca. Desaparegué el 1939.
ATENEU OBRER MARTINENC
Entitat que fomentà la cultura i l’esport popular al barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona. Havia començat la tasca escolar cap al 1889, i fomentava la cultura obrera. El 1936 formà part del Comitè Català pro Esport Popular. Fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann (1936).
ATENEU OBRER DE SANT ANDREU
c.Abat Odó 71 | Barcelona
L’Ateneu es va fundar l’1 de Maig de 1885. En aquella època, com a Ateneu Obrer, es dedicava a les activitats que no estaven a l’abast del obrers: ensenyament, teatre, conferències, excursions, esports, lleure, etc. Degut al fort arrelament de l’Entitat a Sant Andreu, sobretot per la qualitat de l’ensenyament que s’impartia a les seves aules, l’any 1904 es va posar la primera pedra d’un nou edifici. Finalment, aquest edifici no es va construir; però en lloc seu, es va fer l’actual, inaugurat l’any 1933. Una de les seccions de l’Ateneu, l’Atlètica Vida va ser co-fundadora de la Unió Esportiva Sant Andreu de futbol l’any 1924. A partir del 1977, l’Ateneu va iniciar la tasca d’adequar totes les activitats culturals i esportives a les exigències dels nous temps. En ple segle XXI podem assegurar que l’entitat creada el 1885 per a la millora de la classe obrera s’ha convertit en una important entitat cultural, oberta a tothom i amb un ampli ventall d’activitats.
BIBLIOTECA CULTURAL ESPORTIVA AVANTI
Biblioteca del barri de la Barceloneta de Barcelona. Fomentà la cultura i l’esport entre les classes populars. Combinà les activitats formatives amb l’esport. Fou adscrita al Comitè Català pro Esports Populars (1936). Fou una de les organitzadores de la Copa Thälmann (1936). També organitzà la Volta a Peu a la Barceloneta.
CASAL NACIONALISTA OBRER ESPARTACUS
Entitat cultural i esportiva de Barcelona. Fundada el 1934 i vinculada a Estat Català. De caràcter popular, estava adscrit al Comitè Català Pro Esport Popular (1936) i va ser uns dels organitzadors de la Copa Thälmann i de la I Challenge de la República (1936). L’esclat de la Guerra Civil truncà la seva activitat esportiva.
AGRUPACIÓ CICLISTA MONTJUÏC
Centre Cívic el Sortidor a la Plaça del Sortidor. Barcelona
L’Agrupació Ciclista Montjuïc, “la Grupa”, és un club que compta quasi bé amb 100 anys d’història, al llarg dels quals ha deixat una profunda empremta en el ciclisme català a tots els nivells. Vols saber com vam començar?
El dia 7 d’octubre de 1917, Llorenç Cabrol Nadal va reunir a casa seva, al carrer Creu dels Molers, nº 40, un grup d’amics i afeccionats al ciclisme que van acordar la creació d’un grup ciclista. Al llarg de la seva història, la Agrupació ha organitzat importants curses, entre les quals es troben la Primera Cursa Ciclocros celebrada a Espanya, el 26 de gener de 1922, vàries curses en la Pujada del Castell de Montjuïc, el Campionat de Catalunya de Ciclo-Cros, el Premi Inauguració (durant 56 anys, fins el 1988), i la Barcelona-Andorra (la qual, juntament amb altres sis proves organitzades per sengles clubs, va donar pas a la creació de la Setmana Catalana), entre d’altres.
Club Esportiu JÚPITER
Carrer Agricultura, 238 Barcelona cejupiter@cejupiter.cat
Va ser el 12 de maig de 1909 quan, en una reunió a la “Cerveceria Cebrián” -avui l´orxateria “tio Che”- es va constituir el C. E. Júpiter. Els artífexs d´aquest fet van ser els germans Mauchan, súbdits britànics que treballaven en una fàbrica del Poble Nou.
La catalanitat del Club Esportiu Júpiter no ha estat mai amagada i, el cert és que ha causat a l’entitat més d’un maldecap. La seva senya més identificativa, l’escut, ja delatava l’esperit catalanista del club. L’emblema del Júpiter era un escut rodó amb una estrella de cinc puntes blava a dalt i a sota les quatre barres, que recordava molt al d’Estat Català. Aquesta semblança va ser el motiu pel qual el 30 d’abril de 1924 l’escut del Júpiter fou denunciat pel Jutge Instructor Cristóbal Fernández, al Gobernador Civil de la Província, “por una clara disimulación de la bandera separatista catalana”. El govern de la dictadura de Primo de Rivera va decidir prohibir l´emblema i llavors l´entitat adoptà un nou escut triangular amb els colors gris-grana i la corona de la Ciutat Comptal a sobre.
No obstant, amb l’adveniment de la República i, a l´inici de la temporada 1931-32 es tornà a implantar l’escut prohibit. Per commemorar aquest fet, el president de la Generalitat Francesc Macià va assistir al camp del Júpiter el 25 de setembre de 1931. Aquell dia se celebrava un partit del Campionat de Catalunya de Primera Categoria entre el Júpiter i el Palafrugell i Macià va rebre una insígnia d’or reproducció de l’escut perseguit durant la dictadura. Però la repressió va tornar a caure sobre el Júpiter en acabar la Guerra Civil. El règim dels vencedors va considerar que el club era separatista i l´acusava de col·laborar amb els rojos. Aquestes acusacions van derivar en una nova prohibició de l’escut i amb l’obligació de canviar el nom de C.E. Júpiter pel de C.D. Hércules. L’any 1940, però, es va retornar el nom de C.E. Júpiter.
Però l’escut quadribarrat i estelat no tornà al club fins 50 anys més tard quan, amb motiu d’una assemblea de socis del Club s’acordà retornar l’escut original. Així, des del 2 de setembre de 1990 i fins l’actualitat l’escut de l’entitat torna a ser el mateix que va veure néixer el Club Esportiu Júpiter.
F.C. MARTINEC
C/Telègraf 31 – Barcelona (08041) fcmartinenc@fcmartinenc.cat
El FC Martinenc és un club poliesportiu fundat el 1909, originalment al barri de Sant Martí, d’on va agafar el seu nom, però que ha arrelat al barri del Guinardó, on actualment té les seves instal•lacions.
Els orígens de l’entitat cal situar-los a començaments de segle, concretament en l’any 1907. L’any 1909 ja competien, en representació de l’ex-vila de Sant Martí de Provençals, el Club F.C. Martinense i Centre d’Esports Martinenc. Les dues entitats decideixen fusionar-se i adoptar el nom de F.C. Martinenc participant en els campionats organitzats per la Federació Catalana. Aquesta fusió es fa l’any 1917.
CLUB NATACIÓ ATHLÈTIC BARCELONETA
El Club Natació Atlètic-Barceloneta és el resultat de l’agermanament entre el Club Natació Athletic, fundat l’any 1913, i el Club Natació Barceloneta en l’any 1929. L’Athletic és el vicedegà dels clubs de natació a Espanya i va ser dels pioners en desenvolupar aquestes especialitats esportives, compartint activitats amb els seus homòlegs Barcelona i Sabadell, clubs amb els quals va fundar la Federación Española de Natación l’any 1920 i la Federació Catalana de Natació el 1921.
CLUB ESPORTIU EUROPA
El Club Esportiu Europa, tal i com el coneixem avui en dia, neix el 1907. Llavors, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolir més altes fites dins el futbol català. Quan és va haver de buscar un nom per a l’equip, per tal d’evitar majors despeses de registre van aprofitar el nom d’un club a punt de desaparèixer i del que en quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, naixia el 5 de juny de 1907 el “Club Deportivo Europa”. És el club de futbol de la Vila de Gràcia.
FC BARCELONA
L’aventura de la creació del FC Barcelona l’any 1899 per un grup de joves, estrangers i catalans que vivien a Barcelona va ser la conseqüència d’un procés d’expansió de la pràctica del futbol i altres esports d’origen britànic a Europa. Això explica la naturalesa intercultural del Club, la seva vocació poliesportiva i la voluntat d’arrelament a una ciutat i a un país. Gamper, fundador del Club, en va ser l’ànima i l’impulsor durant els primers 25 anys. El seu compromís amb el FC Barcelona va més enllà de les seves facetes com a jugador, directiu i president.
RCD ESPANYOL
El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona és un dels clubs de futbol més antics de la Lliga Espanyola. El 28 d’octubre de 1900, a les aules de la Universitat de Barcelona, naixia la Societat Espanyola de Football, nom que li va donar al Club el seu fundador i primer president, Ángel Rodríguez. Les principals senyes d’identitat, i el que va determinar el nom original d’aquest nou Club esportiu, va ser que tots els seus components eren catalans o nascuts a la resta d’Espanya, en contraposició als altres equips, formats majoritàriament per anglesos i altres nacionalitats.
Fédération Sportive et Gymnique du Travail
El 1934 dins la dinàmica del Front popular i anticipant un any la reunificació sindical, es crea la FSGT per la fusió de la FST, pròxima de la Confederació general del treball unitari (CGTU) i del USSGT pròxim de la Confederació General del Treball (CGT). El 23 i 24 de desembre 1934, els delegats de 515 clubs del USSGT socialista (aproximadament 7 000 membres) i de la FST comunista (aproximadament 11 000 membres) porten a terme l’assemblea fundadora de la FSGT al Carrer de la Grange-a les-Boniques, 33.Des de 1931 aquestes dues federacions obreres contribueixen àmpliament a la implantació del voleibol a França.
El mateix any marca la seva ferma oposició a la participació de França als Jocs de Berlín -atès el seu caràcter propagandístic del nazisme i el racisme- enviant una forta delegació a l’Olimpíada Popular de Barcelona, organitzades precisament en contrapartida als Jocs olímpics oficials. Les qualificacions per accedir als Jocs de Barcelona tenen lloc a París el 4 de juliol de 1936 a l’estadi Pershing, davant Léo Lagrange. Aquesta Olimpíada es veu frustrada, pel cop d’Estat militar de Franco, que té lloc el mateix dia en què s’anava a inaugurar, el 19 de juliol de 1936. La delegació ha de tornar a França sense haver-hi competit.
En castellà: http://www.sinpermiso.info/textos/la-olimpiada-popular-tres-meses-que-convulsionaron-el-deporte
4.- L’Altre Olimpíada. Carles Santacana i Xavier Pujades. Pàg. 109
6.- L’Altre Olimpíada. Carles Santacana i Xavier Pujades. Pàg. 113
9.- L’Altra Olimpíada. Carles Santacana i Xavier Pujades.
10.- La història del Clarion i l'Olimpíada Popular de 1936 https://davidcompanyon.blogspot.com.es/2017/07/la-historia-dels-clarion-i-lolimpiada.html
11.-https://www.youtube.com/watch?v=gfzn328Zy_U&feature=youtu.be