Un procés constituent per una República Catalana
La conferència d’Oriol Junqueras
ha estat en un punt d’inflexió en el debat post 9n, que havia estat marcat per
la conferència d’Artur Mas, que va situar els elements centrals en unes
eleccions plebiscitàries (la “consulta definitiva”) amb una llista única de
personalitats (polítics, gent de prestigi i tècnics en la qual s'hivernaven les
sigles de partits) i un únic punt que expressament obvia els aspectes socials en
un full de ruta de 18 mesos amb un govern de político-tècnic que paral·lelament
a la creació d’estructures d’Estat es negociava amb l’Estat Espanyol i un referèndum,
al cap d’aquest any i mig, per obrir el procés constituent. Si no és donaven
aquestes circumstàncies, Mas no convocaria eleccions
Junqueras va situar els eixos
centrals en: eleccions immediates, que
planteja ja com a constituents per una
República Catalana amb diferents llistes de partits o coalicions amb els
seus respectius programes i un punt comú per la independència. Exercir des del
primer moment com a Estat amb un govern de concentració i construir les
estructures d’Estat alhora que es crea legalitat catalana i es redacta la
Constitució, que es posarà a ratificació en referèndum. Fort contingut dels
aspectes socials com a manera d’ampliar la base social de la independència (tota
una auto-esmena d’ERC al seu suport a CiU aquest dos darrers anys) i la
necessitat de fer un “país net” en referència a tots els casos de corrupció.
Les principals diferències per
rebutjar la “llista única” amb un únic punt programàtic estan en els aspectes
socials i econòmics i la lluita contra la corrupció i el frau fiscal, doncs la
seva absència faria que molts independentistes o gent disposada a votar opcions
favorables a la independència, no ho fessin pel rebuig a les polítiques
neoliberals d’un govern Mas tacat també per la corrupció de CiU.
La proposta feta per Junqueras té
bastants punts en comú amb la conferència política on EUiA que, partint d’una
aliança entre federalistes, sobiranistes i independentistes, proposava un Procés Constituent per la República
Catalana i, lògicament, diferències.
Coincideix en la necessitat d’un
canvi substancial de les polítiques neoliberals (pobresa zero), l’eradicació de
la corrupció sistèmica i el frau fiscal (corrupció zero), convertir la
mobilització social en un procés constituent de baix a dalt i l’aspiració a un Estat
propi es concreti en una República Catalana i podríem dir que difereix del
plantejament d’EUiA en el nom (llistes per la independència, en compte de per
la República Catalana, per exemple) i en el com (proclamació immediata de la
independència sense una consulta basada en la legalitat catalana).
Si bé es cert que la impugnació
de l’Estat a la consulta té per objectiu bloquejar el dret a decidir dels
catalans, no hauria de ser que la consulta quedi desdibuixada rere unes
eleccions on, amb la llei electoral espanyola, es beneficia als “grans partits”
atorgant majories absolutes amb menys del 40% dels vots. El mandat democràtic
exigeix que la proclamació de la independència assoleixi més del 50% dels vots i
on cada vot tingui el mateix pes, cosa que no passa en unes eleccions per
escollir diputats on els vots de Lleida o Girona valen més que els de
Barcelona.
Si hi ha eleccions, no es segur
que Artur Mas les convoqui d’acord amb les seves pròpies paraules, crec que han
de ser constituents i si el resultat dóna un mandat majoritari per iniciar el
procés constituent i de ruptura amb la legalitat espanyola, al meu parer
caldria una ratificació de la Constitució de la República Catalana en forma de consulta o referèndum vinculant.
A llarg d’aquest darrers mesos he
defensat que la gent d’esquerres la manera que tenim de dir independència és
República Catalana i que independentista, federalista o confederalista, hores
d’ara, aquesta República Catalana lliure
i social, només pot passar la proclamació d’un Estat independent doncs el
Regne d’Espanya mai no acceptarà una solució democràtica en la que el poble
decideixi o en tot cas, aquest pas de exercir la sobirania és la millor manera
de trencar el Règim monàrquic que oprimeix socialment a les classes populars
arreu de l’Estat.
Comparteixo, però, amb
altres companys i companyes d’EUiA, que la República Catalana, com a subjecte
sobirà, ha de poder (almenys teòricament) federar-se, confederar-se o ser
independent, d’acord amb la voluntat popular i la Constitució catalana hauria
de contemplar-ho.
Entenc la proposta d’ERC com un
pas endavant en un aspecte central: guanyar l’hegemonia social de les esquerres
i els valors republicans, això implica, no només no fer una “llista única” amb
CiU, sinó de facto trencar amb les polítiques neoliberals de les quals el
govern d’Artur Mas n’és un dels exponents i això cal fer-ho des d’ara mateix.
Ara és l’hora, d’altra manera no aconseguirem l’alliberament nacional i social
de les classes populars catalanes.
És en aquesta perspectiva que són possibles
punts d’acord i configurar, perquè no, un espai on des d’ERC, ICV, EUiA, CUP,
Podem, Procés Constituent i altres forces, siguin capaces de construir el
binomi Estat Nou-Nou Estat a favor de la majoria del poble.
Ara el President va coix. El
poble ha de fer camí, un camí constituent amb les dues cames, la nacional i la
social.
