Què substituirà les Bales de Goma?

Aquesta era la pregunta que tothom és feia a la Comissió de les Bales de Goma. Oficialment no hi ha resposta, malgrat s'havia d'aprovar les conclusions de la Comissió. 

La majoria CiU-ERC, amb els suport de Ciutadans, ha aprovat ajornar fins el maig de 2014 la seva prohibició, en un període de transició en el qual el cos de policia les substituirà per altres “eines robustes” de les quals res s’ha dit a la Comissió i les úniques informacions són les que arriben per la periodistes o per “radio makuto”. 

A la imatge que teniu al cantó en teniu una prova, aquesta és la imatge de la nova llançadora que circulava per la Comissió i que com podeu veure més abaix el Departament d'Interior ja hauria comprat per 56-024€ a 1.800€ el subfusell llançadora.

Les conclusions

Però anem a pams, perquè havia de servir al Comissió?. ICV i EUiA ens havíem fixat com a objectius principals:

1.- Que el cos de Mossos d’Esquadra deixés d’utilitzar bales de goma de forma immediata i incondicional

2.- Que el Parlament demani de manera solemne i de forma pública perdó a les víctimes per la utilització de les bales de goma i siguin rescabalades.

3.-  Cessament immediat del director de la policia, Manel Prat, doncs mantenir-lo en el càrrec és mantenir el model repressiu de policia.

Aquest eren les conclusions més rellevants que enteníem calia que fossin aprovades per la Comissió del Parlament que ha estat durant quatre mesos estudiant tant la utilització de les bales de goma com el model policial en esdeveniments de masses. "Naturalment" han estat rebutjades. CiU, ERC, PP, C's van votar contra demanar perdó a les víctimes i contra les conclusions de l'informe del Síndic de Greuges sobre l'ús de les bales de goma i model policial.

La seva prohibició –malgrat que diferida- ha estat, amb totes les lletres, una victòria de la mobilització que des de fa anys duen a terme entitats com Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo, o la Comitè de Prevenció de la Tortura. Sense elles no hi hagués hagut ni Comissió, ni s’hagués aprovat la seva substitució.  Elles han vehiculat el rebuig social que ha anat creixent especialment arran de la darrera víctima la passada vaga general, Ester Quintana.

Rebuig social cap a una eina repressiva capaç de fer “ferides de guerra”, però també vers les versions oficials contínuament desmentides per testimonis i gravacions de ciutadans, que deixen al descobert com la defensa incondicional d’actuacions irregulars de la policia catalana es podria més bé qualificar de “protecció política” a la impunitat policial, una defensa que desprotegeix a la ciutadania de les eines de control sobre l’actuació policial i els possibles (i provats) abusos.

Abusos que reben, malauradament, empara política primer amb la invocació abusiva de la “presumpció d’innocència” i desprès sota la divisa imperativa de “defensar el cos”. Aquesta manca total d’autocrítica que s’ha copsat a la Comissió parlamentària és la que es practica en qualsevol cas conflictiu que apareix als mitjans.

Aquesta combinació d’abús en les funcions policials i impunitat i protecció des del poder ha anat fent créixer la desconfiança cada cop major de la societat i el cas de la mort del detingut al Raval (que no oblidem no és ni de bon tros la primera) o els maltractaments a comissaries (acreditats i jutjats) o la imputació constant de Mossos (amb la comissaria de Ciutat Vella encapçalant un trist top ten).

Un model policial pel control social

La Comissió que també estudiava els models policials en els esdeveniments de masses i camuflat rere el llenguatge “políticament correcte” ha ratificat un model policial basat en la repressió i el control social, en el que els moviments socials son percebuts com "enemics" a controlar i reprimir dins d'una societat que viu en múltiples conflictes. 

I tot model necessita un cap visible, el que encarna l’actual director general de la policia, Manel Prat. I  aquest model –a les antípodes d’un basat en la mediació i la prevenció social i policial- és capaç de fer d’esquirols armats com va succeir a la planta de Panrico o d’atacar al mateix Gandhi com va dir els responsable de la BRIMO respecte al desallotjament de Plaça Catalunya. 

Un model que avala i considera necessari disparar i ferit a manifestants per estar cremant pneumàtics en una vaga –a risc cert de causar ferides irreversibles- necessita “eines robustes”, més enllà de les porres, de la força o les salves, necessita ser  intimidatori a gran escala, aparèixer com contundent... això són les bales de goma... i les seves substitutes seran igual o més robustes, contundents i intimidatòries.

Interior ja ha comprat els nous fusells 

Aleshores han de ser substituïdes per unes altres “eines robustes” (aquesta és la terminologia emprada en la resolució aprovada) perquè els Mossos puguin seguir disparant projectils de precisió, un material de foam amb un recobriment viscoelàstic que permet impactar directament sobre les cames dels manifestants i els deixa immòbils durant uns minuts (malgrat ls seqüeles poden durar hores o dies) però que, a diferència de les bales de goma, no fan una trajectòria irregular i imprevisible.  

El periodista Toni Hervàs publicava aquesta noticia al seu bloc “Els passos perduts”: 

Ja fa mesos que el departament d’Interior ha posat fil a l’agulla per dotar-se d’una alternativa a les pilotes de goma. Durant dos anys s’han provat un subfusell, el GL06-LL, que llença una mena de pilota de golf partida per la meitat. Aquests projectils no reboten després del primer impacte. Aquestes armes estan fetes de polímer i només pesen dos quilos cadascuna. Cada llançador té un valor al mercat al voltant dels 1.800 euros. Es tracta d’una arma de 40 mil·límetres i destaca per la seva precisió.

Els llançadors GL06-LL que ja ha adquirit Interior, els últims 30 comprats fa 3 mesos, disparen uns projectils que semblen mitja pilota de golf enganxada a una base de plàstic i que no necessita cartutx per ser disparada. Quan l’arma escup el projectil, la baina, que és la part de plàstic inferior, queda dins del llançador mentre que l’altra part surt disparada. La punta està feta de ‘foam’, espuma viscoelàstica de poliuretà d’alta densitat, el mateix material amb què es fabriquen els coixins que s’adapten a la forma del cos. .

Aquí està el detall de l’última compra. 30 subfusells per 56.000 euros.

Resolució d’adjudicació del contracte

Contracte : Contracte administratiu		Unitat promotora : Direcció General de la Policia
Tipus : Subministraments
Expedient :	IT-2013-121            Procediment : Negociat sense publicitat
Títol : subministrament 30 llançadors per al cos de Mossos d’Esquadra

+Info: http://elspassosperduts.wordpress.com/2013/11/06/interior-ja-te-comprats-els-fusells-que-substituiran-als-de-pilotes-de-goma/ 

Prohibició immediata de les Bales de Goma, reparació a les víctimes

Setmana intensa en relació a les polítiques de seguretat: Conclusions dels grups parlamentaris envers a l’ús de les bales de goma, la mort de J. A. Benítez al Raval desprès de ser detingut pels Mossos i la publicació dels vídeos de la pallissa que va rebre a El País i la votació al Parlament sobre el cessament del Director General de policia, Manel Prat que va ser rebutjada amb els vots de CiU i ERC.

La Comissió d’Estudi sobre de les Bales de Goma tenia un objectiu prioritari estudiar l’ús de les bales de gom. En primer lloc cal reconèixer que la Comissió ha estat possible gràcies a la mobilització social d’entitats com Stop Bales de Goma o Ojo con tu Ojo, però també pel rebuig social per les reiterades persones ferides per les bales de goma, especialment arran de la pèrdua de l’ull de l’Ester Quintana el 14 de novembre de 2012, durant la darrera vaga general.

El conseller d’Interior ha hagut de sortir al pas i anunciar que finalment “estan estudiant la retirada de les bales de goma del material del cos de Mossos d’Esquadra”, sense posar data i desprès de substituir-les per altres “eines robustes” a determinar: viscoelàstics, mànegues d’aigua, etc..

Ester Quintana

Més enllà de quines “eines robustes” que decidirà emprar Interior, el debat (el problema) de fons està en la concepció de la política de seguretat i ordre públic de CiU, on el centre de gravetat bascula més cap a la repressió que cap a la garantia del dret a manifestació, vaga... com a dret fonamental que el Mossos han de garantir. Com a exemple en tenim un de recent: l’actuació de la BRIMO per trencar la vaga dels treballadors de Panrico.

Conclusions d’ICV-EUiA

És en aquesta perspectiva que el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha fet les seves conclusions: http://issuu.com/davidcompanyon/docs/260jbm00001_-_proposta_de_conclusio on més enllà de la prohibició de les bales de goma “El Parlament insta al Govern a adoptar les mesures pertinents per tal que el Cos de Mossos d’esquadra deixi d’utilitzar bales de goma de forma immediata i sense excepcions, assegurant així que aquestes quedin definitivament prohibides”. Proposem que el Parlament demani “solemnement i de forma pública perdó a les víctimes de les bales de goma a Catalunya” i insti a “a articular de forma immediata mecanismes d’assessorament, acompanyament i reparació, inclosa l’econòmica” per a aquests afectats. Així mateix, el cessament del Director General de Policia, Manel Prat.

A les conclusions és reconeix expressament la responsabilitat que ICV-EUiA ja va assumir al Parlament “la responsabilitat que li pertoca per l’ús de bales de goma” quan la coalició dirigia el departament d’Interior” en la qual la “valentia política” que hi va haver per implantar les càmeres dins les comissaries, la implantació del Codi Ètic... va mancar envers la prohibició de les bales de goma, com en la càrrega per les protestes universitàries contra el Pla Bolonya (per la qual va ser destituir el llavors director general de la Policia).

Les conclusions d'ICV-EUiA han tingut especialment en compte les intervencions de Victòria Camps, Jaume Asens, Gemma Galdón o el cap de policia de Terrassa. En destaco els documents o intervencions següents:

Recomanacions del Síndic de Greuges, en les quals a més de l’anàlisi de les bales de goma com a projectils reclamava al Govern una moratòria del seu ús: http://issuu.com/davidcompanyon/docs/balesgoma_s__ndic

L’Informe de la doctora Estrella Fernàndez, de l’Hospital Clínic. Us recomano especialment, malgrat la seva intervenció i l’informe. La seva compareixença va provocar un tomb a la Comissió quan va qualificar les conseqüències de l’impacte de les bales de goma com a “ferides de guerra”

http://issuu.com/davidcompanyon/docs/357-00285-10_cemsopum_estrella_fern

(Vídeo) http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6757838&p_cp3=6760720

Les conclusions de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, assenyalo aquest perquè té el valor de recollir les recomanacions de diferents organismes internacionals.

http://issuu.com/davidcompanyon/docs/dossier_de_resposta_a_la_comissi___

Desenvolupament de la Comissió

CiU, amb el suport d’ERC, juntament amb el PP per altres raons, van voler “diluir” l’estudi de les bales de goma dins d’un estudi sobre el ventalls d’altres instruments antiavalots i de la política del Departament d’Interior en relació a mobilitzacions i protestes ciutadanes.

El govern que va voler utilitzar la Comissió per fer-ne una caixa de ressonància cap als mitjans de comunicació, va cometre un error estratègic: a la primera sessió el conseller Espadaler va anunciar que no només no prohibirien les bales de goma, sinó que afegirien a “les eines robustes” a utilitzar pels Mossos l’ús de canons d’aigua. Ho va fer sense esperar a que la Comissió iniciés el seus treballs, ni escoltar als compareixents, ni atengués les conclusions dels Grups. Semblava un intent de dir: dóna igual que conclogui la Comissió, això és el que farem.

Que ha passat perquè ara el propi govern anunciï en boca del Conseller Espadaler que sí que estan estudiant la seva retirada del material antiavalots?

Naturalment els informes i testimonis a la pròpia Comissió, però també la constatació de l’ampli rebuig social a aquestes armes que son imprevisibles i que en les relativament poques vegades que al llarg dels darrers deu anys s’han emprat quasi sempre han acabat amb ferits, molts d’ells greus i amb la pèrdua, com Ester Quintana, Nicola Tanno... de la visió d’un ull. El que la doctora Estrella Fernàndez va catalogar com::“ferides de guerra”

El que serà més difícil de canviar són les justificacions que des de l’àmbit polític del govern i dels comandaments policials es fa de la seva utilització. Totes han tingut un comú denominador: el relat que ens han dibuixat un país que pràcticament necessita un “estat de setge” fruit d’una gestió de l’ordre públic de l’era Puig, caracteritzada per un enduriment de la repressió i la confrontació amb els moviments socials que arriba a la criminalització i amb dispositius “ad hoc” “anirem fins els límits de la llei i una mica més”, continues referències, ben aplaudides entusiàsticament pel PP, als “grups violents”, vinculant com un “mantra” manifestacions amb violència, vaga general amb violència, violència amb grups revolucionaris, etc...

Un altre motiu del canvi de la conselleria ha estat que en transcurs de la Comissió hem viscut les continues contradiccions de les versions oficials continuadament desmentides per les imatges gravades, especialment en el cas Ester Quintana, però també del detingut mort al Raval.

De la boca dels responsables policials no va sortir cap autocrítica sobre les actuacions de la BRIMO, cap “compassió” per les víctimes tractades com “dany col·lateral” de l’ordre públic. 

Cap autocrítica a les actuacions policials en el desallotjament de Plaça Catalunya contra manifestants pacífics, del dispositiu al voltant del Parlament, dels dispositius en les vagues generals... Aquí teniu l’únic informe de la Direcció General de Policia lliurat a la Comissió sobre les bales de goma... tres dies abans de que els Grups parlamentaris haguessin de lliurar les seves conclusions.

Com veureu justifiquen la repressió durant la vaga general del 29 de març de 2012 afirmant que són els “incidents més greus des de la Segona República”, la qual cosa mostra no només una infàmia respecte a la memòria històrica del que ha estat la dictadura franquista. http://issuu.com/davidcompanyon/docs/informe_relatiu_a_l___s_de_pilotes_

De la boca dels responsables sindicals del cos de Mossos d’Esquadra (http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6667396&p_cp3=6679966) només va aparèixer un corporativisme tancat i d’enfrontament social entre el paper de la BRIMO i els ARRO dins d’una societat convulsa, enmig d’una greu crisi social, de lluites contra les retallades, els acomiadaments... lluny del paper que ha de tenir una policia democràtica. 

Altres enllaços

http://stopbalesdegoma.org/

http://euia.cat/pagina.php?idp=7347

http://www.iniciativa.cat/icv/news/47261

Conseller Espadaler, el silenci oficial empara la impunitat

Manifestació al Raval per la mort de J. A. Benítez

La setmana passada centenars de veïns del Raval, juntament amb organitzacionsde la comunitat gai i de drets civils i humans van recórrer els carrers delbarri barceloní per protestar i exigir responsabilitats per la mort de J.A. Benítez quan era detingut per Mossos de la comissaria de Ciutat Vella.



A l'ombra de dubte sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra al barri del Raval, massa vegades involucrats en actuacions polèmiques, detencions com la del periodista Bertran Cazorla, actuacions vinculades més a la repressió indiscriminadaque al manteniment de l’ordre públic com l’actuació el dia de l’orgull gai a bar Bata de Guatiné... ara s’hi afegeix la mort d’un detingut aquesta setmana al carrer L’Aurora desprès d’una baralla al carrer. Els fets com quasi bé sempre estan en mans del jutjat que ha d’escatir què va passar. 

Com tantes vegades, masses vegades, la versió oficial coincideix ben poc amb allò que els detinguts o els testimonis relaten. Massa vegades les versions oficial, com en el cas Ester Quintana han estat canviades desprès de que els afectats presentessin proves que les desmentien.

Això ha tornat a passar en la mort que abans esmentava, la versió dels Mossos i la recollida pels mitjans dels veïns que van presenciar els incidents són molt contradictòriesen la mort de en la mort de J. A. Benítez, detingut i per tant sota custodia dels Mossos. El País, en la seva edició de Catalunya, publica dos vídeos (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/10/22/catalunya/1382470272_155349.html) que desmenteixen la versió del cos de Mossos d'Esquadra.

Cal una condemna pública i oficial del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, pel tracte inhumà i degradant que els Mossos van donar a J. A. Benítez, independentment de les circumstàncies de la seva mort i apartar els vuit Mossos citats pel Jutjat de les seves funcions, mentre la investigació judicial o interna no conclogui.

Aquestes actuacions policials no són compatibles amb els drets humans i una cosa és la presumpció d'innocència i una altra és el silenci oficial que pot semblar que emparen la impunitat i actuacions que poden ser catalogades de delictives, intolerables quan provenen dels qui tenen el "monopoli de la violència".

Naturalment que el detingut acabés mort té unes conseqüències dramàtiques i més si creuem el resultat de l’autòpsia i els vídeos publicats per El País. L’autòpsia diu que va morir degut “múltiples traumatismes sobre la regió cranio-facial”. Així conclou l'autòpsia,“múltiples traumatismes sobre la regió cranio-facial”, així com segons l’examen forense, "tenia trencats una dent, un pòmul, el nas i una cella,, presentava ferides als llavis, un cop al cap i la part frontal dreta de la cara, una fractura del metacarpià dret, lesions als braços, les cames, genolls i la zona lumbar". Vaja, que va rebre una pallissa i les imatges són eloqüents. 

El cos de Mossos assegura que l'home va perdre el coneixement després de serimmobilitzatpels agents -perquè estava sent violent i els havia agredit- o si, per contra, tenen raó alguns dels veïns presents durant els fets, que sostenen que el Mossos desprès de demanar la documentació a la víctima, al no tenir-la i voler marxar, fou colpejat per un agent i després un grup de mossos se li va llençar al damunt i li va pegar fins que va perdre el coneixement, deixant una inquietant ombra de brutalitat policial. 

Aquí podeu escoltar el relat d’un veí gravat per l’agència pública de notícies ACN: 

http://acn.cat/acn/727962/General/audio/mossos-agressio-baralla-detencio-mort-.html  o el de l'emissora local  de televisió BTV: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/10/07/mor-un-home-al-clinic-despres-de-ser-reduit-pels-mossos-desquadra/

En tot cas la víctima després d'intents de reanimació pel servei d’emergències, va morir a l'Hospital Clínic. 

Diversos grups (ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP) hem exigit que la investigacióoberta per la conselleria d’Interior sigui ràpida i transparent. Aquí teniu les preguntes que des del Grup d’ICV-EUiA hem fet al Parlament. 

1. En quines circumstàncies es va produir la mort d’una persona la nit del 7 d’octubre al carrer de l’Aurora, a Ciutat Vella, de Barcelona?

2. Quines investigacions ha obert el Departament d’Interior i quin ha estat el seu resultat davant testimonis que afirmen que l’home mort havia estat apallissat per agents dels Mossos d’esquadra?

3. Com valora el Departament d’Interior la repetició d’actuacions polèmiques derivades de l’actuació de la Comissaria de Mossos d’esquadra del Raval?

Aquest darrer punt és clau atès que la Comissaria de Ciutat Vella està repetidamentenvolta en actuacions polèmiques i no pot ser una “excusa” que el Raval és un barri conflictiu. En aquest sentit la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, ​​a emès una declaració “Què està passant al Raval?” i que us reprodueixo a sota i que té l’interès de reflexionar sobre la utilització de la violència excessiva i la excessiva violència en les actuacions de la policia catalana al barri del Raval.

Declaració de la FAVB

Volem manifestar la nostra inquietud davant les circumstàncies que envolten la mort d’un veí del Raval, dissabte passat al vespre, després d’haver estat detingut per una dotació dels Mossos d’Esquadra al carrer de l’Aurora. Les primeres informacions policials parlen de “resistència a l’autoritat” i fins i tot “d’agressió a dos agents”, descartant en qualsevol cas que la seva actuació tingués cap relació de causalitat amb el decés d’aquest ciutadà, poc després, a l’hospital Clínic. Tanmateix, testimonis veïnals -que han arribat a formalitzar una denúncia pels fets- parlen d’una brutal pallissa per part de vuit agents, que haurien seguit colpejant el detingut un cop immobilitzat. Els testimonis afirmen, a més, que aquesta actuació no responia a cap actitud violenta, car la disputa de carrer arran de la qual foren requerits els Mossos ja s’havia acabat abans que arribessin els vehicles policials. 

Des de la FAVB exigim un aclariment diligent dels fets. L’autòpsia determinarà la causa de la mort. Si es confirmessin les declaracions d’aquests testimonis, estaríem davant d’un cas excepcionalment greu de brutalitat policial. Molt ens temem, però, que calgués parlar aleshores de “la crònica d’una mort anunciada”. Ja fa temps que, de manera recurrent, apareixen notícies inquietants al voltant de la comissaria del carrer Nou de la Rambla. L’estiu passat, el conegut periodista Bertran Cazorla, la credibilitat del qual no ofereix cap dubte per a nosaltres, hi fou arbitràriament detingut i colpejat. Arran de la seva denúncia, van sortir a la llum d’altres casos similars d’abusos i maltractaments, tots ells referits a actuacions de la plantilla d’aquesta comissaria. 

Demanem, doncs, a l’Ajuntament de Barcelona una prompta convocatòria del Consell de Seguretat Urbana en què el Departament d’Interior forneixi les explicacions pertinents a les entitats ciutadanes. Res no seria més perillós que un grup violent i descontrolat, emparat en una mena de fraternitat corporativa, s’enquistés en una comissaria i fes regnar, al barri que té assignat protegir, la seva particular concepció de “l’ordre”. Resulta imperatiu tallar de soca-rel derives d’aquest tipus, que fàcilment es tenyeixen de racisme o afavoreixen la corrupció. Si es verifiquen les pitjors temences a propòsit dels fets de dissabte, caldrà començar per remetre a la justícia els presumptes autors d’un crim veritablement odiós.

Què està passant al Raval?

A l'ombra de dubte sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra al barri del Raval, massa vegades involucrats en actuacions polèmiques, detencions com la del periodista Bertran Cazorla, actuacions vinculades més a la repressió indiscriminada que al manteniment de l’ordre públic com l’actuació el dia de l’orgull gai a bar Bata de Guatiné... ara s’hi afegeix la mort d’un detingut aquesta setmana al carrer L’Aurora desprès d’una baralla al carrer. Els fets com quasi bé sempre estan en mans del jutjat que ha d’escatir què va passar. Com tantes vegades, masses vegades, la versió oficial coincideix ben poc amb allò que els detinguts o els testimonis relaten. Massa vegades les versions oficial, com en el cas Ester Quintana han estat canviades desprès de que els afectats presentessin proves que les desmentien.

Això ha tornat a passar en la mort que abans esmentava, la versió dels Mossos i la recollida pels mitjans dels veïns que van presenciar els incidents són molt contradictòries. 

El cos de Mossos assegura que l'home va perdre el coneixement després de ser immobilitzat pels agents -perquè estava sent violent i els havia agredit- o si, per contra, tenen raó alguns dels veïns presents durant els fets, que sostenen que el Mossos desprès de demanar la documentació a la víctima, al no tenir-la i voler marxar, fou colpejat per un agent i després un grup de mossos se li va llençar al damunt i li va pegar fins que va perdre el coneixement, deixant una inquietant ombra de brutalitat policial.

Aquí podeu escoltar el relat d’un veí gravat per l’agència pública de notícies ACN: http://acn.cat/acn/727962/General/audio/mossos-agressio-baralla-detencio-mort-.html  o BTV http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/10/07/mor-un-home-al-clinic-despres-de-ser-reduit-pels-mossos-desquadra/

En tot cas la víctima després d'intents de reanimació pel servei d’emergències, va morir a l'Hospital Clínic. 

Diversos grups (ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP) hem exigit que la investigació oberta per la conselleria d’Interior sigui ràpida i transparent. Aquí teniu les preguntes que des del Grup d’ICV-EUiA hem fet al Parlament.

1. En quines circumstàncies es va produir la mort d’una persona la nit del 7 d’octubre al carrer de l’Aurora, a Ciutat Vella, de Barcelona?

2. Quines investigacions ha obert el Departament d’Interior i quin ha estat el seu resultat davant testimonis que afirmen que l’home mort havia estat apallissat per agents dels Mossos d’esquadra?

3. Com valora el Departament d’Interior la repetició d’actuacions polèmiques derivades de l’actuació de la Comissaria de Mossos d’esquadra del Raval?

Aquest darrer punt és clau atès que la Comissaria de Ciutat Vella està repetidament envolta en actuacions polèmiques i no pot ser una “excusa” que el Raval és un barri conflictiu. En aquest sentit la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, ​​a emès una declaració “Què està passant al Raval?” i que us reprodueixo a sota i que té l’interès de reflexionar sobre la utilització de la violència excessiva i la excessiva violència en les actuacions de la policia catalana al barri del Raval.

Declaració de la FAVB

Volem manifestar la nostra inquietud davant les circumstàncies que envolten la mort d’un veí del Raval, dissabte passat al vespre, després d’haver estat detingut per una dotació dels Mossos d’Esquadra al carrer de l’Aurora. Les primeres informacions policials parlen de “resistència a l’autoritat” i fins i tot “d’agressió a dos agents”, descartant en qualsevol cas que la seva actuació tingués cap relació de causalitat amb el decés d’aquest ciutadà, poc després, a l’hospital Clínic. Tanmateix, testimonis veïnals -que han arribat a formalitzar una denúncia pels fets- parlen d’una brutal pallissa per part de vuit agents, que haurien seguit colpejant el detingut un cop immobilitzat. Els testimonis afirmen, a més, que aquesta actuació no responia a cap actitud violenta, car la disputa de carrer arran de la qual foren requerits els Mossos ja s’havia acabat abans que arribessin els vehicles policials.

Des de la FAVB exigim un aclariment diligent dels fets. L’autòpsia determinarà la causa de la mort. Si es confirmessin les declaracions d’aquests testimonis, estaríem davant d’un cas excepcionalment greu de brutalitat policial. Molt ens temem, però, que calgués parlar aleshores de “la crònica d’una mort anunciada”. Ja fa temps que, de manera recurrent, apareixen notícies inquietants al voltant de la comissaria del carrer Nou de la Rambla. L’estiu passat, el conegut periodista Bertran Cazorla, la credibilitat del qual no ofereix cap dubte per a nosaltres, hi fou arbitràriament detingut i colpejat. Arran de la seva denúncia, van sortir a la llum d’altres casos similars d’abusos i maltractaments, tots ells referits a actuacions de la plantilla d’aquesta comissaria.

Demanem, doncs, a l’Ajuntament de Barcelona una prompta convocatòria del Consell de Seguretat Urbana en què el Departament d’Interior forneixi les explicacions pertinents a les entitats ciutadanes. Res no seria més perillós que un grup violent i descontrolat, emparat en una mena de fraternitat corporativa, s’enquistés en una comissaria i fes regnar, al barri que té assignat protegir, la seva particular concepció de “l’ordre”. Resulta imperatiu tallar de soca-rel derives d’aquest tipus, que fàcilment es tenyeixen de racisme o afavoreixen la corrupció. Si es verifiquen les pitjors temences a propòsit dels fets de dissabte, caldrà començar per remetre a la justícia els presumptes autors d’un crim veritablement odiós.

A propòsit de la càrrega contra les protestes anti-Bolonya (puntualitzacions a L'Independent de Gràcia)

A L'Independent de Gràcia d'aquesta setmana, a l'apartat de Política, l'Albert Balanzà signa un article amb el titular "EUiA demana explicacions a ICV per les càrregues policials pel pla Bolonya".

Vull fer unes puntualitzacions, doncs el titular pot donar peu a confusions:

1.- EUiA de Gràcia no ha demanat, ni demanarà, cap explicació a ICV de Gràcia per una raó molt senzilla: els Mossos d'Esquadra estan sota el comandament de la conselleria d'Interior, no de l'agrupació de Gràcia dels nostres socis de coalició.

2.- A preguntes de l'Albert Balanzà sobre si presentaríem una declaració o moció en el proper Plenari de Districte, li vaig contestar que primer ens havíem de reunir l'Assemblea d'EUiA i desprès traslladaríem la nostra posició al Comitè de Coordinació que tenim ambdues organitzacions a Gràcia, que és on cal acordar una posició conjunta, si es creu necessari, com ho seria el fet de presentar una moció al Districte.

L'Assemblea de mitjans de comunicació d'EUiA, atesa la greu repressió que van rebre més de 30 periodistes, ha fet el següent comunicat.

3.- Les declaracions les vaig fer com a David Companyon, conseller d'ICV-EUiA al Districte de Gràcia, no com a conseller d'EUiA enfrontat a ICV. Com queda palès en el mateix article la posició del portaveu de la coalició a Gràcia, Roger Amigó, i la meva no son diferents en absolut.

4.- EUiA ha manifestat la seva posició en una declaració que es pot trobar al web (www.euia.cat) que entre altres coses diu: "..L´actuació policial d´ahir al migdia i, especialment, al vespre i a la nit als carrers de Barcelona s´ha de qualificar de desproporcionada. Les actuacions policials que es van viure, per les informacions de què disposem, són greus i inacceptables....".

5.- El meu rebuig en com es va gestionar l'operatiu per part dels comandaments policials. El meu desencís vers la visualització política que aquesta càrrega policial dóna de l'esquerra transformadora que vol gestionar amb polítiques d'esquerres la seguretat. La meva preocupació vers molts simpatitzants i militants, molts d'ells joves universitaris, que -com molts de nosaltres- entenem que no es qüestió de demanar excuses, sinó de dimissions i canvis de responsabilitat. La meva esperança és que el succeït serveixi per replantejar-se aquest tipus de polítiques que ens allunyen de la nostra base social i debiliten el suport social al govern d'esquerres.

6.- La meva solidaritat amb el periodista de l'Independent, Èric Lluent, ferit a la manifestació. El seu article a la contraportada de l'Independent: "El 'no a la guerra' comença a casa", és una peça periodística de gran qualitat. Estic completament d'acord amb ell.