Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola pública. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola pública. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de març del 2018

Els drets socials i nacionals es defensen al carrer


El 8 de març els carrers de tot l’Estat, de centenars de ciutats es van inundar i érem conscients que la marea lila estava fent història i aixecant una aliança intergeneracional contra els fonaments del patriarcat i el paper que el capitalisme té assignat a les dones.
La mobilització i la vaga feminista va desbordar totes les previsions. El mateix havia passat pocs dies abans amb la mobilització contra l’atac a les pensions; a Catalunya segueixen les mobilitzacions a favor de l’escola pública i el model d’immersió lingüística que el PP i C’s volen carregar-se amb el 155.
Que estem davant d’un augment de les mobilitzacions socials és una evidència que ha agafat al PP i C’s amb el pas canviat després de passar-se setmanes atacant la vaga feminista i menyspreant les reivindicacions dels pensionistes, que consideraven fins fa quatre dies com el seu graner de vots.
Fins i tot, a portar a M. Rajoy (el dels sobres en negre) a comparèixer al Congrés dels Diputats davant el sotrac que desenes de milers de persones jubilades, han creat en alçar el seu crit contra la indignitat de les “pujades” de 2€ anuals, mentre la cistella de compra o els serveis bàsics com l’aigua, la llum o el gas no paren de pujar i generar beneficis multimilionaris a les empreses de l’IBEX35 a costa de l’augment de la pobresa energètica.
La indignació no para de créixer, els governs del PP i PSOE (amb el suport de Convergència, el PNB o C’s) van fer dues (contra)reformes laborals destinades a empobrir els salaris, després de congelar les pensions o portar anys amb una constant pèrdua de poder adquisitiu, que afecta sobretot al 70% de les pensions que no arriben als 900€ mensuals,
La indignació creix perquè és una gran mentida de “que no hi ha diners per les pensions”. Han buidat la “caixa de les pensions” per aprovat un rescat bancari amb un forat de més de 60.000 milions d’euros que han anat a les butxaques dels més poderosos o que dir de les indemnitzacions indignes i il·legals com la del Castor.
Tothom sap que han robat als que menys tenen per fer més rics als que ja ho eren.
La mobilització de la Marea Pensionista tornarà a inundar els carrers arreu aquest dissabte. A Barcelona serà a les 11h a la Plaça Urquinaona sota el lema “En defensa de les pensions públiques”.
I també dissabte, a les 17h des de la Plaça Catalunya una altra manifestació serà multitudinària en defensa de l’escola catalana: “L’escola no té por” convocada per més de cinquanta entitats com una resposta col·lectiva en favor de la immersió lingüística, que els partits del 155 han posat en el punt de mira per desballestar el model educatiu català, però també contra els intents de l’aparell judicial i la fiscalia de criminalitzar als docents, acusant-los d'adoctrinament i fins i tot de “delicte d’odi” per debatre sobre la repressió de l’1 d’octubre a les aules.
No es tracta només de denunciar l’enèsim intent d’acabar amb un model que s’ha mostrat d’èxit i que compta amb una gran fortalesa social o de denunciar la repressió contra la comunitat educativa, la defensa de l’escola catalana, pública i de qualitat és cabdal i forma part de la lluita pels drets nacionals dels i les catalanes, aconseguida a través de la lluita al llarg dels anys.
Aquest dissabte les mobilitzacions són un magnífic exemple d’allò que hem defensat sempre, la lluita pels drets socials i nacionals és indestriable, la millor manera de defensar-los, ampliar-los i superar el marc que el Règim del 78. 
Construir aliances per avançar conjuntament, doncs entre altres coses defensen els interessos de la majoria de la societat. Això també són valors republicans.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

NOTES SOBRE EL PLENARI

Era el segon Plenari, però el primer de gestió amb el nou equip de govern de CiU i per tant tenia el seu "morbo", d'alguna manera la partida començava, noves cartes i noves regles. La primera nota positiva era que la Sala de Plens estava pràcticament plena de públic, entitats, veïns i veïnes, tècnics municipals, companys de partit dels consellers...

Primer es celebrà un Ple Extraordinari. L'Elsa Blasco (ICV-EUiA) prenia possessió del càrrec de Presidenta. Ho va fer amb un discurs senzill, recordant que "dues dones estaven al capdavant de Gràcia i que li agradaria que es notés que les dones tenim unes altres maneres", discurs senzill però carregat d'intencions que podríem resumir en "yo no soy mujer florero..." (tot parodiant la lletra de "Ella baila sola), com desprès es veuria. També es va escollir a Xavier Barberà (PSC) i es conformava el nou cartipàs gracienc, l'equip de govern i les seves funcions... això si, al plenari de desembre ho tornarem a canviar, sembla que CiU no han tingut temps amb tres mesos per pactar-ho amb la resta de grups.

Acabat el Plenari Extraordinari va començar l'ordinari amb l'informe de la Regidora. Val a dir que la Maite Fandos, va fer un discurs purament de gestió (al millor estil Espriu) fent-nos un relat de les coses que han passat al Districte en els darrers dos mesos (festes majors, Diada, temporada d'estiu als centres cívics, llei de barris...). Va ser clara en subratllar que la gran part de l'explicat era fruit de l'obra de govern de l'anterior mandat... però coi! una mica de política hagués anat bé: línies mestres, full de ruta... sembla que no hi ha eixos més enllà de l'anar fent, això sí amb l'inconfusible estil "bonrotllista i pragmàtic" de Fandos, es just reconèixer que va aprovar, això sí amb una nota justeta... que no és poc.

El torn dels portaveus va ser un moment "experiencial". El to, la forma, el contingut, les propostes... també hi havia expectació.

La portaveu del PP es va oferir com aliada, però advertint a CiU que no es vol deixar utilitzar, diferenciant-se en temes com els okupes i les festes alternatives (obsessions recurrents del PP que CiU va agrair per poder fer-li una rèplica al més pur estil Espriu), L'Alba Metge d'UxB, va tenir un bona intervenció, ben construïda i travada...d'esquerres i independentista.. vaja que igual en Portabella podria prendre'n nota.

En Roger Amigó (ICV-EUiA) va tenir una intervenció de principis i intencions, flexible, de defensa d'allò que és públic i contra les retallades, de la participació i la radicalitat democràtica. Reconeixent el que s'ha fet bé i criticant i posant l'accent amb el que s'ha fet malament: manca d'interès per tirar endavant les llars d'infants, indefinicions vers l'escola pública, la situació sanitària al Districte després de les retallades en salut...Un bon discurs amb un però.. que jo diria que si el llegeixes tindria una lectura i si l'escoltes en tindries una altra més "dolça".

En Carles Maggí va desbrossar una intervenció ben construïda, nítida, sense concessions cap a la Regidora, al seu paper com a Tinent d'Alcalde i el poc temps per a les tasques a Gràcia... com en el cas d'en Roger, una intervenció amb dues lectures, aquesta més "agre".

Finalment va arribar el torn d'en Víctor Cullell en nom de CiU. Sincerament vaig trobar a faltar l'estil del Carles Agustí, més polític, incisiu i lúcid. En Cullell va estar adulador en excés cap a Fundació, les associacions que fan tai i qual cosa... la meitat de la intervenció va ser insubstancial... i curiosament va ser l'únic en referir-se a "coses que no havien reeixit" a la Festa Major, quan la resta de portaveus va fer especial esment a posar per endavant Gràcia i no allò que només es fa servir per "posar en dubte al govern municipal". Deu ser que té vocació de controlar-ho tot. La guinda va ser acusar al PP i PSC de partits sucursalistes (confon Espanya amb Barcelona???) perquè els seus regidors adscrits estaven seguts a dalt amb els consellers i no a baix a la primera fila de cadires.

Aquest va ser un dels moments "experiencials". L'Elsa li va etzibar al portaveu de CiU que era ella, com a presidenta, la que dirigia el debat i que "de comú acord amb la Regidora" havien acordat que els regidors adscrits estiguessin a dalt, ni no a baix, per "dignitat a allò que representen". En fi, tots van estar bastant estrets, especialment on seuen les noves conselleres Montse Aguilera (ICV-EUiA) i Alba Metge (UxB) a la qual els seus companys la van obsequiar amb una barra que es falcava amb la taula i la cadira perquè les rodes no poguessin rodolar i llençar-la de la tarima a les cadires.

Va començar el torn de Proposicions on es va veure que el govern Trias està en una minoria més minoritària que la d’Hereu. Les presentades per PSC, ERC i ICV-EUiA van guanyar. La construcció de les escoles bressol de Jaen i Caspolino, l’augment de les places a les bressoles i la construcció de l’escola Univers i l’Institut Vallcarca, van comptar amb el suport dels partits d’esquerra i CiU i del PP o hi van votar a favor o es van abstenir. L'Independent

Val a dir que foren els consellers els que van respondre a la majoria de les propostes i preguntes, en un estil menys personalista que dóna més protagonisme al consellers. Vaig trobar ben preparada la consellera Berta Clemente. Seriosa i argumentant... això sí, tot és culpa de “l’herència”.

La Regidora només es va reservar una de les preguntes, la feta per ICV-EUiA sobre la situació dels graciencs que cobren la PIRMI desprès del canvi de normativa de la Generalitat i que vaig defensar posant èmfasi en les raons ideològiques que hi ha darrera la manera d’actuar del govern de Mas, però vaig aportar dades que mostren que no estava en absolut justificat la manera en que CiU ha atacat els pobres i no la pobresa, insinuant un frau massiu (dels 420€ mensuals) que alhora de la veritat ha estat de menys del 2% i que posava entredir la tasca dels professionals de serveis socials. La veu de CiU i de l’alcalde Trias ha restat muda contra el frau fiscal a Hisenda, multimilionari i que aquest sí permetria impulsar l’economia productiva i generar llocs de treball.

Es van defensar també les Declaracions Institucionals en favor del model d’immersió lingüística en català a l’escola i de les associacions que impulsen el “Correllengües” arreu dels països de parla catalana, presentades per UxB i llegides per al Presidenta.

Un bon final de Plenari que va donar pas a l’Audiència pública on de nou van tenir més importància els problemes particulars (que sens dubte són el que més preocupa a cada un), que intervencions sobre el model de ciutat, de mobilitat, d’escoles, sanitat, participació... llevat de la intervenció de la CUP que en una intervenció sense límit –que ens agradaria a alguns grups- va llegir el seu programa sencer... en el que tenim moltes coincidències. Una però voldria ressenyar la qual va portar la darrera intervenció de la Regidora, en referència a la Travessera de Dalt amb la qual cosa vam constatar que la parada de la  L9 a Muntanya-Park Güell no es farà (i sembla que no farà res per evitar-ho) i això farà s'avanci sobre l'ordenació de la Travessera de Dalt, però a mesura que parlava es ficava en un jardí de noves consultes als ciutadans que no sabem en què consisteixen, l'import i els projectes.

Per la meva part un autocrítica també en el to massa “mitinero”... en fi, ho corregirem per un més subtil... però era el meu aniversari i em vaig fer un regal amb aquell: “contra la immersió lingüística: NO PASSARAN!!”