La Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda
Garantida de Ciutadania ja ha lliurat les signatures perquè el Parlament de
Catalunya debati la proposta de Llei. Es tracta d’un gran èxit doncs supera amb
escreix les 50.000 signatures que s’exigeixen perquè una ILP sigui tramitada
pel Parlament de Catalunya.
Com molt bé declaraven els portaveus de la Comissió Promotora: “Aquest
èxit és el resultat d'un ampli i sostingut esforç de milers de persones que han
col·laborat al llarg i ample de Catalunya”
Han estat més d’un centenar d'organitzacions, plataformes unitàries i
entitats de caràcter cívic i social a Catalunya, assemblees contra l’atur, la
majoria de sindicats i organitzacions polítiques amb representació parlamentària,
el moviment veïnal, entitats de base cristianes... les que s’han mobilitzat
sota la premissa “Rescatem les persones!”. També han estat molt importants
les mocions de suport aprovades a 38 ajuntaments, entre ells, de les grans
ciutats de Catalunya.
Però només s’ha
cobert una etapa, una primera etapa. Ara cal guanyar al Parlament i que aquesta
proposta de Llei que, recordem-ho, el que fa es desenvolupar l’ Estatut de
Catalunya, que en el seu article 24.3., estableix que “les persones o
famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda
garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’ una vida digna, d’ acord
amb les condicions que legalment s’ estableixen”. D’acord amb l’ article
37. 3. de l’ Estatut d’ Autonomia, aquest dret de l’ àmbit dels serveis socials
cal que sigui regulat per mitjà d’ una llei del Parlament de Catalunya.
 |
| Recollida signatures |
Per tant les 121.191
ciutadanes i ciutadans que han signat aquesta ILP ho han fet recolzant aquesta
proposta de llei http://issuu.com/davidcompanyon/docs/rgc
i ara els diferents grups parlamentaris hauran de debatre-la, fer-hi esmenes i
aprovar-la o rebutjar-la.
La Renda Garantida de Ciutadania regulada a la
proposició de Llei és una prestació
econòmica de caràcter
periòdic, que es caracteritza com un dret
subjectiu, de caràcter
individual, però a la qual es pot accedir
atesos els ingressos econòmics del nucli familiar o de convivència, i de
caràcter suplementari de tot tipus d’ ingressos econòmics, ja sigui salari o qualsevol
tipus de prestació o ajut. El dret subjectiu a la Renda Garantida de Ciutadania
no està condicionat a l’obligació de participar en cap tipus d’ activitat d’
inserció laboral o social, i, en cap cas, es pot condicionar a raons de
caràcter pressupostari.
El compromís d’ICV-EUiA ha
estat des del primer dia al carrer i les entitats recollint també les
signatures i ara al Parlament farem el possible perquè la llei no “s’entretingui”
pels passadissos de la burocràcia parlamentària.
Esperem que la resta de
Grups vegin com nosaltres la urgència de debatre aquesta llei atesa la situació
d’emergència social en la moltes i molts catalans es troben, tal i com senyala
l’informe del Síndic de Greuges sobre la pobresa
“El risc de pobresa a
Catalunya afecta el 23,7% dels infants menors de 16 anys i el context actual de
crisi econòmica exposa aquest col·lectiu d’edat a una situació d’especial
vulnerabilitat a l’hora de fer efectius, en igualtat d’oportunitats, alguns
drets bàsics, com ara el dret a un nivell de vida adequat, a l’educació o a la
salut”
El govern de CiU va
oposar-se en primera instància a que la Mesa del Parlament acceptés a tràmit la
ILP de la Renda Garantida Ciutadana, al·legaven des del govern que condicionava
les decisions pressupostàries del Govern (!). I tant! Per això és fa aquesta
ILP, perquè el Govern destini els recursos necessaris a les persones més vulnerables
socialment, complint de pas allò que disposa l’Estatut.
Aquestes 121.191 signatures
mostren un alt grau de mobilització ciutadana pels drets socials. Suports que
segur seguirà sumant aquesta ILP i fent augmentar el grau de conscienciació de
la necessitat de rescatar a les persones, abans que els bancs, que el
pagament d’un deute il·legítim que han convertit en una càrrega insuportable per
la majoria de la població.
Aquest és un primer pas, es
debatrà el projecte de llei per una Renda Garantida de Ciutadania, veure’m
quina és la posició de CiU, però també d’ERC i del PP. Doncs el govern voldrà
recolzar-se en un d’aquest dos grups per fer inviable la proposta de llei...
llevat que la mobilització social faci que CiU hagi de rectificar l’informe
inicial de govern.
I si tomben la ILP, caldrà tornar-hi
i potser sotmetre a consulta ciutadana la ILP.
Volem decidir-ho tot!!
Document
Memòria justificativa de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania
La pobresa a Catalunya ha anat augmentant els
darrers anys fins al punt que un de cada
cinc catalans disposen de rendes inferiors al
llindar de la pobresa.
La crisi econòmica i la destrucció d’ocupació
ha accelerat la manca d’ingressos. Els nivells
històrics d’atur (més de 857.000 persones
segons l’Enquesta de Població Activa a finals de l’any 2012) estan provocant
que 225.000 llars a Catalunya l’any 2012 tinguessin a tots els
seus actius a l’atur, i que a més de 90.000
llars a Catalunya no tinguessin perceptors d’ingressos.
La persistència de l’atur posa en perill la
protecció econòmica de les persones sense feina
per esgotament de les prestacions i subsidis
per atur, casi el 25% del total d’aturats ho està des de fa més d’un any i més
del 25% (184.200 persones) fa més de dos any que no treballa. 466.000 persones
(el 63,5% del total d’aturats) no percep cap prestació o subsidi per atur, i les
previsions del Servei d’ Ocupació de Catalunya per l’ any 2013 incrementen fins
a més del 70% les persones aturades que no cobraran cap tipus de prestació.
Tot això comporta que a finals de l’ any 2012,
2.200.000 catalans i catalanes (el 29,50% de
la població) estan en situació de pobresa o en
risc de ser-hi, i, de forma especial, s’ ha de fer esment que aquesta
gravíssima situació afecta de forma dramàtica a més de 280.000 nens i nenes,
menors de 16 anys, que a finals de l’ any 2012, viuen per sota del llindar de
la
pobresa.
També cal tenir present que l’ actual situació
de crisi econòmica ha truncat l’encara recent
tendència a la incorporació de la dona al
treball i ha tornat a fer evident la seva vulnerabilitat tant en relació al
treball com pel que fa a les prestacions socials que percep.
Les dones han perdut el treball en major
mesura que els homes, continuen sent les que
tenen la immensa majoria dels contractes a
temps parcial, i les que cobren els salaris i les
pensions públiques més baixes. Les dones
estan, en definitiva, més exposades a ser víctimes de les situacions de pobresa
que els homes, com ha quedat evidenciat pel fet que estan sobre representades
entre les persones beneficiàries del PIRMI i dels complements a mínims.
L’atur entre els joves, que duplica la taxa
d’atur del total de la població, no permet la seva
emancipació. L ’aixopluc familiar del qual
disposen apaivaga les conseqüències d’extrema
pobresa a les quals es veurien abocats molts
joves, però al mateix temps suposen una
sobrecàrrega per a les economies familiars,
moltes d’elles ofegades per la reducció o manca d’ingressos.
