Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris immigració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris immigració. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de maig del 2014

Prou morts a les fronteres d'Europa!

Unes eleccions permeten, almenys, debatre sobre les conseqüències que els poders financers i les multinacionals haguin segrestat, de la mà de la Troika, els valors bàsics de la democràcia a Europa, fins i tot han canviat governs i constitucions per obligar als ciutadans a pagar un deute il·legítima costa dels drets i la dignitat de la majoria.

Els drets socials i laborals han estat sacrificats per "sortir de la crisi", els pressupostos en educació, sanitat, pensions, subsidis d'atur, etc.. han estat retallats fins fer augmentar les desigualtats a límits desconeguts en els darrers decenis. Però, a més, en aquestes eleccions al Parlament Europeu prop de 40 milions de ciutadans que viuen i treballen a Europa no tenen dret a votar, paguen impostos però se’ls hi nega el dret a vot i decidir, amb el seu vot, avaluar les polítiques que ha aplicat la Comissió europea de conservadors, lliberals i socialdemòcrates. És intolerable!!

Com, per exemple, la política d'immigració, doncs aquestes eleccions també van de drets humans, drets bàsics que són trepitjats i vexats cada dia a les fronteres d'aquesta Europa fortalesa, fronteres ben permeables al frau i als paradisos fiscals, a les màfies, al capital de les multinacionals... però capaces de matar a sang freda a ser humans que estan nadant cap a un platja com va fer la Guàrdia Civil disparant bales de goma. Quina vergonya de govern i quina vergonya de ministre de l'Interior que no ha tingut la dignitat de dimitir. No ens cansarem d'exigir-la!


Però aquest no és un fet aïllat. Voleu una imatge de la Troika, de l’Europa dels mercats? La teniu en les més de 300.000 ser humans que han mort al mar Mediterrani només perquè volen una vida millor mentre molts cops els seus països son saquejats per les multinacionals i governs corruptes robant-lis les matèries primeres.

Però això també és ven visible aquí a Barcelona, a les Naus del Poble Nou on la dreta que governa Barcelona va escriure una altre pàgina de vergonya amb els desallotjaments posant el dret a la propietat d'una nau en runes per davant de cap altre consideració i deixant sense res a desenes de persones que hi vivien o hi treballaven.

Però el cas més sagnant el tenim al CIE de Zona Franca, allà no només es vulneren els drets humans, hi estan segrestats. En aquesta lluita pels drets humans, que és una lluita de cada dia pels DRETS I LA DIGNITAT... tots i totes hi estem implicats, és la lluita de l’Assemblea Papers per Tothom, Tanquem els CIES, SOS Racisme, Unitat contra el Feixisme, MigraStudium, la FAVB, l’AA.VV. del Poble Nou juntament amb un munt de lluitadors i lluitadores incansables....

CIE de Zona Franca de Barcelona
Al CIE de Zona Franca s’empresona a persones que no han fet cap delicte, se’ls priva de tots els drets i se’ls utilitza per fer por a la resta de la població... Al CIE de la Zona Franca estan segrestades la llibertat, la igualtat i la fraternitat. EStem segurs, però, que la lluita conjunta de tanta gent, aconseguirà el tancament del CIE de Zona Franca, tancarem tots els CIE!

I no és un problema d’immigrants, dels de casa i els de fora, sinó de lleis que fomenten la xenofòbia i el racisme contra la pobresa... amb escorcolls, batudes i expulsions massives per acabar convertint l’expulsió d’immigrants en un negoci per companyies aèries com Air Europa... perquè si ets ric.. ep!! les lleis aleshores et donen el permís de residència als immigrants milionaris si compren una casa de 500.000€, i entre nosaltres tenim immigrants molt admirats que cobren 52.000€ cada dia per xutar una pilota i actuen com tants rics catalans: fent frau fiscal...

És un problema de classe i nosaltres ho tenim clar: D’aquí o de fora som la mateixa classe obrera i per nosaltres qui vol viure i treballar a Catalunya és un català més. Drets Humans o Troika 

Cal derogar lleis, com la llei d'estrangeria que converteixen les persones en il·legals i els impedeixin renovar el permís de residència o dificulten fins a límits intolerables el reagrupament familiar, són les mateixes lleis que converteixen el deute il·legítim en un obligació que ofega i empobreix milions de persones i les mata a les fronteres, com hem vist a Lampedusa, a Ceuta o Melilla. Són les mateixes lleis i estan fetes pels mateixos.

Prou morts a les fronteres d'Europa. Cal posar fi a les morts a Lampedusa, a la tanca assassina de Ceuta i Melilla, a la vergonya dels CIE. Hi ho farem perquè cap persona és il·legal, cap persona pot ser sotmesa a tractaments vexatoris , cap persona pot quedar-se sense els seus drets pel fet de migrar, tota persona és i ha de ser tractada com a ciutadana.


Cal una política migratòria d’esquerres sense complexos que garanteixi el dret d’asil i refugi basada en els drets humans i no en una suposada seguretat de les fronteres i han de garantir la plena ciutadania, el dret a vot, la igualtat de drets i oportunitats i el dret a viure en família. 

Les esquerres és tornen indignes quan fan les polítiques de la dreta, com ha fet el "socialista" francès Manel Valls capaç d'expulsar, enmig d'una excursió escolar amb els seus companys de classe, una noia romanesa per un tràmit administratiu. Les esquerres no poden canviar drets per vots.


dijous, 24 d’abril del 2014

La vulneració dels drets humans al CIE de Zona Franca de Barcelona


ICV-EUiA vol que el Govern es personi com a acusació en el cas dels policies imputats de maltractaments al CIE de la Zona Franca



Entre passat 31 de desembre de 2013 i els dies 1 i 2 de gener de 2014, es van produir, en el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona, depenent del Ministerio del Interior del Govern d’Espanya, una sèrie d’incidents que van comportar la intervenció policial i que hi hagués diversos interns amb contusions de diversa consideració, els interns ho van denunciar fent diferents accions de protesta, entre les quals cal destacar la vaga de fam d’una quarantena d’interns. 

Amb la finalitat d’esclarir els fets esmentats, les possibles responsabilitats i/o vulneració dels drets humans dels interns, cal emmarcar l’actuació de diferents entitats de defensa dels drets humans com Tanquem els CIE, SOS Racisme o MigraStudium i la intervenció del Síndic de Greuges de Catalunya que va traslladar la seva preocupació al president del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC), al fiscal delegat en temes d’estrangeria, al ministre de l’Interior i a la defensora del poble. 

Un altre fet preocupant va ser que la direcció del Centre d’Internament d’Estrangers va negar l’entrada a una Comissió del Parlament de Catalunya que volia entrevistar-se amb interns i avaluar la situació dels drets humans dins l’esmentat CIE. 

Els fets van ser denunciats i el Jutjat d'Instrucció núm. 9 de Barcelona va citar a declarar en qualitat d'imputats tres agents de la policia nacional per suposades agressions comeses contra un grup de persones immigrants al CIE de la Zona Franca, el passat 31 de desembre i l'1 de gener. 

Aquesta mesura ha estat presa pel Jutjat desprès que es prengués declaració a les persones que van denunciar haver estat agredides, tant per agents de la policia nacional encarregats de custodiar el CIE, com per part d'agents antiavalots. 


Així mateix, tot i que tant l'acusació particular com el ministeri fiscal havien sol•licitat les gravacions recollides per les càmeres del CIE per aclarir els fets, el CIE, tot i saber que hi havia una investigació oberta sobre aquests fets, no les va conservar. Això va suposar que quan van ser requerides pel Jutjat, la Policia Nacional va respondre que aquestes imatges havien estat eliminades en permetre que es regravés a sobre almenys 13 dies després dels fets.

La Proposta de Resolució presentada al Parlament, (http://issuu.com/davidcompanyon/docs/pr_cie_zonafranca_250_01069_10_rg63) vol que el Departament d’Interior de la Generalitat és personi d’ofici com acusació en aquest cas de possible vulneració de drets humans al CiE de Zona Franca, tal com han denunciat diverses organitzacions socials. El Departament d’Interior de la Generalitat no pot mirar cap un altre cantó i emparar-se en la “manca de competències” com si el CIE no estigués en territori català o la possible vulneració dels drets humans sobre persones immigrades no estigués passant a Catalunya. No és el mateix criteri que fa servir el Govern per presentar-se com acusació, especialment en dies de vaga general. 

És important que el Parlament de Catalunya es posicioni clarament sobre la necessitat de fer una reconsideració integral de centres com el CIE de la Zona Franca de Barcelona a fi de que els drets humans estiguin garantits i que el govern entengui que sí és de la seva incumbència encara que no sigui de la seva competència.

Per això la proposta de resolució recorda que l’article 4.1 de l’Estatut obliga els poders públics de Catalunya a garantir les llibertats i drets fixades en aquest estatut, la constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, instem el govern “a que es personi com acusació particular en les diligències obertes pel Jutjat núm. 9 de Barcelona en relació als interns suposadament agredits al CIE de la Zona Franca entre els dies 31 de desembre de 2013 i 1 de gener de 2014”.

La proposta demana al Síndic de Greuges un informe sobre la situació dels drets humans al CIE de Zona Franca

El proposta també reclama “una reconsideració integral de centres com el CIE de la Zona Franca de Barcelona a fi de que els drets humans estiguin garantits”; que “els organismes encarregats per llei de garantir el respecte als drets humans puguin visitar, sense impediments, aquests tipus de centre”; i que el Síndic de Greuges, que ha denunciat reiteradament que l’executiu espanyol li veta l’entrada al CIE, pugui elaborar un informe sobre la situació dels drets humans a l’indret.

Finalment, la proposta també vol que el Govern demani “a la Delegació del Govern de l’Estat tota la informació sobre els fets esmentats” i sol·liciti “una informació completa de l’actuació del cos de Policia Nacional sobre els fets ocorreguts al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona i que ha comportat que tres agents de la policia nacional siguin imputats per suposades agressions”.



Proposta de resolució

1 .- El Parlament de Catalunya reitera la necessitat de fer una reconsideració integral de centres com el CIE de la Zona Franca de Barcelona a fi de que els drets humans estiguin garantits i insisteix en la necessitat que els organismes encarregats per llei de garantir el respecte als drets humans puguin visitar, sense impediments, aquests tipus de centre.

2.- El Parlament de Catalunya insta el Síndic de Greuges ha efectuar un informe sobre la situació dels drets humans en el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona.

3.- El Parlament de Catalunya insta al Govern a demanar a la Delegació del Govern de l’Estat tota la informació sobre els fets esmentats.

4.- El Parlament de Catalunya insta el Govern a que els seus representants a la Junta de Seguretat sol·licitin una informació completa sobre l’actuació del cos de Policia Nacional sobre els fets ocorreguts al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona i que ha comportat que tres agents de la policia nacional siguin imputats per suposades agressions comeses contra un grup de persones immigrants al CIE de la Zona Franca, el passat 31 de desembre i l'1 de gener. 

5.- El Parlament de Catalunya insta el Govern a que és personi com acusació particular en les diligències obertes pel Jutjat núm. 9 de Barcelona en relació als interns supusadament agredits al CIE de la Zona Franca entre els dies 31 de desembre de 2013 i 1 de gener de 2014.



Altres articles relacionats: Impressions d'una visita al CIE de Zona Franca
http://davidcompanyon.blogspot.com.es/2014/01/impressions-de-la-visita-al-cie-de-zona.html

dilluns, 13 de gener del 2014

Impressions de la "visita" al CIE de Zona Franca, on els Drets Humans es difuminen

  Diputades i diputats d'ERC, ICV-EUiA, CUP amb l'eurodiputada Ska Keller i Tanquem els CIEs, SOS Racisme i Migrastudium
Aquest dijous passat un grup de diputats i diputades d’ICV-EUiA, d’ERC i la CUP i l'eurodiputada Ska Keller dels Verds vam entrar dins el Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca de Barcelona.

No ho vam poder fer com a electes del poble de Catalunya, sinó com a ciutadans que volien veure algun dels interns. Ho vam fer per recolzar la mobilització d’entitats com Tanquem els CIE, SOS Racisme i 
Migrastudium en la seva denúncia envers la recent mort de l'Alik i l'actuació de la policia el dia de cap d'any en el que diversos interns van ser colpejats, segons han denunciat. Alguns dels testimonis de la mort de l'Alik han estat deportats. No és un fet aïllat, ja són quatre els morts al CIE de Zona Franca. El dia que vam entrar cinc interns estaven en vaga de fam.

Tanquem els CIEs porta molt de temps clamant contra
l’opacitat d’aquests espais de dubtosa i difusa legalitat (a Espanya no hi ha cap reglament que els empari), on els Drets Humans es difuminen rere les reixes que l’envolten i les persones internades viuen en un estat de no-drets, pitjor que en una presó.

Els CIE, nascuts amb les diferents lleis d’estrangeria, estan pensats per internar a persones que no han comés cap delicte, tant sols una falta administrativa: no tenir la documentació en regla per romandre a l’Estat Espanyol. Durant dies se'ls vulneren els drets de ciutadania i la majoria acaben expulsats als seus països d’orígen, malgrat portin anys a Catalunya, tinguin fills i família.

Han anat proliferant a Europa seguint models com els dels EE.UU. envers la immigració no regular i se’se'ls ha acusat per de ser els “nostres Guantánamos” tot fent una al·legoria amb els camps de concentració per a militants islamistes que els EE.UU. van construir a la base militar que tenen a l’illa de Cuba i on no se’se'ls hi aplica cap altre llei que no sigui la impunitat. 


Aquí podeu llegir l’informe sobre el CIE de Barcelona: http://tanquemelscies.blogspot.com.es/2014/01/informe-sobre-el-cie-de-barcelona.html

El Ministeri de l’Interior alimenta l’opacitat

L’acció també va servir per denunciar la negativa del ministeri de l’Interior i la Delegació del Govern central a permetre l’accés de la Comissió de Justícia del Parlament, de l’eurodiputada dels verds alemanys –que va entrar amb nosaltres- o del Síndic de Greuges.

L’amplia repercussió als mitjans de la visita dels diputats ”familiars per unes hores” ha estat important. Poques vegades com fins ara la denúncia de la violència latent al CIE de la Zona Franca havia tingut tant ressò tot i les diverses morts i suïcidis que s’hi han produït.

Donar a conèixer la manifestació que al dia següent,
manifestació de l'11 de gener
convocada per Tanquem els CIEs, era un altre dels objectius i el fet és que més de mil persones es van aplegar davant les seves portes. Sens dubte que això animarà a tots els col·lectius i associacions implicades a reforçar la lluita contra el que és una veritable vergonya a casa nostra. Aquí teniu un petit vídeo http://www.youtube.com/watch?v=q6sOo4xfKkY

Com és una visita al CIE de Zona Franca

El primer que cal explicar és que no és gens fàcil arribar-hi.

Cap cartell, cap indicació assenyalen la seva ubicació en mig de la multitud de carrers de la Zona Franca, que com tot polígon industrial ja es de per sí complicat d’orientar-s’hi. Està clar que al seva ubicació no es va fer a l’atzar.

Quan arribes hi ha quelcom que el fa força diferent a les fàbriques i 
magatzems que conformen aquest paisatge industrial: Les reixes i la policia. 
Foto: DisoPress.com

Dos furgonetes de la BRIMO arriben i marxen. Desprès dos furgonetes de la policia nacional arriben i entren dins el CIE. Mitja dotzena de policies ens controlen.

Mentre esperem va arribant la premsa, TV, periodistes... la gent de Tanquem els CIEs ha preparat un dossier i amb una professionalitat que us puc assegurar que supera a la de molts gabinets de comunicació, va explicant l'abast i el sentit de l'acció que han preparat. 

Mentre això passa, veiem un grup de persones que entren al CIE, un periodista que s'hi atansa ens diu que és una delegació de jutges que fan una visita al Centre d'Internament. Avui sabem per una noticia a El País que exigiran millores en el CIE desprès de la inspecció.  http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/01/12/catalunya/1389552760_712499.html

A intervals anem entrant acompanyats, cadascun, per un activista de Tanquem els CIEs, els quals ens 
facilitaven la visita amb interns amb els quals tenen contacte regular i els hi donen suport jurídic i psicològic. 

Mentre esperàvem, alguns familiars feien cua amb nosaltres
tot atenent la crida del policia de torn a la sala d’espera que es troba just al cantó dels murs de l’entrada (a la garita que es pot veure a la fotografia).

No pots deixar de pensar com a de ser de dur pels familiars dels interns haver de fer front al fet que el seu familiar està sota un règim que pot expulsar-lo de forma arbitrària i arruïnar-li la vida, lluny de casa seva. Una de les dones que anava a veure al seu germà m’explicava com estaven fent tot el possible per arreglar els papers i com de malament ho estava passant la seva parella, catalana d’un poble de la vora de Barcelona que no podia venir a veure’l sovint per no perdre la feina.

Una conversa entre reixes


Una vegada la policia ens avisa que l’intern pel qual hem demanat ja està a la sala de comunicacions (això de

comunicacions es tot un dir...) passes l’espai que separa la sala de visites de les instal·lacions del CIE, un cop entres et “revisen” com si estiguessis a un aeroport (claus, monedes, cinturó... fora), tot es passa per raig X i et fan passar per l’arc.

Sempre vigilat per diferents policies, et fan passar a una altra sala des d’on es veuen les petites cabines on parlar per telèfon amb l’intern separat per un vidre de metraclilat i unes reixes. Així hi ha cinc cabines on tothom parla alhora i el volum sonor va pujant per la tensió i l’ambient inhòspit i un xic surrealista que li donen els quadres descolorits penjats a les parets d’Elvis Presley, d’uns nens petits donant-se un petó...

La comunicació no pot durar més de deu minuts. Jo parlo amb l’intern que identifiquen amb un número. Porta 46 dies (el màxim permès és de 60 dies) espera sortir aviat. Ell fa més de deu anys que viu a Catalunya (que lluny queda aquí dins allò de que és català tot el que viu i treballa a Catalunya!), aquí ell és argelí, extranger, expulsable. N
o és un ciutadà amb drets, aquí no sembla existir la pressumpció d'innocència que tant de moda està en les elits. 

Té una filla de sis anys. S’emociona quan parla d’ella. Anímicament se’l veu bé, sencer. Sap que ell és el seu principal amic i pot ser el seu principal enemic perd l’ànim o es deixa arrossegar per l’ambient d’ira i violència que es viu de forma latent dins del Centre d’Internament.

M’explica la baralla que havia hagut al matí, em distingeix entre “policies bons i dolents”, entre la gent amb la que de

sobte porta dies i dies llarguíssims convivint. L’angoixa de que alguna cosa no surti bé i acabi expulsat de repent es creua en mig del relat que em feia sobre el que ha anat passant des del dia de cap d’any i la mort per presumpte suïcidi d’Alik.

L’activista de Tanquem els CIEs li demana com està i li explica com segueix el seu expedient. En el seus ulls s’expressa l’agraïment per la feina impagable que fan. Que seria d’ells sense el suport a dins d’aquestes entitats socials? Entitats que ja estan conformant un veritable moviment de denuncia i rebuig social a aquests centres plens d’opacitat.

Ens acomiadem. No podem donar-nos la mà o fer-nos una abraçada. Li poso la mà al vidre per dir-li adéu. Un somriure m’acomiada i marxem de la sala sota les veus del policia que ens recorda un altre cop que hem de marxar...ja!

Ens tornen els DNI que hem lliurat a l’entrada i sortim. Vaig

veient les cares dels altres diputats. Fora ens espera un munt de periodistes. Tanquem els CIE, SOS Racisme i Migrastudium expliquen la situació, desprès cadascú de nosaltres relata el que ens han explicat dins. 

Tots demanem que els tanquin, el d'aquí i els arreu de l'Estat, que són espais intolerables, que cal que al societat en sigui conscient, que el racisme i la violència son una constant, que estan sota un règim penitenciari sense haver comés cap delicte... Tot sota l’atenta mirada de la policia que no ens treu l’ull de sobre. Ha estat una "visita" inesborrable...

Per més informació 


Notícia apareguda a "Catalunya Plural" http://www.eldiario.es/catalunya/delegacion-diputados-CIE-Zona-Franca_0_216628504.html

Comunicat de Tanquem els CIEs llegit a la concentració del dia 11 de gener http://tanquemelscies.blogspot.com.es/2014/01/11g-manifestacio-tanquem-els-cies.html#more

Crònica de L’Aurora http://laurora.netpor.org/noticia/661/tanquem-els-cie.html