dimarts, 10 de febrer de 2009

Deixeu Eluana en pau!!!

La situació creada al voltant del dret a morir dignament d'Eluana Englaro posa en el centre del debat la incompatibilitat entre l'estat laïc basat en drets i deures dels ciutadans (independentment de les seves creencies, ideologies, orientacions...) i la religió que intenta imposar la seva concepció del mon als qui no pensen, senten, opinen com ells, que sembla ser, tenen la veritat absoluta.

Berlusconi estant fent tot el possible per impedir que la familia d'Eliana pugui donar-li una mort digne desprès de 17 anys en coma i amb una "vida" totalment artificial. Fins i tot el tribunal suprem italià ha donat la raó a la família que vol posar fi a una realitat sense retorn. L'esglèsia exigeix a Berlusconi un decret que obligi a l'hospital a mantenir-la amb les constants vitals indefinidament... es veu que això sí que és "vida eterna".
El govern italià posa, doncs, la maquinària de l'Estat (carabineri obligant a alimentar Eluana) a disposició de l'Esglèsia catòlica, la qual en nom de la vida està sotmetent a la familía d'Eluana a una virulenta i violenta campanya sense precedents, acusant a la seva pròpia família "de còmplices d'assessinat", en nom de la vida eterna no importa la violència dels argument, l'angoixa que estan provocant....per l'esglèsia catòlica la fi justifica els mitjans.

Cal una separació total entre l'Estat i l'Esglèsia, entre els drets i les creences. La religió, la moral.... no ha de poder restringir els drets que els ciutadans voluntàriament volen exercir, de la mateixa manera que cap ciutadà que practiqui la religió que cregui més convenient està obligat a exercir-los. 

El dret a una mort digne no pot estar regulat per les regles de la moral religiosa.
Aquests dies en els quals el govern espanyol ha rebut a l'ambaixador del vaticà hem hagut de sentir de nou com ens alliçonaven sobre l'avortament, l'eutanàsia, la família, els matrimonis homosexuals... intentant influir en les decisions del Govern i del Parlament a compte dels conflictes pendents i els concordats futurs. És en aquest marc que cal entendre que el PSOE (i el PSC) hagin unit el seus vots al PP per rebutjar una proposta d'IU-ICV-EUiA que pretenia limitar els privilegis de l'esglèsia, facilitar els dret a l'apostasia i iniciar els estudis per presentar una llei sobre la eutanàsia.

En el fons és simple, la religió és una qüestió privada, de cadascú, de cada família si volem, però no pot estar condicionant la vida pública, les escoles, els hospitals... de la mateixa manera que jo no pretenc que un catòlic visqui com jo crec, tampoc accepto que els catòlics (o qui sigui) m'imposi com he de viure, sobreviure o morir.

Deixeu Eluana i la seva família en pau!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada