dimecres, 28 de desembre del 2011

Cal evitar el tancament del bar de La Sedeta!!


Increïblement aquests darrers dies de l’any al bar de La Sedeta hi ha preocupació: costa de creure, però és possible que el bar s’hagi de tancar temporalment.

Resulta que el termini per presentar ofertes per l’adjudicació de la concessió del bar no acaba fins el 31 de desembre... el mateix dia que acaba la concessió de l’actual adjudicatària: la Dolors que ja va comunicar fa mesos que iniciava un nou projecte personal i que no renovaria la concessió del bar.

Calia, doncs, fer una nova adjudicació i iniciar tots els tràmits administratius... però no s’ha fet amb prou previsió. Això implica que els tràmits de convocar la mesa d’adjudicació, notificacions, fiances, contractes, assegurances i demés, lògicament, no estigui a temps per fer el relleu del bar entre la Dolors i el nou/nova adjudicatari/a.

Ara, des del Districte, s’està buscant a tort i dret algú que pugui fer-se càrrec del bar mentre dura tot el procés administratiu, però es clar, no és gens fàcil trobar-ho a “cuita-correns”.

Si no se’n pot fer càrrec ningú, es possible que el bar del Centre Cívic hagi de tancar-se durant tot el temps que duri “la paperassa”, segurament uns dos mesos si no apareix cap entrebanc més.

Realment sobta la poca capacitat de previsió. Sembla que l’adjectiu “dels millors” cada vegada bé més gran.

Ha de ser dur per algú que ha dedicat cos i ànima a aixecar un bar no només com un negoci on guanyar-s’hi la vida, sinó com un projecte comunitari. La Dolors ha aconseguit del bar fer-hi un espai per on ha passat bona part de la gent que fa possible els projectes del Centre Cívic.

Ha estat l’ànima durant més de 10 anys d’aquest espai amable i acollidor que és el bar del Centre Cívic, per on setmanalment hi passen centenars de persones, punt de trobada per fer la partideta a les cartes o al dòmino, al billar o els escacs, espai per trobades i menjars populars...

Si La Sedeta és quelcom més que un Centre Cívic on es fan activitats, el seu bar és un dels espai vertebradors del barri: ampli, amb preus econòmics, amb bona llum, connexió wi-fi i com deia abans, tot adobat pel bon tracte i servei.

Ni el bar del Centre Cívic es mereix una “aturada tècnica” que pot fer que molts dels seus clients hagin de “buscar-se la vida” durant un bon temps; ni la Dolors és mereixia un comiat així desprès de tanta anys al capdavant del bar,; ni el nou/nova adjudicatari/a... que haurà de remuntar una situació que li vindrà sense haver fet res per merèixer-ho.

En fi.... Dolors et trobarem a faltar. Una abraçada ben gran!!

dimarts, 27 de desembre del 2011

Escola Univers: La regidora Fandos no porta bones notícies per Nadal

La notícia, cada cop més escampada, de que no s’iniciaran les obres de l’escola Univers de manera que permetin fer “el trànsit” dels nens i nenes que van començar en els barracons (mòduls) de la Plaça del Poble Romaní a la nova Escola Univers està deixant a tothom incrèdul. (Veure l’article de L’Independent http://bit.ly/tk1IOA)

L’educació va ser l’eix prioritari de l’anterior mandat a Gràcia, el salt va ser molt important, doncs veniem d’un dèficit gran en relació a la resta de Barcelona. Com diu l’editorial del setmanari gracienc: mèrit de tots i totes… però d’uns més que d’altres, com s’està veient ara.

L’escola Univers quan va ser programada ho fou perquè en tres anys estaria construïda la nova escola… sinó mai no s’haurien adjudicat les places pels nens de 3 anys, ni els pares i mares haguessin optat per dur-hi els seus fills.

Ja l’any passat el grup parlamentari de CiU, amb el recolzament del PP, va aprovar una esmena que permetia al govern no incloure la partida pressupostària per l’escola Univers. Una esmena que remetia a un informe sobre la seva “viabilitat”… sembla que al Parc de la Ciutadella ningú els ha informat que hi ha desenes de nens i nenes esperant i que no poden seguir el seu itinerari educatiu en aquest mòduls.

L’any 2009 el Districte de Gràcia va fer un importantíssim esforç per adquirir els terrenys de la benzinera del carrer Bailen on s’ha d’ubicar la futura escola. A més, degut a l’escassetat de sòl (i més encara de sòl públic) a Gràcia, el projecte comptava amb la possibilitat de fer-hi un pàrquing en el soterrani i una nova Escola Bressol. Ara tot això se’n pot anar en orris?

L’Ajuntament de Barcelona i l’alcalde Trias, el Districte i la Regidora reaccionen a temps o ens trobarem abocats a una situació indesitjada i indesitjable que tenen per principals víctimes els nens i nenes i els pares, el seu projecte escolar, posa en qüestió el model educatiu i el mapa i els itineraris escolars de la Vila i Camp d’en Grassot.

No és de rebut que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Gràcia facin de portaveus dels incompliments de la Generalitat, reunint-se amb les famílies per donar les males notícies. Haurien de posar-se al capdavant de la reivindicació dels pares i mares que volen allò que el govern de Catalunya els hi va prometre i és la seva responsabilitat i que no es altra cosa que una educació de qualitat i de proximitat a la xarxa pública.

Això és el que centenars de pares i mares de Gràcia van demanar en la concentració davant el Districte del passat 18 de novembre convocada per la Coordinadora d’AMPAS de Gràcia per reivindicar els equipaments escolar del Districte: Escola Univers, Institut Vallcarca, Escoles Bressol Jaen i Capolino…(vegeu el bloc http://senseescolabressol.blogspot.com)

Del contrari estan actuant, volgudament o no, d’emissaris de la xarxa concertada o privada, que al final vol dir més despesa pels pares i més benefici pels centres.

Com que la situació és insostenible i absurda alguns buscaran totes les maneres de fer creure que la culpa és dels “altres”. Quina culpa algú es pot demanar? Acabar amb el dèficit estructural d’escoles bressol? Dotar d’equipaments escolars al Districte per completar el mapa escolar? Posar l’educació en el centre de les prioritats? S’hi s’han de sacrificar partides del pressupost no poden ser aquelles que ens asseguren un accés igualitari i equitatiu a l’educació.

Com es pot sacrificar en l’altar dels pressupostos l’educació? Qui futur volem per Catalunya?

divendres, 23 de desembre del 2011

Massa interrogants sobre La Sedeta


Si en alguna cosa tothom coincideix és en la necessitat d’una reforma profunda de La Sedeta i amb ella, visualitzar-la com la Plaça Major del Camp d’en Grassot

Com reformar-la, amb quins usos, amb quina intensitat... era lògic que comportés un debat intens i a vegades contraposat. Però, insisteixo, un debat que partia d’un acord: la reforma i adequació d’aquest espai emblemàtic de la memòria industrial de Barcelona és del tot necessària.

Fa prop de tres anys el regidor del Districte, Guillem Espriu, va fer la proposta d’aprofitar la reforma de la plaça per fer el centre de Serveis Socials –i donar cobertura als 35.000 habitants del Camp d’en Grassot- en l’espai actualment ocupat per les grades. 

Val a dir que la proposta no estava consensuada i va provocar un rebuig generalitzat adobat amb un munt de rumors malintencionats.

Era necessari un debat comunitari es va poder canalitzar mitjançant un procés participatiu i amb les seves conclusions es va convocar un concurs d’idees al qual es van presentar desenes de propostes per part d’arquitectes: reforma de la plaça, del Casal de joves que hi ha sota les grades, dels accessos....

El mes de juny un jurat (integrat per entitats de Camp d’en Grassot i tècnics de l’Ajuntament) van escollir una proposta guanyadora a la qual se li havia d'encarregar el projecte executiu, lògicament amb les millores que fossin menester.

Han passat 6 mesos i no s’ha avançat res, la plaça segueix tenint un ús intensiu i el seu estat es malmet dia rere dia. Aquest mateix matí una senyora gran ha ensopegat amb una de les arrels que sobresurten del terra, afortunadament no s’ha fet res... però només ha estat qüestió de (bona) sort.

En el darrer Consell de Barri de Camp d’en Grassot-Gràcia Nova la regidora, Maite Fandos, va comunicar al veïnatge present que “volia tornar a mirar-se el projecte”; que “volia parlar-ho amb el Claret i les Teresianes”; que en la seva opinió “el projecte no aprofitava tot l’espai possible...que era partidària d’aprofitar més l’espai i construir-hi més” (ho va dir sense concretar el què). Va obrir un munt d’interrogants sense cap resposta.

Ho va justificar dient que ella es trobava gent pel carrer que li deia que no li agradava el projecte aprovat (jo em deia per mi: carai, i quina gent el coneix?) i que tenia tota la legitimitat per aportar-hi noves propostes.

Alguns dels veïns, especialment l’Àgata, una de les portaveus de la Plataforma que es va constituir per rebutjar la proposta del aleshores regidor Guillem Espriu, va demanar-li expressament si havia dit que la seva opinió era “augmentar la intensitat constructiva a La Sedeta, tot recordant-li que CiU havia estat en contra d’aquesta idea”. La regidora va contestar-li que era una idea que estava estudiant.

Andrés Encinas, de l’Associació d’Amics i Amigues de La Sedeta, va fer-li esment de la importància de “respectar” els acords del procés participatiu (val la pena recordar que aquesta Associació era més bé partidària de la proposta de fer un Centre de Serveis Socials) i sobretot, reclamant un calendari de la reforma de La Sedeta.

En el darrer plenari de Districte des del grup d’ICV-EUiA van demanar quan es començarien les obres de reforma. La resposta fou de deu segons: Encara no està fet el projecte executiu... val a dir que en 6 mesos ja el podrien tenir!  Es veu que el que era urgentíssim per a CiU a l’oposició ara ja o ho és. La regidora, una mica molesta per recordar-li el que havia dir al Consell de barri, va tornar a recolzar les seves opinions en la legitimitat de revisar el projecte.

Sense qüestionar cap legitimitat municipal, però amb la convicció de que la reforma de La Sedeta és necessària i urgent, torno a demanar: per quan el calendari d’obres? O esperarem a que algú es faci mal i aleshores tots a córrer? 

dissabte, 5 de novembre del 2011

Adèu al Bar ELS PILONS

Aquesta setmana caminant per la Travessera a l'alçada del Torrent del Mariner -antic límit de la Vila de Gràcia amb el municipi de Sant Martí de Provençals, abans que tots dos fossin annexionats a Barcelona- em vaig trobar amb les màquines enderrocant el que era el Bar Els Pilons, antiga seu d'una de les colles més antigues de Sant Medir.

La sensació va ser de buidor, de nostàlgia...  feia anys que l'havien tancat i que la casa on vivien l'amo (sempre, sempre amable i atent) i el seu fill David... estava desocupada... però hi seguia sent amb el seu cartell i les parets que durant molts anys van estar pintades amb motius mariners. Els Pilons era conegut com "el port mariner de Gràcia" i lloc on vaig sentir les primeres havaneres: El meu avi, Quan jo tenia quatre anys, La bella Lola, Mare vull ser mariner... Cada any a la festa dels comerciants de Nova Travessera davant d'Els Pilons el so melangiós s'apropiava de tots nosaltres...

Per mi, per molts altres de la meva edat -ja rondant la cinquantena- Els Pilons era un dels llocs de trobada, d'encontre. Sabies que sempre et trobaries algú conegut, un company d'escola -jo vaig anar al Claret, que està just a la vorera d'enfront- o amic del carrer -en aquella època la vida, els jocs, els estius... els passaves al carrer i cada dia tenies l'oportunitat de conèixer algun noi o noia que alhora era conegut d'algú altri...-. Només us diré que a Els Pilons em vaig prendre la primera cervesa... que per cert segueix sense agradar-me gaire!!

D'aquella època pre-adolescent el meu món no era massa gran i podria dir-vos que en els dos extrems hi havia dos bars: Els Pilons a la Travessera de Gràcia i l'Argentina al carrer Marina amb pare Claret (bar que va canviar d'amos -el porten dos germans en Ramiro i l'Àngel- ja fa uns quants anys i que és un dels llocs més "cosmopolites" i acollidors, totalment recomanable!!).

A Els Pilons hi havia un munt de fotografies antigues penjades de com era el nostre petit barri. Eren tant sorprenents vistes trenta o quaranta anys desprès... La Travessera quasi sense cotxes, el cinema que hi havia a Sicília tocant a la Travessera, cinema on el meu pare em portava de petit i sempre em compraven una xocolatina de la que col·leccionava els cromos (com m'agradava fer col·leccions de tot!), les fàbriques de rajoles, de fustes...sí el meu petit barri era un barri amb moltes fàbriques i petits tallers d'artesans i gent menestral... penseu que ens portaven la llet de vaca a casa cada dia!!

El nostre petit barri que ningú (o quasi bé ningú) sabia que tenia nom: Camp d'en Grassot (vam descobrir-ho arran de les lluites per salvar La Sedeta de les màquines i que La Caixa en fes pisos -vaja vem "salvaguardar la memòria històrica i el patrimoni industrial de Gràcia"... sense saber-ho!!.. ara hi ha el bar del Centre Cívic, regentat per la Dolors i també és un lloc sensacional per passar-hi una estona i trobar-te mig món). Encara que jo vivia a Sardenya (aquell carrer que quan plovia es tornava marró com una riera...) just a la "frontera" entre Gràcia i el Baix Guinardó... també sense saber-ho!!

Quantes coses no sabíem per la ignorància del nostre passat imposada pel franquisme!!

En fi... tinc un atac de melangia i l'edat no perdona!!!


Declarat NUL el meu acomiadament d'INCASÒL


Benvolguts, benvolgudes
Vull donar-vos les gràcies a totes i tots els que meu trucat, escrit, abraçat, acompanyat i donat ànims. 

Heu estat la gent que s'indigna contra la injustícia i l'abús, gent que està en tots els colors de l'arc (naturalment molt més de les esquerres plurals, però fins i tot la consellera del PP a Gràcia i militants de CiU)... esperem que es compleixi la sentència i pugui simplement anar a treballar i que independentment de com un pensi, sigui o estimi, a cadascú se'l consideri pel seu treball i esforç.

JA TENIM SENTÈNCIA!!
la jutgessa del Jutjat Social 19 de Barcelona ha fallat:

“..ESTIMO la demanda interpuesta por D. DAVID COMPAÑON COSTA frente a INSTITUT CATALÀ DEL SÒL siendo parte el Ministerio Fiscal por DESPIDO NULO POR VULNERACIÓN DE DERECHOS FUNDAMENTALES O SUBSIDIARIAMENTE IMPROCEDENTE i...

Declaro la NULIDAD del despido de 22-03-2011 condeno a la demandada a que READMITA al demandante al puesto de trabajo que desempeñaba, con abono de los salarios desde que el despido se produjo hasta que la readmisión tenga lugar”

En fi la sentencia és llarga i es fonamenta en que l’acomiadament per part d’INCASÒL no va ser per causes econòmiques, ni organitzatives sinó que...

“...se despide a un trabajador con cargo directivo, vinculado primero a la empresa pública ADIGSA i tras veinte años de servicio se incorporó a INCASÒL, que milita activamente en un partido político de signo diverso al partido actualmente en el gobierno y a quién se ha puesto en cuestión públicamente en el ejercicio de su actividad política municipal con ataques hacia su persona por parte de destacados miembros de la coalición política gobernante...”

És la primera sentència  i segur que n’arribaran més que reconeixeran la nul·litat i improcendència d'altres acomiadaments per raons ideològiques i improcedents (resta de companys i companyes d’INCASÒL, de l’Agència de l’Habitatge (antiga ADIGSA), del Servei Meteorològic, de GISA, etc... ).

Vull donar-vos les gràcies de nou pel suport, ànims i carinyo que m’heu mostrat al llarg d’aquests mesos... creieu-me la solidaritat és el que dona força a la lluita pels drets laborals i de llibertat ideològica.

Ara comença una nova etapa, dilluns m’he de presentar al meu lloc de treball en compliment de la sentència... que és possible que sigui recorreguda i per tant... seguirem lluitant!!!

dijous, 27 d’octubre del 2011

El conseller Cleries fa de Joan Laporta... i Duran d'extra al Polònia (i 2)


Un conegut d’una fundació que fa molts des de fa anys col·labora en la contractació de persones en risc d’exclusió en diverses administracions, em comentava les declaracions del conseller Cleries sobre l'informe de la Taula del Tercer Sector i mig en conya, mig en serio: “.. igual que allò que va dir en Laporta als socis del Barça...”que no estamos tan mal!!... me sabe mal que se dejen embaucar!!”. Doncs sí, sembla que al conseller li molesten les xifres i prefereix que no es diguin... “que no estamos tan mal”... un parell de dies desprès en Duran Lleida apareix d'extra al Polònia per tornar a fer conyeta amb el jornalers andalusos...i de pas fer un mitin contra el "tripartit"

És planteja el nus de la qüestió: la voluntat política de “desmantellar” l’Estat del benestar traspassant diners públics a beneficis privats, convertint als usuaris dels serveis públics en clients de mútues, escoles privades concertades, venent-se els blocs d’habitatge social,etc.

L’argument és d’allò més simple: si ho anem dient l’únic que creem és frustració i pessimisme i no ajudem a la recuperació del país. És el mateix argument que el conseller de Sanitat i la consellera d’Ensenyament fan servir davant els sindicats i la societat: compte que de tant parlar de retallades en l’educació i la sanitat pública... no l’acabeu desprestigiant!!

Sense ganes d’ofendre. Això sí que es una gran lliçó de cinisme!!. D’aquell que s’ensenya a les escoles de negoci. La culpa sempre és de l’altre!

El govern retalla drets socials i sí ens mobilitzem, ho denunciem, expliquem les raons i les conseqüències... aleshores sembla que no som “responsables”, que no som “bons catalans” i escampem el pessimisme!.

Que el govern i el Districte de Gràcia acorden no pressupostar les Escoles Univers i l’Institut Vallcarca o no fer més escoles bressol... millor que no se’n parli gaire. Tornem a la vella actitud farisaica de l’oasi català que tants bons fruits va donar: el cas Palau

Així podrem seguir insinuant que a Catalunya la pobresa es estructural i no si pot fer gaire cosa (Mas dixit) i que si hi pobres no és per les mancances de l’estructura social i productiva de Catalunya, segons la "doctrina oficial" a Catalunya no tenim pobresa... tenim dropos, ganduls que són una mena de defraudadors com els del PIRMI.

I si no en va haver-hi prou a l’estiu amb l’escandalosa gestió que van fer amb el PIRMI, deixant a milers de famílies en ple mes d’agost reclamant dies i dies el cobrament del xec de 430€, deixant als treballadors/res de serveis socials com gent que no fa bé la seva feina... arriba el “senyoret” Duran i acusa al jornalers andalusos de gent que es passa el dia al bar...a costa dels catalans...

De nou la vella fórmula enfrontar pobles, que tan li agrada al PP, d’acusar els pobres de la seva misèria mentre es guarda un “respectuós silenci” davant les injustícies del camp andalús en mans del seus amics de “fino moriles”, és calla davant el frau fiscal multimilionari i es viu a tot luxe en un hotel de cinc estrelles a Madrid.

I no tenen vergonya de fer-ne conya de tot plegat al Polònia, on TV3 va oferir-nos un mitin d'en Duran. Al final confondran la ficció amb la realitat i no s'adonen que cauen en una versió "xavacana" que no arriba a la categoria de vodevil.

Un govern responsable davant de la profunditat de la crisi actual, estaria pensant en com garantir un mínim d’ingressos als milers de persones sense cap tipus d’ingrés, perquè puguin viure amb uns mínims de dignitat a la que tenen dret com a ciutadans... Una renda garantida de ciutadania basada una fiscalitat més justa, en la que pagui més qui més tingui i és protegeixi a les persones que no tenen feina i no tenen ingressos per cobrir les seves necessitats bàsiques i no en fer "gags" ofensius al Polònia.

En fi que opinarà en Laporta...dels seu imitador i els còmics d'en Duran? 

dimarts, 25 d’octubre del 2011

El conseller Cleries fa de Joan Laporta (I)

Fa pocs dies es commemorava el Dia internacional per l'eradicació de la pobresa. És un dia d’aquells en que la gent, la molta gent que a Catalunya ho passa malament apareix en forma de números.

La molta gent que no arriba a final de mes, que malgrat tenir feina, estan mal pagats, amb contractes precaris; la molta gent gran que subsisteixen amb pensions indignes i amb proutes dificultats viuen sovint en habitatges amb mal estat, mal escalfats...

En els números de la pobresa apareixen cada vegada més nens i nenes que ja tenen un futur negre... però al  conseller de Benestar Social no li agraden aquests números i menys encara les raons per explicar-los i ha renyt a les entitats socials de “crear alarmisme” amb les xifres.

Un conegut d’una fundació que fa molts des de fa anys col·labora en la contractació de persones en risc d’exclusió en diverses administracions, em comentava les declaracions del conseller Cleries sobre l'informe de la Taula del Tercer Sector i mig en conya, mig en serio en deia: “.. igual que allò que va dir en Laporta als socis del Barça...”que no estamos tan mal!!... me sabe mal que se dejen embaucar!!”. Doncs sí, sembla que al conseller li molesten les xifres i prefereix que no es diguin... “que no estamos tan mal”.

Perquè estava tan enfadat el conseller Cleries? 

Les entitats social denunciaven en un manifest que a Catalunya hi ha més de 690.000 persones en atur, tres vegades més que l’any 2007.  87.000 llars de Catalunya no perceben cap tipus d’ingrés i 187.000 depenen de les prestacions socials. Que el 20’4% de la població viu sota el llindar de la pobresa; per això 1 de cada 5 catalans és pobre.


Que 87.000 llars de Catalunya no perceben cap tipus d’ingrés i 187.000 depenen de les prestacions socials. 

Que el 20’4% de la població viu sota el llindar de la pobresa; per això 1 de cada 5 catalans és pobre.

Hores d’ara els nivells d’atur i de precarietat laboral de Catalunya s’han disparat per la crisi econòmica i ja actualment tenim 161.262 persones sense cap cobertura, i les previsions són que d’aquí a final d’any un 68’9% de les persones que reben alguna prestació d’atur l’hauran exhaurit i per tant la situació personal, econòmica i social d’ aquestes serà més vulnerable, i les posa en perill d’exclusió social. Sort que “no estem tant malament!!”

La Taula del Tercer Sector posava de relleu que les retallades socials del Govern Mas està realitzant en educació, sanitat, habitatge...no han fet més que agreujar les problemàtiques i desigualtats socials. Totes elles, més d’un centenar que agrupen a més de 5.000 petites entitats, consideren que la crisi no justifica les mesures del Govern que agreugen i incrementen la crisi.

(seguirà...)

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Famílies angoixades, escoles sense fer.


En els pressupostos del 2011, CiU i PP van bloquejar la construcció de l’escola Univers i l’Institut Vallcarca. Perquè? 

Ahir un mare em preguntava, angoixada, quan es faria l’escola Univers. Em comentava que els pares no tenen cap informació i que comencen a circulars rumors de que el solar de l’antiga benzinera es vol fer servir per traslladar-hi provisionalment el mercat de l’Abaceria mentre durin les obres...

Hem vaig quedar estranyat i preocupat. La veritat és que quan no hi informació veraç el rumors corren lliurement. Li vaig explicar el que sabia:

En el passat Plenari del Districte el meu grup, ICV-EUiA, va presentar una proposició que instava a la regidora a “exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya l’acompliment dels acords signats (entre l’Ajuntament i la Generalitat) per a la construcció dels equipaments escolars de l’escola Univers i l’Institut Vallcarca”. La moció va ser aprovada.
Això que vol dir? Que el nou equip de govern del Districte té el mandat del Plenari de “fer el que calgui” perquè es facin les escoles, claus per completar el mapa escolar de Gràcia.

Ho faran? Tenim dubte raonables. Aquesta és la situació a dia d’avui:

IES Vallcarca ha d’acollir l’equip docent i l’alumnat de l’IES Bosch i Gimpera, únic institut dels barris del Nord. Hi havia un acord consensuat que aquesta actuació és clau per enfortir la cohesió social i prestigiar l’escola pública. Això permetria també alliberant espai per l’escola Montseny, veïna del Bosch i Gimpera.

El CEIP Univers. Actualment en funcionament en mòduls prefabricats. La seva construcció és urgent doncs hi hauran d’anar-hi els nens que van començar fa dos anys. A més hi haurà una escola bressol i un aparcament públic. És clau per reordenar el mapa escolar dels barris de La Vila i Camp d’en Grassot.

L’any 2009 es programen el CEIP Univers i l’IES Vallcarca. L’Ajuntament cedeix el solar de Vallcarca i compra el solar de la benzinera desprès d’una dura negociació amb els propietaris. Quin sentit té que l'Ajuntament s'hagi gastat uns diners (que són de tots i totes) i que ara no s'estigui fent l'escola?

El mes de gener de 2011 el setmanari L'Independent publicava un notícia on informava que les obres començaven el 2012 i estarien enllestides el 2013 (veure la notícia L'Independent). Lògicament perquè unes obres comencin cal un projecte i un pressupost. Veiem com està la "cosa".

El febrer de 2011, El Consorci d’Educació informa que està signat el Conveni entre Ajuntament i Generalitat per fer el projecte executiu en el cas d’Univers, no així en l’IES Vallcarca.

El juny de 2011 el projecte executiu de l’escola Univers s’adjudica a BIMSA (empresa municipal doncs es farà càrrec de l’aparcament situat als fonaments). La Generalitat no ha disposat del finançament. L’IES Vallcarca segueix igual.

El juliol de 2011 el grup parlamentari d’ICV-EUiA presenta al Parlament una Resolució que diu: “El Parlament de Catalunya insta al Govern a garantir el finançament i inici de les obres de l’Institut Vallcarca i a informar a la comunitat educativa de l’Institut Bosch i Gimpera... i a l’Ajuntament de Barcelona del calendari previst per la finalització de les obres i funcionament del nou centre”. Una altra igual es va presentar per l’Escola Univers.Ambdues es van aprovar per unanimitat.

El mateix juliol ICV-EUiA va presentar una esmena als pressupostos de la Generalitat perquè s’habilités la partida pressupostària per la seva construcció. CiU i PP hi van votar en contra. Això si que són fets i no paraules.

Que van fer? Van aprovar-se una disposició als pressupostos que diu: “El govern abans de finalitzar l’any 2011, ha de presentar un informe que contingui un anàlisi de les necessitats i programació d’actuacions per establir les prioritats a l’hora de porta a terme les infraestructures educatives següents:... 43 escoles i Instituts, d’ells 12 de Barcelona, entre ells Univers i Vallcarca (que representen el 20% dels de Barcelona).

Més FETS:

Hores d’ara l’informe no està fet. Sembla que el que tothom sap a Gràcia sobre les necessitats educatives, mapa i itineraris escolars, cohesió social, prestigiar l’escola pública... sembla que a CiU i PP no ho tenen clar, necessiten més informes. Com és possible?

O bé... CiU de Gràcia no transmet al grup parlamentari de CiU, quines son les necessitats inajornables en matèria d’educació. O bé, com ha passat amb les escoles bressol, la manca de diligència i interès està endarrerint la construcció de les escoles bressol... mentre que el regidor d’educació de Barcelona va dient que no en faran més i que el seu model és concertar amb la privada... i mentrestant donar xecs a les famílies perquè es busquin la vida?

Contrasta amb el fet que no tinguin cap problema en ampliar, amb diners del tots i totes, els concerts a escoles privades d'elit que fins i tot segreguen per sexe i tenen el català com un llengua més.

En fi... desprès de les explicacions, la mare en qüestió tenia una mica més d’informació i tenia una cosa clara: l’Escola Univers no caurà del cel... caldrà lluitar-la.

Estic segur que ho aconseguirem, el prestigi i la qualitat de l’escola pública a Gràcia és un compromís de tots i totes.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Vallcarca: Solars buits? No! Habitatges socials

Com en tot a la vida, hi ha coses més conegudes que altres, també passa amb "les retallades" que els governs de la Generalitat i l'Ajuntament.

Així el tancament d'urgències de l'hospital de l'Esperança o Sant Pau i Creu Roja fan que les retallades en salut o en educació estiguin en boca de tothom.

Menys conegudes són les aturades de projectes com les estacions del metro de la L9 als barris del Nord o els plans sobre projectes com la reforma de la plaça de La Sedeta o el Pla de Barris a El Coll.

Si que sabem que l'aturada del Pla de Reordenació Urbanística a Vallcarca suposa un cop molt dur a la regeneració del nucli antic de Vallcarca. Aquest procés ja excessivament dilatat en el temps, amb interessos que han ratllat l'especulació urbanística.

El setmanari L'Independent se'n feia ressò aquesta setmana després d'una moció del grup municipal d'ICV-EUiA al Plenari del Districte (que en el seu article atorga equivocadament a CiU, veure L'independent ) amb la notícia: "El Districte habilitarà els solars buits de Vallcarca per dignificar el barri". Ens alegrem que la moció que vam presentar hagi tingut conseqüències immediates.

Els antecedents ens expliquen com el principal propietari privat és la constructora Núñez i Navarro i atès el mercat immobiliari ARA no té cap interès en dur endavant el projecte urbanístic... deixant a l'Ajuntament la "patata calenta" (l'anterior i l'actual) de seguir amb les expropiacions que en realitat són ferides obertes en forma de solars buits i un edifici per reallotjats que ja s'ha fet famós per la l'estètica i l'ètica.

Aquesta part de Vallcarca, on abans tot eren casetes, horts i rierols, ara sembla ben bé l'estampa d'una ciutat en runes o un formatge gruyère, per la quantitat de solars buits que hom troba donant-hi un passeig. Sembla que entris en una altre món.

Per això al darrer Plenari ICV-EUiA va presentar una moció, aprovada per unanimitat, perquè la vintena de solars buits que encara no han estat habilitats per a usos públics, se'ls hi doni un ús que, a més de ser públic, i aturi la imatge de degradació d'aquesta part de Gràcia.

Malauradament la lliçó no pot ser cap altre que processos tant sensibles per als ciutadans com els reallotjaments urbanístics no poden fer-se des de la llunyania en la gestió del dia a dia (doncs la gent pateix cada dia l'incertessa del futur de les seves cases), ni l'Ajuntament pot deixar en mans dels interessos d'una constructora el que és prioritari: l'interès de Gràcia que no pot ser altre que el de la seva gent. 



Mentrestant haurem de seguir veient com aquest solars resten erms? Quan a Gràcia només hi ha 32 habitatges socials i tanta gent necessita un habitatge a un preu assequible, haurem de seguir veient aquest espectacle fill d'una especulació sense altre sentit que el benefici d'uns pocs contra les necessitats de molts? 

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Volem les Escoles Bressol de Jaen i Caspolino


En el procés d'ideació, planificació, redacció del projecte i construcció de qualsevol equipament públic sovint apareixen entrebancs i dificultats de tipus tècnic, econòmic, jurídic... El que permet superar-les és quelcom que es té o no es té: la voluntat, la decisió política de trobar-hi solucions.


En el mandat anterior es van més que triplicar les escoles bressol i en totes hi va haver-hi traves i problemes a superar, alguns de molta dificultat com en el cas de l'EB Gat Negre. Sempre es van resoldre. Hi havia voluntat, coratge i una aposta molt nítida per donar resposta a les necessitats de moltes famílies gracienques: que l'educació de 0-3 anys sigui atesa amb qualitat i a un preu assequible dins de Gràcia.

Quan el nou govern de la Generalitat de CiU va fer-se càrrec del Consorci d'Educació de Barcelona (60% Generalitat, 40% Ajuntament) i va trobar-se amb les dificultats a resoldre, simplement no hi va posar l'interès, les ganes, la voluntat de resoldre'ls. Pocs mesos desprès en vam saber el perquè: en declaracions del regidor de l'equip Trias quedava clara la voluntat (ara sí!) de no fer més escoles bressols públiques, fins i tot van arribar a dir que no es faria l'escola bressol de Jaen.


Ara desprès de que les proposicions al Plenari del Districte sobre les escoles bressol resultessin guanyadores (votades sempre a favor per PSC, ICV-EUiA i UxB) no sabem on estem, si el govern Trias les tirarà endavant o no. Sabem que des del Districte s'ha tirat tota la culpa a "l'herència", desviant la responsabilitat clau (perquè era el moment de fer-ho) del Consorci d'Educació de Barcelona, on la Generalitat va deixar caure les escoles bressol - de la mateixa manera que ho ha fet en els pressupostos de la Generalitat del 2011 amb l'Escola Univers i IES Vallcarca, negant-lis la corresponent partida pressupostària per a la seva construcció... a l'espera d'un informe que justifiqui la seva construcció!!!

Caldrà seguir fent tota la pressió possible perquè al més aviat possible siguin una realitat, que aquests solars que tant ha costat aconseguir per fer-hi equipaments públics s'omplin de les rialles dels infants, que el dret a una educació de qualitat no sigui un negoci, ni es privatitzi.

Les famílies que hi tenen el dret a portar els seus infants a les escoles bressol Jaén i Caspolino segueixen la lluita. Es reuneixen a l'AA.VV. de la Vila de Gràcia i han remés el següent correu i una carta. Aquí les teniu:



"Si ets una família afectada de les EBM Jaén o Caspolino, posa't en contacte amb nosaltres a l'email senseescolabressol@gmail.com i et comentarem les mesures que estem prenent. Gràcies. Famílies afectades EBM Jaén i Caspolino."


CARTA DE LES FAMÍLIES AFECTADES


Al sorteig del juny per l'assignació de plaça a les escoles bressol públiques de Gràcia, constaven dues escoles Caspolino i Jaén que encara no s'havien construït. La informació que l'IMEB donava en aquells moments a les famílies que havien de fer la preinscripció era que les escoles s'obririen al gener o febrer del 2012, i amb aquesta informació algunes famílies vam optar per posar com a primera opció una d'aquestes dues escoles.

Després del sorteig, el següent pas era formalitzar la matricula, però les famílies de Jaén i Caspolino vam rebre un sms on ens comunicaven que ens avisarien per carta de la data de matricula. Al setembre vam rebre la carta, però aquesta era per avisar-nos que l'escola no s'inauguraria fins al curs vinent, al setembre del 2012 i on no se’ns oferia cap tipus de solució ni alternativa.

Arran d'això, les famílies ens hem anat buscant fins a constituir-nos en una plataforma d'afectats. Hem contactat amb el Col·lectiu Ronda i ens estan fent l'assessorament. A nivell legal no tenim gaires opcions perquè es tracta d'educació no obligatòria, però igualment tenim ganes de, com a mínim, fer molt soroll. Tenim el suport de les indignades de Gràcia, de l’associació de veïns de Gràcia que ens deixa el local per reunir-nos i de la coordinadora d’AMPAS de Gràcia, més enllà de la nostra causa particular, aquesta mobilització forma part de la lluita contra les retallades i per una escola pública de qualitat....

Bé doncs, a banda d’informar-vos del tema, també us volia demanar la vostra col·laboració, estem buscant famílies afectades per a ser quants més millors. Divendres volem bombardejar l’IMEB amb instàncies i necessitem trobar més famílies, si sabeu d’algú podeu reenviar-li aquest mail i dir-li que contacti amb nosaltres a la següent adreça: jaen.no.existe@gmail.com.

Moltes gràcies i fins aviat!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

NOTES SOBRE EL PLENARI

Era el segon Plenari, però el primer de gestió amb el nou equip de govern de CiU i per tant tenia el seu "morbo", d'alguna manera la partida començava, noves cartes i noves regles. La primera nota positiva era que la Sala de Plens estava pràcticament plena de públic, entitats, veïns i veïnes, tècnics municipals, companys de partit dels consellers...

Primer es celebrà un Ple Extraordinari. L'Elsa Blasco (ICV-EUiA) prenia possessió del càrrec de Presidenta. Ho va fer amb un discurs senzill, recordant que "dues dones estaven al capdavant de Gràcia i que li agradaria que es notés que les dones tenim unes altres maneres", discurs senzill però carregat d'intencions que podríem resumir en "yo no soy mujer florero..." (tot parodiant la lletra de "Ella baila sola), com desprès es veuria. També es va escollir a Xavier Barberà (PSC) i es conformava el nou cartipàs gracienc, l'equip de govern i les seves funcions... això si, al plenari de desembre ho tornarem a canviar, sembla que CiU no han tingut temps amb tres mesos per pactar-ho amb la resta de grups.

Acabat el Plenari Extraordinari va començar l'ordinari amb l'informe de la Regidora. Val a dir que la Maite Fandos, va fer un discurs purament de gestió (al millor estil Espriu) fent-nos un relat de les coses que han passat al Districte en els darrers dos mesos (festes majors, Diada, temporada d'estiu als centres cívics, llei de barris...). Va ser clara en subratllar que la gran part de l'explicat era fruit de l'obra de govern de l'anterior mandat... però coi! una mica de política hagués anat bé: línies mestres, full de ruta... sembla que no hi ha eixos més enllà de l'anar fent, això sí amb l'inconfusible estil "bonrotllista i pragmàtic" de Fandos, es just reconèixer que va aprovar, això sí amb una nota justeta... que no és poc.

El torn dels portaveus va ser un moment "experiencial". El to, la forma, el contingut, les propostes... també hi havia expectació.

La portaveu del PP es va oferir com aliada, però advertint a CiU que no es vol deixar utilitzar, diferenciant-se en temes com els okupes i les festes alternatives (obsessions recurrents del PP que CiU va agrair per poder fer-li una rèplica al més pur estil Espriu), L'Alba Metge d'UxB, va tenir un bona intervenció, ben construïda i travada...d'esquerres i independentista.. vaja que igual en Portabella podria prendre'n nota.

En Roger Amigó (ICV-EUiA) va tenir una intervenció de principis i intencions, flexible, de defensa d'allò que és públic i contra les retallades, de la participació i la radicalitat democràtica. Reconeixent el que s'ha fet bé i criticant i posant l'accent amb el que s'ha fet malament: manca d'interès per tirar endavant les llars d'infants, indefinicions vers l'escola pública, la situació sanitària al Districte després de les retallades en salut...Un bon discurs amb un però.. que jo diria que si el llegeixes tindria una lectura i si l'escoltes en tindries una altra més "dolça".

En Carles Maggí va desbrossar una intervenció ben construïda, nítida, sense concessions cap a la Regidora, al seu paper com a Tinent d'Alcalde i el poc temps per a les tasques a Gràcia... com en el cas d'en Roger, una intervenció amb dues lectures, aquesta més "agre".

Finalment va arribar el torn d'en Víctor Cullell en nom de CiU. Sincerament vaig trobar a faltar l'estil del Carles Agustí, més polític, incisiu i lúcid. En Cullell va estar adulador en excés cap a Fundació, les associacions que fan tai i qual cosa... la meitat de la intervenció va ser insubstancial... i curiosament va ser l'únic en referir-se a "coses que no havien reeixit" a la Festa Major, quan la resta de portaveus va fer especial esment a posar per endavant Gràcia i no allò que només es fa servir per "posar en dubte al govern municipal". Deu ser que té vocació de controlar-ho tot. La guinda va ser acusar al PP i PSC de partits sucursalistes (confon Espanya amb Barcelona???) perquè els seus regidors adscrits estaven seguts a dalt amb els consellers i no a baix a la primera fila de cadires.

Aquest va ser un dels moments "experiencials". L'Elsa li va etzibar al portaveu de CiU que era ella, com a presidenta, la que dirigia el debat i que "de comú acord amb la Regidora" havien acordat que els regidors adscrits estiguessin a dalt, ni no a baix, per "dignitat a allò que representen". En fi, tots van estar bastant estrets, especialment on seuen les noves conselleres Montse Aguilera (ICV-EUiA) i Alba Metge (UxB) a la qual els seus companys la van obsequiar amb una barra que es falcava amb la taula i la cadira perquè les rodes no poguessin rodolar i llençar-la de la tarima a les cadires.

Va començar el torn de Proposicions on es va veure que el govern Trias està en una minoria més minoritària que la d’Hereu. Les presentades per PSC, ERC i ICV-EUiA van guanyar. La construcció de les escoles bressol de Jaen i Caspolino, l’augment de les places a les bressoles i la construcció de l’escola Univers i l’Institut Vallcarca, van comptar amb el suport dels partits d’esquerra i CiU i del PP o hi van votar a favor o es van abstenir. L'Independent

Val a dir que foren els consellers els que van respondre a la majoria de les propostes i preguntes, en un estil menys personalista que dóna més protagonisme al consellers. Vaig trobar ben preparada la consellera Berta Clemente. Seriosa i argumentant... això sí, tot és culpa de “l’herència”.

La Regidora només es va reservar una de les preguntes, la feta per ICV-EUiA sobre la situació dels graciencs que cobren la PIRMI desprès del canvi de normativa de la Generalitat i que vaig defensar posant èmfasi en les raons ideològiques que hi ha darrera la manera d’actuar del govern de Mas, però vaig aportar dades que mostren que no estava en absolut justificat la manera en que CiU ha atacat els pobres i no la pobresa, insinuant un frau massiu (dels 420€ mensuals) que alhora de la veritat ha estat de menys del 2% i que posava entredir la tasca dels professionals de serveis socials. La veu de CiU i de l’alcalde Trias ha restat muda contra el frau fiscal a Hisenda, multimilionari i que aquest sí permetria impulsar l’economia productiva i generar llocs de treball.

Es van defensar també les Declaracions Institucionals en favor del model d’immersió lingüística en català a l’escola i de les associacions que impulsen el “Correllengües” arreu dels països de parla catalana, presentades per UxB i llegides per al Presidenta.

Un bon final de Plenari que va donar pas a l’Audiència pública on de nou van tenir més importància els problemes particulars (que sens dubte són el que més preocupa a cada un), que intervencions sobre el model de ciutat, de mobilitat, d’escoles, sanitat, participació... llevat de la intervenció de la CUP que en una intervenció sense límit –que ens agradaria a alguns grups- va llegir el seu programa sencer... en el que tenim moltes coincidències. Una però voldria ressenyar la qual va portar la darrera intervenció de la Regidora, en referència a la Travessera de Dalt amb la qual cosa vam constatar que la parada de la  L9 a Muntanya-Park Güell no es farà (i sembla que no farà res per evitar-ho) i això farà s'avanci sobre l'ordenació de la Travessera de Dalt, però a mesura que parlava es ficava en un jardí de noves consultes als ciutadans que no sabem en què consisteixen, l'import i els projectes.

Per la meva part un autocrítica també en el to massa “mitinero”... en fi, ho corregirem per un més subtil... però era el meu aniversari i em vaig fer un regal amb aquell: “contra la immersió lingüística: NO PASSARAN!!”