dimecres, 21 de maig del 2014

Prou morts a les fronteres d'Europa!

Unes eleccions permeten, almenys, debatre sobre les conseqüències que els poders financers i les multinacionals haguin segrestat, de la mà de la Troika, els valors bàsics de la democràcia a Europa, fins i tot han canviat governs i constitucions per obligar als ciutadans a pagar un deute il·legítima costa dels drets i la dignitat de la majoria.

Els drets socials i laborals han estat sacrificats per "sortir de la crisi", els pressupostos en educació, sanitat, pensions, subsidis d'atur, etc.. han estat retallats fins fer augmentar les desigualtats a límits desconeguts en els darrers decenis. Però, a més, en aquestes eleccions al Parlament Europeu prop de 40 milions de ciutadans que viuen i treballen a Europa no tenen dret a votar, paguen impostos però se’ls hi nega el dret a vot i decidir, amb el seu vot, avaluar les polítiques que ha aplicat la Comissió europea de conservadors, lliberals i socialdemòcrates. És intolerable!!

Com, per exemple, la política d'immigració, doncs aquestes eleccions també van de drets humans, drets bàsics que són trepitjats i vexats cada dia a les fronteres d'aquesta Europa fortalesa, fronteres ben permeables al frau i als paradisos fiscals, a les màfies, al capital de les multinacionals... però capaces de matar a sang freda a ser humans que estan nadant cap a un platja com va fer la Guàrdia Civil disparant bales de goma. Quina vergonya de govern i quina vergonya de ministre de l'Interior que no ha tingut la dignitat de dimitir. No ens cansarem d'exigir-la!


Però aquest no és un fet aïllat. Voleu una imatge de la Troika, de l’Europa dels mercats? La teniu en les més de 300.000 ser humans que han mort al mar Mediterrani només perquè volen una vida millor mentre molts cops els seus països son saquejats per les multinacionals i governs corruptes robant-lis les matèries primeres.

Però això també és ven visible aquí a Barcelona, a les Naus del Poble Nou on la dreta que governa Barcelona va escriure una altre pàgina de vergonya amb els desallotjaments posant el dret a la propietat d'una nau en runes per davant de cap altre consideració i deixant sense res a desenes de persones que hi vivien o hi treballaven.

Però el cas més sagnant el tenim al CIE de Zona Franca, allà no només es vulneren els drets humans, hi estan segrestats. En aquesta lluita pels drets humans, que és una lluita de cada dia pels DRETS I LA DIGNITAT... tots i totes hi estem implicats, és la lluita de l’Assemblea Papers per Tothom, Tanquem els CIES, SOS Racisme, Unitat contra el Feixisme, MigraStudium, la FAVB, l’AA.VV. del Poble Nou juntament amb un munt de lluitadors i lluitadores incansables....

CIE de Zona Franca de Barcelona
Al CIE de Zona Franca s’empresona a persones que no han fet cap delicte, se’ls priva de tots els drets i se’ls utilitza per fer por a la resta de la població... Al CIE de la Zona Franca estan segrestades la llibertat, la igualtat i la fraternitat. EStem segurs, però, que la lluita conjunta de tanta gent, aconseguirà el tancament del CIE de Zona Franca, tancarem tots els CIE!

I no és un problema d’immigrants, dels de casa i els de fora, sinó de lleis que fomenten la xenofòbia i el racisme contra la pobresa... amb escorcolls, batudes i expulsions massives per acabar convertint l’expulsió d’immigrants en un negoci per companyies aèries com Air Europa... perquè si ets ric.. ep!! les lleis aleshores et donen el permís de residència als immigrants milionaris si compren una casa de 500.000€, i entre nosaltres tenim immigrants molt admirats que cobren 52.000€ cada dia per xutar una pilota i actuen com tants rics catalans: fent frau fiscal...

És un problema de classe i nosaltres ho tenim clar: D’aquí o de fora som la mateixa classe obrera i per nosaltres qui vol viure i treballar a Catalunya és un català més. Drets Humans o Troika 

Cal derogar lleis, com la llei d'estrangeria que converteixen les persones en il·legals i els impedeixin renovar el permís de residència o dificulten fins a límits intolerables el reagrupament familiar, són les mateixes lleis que converteixen el deute il·legítim en un obligació que ofega i empobreix milions de persones i les mata a les fronteres, com hem vist a Lampedusa, a Ceuta o Melilla. Són les mateixes lleis i estan fetes pels mateixos.

Prou morts a les fronteres d'Europa. Cal posar fi a les morts a Lampedusa, a la tanca assassina de Ceuta i Melilla, a la vergonya dels CIE. Hi ho farem perquè cap persona és il·legal, cap persona pot ser sotmesa a tractaments vexatoris , cap persona pot quedar-se sense els seus drets pel fet de migrar, tota persona és i ha de ser tractada com a ciutadana.


Cal una política migratòria d’esquerres sense complexos que garanteixi el dret d’asil i refugi basada en els drets humans i no en una suposada seguretat de les fronteres i han de garantir la plena ciutadania, el dret a vot, la igualtat de drets i oportunitats i el dret a viure en família. 

Les esquerres és tornen indignes quan fan les polítiques de la dreta, com ha fet el "socialista" francès Manel Valls capaç d'expulsar, enmig d'una excursió escolar amb els seus companys de classe, una noia romanesa per un tràmit administratiu. Les esquerres no poden canviar drets per vots.


dimarts, 20 de maig del 2014

Pobresa energètica: 127 milions d'europeus passen fred a casa seva

L’Europa governada per la Troika i els bancs, amb la complicitat dels governs, tant de dretes com socialdemòcrates, que duen a terme les seves polítiques de retallades socials, ja han aconseguit el trist rècord d’augmentar les desigualtats a nivells no vistos des de fa dècades. 127 milions de persones en risc de pobresa en una Europa en la que la concentració de riquesa es cada cop més gran i cada cop està en menys mans.

Una de les conseqüències d’aquest augment de la pobresa és l’anomenada “pobresa energètica”. A l’Estat Espanyol, com a Grècia, Portugal... està directament relacionada amb l'increment de l'atur, la baixada de salaris i la precarietat. En el “cas espanyol” l’augment continu dels preus dels serveis bàsics com l'electricitat, el gas o l'aigua.

La pobresa energètica té un impacte profund en la vida de les persones, la manca de calefacció o de calor afecta a la higiene, a la salut tant física com mental i genera aïllament i exclusió. Per tant, estem parlant d'un problema d'unes dimensions alarmants no només en termes de drets econòmics i dignitat de les persones, sinó un problema de salut pública i exclusió social creixent. I aquest drama social no només no s'atura sinó que empitjora ràpidament.

Avui més de dos milions de catalans i catalanes estan per sota el llindar de la pobresa i d’exclusió social, d’aquests 300.000

són nens i nenes; més de 225.000 famílies tenen tots els seus membres a l’atur i 95.000 d’elles no tenen cap ingrés. A l’Àrea Metropolitana 50.000 persones pateixen talls d’aigua i un 15% de les cases no poden escalfar les seves llars. Les mateixes dades comporten que 7 milions de persones de l’estat espanyol pateixen, en un grau més o menys elevat, pobresa energètica. Diversos estudis calculen que aquesta situació ha provocat el darrer hivern la mort prematura d’entre 2.300 i 9.000 persones, enfront -per exemple- de les 1.130 morts per accidents de tràfic en carretera el 2013. 

L'augment dels rebuts

L’augment de les tarifes d’aigua, llum i gas ha estat emparada per les lleis aprovades en el Congrés, en el Parlament de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea metropolitana pel PP, el PSC-PSOE i CiU.

La privatització d’ATLL ha comportat un augment del preu de l’aigua en més d’un 80% i el mateix passarà amb els impostos vinculats al rebut amb la privatització de les depuradores. Des de l’any 2005 les tarifes del gas s’han incrementat un 48%.

I si parlem del cost de l’electricitat les dades són d’escàndol: som el tercer país d’Europa amb l’electricitat més cara, darrera d’Irlanda i Xipre. Des de la privatització per part del govern d’Aznar, amb el suport del PSOE i CiU, l’any 2004 el preu de la llum ha augmentat un 80%, mentre que en el mateix període a la zona euro ha pujat un 12,1% i al conjunt de la UE el 19%. 


Un deute il·legítim

Això simplement vol dir que el marge de benefici de les companyies elèctriques espanyoles és més del doble del de les companyies europees… i malgrat tot això l’oligopoli elèctric espanyol ha aconseguit que el govern de l’Estat amb les lleis aprovades pels ministres Rato i Piqué pagui 3.400M€ en concepte “Costos de Transició a la Competència” i van “crear” el famós dèficit tarifari de la mal anomenada “liberalització” pel qual “devem” a les companyies 30.000M€, en un dels més clars exemple de deute il·legítim i que ICV-EUiA vol que s’auditi i és declari deute odiós.

L'accés a l’energia és dret bàsic, no és, no hauria de ser, un producte sota les regles d’un mercat dominat pels lobbys d’Endesa, Gas Natural o Iberdrola, és un bé comú essencial i és imprescindible garantir-ne l'accés de totes les llars.

A Catalunya el govern de CiU, amb el suport d’ERC, van fer un Decret de Pobresa Energètica que no incloïa l’aigua com a dret bàsic, un decret que només tenia la voluntat de confondre, doncs les condicions per accedir-hi eren tant restrictives –a més d’acumular el deute de les famílies amb les companyies- que només 50 famílies s’hi ha pogut acollir. 



El govern d’Artur Mas es va negar a que el deute de les famílies afectades per la pobresa energètica, fos a càrrec dels beneficis multimilionaris de les empreses subministradores, com proposava ICV-EUiA. Una autèntica vergonya. El pressupost de la Generalitat d’aquest any per fer front a la pobresa energètica és de O euros, per contra segueix destinant més de 30M€ a concerts amb escoles privades d’elit.

Vivim en un país on uns quants controlen l’aigua (Agbar), la llum (Endesa) i el gas (Gas Natural) i en el que és un model de “portes giratòries” on polítics dels grans partits que han fet lleis que afavoreixen aquestes empreses desprès ocupen llocs en els seus Consells d’Administració amb sous multimilionaris. Aznar o Felipe González en són dos exemples, als quals podem afegir Angels Acebes, Elena Salgado, Narcís Serra, Pedro Solbes, Ana Palacio o Josu Jon Imaz i un llarg etcètera.

Propostes ICV-EUiA

  • Nova directiva europea. Tothom ha de tenir garantides les necessitats bàsiques per a una vida digna. L’aigua,
    Presentant les propostes davant ENDESA
    la llum i el gas, són necessaris per viure. Tallar-ne el subministrament a persones amb dificultats és injust i inhumà. 
  • Que les empreses de llum, aigua i gas assumeixin dels seus beneficis els deutes de les famílies que no poden pagar 
  • Preu social dels subministraments per a famílies amb dificultats econòmiques
  • Per raons econòmiques o socials cap persona no pot restar exclòs del dret a l’accés i subministrament a la llar d’aigua i energia. No accedir-hi o restar exclòs, impedeix i dificulta drets fonamentals reconeguts a la Carta Social Europea i a la Carta dels drets fonamentals de la UE, com a l’alimentació, la salut, la higiene, l’habitatge, l’educació o la informació. 
  • Pla de rehabilitació de les llars afectades per la pobresa energètica implementant mesures d’eficiència energètica (a partir de fons estructurals UE) 
  • Iva reduït del 4% (ara energia 21% i aigua 10%
Finalment, us deixo l'enllaç d'un gag que ha estat censurat per la televisió pública basca sobre les "portes giratòries" (malauradament hi ha publicitat abans...)       https://www.youtube.com/watch?v=QE9-jHh_q7o




divendres, 9 de maig del 2014

Construir l’Europa dels pobles vol dir tombar aquesta Unió Europea


Comença la campanya de les europees... i "la vida sigue igual” com diu la cançó. Malauradament hi ha poca “mobilització”, com si el resultat d’aquest eleccions no tingués una influència determinant en les nostres vides, en les lluites socials, contra els acomiadaments, els desnonaments, les retallades.. o en la consulta d’autodeterminació del 9 de novembre.

Els revolucionaris estem convençuts que és la “lluita la que mana” -parafrasejant la cançó de la revolució dels clavells de Portugal- sempre hem vist les eleccions com a part de la lluita del dia a dia, mai hem compartit la visió d'aquells que menystenen portar les lluites també a les institucions. Mai hem cregut que l'abstenció activa o passiva beneficiï les classes populars. Al contrari. 

Una mirada vers la Unió Europea ens porta inevitablement cap a la troika, que actua com un veritable consell d’administració sota la lògica de donar els majors dividends als seus accionistes: l’oligarquia financera i les multinacionals. 


L’anomenat projecte europeu està segrestat per una elit extractiva, un capitalisme de rendistes sense escrúpols que ha decidit endegar una autèntica guerra de classes contra els drets socials i laborals, L’austericidi, com popularment es coneixen les polítiques de la troika, ja ha creat a Europa 127 milions pobres, 25 milions d’aturats amb països com Grècia i Espanya amb aturs superiors al 25% de la població. La UE ha fet de la precarietat una marca. 

Fins i tot, la sobirania popular es esborrada imposant reformes a les Constitucions per a garantir el pagament d’un deute sovint il·legítim, imposant rescats bancaris per convertir el deute privat en deute públic. 

Tombar aquesta Unió Europea, governada al “dictat” de l’FMI i per institucions sense cap legitimitat democràtica com el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, és imprescindible per construir una Europa dels pobles. 

ICV i EUiA conformen amb IU, Anova, Batzarre, Los Verdes i altres organitzacions una llista de ruptura social i democràtica: Izquierda Plural, amb una clara voluntat d’acabar amb lleis i polítiques a les quals la socialdemocràcia hi ha donat suport, tot conformant una gran coalició amb la dreta neoliberal. França és el millor exemple de com el creixement de l’ultradretà Front Nacional es fill de les polítiques de retallades del PS francès.

ICV i EUiA han acordat 10 prioritats dins de la campanya “Els nostres drets, la nostra Dignitat”: Un procés constituent europeu per acabar amb la Troica i les polítiques d’austeritat, salari mínim, posar fi a l’exili econòmic dels joves, auditar el deute, moratòria en desnonaments i dació en pagament o garantir el dret de les dones a l’avortament... Aquí les teniu totes: http://dom.cat/big

Són 10 prioritats en un programa per tombar aquesta UE,

que és el mateix que dir que, per fer-ho, cal la imprescindible unitat de les esquerres transformadores, una unitat que no té més matèria primera que la rebel·lió, les resistències, les desobediències... però que cal dotar-les de perspectiva política i capacitat per guanyar el poder i les eleccions europees formen part d’aquesta lluita.

Cal atrevir-se a guanyar, a derrotar l’extrema dreta i l’austericidi, a assaltar el Parlament Europeu i el Consell Europeu amb una majoria que faci a Alexis Tsipras el proper president i fent fora la Troika, Barroso, Draghi, Junker i companyia.

Article publicat a
L'Aurora, organització marxista http://eepurl.com/UcFD5