Què va ser l'Olimpíada Popular?

Cartell de les Olimpíades Populars (1936)

Es compleixen 80 anys de l’Olimpíada Popular. El 19 de juliol de 1936 més de 6.000 atletes de 23 països i 3.000 folkloristes (avui en diríem colles de cultura popular, castellers, dansaires...) havien de desfilar per l’Estadi Olímpic de Montjuïc . En tres mesos, just desprès del triomf del Front d’Esquerres el febrer de 1936, el Comitè Català Pro Esport Popular va organitzar un esdeveniment esportiu i cultural alternatiu als Jocs Olímpic de Berlin i a la propaganda del règim nazi.

Eren l’alternativa de les classes populars als Jocs Olímpics de l’aristocràcia del Comitè Olímpic Internacional (COI) que l’any 31 havia negat a Barcelona la celebració dels Jocs Olímpic perquè una setmana abans, el 14 d’abril de 1931, s’havia proclamat la II República. Eren l’alternativa de les classes populars a una concepció de l’esport de les elits. 

Eren l’alternativa de les organitzacions, ateneus i clubs populars i obrers a la propaganda nazi de supremacia racial. Eren l’alternativa que enllaçava la pràctica de l’esport com un dret (no feia tant que la vaga de la canadenca havia aconseguit la setmana laboral de les 8 hores) amb el dret a la cultura a l’abast de tothom.

L’Olimpíada Popular també es coneguda com els “Jocs oblidats”. Oblidats per què el cop d’estat feixista i l’inici de la guerra civil van impedir que s’inauguressin, oblidats per 40 anys de franquisme i per 40 anys on el que coneixem com el “pacte de la transició” va enviar  la memòria (ara anomenada històrica) al calaix de l’oblit col·lectiu, però també oblidats pel Comitè organitzador dels Jocs Olímpics del 92 que veien en l’Olimpíada Popular encara un desafiament a la concepció esportiva del COI ara ja convertit en una multinacional (tampoc en fou aliè que el COI estigués presidit per un hereu del franquisme, Joan Antoni Samaranch).

Amb aquestes breus notes, simplement voldria contribuir a que aquesta pàgina de la nostra història, escrita per les organitzacions obreres i populars d’arreu del món (en qualsevol altre país us asseguro que hi haurien tres o quatre pel·lícules sobre les Olimpíades Populars) sigui un xic més coneguda. 

Què va ser l'Olimpíada Popular?

Per entendre l’Olimpíada Popular és convenient recordar la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics de 1936. A la capital catalana, però, el 14 d’abril de 1931, onze dies abans de la reunió decisiva del COI, s'havia proclamat la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques, a la fi la II República. Finalment els aristòcrates del COI van optar per Berlín (43 vots), en comptes de la republicana i progressista Barcelona (16 vots).

Raons polítiques, però, van tornar a marcar els esdeveniments. El partit nazi va arribar el poder l’any 1933 i Hitler va veure en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística per al seu règim. Malgrat que diversos països es van plantejar el boicot als Jocs Olímpics de Berlín, aquests es van celebrar el juliol de 1936

La idea dels Jocs Populars

Les eleccions celebrades el febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular, a Espanya, i al Front d’Esquerres, a Catalunya.

Al març del 1936 va néixer el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu de millorar “l’esport popular”, i fer-lo assequible a tothom, en contraposició a l’esport que es practicava en exclusius clubs privats. El CCEP els qui van tenir la idea, l’abril del 1936, d’organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a alternativa als feixistes Jocs Olímpics de Berlín.

Al maig del 1936, el CCEP va constituir el Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular (COOP). En només tres mesos, entre maig i juliol, es van crear tota mena de comissions, comitès representatius a diverses ciutats espanyoles, es van fer centenars de contactes internacionals, es va fer el programa esportiu i es van organitzar totes les infraestructures. Hi va fer possible la feina d’entitats socials i esportives populars de Catalunya, dels comitès d’obrers i de milers de voluntaris. Les despeses de la Olimpíada Popular van córrer per compte dels govern d’esquerres francès (600.000 francs), govern espanyol (400.000 pessetes) i la Generalitat de Catalunya (100.000 pessetes).

Més de 6.000 atletes

Pabelló a la Plaça Catalunya
de l'Olimpíada Popular

Tot i la proposta de boicot als Jocs Olímpics de Berlín, la majoria de països van optar per anar-hi afirmant que l’assistència a Berlín no significava legitimar el règim nazi.

Amb tot, els organitzadors de l’olimpíada barcelonina van aconseguir, en un temps rècord, la inscripció de més de 6.000 atletes. Aquesta quantitat suposava tot un èxit: cal tenir en compte que als Jocs Olímpics de Los Angeles, l’any 1932, hi havien participat 1.429 atletes de 40 països, i als Jocs de Berlín, d’aquell mateix any, hi van participar 4.106 esportistes de 49 països.

L’Olimpíada Popular havia de durar quatre dies, del 22 al 26 de juliol de 1936  però, a causa del gran nombre d’inscripcions, es va decidir ampliar-la a una setmana, la meitat de dies que duraven uns jocs olímpics tradicionals. Es van programar competicions en 19 modalitats esportives: atletisme, futbol, rugbi, tennis, bàsquet, natació, handbol, ciclisme, ping-pong, boxa, lluita lliure, pilota basca, tir, rem, bitlles, beisbol, escacs, gimnàstica i aviació sense motor. Als Jocs Olímpics de Los Angeles de 1932 només hi havia hagut 14 modalitats esportives, i a Berlín, el 1936, en va haver 22.

L’escenari principal de l’Olimpíada seria l’Estadi de Montjuïc, que, per fi, acolliria un gran esdeveniment esportiu. A més, els jocs es desenvoluparien en altres instal·lacions: la pista de Maricel Park, Piscines i Esports, l’Estadi de Les Corts del FC Barcelona i els camps de futbol del Júpiter i del Martinenc.

En total es van inscriure atletes de 23 representacions nacionals: Suècia, Suïssa, Hongria, Palestina, Marroc, Noruega, Anglaterra, Bèlgica, Canadà, Estats Units, França, Grècia, Portugal, Holanda, Algèria, Dinamarca, l’antiga Txecoslovàquia, Jueus emigrants, Alsàcia, Espanya, Euskadi, Galícia i Catalunya. Gairebé la meitat dels atletes pertanyien a les delegacions d’Espanya, Euskadi, Galícia i Catalunya. La delegació internacional més nombrosa va ser la francesa, que va aportar 1.500 atletes.

Es promocionava la presència de dones
amb un paper actiu en l'esport 

El tarannà progressista dels organitzadors va facilitar que hi haguessin equips de nacions sense estat, com Catalunya, Galícia, Euskadi, Alsàcia i Lorena, o el Marroc, aleshores sota domini francès. A més, es va permetre la inscripció d’un equip representant dels “Jueus emigrats”, que subratllava el caràcter antifeixista de l’esdeveniment.

Un dels fets destacables era l’alta presència de dones esportistes, molt superior a la que va haver a Berlín. Un altre dels trets era que barrejava la participació d’esportistes d’elit (campions d’Europa i participants olímpics) amb la d’esportistes sense experiència en l’alta competició, pels organitzadors responia a l’ideal de l’esport per a tothom. Paral·lelament als actes esportius, l’Olimpíada Popular va programar una extensa oferta cultural amb activitats a bona part dels teatres, casals i ateneus que hi havia repartits per la ciutat.

Un somni trencat

Imatge del Paral·lel el 19 juliol. Barricades al carrer
i cartells de les Olimpíades Populars al "pirulí"

L’acte d’inauguració estava previst de fer-lo el 19 de juliol a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, amb la desfilada de més de 5.000 esportistes i 3.000 folkloristes, i el parlament del President de la Generalitat, Lluís Companys. 

El 18 de juliol a la tarda tots els esportistes van desfilar per les Rambles de Barcelona i a l’Estadi es van fer els assajos i la interpretació de l’himne oficial de la Olimpíada Popular, composat per Josep Maria de Sagarra, sota la batuta de Pau Casals

El 19 de juliol, Barcelona va ser despertada pel soroll de trets i una vaga general. S’havia acabat l’Olimpíada Popular: començava la Guerra Civil.