Per mi, per molts altres de la meva edat -ja rondant la cinquantena- Els Pilons era un dels llocs de trobada, d'encontre. Sabies que sempre et trobaries algú conegut, un company d'escola -jo vaig anar al Claret, que està just a la vorera d'enfront- o amic del carrer -en aquella època la vida, els jocs, els estius... els passaves al carrer i cada dia tenies l'oportunitat de conèixer algun noi o noia que alhora era conegut d'algú altri...-. Només us diré que a Els Pilons em vaig prendre la primera cervesa... que per cert segueix sense agradar-me gaire!!
D'aquella època pre-adolescent el meu món no era massa gran i podria dir-vos que en els dos extrems hi havia dos bars: Els Pilons a la Travessera de Gràcia i l'Argentina al carrer Marina amb pare Claret (bar que va canviar d'amos -el porten dos germans en Ramiro i l'Àngel- ja fa uns quants anys i que és un dels llocs més "cosmopolites" i acollidors, totalment recomanable!!).
A Els Pilons hi havia un munt de fotografies antigues penjades de com era el nostre petit barri. Eren tant sorprenents vistes trenta o quaranta anys desprès... La Travessera quasi sense cotxes, el cinema que hi havia a Sicília tocant a la Travessera, cinema on el meu pare em portava de petit i sempre em compraven una xocolatina de la que col·leccionava els cromos (com m'agradava fer col·leccions de tot!), les fàbriques de rajoles, de fustes...sí el meu petit barri era un barri amb moltes fàbriques i petits tallers d'artesans i gent menestral... penseu que ens portaven la llet de vaca a casa cada dia!!
El nostre petit barri que ningú (o quasi bé ningú) sabia que tenia nom: Camp d'en Grassot (vam descobrir-ho arran de les lluites per salvar La Sedeta de les màquines i que La Caixa en fes pisos -vaja vem "salvaguardar la memòria històrica i el patrimoni industrial de Gràcia"... sense saber-ho!!.. ara hi ha el bar del Centre Cívic, regentat per la Dolors i també és un lloc sensacional per passar-hi una estona i trobar-te mig món). Encara que jo vivia a Sardenya (aquell carrer que quan plovia es tornava marró com una riera...) just a la "frontera" entre Gràcia i el Baix Guinardó... també sense saber-ho!!
Quantes coses no sabíem per la ignorància del nostre passat imposada pel franquisme!!
En fi... tinc un atac de melangia i l'edat no perdona!!!
