dimarts, 10 de febrer de 2009

Companys i la feble democràcia espanyola


Desdejuno amb el titular periodístic sobre el "reconeixement" del Ministerio de Justicia espanyol al President Companys. Sembla que el govern espanyol vol donar per tancada la qüestió. M'en alegro de veure les declaracions de Montilla i Saura, en la mateixa línia que els dirigents d'ERC, tot rebutjant que aquesta "rehabilitació moral" torni a oblidar el més important: l'anul·lació del Judici. Com sol ser norma, l'Espanya eterna és escadusera, garrepa, malpensada i en el fons feble, molt feble. Pateix del mal de sempre: no s'estima als que per força vol mantener units. Ara caldrà veure si els partits, que donen suport al Govern català, passen de les paraules a l'acció i exigeixen al Govern espanyol la nul·litat del judici al President de la Generalitat republicana.

Companys fou víctima del franquisme i ara a la feble democràcia espanyola es segueix tenint por de fins on pot arribar la "deconstrucció" de la transició basada en el "pacte de l'oblit", que la manca de legitimitat dels judicis del franquisme posi en dubte la designació del propi Rei d'Espanya per Franco.Com poden preferir no ferir la sensibilitat dels vestigis de l'"ancien régime" dels militars i jutjes, abans que declarar "nul" el judici a Companys? Com és possible que la propia Espanya democràtica no es rebel·li contra aquesta vergonya que fa tant que dura?

La "memòria democràtica" que ens va segrestar el franquisme durant els quaranta anys de dictadura , requereix d'unes polítiques públiques que recuperin la dignitat d'aquells que van ser executats, condemnats, exiliats. I això és el que li manca a les promeses de Govern Zapatero, el compromís politic. Aquesta manca de compromis finalment fa que la seva política no sigui més que un aparador amb frases que acaben sent buides de contingut.

En tenim un exemple recent amb les fosses comunes dels afussellats i com els governs del PSOE (Felipe i Zapatero) han tractat als familiars dels afussellats republicans, dels exiliats, dels vençuts...per Franco i oblidats per la democracia.

Lluís Companys és l'únic president escolllit democràticament que ha estat executat desprès d'un judici sumaríssim, sense cap garantía de judici just, fet sota juridicció militar d'un govern il·legítim, dictatorial, feixista.

És tant clar que un "certificat" signat pel ministre de torn no pot reparar aquesta ignomia que tots els catalans tenim a la memoria, que costa d'entendre que més de trenta anys desprès de la mort del dictador encara la democracia espanyola sigui tant feble com per anar a l'arrel i declarar el judici nul de ple dret com a reparació histórica al que fou predisent del catalans.

Crec que no es tracta de remenar el passat com a alguns els hi agradar dir, "cal mirar endavant", "no deixa de ser un pas...", etc. Perquè ens hauríem de conformar, perquè la nostra història col·lectiva hem d‘explicar-la com un laberint en el qual sempre hem d'entrar per la porta de la justificació?

Crec que la dignitat va primer i Companys és un símbol pel que representa i el seu judici i execució, no poden quedar en l'oblit o el semi-oblit d'un certificat. Cal una reparació histórica que ens permiti entendre el nostre passat col·lectiu, és l'única manera de que el debat sobre el nostre futur com a poble no quedi sempre prenyat del debat sobre el passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada