Amb relalativa sorpresa, però amb franca alegria, rebo la notícia del triomf de Toxo a la secretaria general de Comissions Obreres. Seré franc, desitjava la derrota de Fidalgo. Han estat masses les "brauconades" del fins ara secretari general contra la concepció federal tant de CC.OO, com de l'Estat.Fidalgo s'havia convertit en un dels màxim valedors de la visió centralista i jacobina. Sempre va posar-se del cantó del nacionalisme espanyol en temes com l'Estatut de Catalunya, el reclamat traspàs de les polítiques actives de treball i formació, o de la seguretat social.
Especialment virulent ha estat seu enfrontament a la direcció catalana de la CONC, de la ha volgut reconèixer el seu caràcter de sindicat naciona, el darrer episodi ha estat impugnar el tot just celebrat congrès de la CONC perquè no es celebrès abans que el acaba de destronar-lo, intent del qual en va sortir escaldat i que ha estat en l'oriigen de la seva derrota davant el fins ara número 2, Ignacio Fernández Toxo. Tampoc l'han beneficiat les seves excel·lens relacions amb el món polític i empresarial.
Fidalgo, bon vent i barca nova!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada