dilluns, 25 de març de 2013

Una ILP contra l’exclusió social

La Comissió Promotora ja ha presentat la campanya per recollir les 50.000 signatures necessàries per presentar al Parlament la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana(1)

Roda de premsa presentant la campanya
L’inici de recollida de signatures començarà el 15 d'abril. A la roda de premsa es presentà, així mateix, un vídeo en el que apareixen –a més dels promotors- Arcadi Oliveres i Ada Colau (http://youtu.be/3GDe9VGWAog) amb els eixos centrals i motius que han dut a diverses entitats socials, cíviques, sindicals i ha posar en marxa aquesta iniciativa legislativa popular perquè es doni compliment a l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya: “Les persones o famílies que es troben en una situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixin” .

Com bé assenyala la Comissió Promotora la Renda Garantida Ciutadana (RGC) és avui més necessària que mai: Hores d’ara l’atur afecta al 25% de la població (el 52% dels joves), de les que només un30% cobraran algun tipus de prestació a finals d'any i quan el risc d’exclusió social i pobresa infantil a Catalunya fins el 24%,de les quals el 43'5% són dones i el 39'8% homes. Les famíliesmonoparentals representen un 48% del total (2)

La campanya ha de permetre que la ciutadania tingui el Dret a Decidir en què es prioritza la despesa pressupostària: si en les persones, especialment aquelles en una situació de major vulnerabilitat social o al pagament dels interessos i/o peatges a l’ombra d’empreses, entitats o bancs que segueixen tenint beneficis multimilionaris i, per tant, permetrà debatre alternatives en la lluita contra la pobresa i l'exclusió.

La RGC reconeix com un dret universal dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no condicionata disponibilitats pressupostàries. És a dir, un dret subjectiu de caràcter individual però vinculat a la situació econòmica dela persona i, en el seu cas, del nucli familiar o de convivència.

Hi tindrien dret les persones majors de 18 anys, que visquin legalment a Catalunya des d’una any com a mínim. La quantia de la RGC esdevé de l’indicador de la renda de suficiència de Catalunya (IRSC) que cada any es fixa per llei als Pressupostos i que actualment és de 664€/mes (amb una correcció d’acord amb el nombre de membres de la unitat de convivència del 70%)

L’import estimat pels promotors, d’acord amb l’estudi efectuat pel catedràtic d’economia aplicada de la UB, Jordi Arcarons, és inferior als 1.900M€/any. En aquest càlcul no està inclòs el “retorn social” de la RGC tant en forma d’impostos indirectes al consum, menys cost de serveis socials, sanitaris o de justícia (és a dir, el cost de l’exclusió social i que està ben estudiat per les empreses d’inserció social).

De totes maneres el govern de CiU ha tornat a mostrar la seva insensibilitat social. Ho va fer primer un informe negatiu del Govern Mas a la tramitació de la ILP, tot i l’informe favorable dels serveis jurídics del Parlament de era ajustada a l’article 102 del Reglament del Parlament i desprès, una vegada rebutjat el seu informe negatiu, un altre informe signat per la vicepresidenta Joana Ortega, molt més extens, en el qual les seves conclusions no hi ha cap referència a la situació material i les condicions de vida d’una part tant important de catalanes i catalans que avui dia ja no tenen per la seva supervivència ni un mínim vital.

Es veu que aquests catalans no han de menjar, allotjar-se, vestir-se... o potser pel Govern Mas ja n’hi ha prou amb fer “Maratons contra la pobresa” o assistencialisme... total ser pobre o ric deu dependre de la voluntat divina i qui és el Govern per portar-li la contrària.

Insensibilitat que ja va demostrar amb la supressió de molts beneficiaris de la PIRMI en el primer govern Mas va suposar un “estalvi” de 55M€, més o menys el mateix que va deixar d’ingressar per l’eliminació de l’impost de successions a les grans fortunes, en una clara transferència de diners de la població més vulnerable a la més rics.

El Govern Mas en el seu informe duplica el cost de la ILP, sense aportar cap dada justificativa, ataca els “motius de la RGC” dient que “comportaria la reducció de la força de treball amb un impacte negatiu sobre el consum i el creixement de la economia” i comportaria un increment del SMI la qual cosa “comportaria una pèrdua de competitivitat de determinats sectors de l’economia catalana... i un increment de la tendència a la deslocalització...”. Cap ni una referència a l’autonomia o independència fiscal amb la que el Govern hauria de donar compliment a un article de l’Estatut de Catalunya per fer front a les necessitats dels seus ciutadans més vulnerables i la seva dignitat personal.

Són els arguments típics i tòpics contra qualsevol mesura que contempli el dret a rebre una quantitat que permeti arribar al mínim vital de subsistència condicionat com planteja la RGC o la Renda Bàsica com a dret de ciutadania (3) i que no disten gens dels del govern Rajoy, no està de més recordar que ambdós partits no s’han diferenciat en res alhora d’aprovar lleis i reformes que han comportat una atac sense precedents a les condicions materials de vida i de treball, una quarta part dels treballadors viuen amb un sou per sota del llindar de la pobresa.

Però, d’on sortiran els diners?

Si els nostres governants fessin cas a les propostes del Sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda (4) contra el frau fiscal (16.000M€ a casa nostra, el 80% de les grans empreses) i de tipus impositius envers els grans capitals i transaccions financeres, es podrien ingressar a Catalunya més de 12.000M€.

Com senyala Daniel Raventós, en el seu article abans esmentat, 7 vegades més del cost de la ILP segons els promotors i 3,5 vegades més segons l’estimació del Govern Mas. Com escriu Carme Porta, una de les portaveus de la ILP, en els seus correus: “Els diners sempre hi són només canvien les butxaques” Gertrude Stein

Com deien els promotors de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana també es tracta d’obrir un debat i fer-ho amb pedagogia social. Animant als catalans a DECIDIR on s’han de destinar. En aquest àmbit des d’ICV-EUiA estem decidits a que aquest debat també serveixi perquè els partits d’esquerres que s’han manifestat a favor de la ILP concretem democràticament el Dret a Decidir en l’àmbit social, no només recolzant i recollint signatures, sinó proposant al Parlament les formes i vies perquè la ILP -voluntat social- esdevingui en una Llei –voluntat política- que doni compliment a l’Estatut de Catalunya i es posi les necessitats de centenars de milers de catalans per sobre dels interessos dels mercats.

(2)   Informe del Síndic de Greuges
(3)   Article de Daniel Raventós i Sergi Raventós publicat a ‘SinPermiso’
(4)   Informe del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda
(http://www.gestha.es/archivos/informacion/comunicados/2012/alternativas-de-gestha-a-la-subida-del-iva-y-recortes-del-rdl-20-2012-sin-anexos.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada