dilluns, 13 de gener del 2014

Impressions de la "visita" al CIE de Zona Franca, on els Drets Humans es difuminen

  Diputades i diputats d'ERC, ICV-EUiA, CUP amb l'eurodiputada Ska Keller i Tanquem els CIEs, SOS Racisme i Migrastudium
Aquest dijous passat un grup de diputats i diputades d’ICV-EUiA, d’ERC i la CUP i l'eurodiputada Ska Keller dels Verds vam entrar dins el Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca de Barcelona.

No ho vam poder fer com a electes del poble de Catalunya, sinó com a ciutadans que volien veure algun dels interns. Ho vam fer per recolzar la mobilització d’entitats com Tanquem els CIE, SOS Racisme i 
Migrastudium en la seva denúncia envers la recent mort de l'Alik i l'actuació de la policia el dia de cap d'any en el que diversos interns van ser colpejats, segons han denunciat. Alguns dels testimonis de la mort de l'Alik han estat deportats. No és un fet aïllat, ja són quatre els morts al CIE de Zona Franca. El dia que vam entrar cinc interns estaven en vaga de fam.

Tanquem els CIEs porta molt de temps clamant contra
l’opacitat d’aquests espais de dubtosa i difusa legalitat (a Espanya no hi ha cap reglament que els empari), on els Drets Humans es difuminen rere les reixes que l’envolten i les persones internades viuen en un estat de no-drets, pitjor que en una presó.

Els CIE, nascuts amb les diferents lleis d’estrangeria, estan pensats per internar a persones que no han comés cap delicte, tant sols una falta administrativa: no tenir la documentació en regla per romandre a l’Estat Espanyol. Durant dies se'ls vulneren els drets de ciutadania i la majoria acaben expulsats als seus països d’orígen, malgrat portin anys a Catalunya, tinguin fills i família.

Han anat proliferant a Europa seguint models com els dels EE.UU. envers la immigració no regular i se’se'ls ha acusat per de ser els “nostres Guantánamos” tot fent una al·legoria amb els camps de concentració per a militants islamistes que els EE.UU. van construir a la base militar que tenen a l’illa de Cuba i on no se’se'ls hi aplica cap altre llei que no sigui la impunitat. 


Aquí podeu llegir l’informe sobre el CIE de Barcelona: http://tanquemelscies.blogspot.com.es/2014/01/informe-sobre-el-cie-de-barcelona.html

El Ministeri de l’Interior alimenta l’opacitat

L’acció també va servir per denunciar la negativa del ministeri de l’Interior i la Delegació del Govern central a permetre l’accés de la Comissió de Justícia del Parlament, de l’eurodiputada dels verds alemanys –que va entrar amb nosaltres- o del Síndic de Greuges.

L’amplia repercussió als mitjans de la visita dels diputats ”familiars per unes hores” ha estat important. Poques vegades com fins ara la denúncia de la violència latent al CIE de la Zona Franca havia tingut tant ressò tot i les diverses morts i suïcidis que s’hi han produït.

Donar a conèixer la manifestació que al dia següent,
manifestació de l'11 de gener
convocada per Tanquem els CIEs, era un altre dels objectius i el fet és que més de mil persones es van aplegar davant les seves portes. Sens dubte que això animarà a tots els col·lectius i associacions implicades a reforçar la lluita contra el que és una veritable vergonya a casa nostra. Aquí teniu un petit vídeo http://www.youtube.com/watch?v=q6sOo4xfKkY

Com és una visita al CIE de Zona Franca

El primer que cal explicar és que no és gens fàcil arribar-hi.

Cap cartell, cap indicació assenyalen la seva ubicació en mig de la multitud de carrers de la Zona Franca, que com tot polígon industrial ja es de per sí complicat d’orientar-s’hi. Està clar que al seva ubicació no es va fer a l’atzar.

Quan arribes hi ha quelcom que el fa força diferent a les fàbriques i 
magatzems que conformen aquest paisatge industrial: Les reixes i la policia. 
Foto: DisoPress.com

Dos furgonetes de la BRIMO arriben i marxen. Desprès dos furgonetes de la policia nacional arriben i entren dins el CIE. Mitja dotzena de policies ens controlen.

Mentre esperem va arribant la premsa, TV, periodistes... la gent de Tanquem els CIEs ha preparat un dossier i amb una professionalitat que us puc assegurar que supera a la de molts gabinets de comunicació, va explicant l'abast i el sentit de l'acció que han preparat. 

Mentre això passa, veiem un grup de persones que entren al CIE, un periodista que s'hi atansa ens diu que és una delegació de jutges que fan una visita al Centre d'Internament. Avui sabem per una noticia a El País que exigiran millores en el CIE desprès de la inspecció.  http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/01/12/catalunya/1389552760_712499.html

A intervals anem entrant acompanyats, cadascun, per un activista de Tanquem els CIEs, els quals ens 
facilitaven la visita amb interns amb els quals tenen contacte regular i els hi donen suport jurídic i psicològic. 

Mentre esperàvem, alguns familiars feien cua amb nosaltres
tot atenent la crida del policia de torn a la sala d’espera que es troba just al cantó dels murs de l’entrada (a la garita que es pot veure a la fotografia).

No pots deixar de pensar com a de ser de dur pels familiars dels interns haver de fer front al fet que el seu familiar està sota un règim que pot expulsar-lo de forma arbitrària i arruïnar-li la vida, lluny de casa seva. Una de les dones que anava a veure al seu germà m’explicava com estaven fent tot el possible per arreglar els papers i com de malament ho estava passant la seva parella, catalana d’un poble de la vora de Barcelona que no podia venir a veure’l sovint per no perdre la feina.

Una conversa entre reixes


Una vegada la policia ens avisa que l’intern pel qual hem demanat ja està a la sala de comunicacions (això de

comunicacions es tot un dir...) passes l’espai que separa la sala de visites de les instal·lacions del CIE, un cop entres et “revisen” com si estiguessis a un aeroport (claus, monedes, cinturó... fora), tot es passa per raig X i et fan passar per l’arc.

Sempre vigilat per diferents policies, et fan passar a una altra sala des d’on es veuen les petites cabines on parlar per telèfon amb l’intern separat per un vidre de metraclilat i unes reixes. Així hi ha cinc cabines on tothom parla alhora i el volum sonor va pujant per la tensió i l’ambient inhòspit i un xic surrealista que li donen els quadres descolorits penjats a les parets d’Elvis Presley, d’uns nens petits donant-se un petó...

La comunicació no pot durar més de deu minuts. Jo parlo amb l’intern que identifiquen amb un número. Porta 46 dies (el màxim permès és de 60 dies) espera sortir aviat. Ell fa més de deu anys que viu a Catalunya (que lluny queda aquí dins allò de que és català tot el que viu i treballa a Catalunya!), aquí ell és argelí, extranger, expulsable. N
o és un ciutadà amb drets, aquí no sembla existir la pressumpció d'innocència que tant de moda està en les elits. 

Té una filla de sis anys. S’emociona quan parla d’ella. Anímicament se’l veu bé, sencer. Sap que ell és el seu principal amic i pot ser el seu principal enemic perd l’ànim o es deixa arrossegar per l’ambient d’ira i violència que es viu de forma latent dins del Centre d’Internament.

M’explica la baralla que havia hagut al matí, em distingeix entre “policies bons i dolents”, entre la gent amb la que de

sobte porta dies i dies llarguíssims convivint. L’angoixa de que alguna cosa no surti bé i acabi expulsat de repent es creua en mig del relat que em feia sobre el que ha anat passant des del dia de cap d’any i la mort per presumpte suïcidi d’Alik.

L’activista de Tanquem els CIEs li demana com està i li explica com segueix el seu expedient. En el seus ulls s’expressa l’agraïment per la feina impagable que fan. Que seria d’ells sense el suport a dins d’aquestes entitats socials? Entitats que ja estan conformant un veritable moviment de denuncia i rebuig social a aquests centres plens d’opacitat.

Ens acomiadem. No podem donar-nos la mà o fer-nos una abraçada. Li poso la mà al vidre per dir-li adéu. Un somriure m’acomiada i marxem de la sala sota les veus del policia que ens recorda un altre cop que hem de marxar...ja!

Ens tornen els DNI que hem lliurat a l’entrada i sortim. Vaig

veient les cares dels altres diputats. Fora ens espera un munt de periodistes. Tanquem els CIE, SOS Racisme i Migrastudium expliquen la situació, desprès cadascú de nosaltres relata el que ens han explicat dins. 

Tots demanem que els tanquin, el d'aquí i els arreu de l'Estat, que són espais intolerables, que cal que al societat en sigui conscient, que el racisme i la violència son una constant, que estan sota un règim penitenciari sense haver comés cap delicte... Tot sota l’atenta mirada de la policia que no ens treu l’ull de sobre. Ha estat una "visita" inesborrable...

Per més informació 


Notícia apareguda a "Catalunya Plural" http://www.eldiario.es/catalunya/delegacion-diputados-CIE-Zona-Franca_0_216628504.html

Comunicat de Tanquem els CIEs llegit a la concentració del dia 11 de gener http://tanquemelscies.blogspot.com.es/2014/01/11g-manifestacio-tanquem-els-cies.html#more

Crònica de L’Aurora http://laurora.netpor.org/noticia/661/tanquem-els-cie.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada