dilluns, 21 de juliol del 2014

Les retallades i l'incendi d'Horta de Sant Joan


Homenatge en el lloc
on van morir els
cinc bombers

El 21 de juliol de 2009 és un dia marcat en la memòria de tots els bombers de Catalunya: la mort de cinc bombers a l’incendi d’Horta de Sant Joan. Des de llavors cada any a les 12h tots els parcs de bombers de la Generalitat treuen els vehicles al carrer des de tots els parcs i fan sonar les sirenes durant un minut en senyal de dol i en record dels seus companys morts en acte de servei. 

Aquest matí he rebut un escrit de la secció sindical de la UGT dels Bombers de la Generalitat, que podeu trobar més a baix (i que segurament cap mitjà reproduirà). En ell hi ha una severa crítica als actuals responsables de la Conselleria d’Interior: “Desprès d’haver ultratjat la memòria de les víctimes i maltractat als bombers amb sancions, decrets i circulars abusives, aquest any el departament d’interior demana un minut de silenci en record a les víctimes de l’incendi d’Horta de Sant Joan”. Cal recordar que l’any passat la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis va imposar una sanció per haver fet aquest minut de silenci...! 

L’escrit explica, amb un deix d’amargor, a més de la manca endèmica d'assumpció de responsabilitats en relació a l'incendi d'Horta, també la situació actual del cos de bombers de la Generalitat i com les continues retallades, la manca d’efectius i la nul·la voluntat de diàleg de la Conselleria està degradant les condicions de treball, els parcs de bombers i la capacitat operativa d’un servei públic que és essencial per la comunitat. 

No fa gaires dies el programa de TV3 “Sense Ficció” feia un reportatge “El gran silenci” sobre l’incendi seguint el fil narrador de Josep Pallàs, l’únic bomber dels GRAF de Lleida que va sobreviure, malgrat les greus ferides, aquell fatídic 21 de juliol: http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=54002 

En ell s’insistia en la tesi de que la desgràcia fou un accident pràcticament inevitable. Sense entrar en el fons de l’escrit (no tinc prou capacitat per fer-ho) que considera errònia aquesta conclusió, ni en les múltiples preguntes que hi han esmerçat, la reflexió que em produïa la seva lectura era: com podem seguir, cinc anys desprès, en aquesta situació? Com poden sentir-se els Bombers, un cos format per servidors públics que moltes vegades posen la seva vida en perill en benefici de la comunitat, tant menystinguts pel Govern? 

Al crit d’alerta sobre les raons de l’incendi d’Horta de Sant Joan i les conclusions que el Parlament va aprovar en una Comissió d’Investigació, però que el govern segueix ignorant i bona part de les mateixes segueix sense aplicar-se (http://www.parlament.cat/activitat/bopc/08b656.pdf), s’hi afegeix una severa reflexió sobre l’actual situació tot esmentat l'incendi del 2012 a l'Alt Empordà i el de Tivissa d’aquest estiu. 

Els bombers de la Generalitat han protagonitzat en el darrer any i mig nombroses mobilitzacions, la darrera contra el Decret que els imposa un augment unilateral de la jornada de treball en 102 hores/any que s’afegeix a la retallada dels sous i a la manca d’efectius per la no reposició de les jubilacions i dels bombers que passen –per diferents raons d’edat, accident...- a “segona activitat”, és a dir, no estan operatius a primera línia de foc. 

Algú podria dir que són moments difícils, de pressupostos escadussers, que les retallades afecten tothom... etcètera. Però realment la Conselleria d’Interior està aprofitant aquesta situació per dur a la pràctica un veritable canvi de model dins el cos de bombers i com en tants altres serveis públics, n’és l’excusa per implantar un model que tendeix cap a la precarització, porta d'entrada de la privatització. 

No minven els recursos destinats a contractar empreses i serveis privats, en canvi s’eliminen recursos públics estructurals, el manteniment dels parcs de bombers i del material imprescindible com el vestuari ignífug estan en unes condicions absolutament lamentables (i en alguns parcs de bombers que he pogut visitar, diria que indignes, on els bombers han de pagar de seva butxaca reparacions que fa anys estan demanades) i tot això passa amb una clamorosa manca de capacitat de diàleg i d’arribar a acords precisament en el moment que més necessari seria mostrar aquesta voluntat. 

Si alguna cosa va mostrar la darrera compareixença del conseller Espadaler, el dia de la presentació de la campanya anti-incendis, és que feia oïdes sordes als plantejaments de la totalitat dels sindicats de bombers CC.OO. UGT, CATAC, COS (les trobareu al final del bloc) quan van comparèixer a la pròpia Comissió d’Interior i que mostrà clarament la situació de precarització en la que la Conselleria d’Interior està portant al cos de Bombers. Lluny d’això, la resposta és el Decret d’augment de jornada laboral feta al marge de l’acord i del mateix Comitè de Seguretat i Salut Laboral, pocs dies abans de l’inici de la campanya anti-incendis. 

Al conseller Espadaler se l’ha valorat –en positiu o en negatiu- bàsicament en relació a la seva actuació envers al Cos de policia dels Mossos d’Esquadra i en especial als casos Ester Quintana, Benítez, Bayart, Can Vies... que tenen lògicament un gran ressò mediàtic. 

Al meu parer, qualsevol valoració no pot obviar el fracàs al capdavant dels Bombers de la Generalitat, d’una gestió encapçalada per un Director General, Ramon Parés, mancat de capacitat de diàleg –entès no com un diàleg de sords, de reunions com un mer tràmit, sinó com l’eina per arribar a punts de trobada i acords- semblaria que el que més valora el Conseller, és la fermesa disfressada d’autoritarisme envers al cos de Bombers de la Generalitat... justament tot el contrari que requereix la situació o a algú li sembla possible abordar un canvi de model en la política pública d’emergències sense el principal actiu d’aquest model com ho són, entre altres, els bombers? 


NI UN MINUT DE SILENCI

Manifest de la secció sindical d'UGT de Bombers de la Generalitat

Cinc anys després del tràgic accident d'Horta de Sant Joan, els Bombers i familiars, ens seguim debatent entre sentiments de dolor, de ràbia, d'impotència i d’injustícia.

Els que llavors jutjaven avui són jutjats i exhibeixen sense pudor l’ interès partidista que els va moure llavors a ser tan crítics. Les propostes correctores de CiU, llavors a l'oposició, convertides en armes demolidores contra el Govern, són incomplertes avui sense respectar la memòria de les víctimes ni la seguretat dels bombers.

Aquests dies assistim amb perplexitat a una catarsis institucional en la que els dolents es converteixen en herois i les víctimes en culpables, intentant tancar una ferida que encara supura.

En un país on la assumpció de responsabilitat es confon amb culpabilitat,           és normal que a hores d’ara cap responsable polític ni operatiu hagi assumit la responsabilitat que li pertoca per les conseqüències del desgavell organitzatiu i operatiu d’Horta de Sant Joan. 

Desprès d’haver ultratjat la memòria de les víctimes i maltractat als bombers amb sancions, decrets i circulars abusives, aquest any el departament d’interior demana un minut de silenci en record a les víctimes de l’incendi d’Horta de Sant Joan.

Davant d’aquest acte de cinisme institucional, els bombers no volem callar ni un minut i volem parlar, no volem que es tanqui en fals una investigació que se’ns ha negat de forma premeditada i que ens ha de donar les respostes que tant necessitem, no tant per buscar responsables com per donar les eines per que una situació semblant no es torni a repetir.

Com és possible que una situació d’atrapament simultani de més de 100 bombers amb 5 morts i un de greu, continuï sent considerat un accident inevitable sense cap anàlisi més, pels mateixos professionals que davant de la Jutgessa de Gandesa van criticar el dispositiu a tort i dret?

Com és possible que continuem emulant el mateix model d’extinció, l’americà, que és el que més morts en extinció a provocat al món?

Països com Australia i Canadà, no recomanen l’ús de la Fire Shelter per donar una falsa sensació de seguretat que fa afrontar el foc de manera massa ofensiva.

Com es possible que encara continuem fent servir les mateixes mesures de protecció reactives que van provocar el fatal desenllaç?

Quines varen ser les dinàmiques de treball que van fer creure a tots els bombers que una zona era segura quant no ho era?

Que feien en mig d’un perímetre amb aquell potencial de retorn i sense recolzament aeri? 

Com és possible que fiquem dins l’incendi a agents de l’extinció sense localització GPS o fins i tot sense comunicació directe amb els comandaments del sinistre? 

Com és possible que els bombers continuem fent front al foc amb els mateixos equips caducats de fa 5 anys?

Aquestes i moltes més preguntes són les que els bombers necessitem donar resposta. I no una resposta política, sinó técnica i experta.

No podem donar per bona la llagrimosa justificació de l’accident inevitable e imprevisible, per que els professionals de l’extinció sabem que el més previsible d’un gran incendi forestal és precisament la seva imprevisió. 

Aquesta setmana es compleix també dos anys de l'incendi forestal de l'Empordà en el que es van tornar a posar de manifest les mateixes mancances.

El foc de Tivissa del passat 15 de Juny ens va deixar un sentiment agredolç, dolç al sentir de boca d’uns dels responsables del dispositiu destacar que es va prioritzar la seguretat dels bombers per sobre de l’extinció, i agre per que van ser els mateixos responsables que van poder aplicar el mateix criteri al foc d’Horta de Sant Joan evitant les conseqüències que vam arribar a tenir.

Quantes víctimes més haurem de suportar per poder afrontar l'incendi i la gestió forestal com un assumpte de país?

Sense partidismes, sense fer de l’emergència un negoci, on fundacions, associacions, agrupacions i professionals busquin la seva part del pastís en forma de subvenció. La lluita contra el foc forestal és una lluita desigual on les forces naturals sempre s’imposaran a la supèrbia humana d’intentar controlar-les.

És en la prevenció i en la gestió del bosc on hem de posar tots els nostres esforços i mentrestant dotar els professionals de l'extinció de suficients recursos per afrontar l'emergència amb garanties de poder protegir-se i de poder protegir la població.

Avui, mentre escrivim aquestes línies, molts companys segueixen arriscant la seva vida en la lluita contra el foc forestal, una lluita desigual on la supèrbia humana vol posar límits a les forces de la natura, viu reflexa d’aquesta societat on la cobdícia i la supèrbia humana marquen els nostre destí.

Tot i això seguirem lluitant amb entrega, noblesa i abnegació de servidors públics en la bonica tasca de socórrer als més necessitats. 

Avui els bombers volem seguir pagant un deute contret amb els nostres amics i companys, un deute que no saldarem mai. El deute de la memòria i sobretot el de la lluita, la lluita per que alguna cosa així no torni a passar. Pel contrari el seu sacrifici haurà estat inútil.

Homenatge als 5 bombers morts a Horta de St. Joan
dels Bombers de Mollerussa 21/07/2014
No podem permetre que Horta caigui a l’oblit com volen alguns, perquè els pobles que obliden la seva historia estan condemnats a repetir-la. 

Avui 21 de Juliol a les 12h en punt del migdia, com cada any, els bombers de la Generalitat treure’m els vehicles als carrers de Catalunya per fer sonar les sirenes durant un minut en senyal de dol i de record als nostres companys caiguts en acte de servei. 

“Bon viatge pels guerrers que al seu poble son fidels...”: Ramon Espinet, Jaume Arpa, Jordi Moré, David Duaigües, Pau Costa, molts ànims Josep Pallàs.
-----------------
Intervenció dels sindicats de Bombers de la Generalitat a la Comissió d'Interior del Parlament el passat 20 de febrer de 2014

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)