La sentència sobre Aturem el Parlament

La sentència d’absolució sobre les protestes el 15 de juny de 2011 “Aturem el Parlament” contra l’aprovació de les retallades socials aprovades pel govern de CiU amb el suport del PP, ha causat estupor al Govern i els partits que van demanar fins a cinc anys de presó i un “castic exemplar” a les 20 persones encausades per atemptar contra les “altes institucions”. Han clamat a tort i a dret, invocant tots els sants de la pàtria i les institucions. S'exclamen: això és la victòria de la impunitat! Però la veritat és que quasi cap tertulià s'ha llegit la sentència. Us recomano llegir-la (abaix està l'enllàç)

Però el 15j va ser un clam nascut des del 15M i els moviments socials contra les lleis i la modificació de l’artícle 135 de la Constitució. Una protesta davant el Parlament per evitar que s’aprovés un atac sistemàtic a les condicions de vida de milions de persones amb el desmantellament dels serveis públics, una protesta contra la utilització d’una crisi que provoca suïcidis. Una protesta contra una impunitat imposada des del poder amb totes les violències... legals.

Una protesta en la que va haver-hi aldarulls... com a conseqüència del dispositiu policial del qual la sentència

certifica que va ser dissenyat per provocar-los, que va deixar sense protecció a uns diputats mentre es feia entrar en cotxe a uns altres o al president de la Generalitat i la del Parlament en helicòpter, així com les identificacions policials de les encausades i llevat d’un cas amb una condemna per faltes, considera que no queda provat la seva participació en els fets jutjats. Finalment desmunta la “lògica policial” envers a la restricció del dret fonamental a la manifestació com a dret a protegir i no limitar malgrat sigui incòmode pel poder polític i econòmic. Us recomeno també l'article d'en Jaume Asens sobre la sentència, que enllaço al final "Policía y protesta: ¿dónde están las líneas rojas?"  

La fiscalia, el govern Mas i la Mesa del Parlament de llavors (CiU, PSC, PP) volien un judici polític, una “causa general” per criminalitzar el 15M i els moviments socials, titllant, des d’uns poders que volien esmicolar el suport massiu al moviment dels indignats, la protesta de “setge al Parlament”, emprant una terminologia militar. 

Volien crear una imatge de caos i violència per justificar una “necessària” escalada de la repressió, com en el desallotjament de la Plaça Catalunya, i un enduriment de les penes per aldarulls a les vagues generals o conflictes socials i laborals. Felip Puig, conseller d’interior d’aleshores, ja va dir llavors: “anirem fins els límits de la llei i una mica més”.

ICV-EUiA i la CUP ja es van oposar a que es volgués fer un judici polític contra la protesta social i que els fets es

jutgessin a l’Audiència Nacional, un tribunal d’excepció hereu del Tribunal d’Orden Público del franquisme i menys en nom del Parlament, com ara s’han oposat a que es recorri la sentència absolutòria, un recurs que no té cap altre finalitat que fer pagar amb penes de presó la mobilització social, com està passant amb les i els sindicalistes. ICV-EUiA ha demanat la compareixença del govern Mas per respondre sobre l’operatiu policial i ha demanat que es cessi al conseller d’interior d’aleshores, Felip Puig.

Com en tants altres fronts de lluita, és imprescindible perquè “la por canviï de bàndol” construir espais de confluència amb objectius comuns on juntes pugem no només resistir, no només denunciar la impunitat del poder contra el poble, sinó canviar-ho tot i guanyar.

La sentència de l'Audiència Nacional: 
http://issuu.com/davidcompanyon/docs/sent__ncia_audi__ncia_nacional_n__m/0

Policía y protesta: ¿dónde están las líneas rojas? Article de Jaume Asens http://www.eldiario.es/autores/jaume_asens/