Diumenge passat vaig publicar a SinPermiso al versió en castellà d'aquest article, Y la CUP negó dos veces a Artur Mas, ¿Serán tres? on en forma de crònica periodística faig una valoració política de la setmana que va de l'aprovació de la Declaració d'inici del procés cap a una República Catalana i la fallida doble investidura d'Artur Mas com a President de la Generalitat.
 |
| Mas, Junqueras, Rull i Homs al Parlament |
Setmana política intensa, espessa,
passional i apassionant. D'aquelles que entres en un bar i la gent comenta,
discuteix i es discuteix o es dóna la raó. La setmana ve precedida per les
reunions de Rajoy i l'intent de formar una Unió Nacional contra el "desafiament
secessionista". Rajoy no convoca cap força política catalana. La imatge
que projecta és un front anti-català. Ho aconsegueix, en part, però més enllà
de les declaracions no hi ha acord sobre els passos a donar. Podemos i IU es
desmarquen plantejant la necessitat d'un referèndum. Les estratègies de PP i
PSOE, amb Ciutadans d'ariet, volen projectar una imatge d'unitat davant el 20D
però ningú vol quedar supeditat a l'altre. El Tribunal Constitucional actuarà
de gendarme en un espai desconegut i inexplorat: la Declaració no és un acte de
sedició, ja que no és violent, ni tumultuós, s'ha votat en un Parlament elegit
democràticament.
Ciutadans, PSC i PP es fotografien
junts davant del TC. Estratègia de tensió. L'insten a suspendre el Ple. El TC
respon que no pot suspendre el debat... una altra cosa serà la seva actuació
si s'aprova la Declaració de la "desconnexió amb Espanya".
Un dilluns al sol
Al dilluns el va precedir un
diumenge intens: la CUP no donarà suport a la investidura de Mas i proposa a
Junts pel SI (JxSI) tres noms alternatius: Neus Munté (de CDC i actual
vicepresidenta), Raül Romeva o Muriel Casals. La CUP està disposada a investir
algú de CDC però no a Mas, a qui segueixen considerant vinculat a les
retallades i la corrupció. ERC concorrerà per separat de CDC (de "bon
rotllo", però tothom sap que competeix pel lideratge) El PP també fa la
seva convenció, Moragas i Sánchez Camacho acompanyaran al ministre de la Llei
mordassa, riuen les gràcies mentre proclamen totes les amenaces. Es funda com a
partit l'escissió d'Unió, un dels seus dirigents, Joan Rigol, demana un
"miracle" perquè la CUP voti a Mas i anuncien la seva coalició amb
CDC per al 20D, que es dirà Democràcia i Llibertat. EUiA concorrerà amb la
coalició catalana En Comú Podem. Forcadell respon a Sáenz de Santamaría
"Arribarem fins al final. No tinc por ".
Arriba el dilluns 9 de novembre. Al
matí es vota la Declaració d'Inici del procés de creació d'un estat català
independent en forma de república, al qual se li afegeix un annex de mesures
socials, a la tarda primera votació d'investidura d'Artur Mas com a President
de la Generalitat.
Just un any després del "procés
participatiu" en què 2.400.000 catalans van anar a votar sobre la seva
relació amb l'Estat espanyol tot i la prohibició del Tribunal Constitucional.
El dia clareja assolellat, al Parlament s'han acreditat més de 350 mitjans de
premsa, la majoria d'ells estrangers. L'expectació és màxima: el parlament
d'una regió europea planteja la seva voluntat d'iniciar la seva separació d'un
Estat. Els 72 vots de JxSI i la CUP treuen endavant la Declaració. Voten en
contra els 63 de Ciutadans, PSC, CSQEP i PP. (1)
És la primera vegada que s'aprova en
seu parlamentària la voluntat d'una ruptura real amb el règim del 78. La crisi
social, econòmica i territorial del Règim monàrquic té la seva baula més feble
en l'encaix de Catalunya a Espanya i la Declaració d'un procés constituent cap
a una República Catalana és la forma concreta en què s'expressa.
La Declaració insta al Parlament i
al futur govern per posar en marxa les lleis i decisions que permetin realitzar
aquesta ruptura i no acatar les resolucions del TC contra la sobirania de
Catalunya. El guió s'assembla molt al que Javier Pérez-Royo (ara candidat de
Podem) dibuixava en una entrevista: "No hay que reformar la Constitución, hay que volarla" (2)
El debat sobre la Declaració
transcorre en un to èpic i transcendent dins, però, del previsible. Els arguments són els coneguts a favor i en contra de "la
desconnexió amb Espanya". Romeva (JxSI) al·lega el mandat democràtic de
les urnes i la majoria de diputats, "no només és un inici, sinó un abans i
un després pel que fa a la condició política d'aquest parlament i les
institucions catalanes". Anna Gabriel (CUP) l'emmarca en la voluntat de
deixar enrere "la Catalunya subordinada, autonòmica, la de les retallades
i la corrupció. És un primer pas cap a la república catalana". Tots dos
eviten discretament pronunciar-se si amb el 47,8% dels vots es pot iniciar
legítimament un procés de "desconnexió", sobre el criteri
d'oportunitat de presentar-la abans del 20D, amb quines aliances es compte o amb
quina força per mantenir-la davant del envit de l'Estat
El bloc constitucionalista s'alterna
entre proclamar, un més alt que l'altre, la indissoluble unitat d'Espanya (PP i
Ciutadans) a l'apel·lació del PSC al diàleg amb Espanya "que és impossible
si es trenca la legalitat". però, què dialogar amb qui es nega sistemàticament a
dialogar? El PP acaba el matí agitant la bandera espanyola als escons.
Catalunya Sí Que És Pot (CSQEP,
coalició entre ICV, Podem, EUiA i Equo) presenta la seva pròpia Declaració.
Incideix en el rescat social i en què el procés constituent s'iniciï
"després d'un referèndum pactat el 2016". El seu discurs, reclamant
"refer la majoria social pel referèndum" qüestiona el que la
Declaració pre-configuri el resultat del procés constituent. Intenta situar-se
entre els dos blocs ... però vota NO al costat de Ciutadans, PSC i PP a la
"declaració d'insurrecció ... que té com a únic objectiu, salvar la cadira
d'Artur Mas". El vot NO de CSQEP és desaprovat per un dels seus diputats
(3) que planteja l'abstenció i trobar punts d'acord entre JxSI, CUP i CSQEP
entorn de la ruptura i el procés constituent. A les xarxes socials es debat
sobre la llibertat de vot.
Acaba matí. Rajoy apareix en la
televisions i anuncia "tot el pes de la llei" contra la Declaració.
Sánchez i Rivera li secunden.
Primer "No" de la CUP a
Mas
El fort contingut polític i mediàtic
de la Declaració havia deixat en un segon pla la investidura. Els resultats
electorals del 27s van donar una victòria en escons (62) de JxSI, però lluny de
la majoria absoluta que CDC i ERC comptaven abans de les eleccions (71).
El món convergent i la seva legió
d'opinadors a sou consideraven impossible que la CUP negués a Mas la investidura
d'un President imputat pel "procés participatiu" del 9 novembre. Van
arribar a afirmar que el "TSJC ha fet a Mas President". Mas la va
donar com tan segura que va desaparèixer d'escena per concentrar-se en la
formació del govern. Va arribar a dir-li a la CUP: "Que m'investeixin com
a president i després, si volen, que votin no a tot". Per a una part de la
"classe política" la CUP no és més que un apèndix convergent
radicalitzat... En els petit comitè era freqüent sentir, responent a la seva "tossuderia", que no aguantarien la pressió de l'axioma "no
votar Mas és fer descarrilar el procés". CSQEP va arribar a afirmar que
la Declaració era "l'avantsala de l'acord entre JxSI amb la CUP per
investir Mas i tapar les polítiques neoliberals i la corrupció".
 |
| Baños torna a l'escò desprès de dir NO a Mas |
Però la investidura és molt més que
votar un president. És també el programa, el govern i un acord d'estabilitat
parlamentària... i res d'això estava resolt. L'equació necessita aclarir
incògnites i algunes són incompatibles entre si: es pot pactar un programa de
rescat social i contra la corrupció i confiar que algú de CDC (sigui o no Mas)
el porti a la pràctica? Pot una força que és imprescindible perquè aquest
govern es formi, desentendre's de la tasca diària dels consellers? Etcètera...
Mas apareix a la tribuna. El seu
discurs (4) no té res a veure amb el que va fer en 2010 que vessava doctrina
neoliberal, un govern "business friendly". Mas era l'alumne
avantatjat de Merkel. Ni amb el del 2012 després de perdre 12 diputats. Ara es
veu obligat a un discurs "social" amb grans concessions per
mantenir-se al poder, parla de l'emergència social per la pobresa, de la Renda
de Ciutadania (que fins fa dos mesos negava) ... amb picades d'ullet constants
a la sostenibilitat, al "bé comú", una reguera de mesures que mai
no ha posat en pràctica o que són còpia de les del 2012... En la seva boca
sona a fals, buit, sense cos. Ni una referència a la corrupció... Ni una
autocrítica a la seva acció de govern anterior.
A Mas li és impossible enarborar en
la seva persona els valors de President d'una república lliure, justa i neta de
corrupció i ho sap. També sap que la CUP no el votarà. En la seva resposta a
Antonio Baños, Mas va aparèixer entre empetitit, dolgut i irònic. La seva veu
ja no era potent, sonava a súplica.
PP, Ciutadans i PSC carreguen contra
Mas pel "ultimàtum separatista". És acusat de voler ser President a
qualsevol preu. "Estan venent Catalunya als antisistema...", intenten treure a la llum les veus, cada vegada més nombroses, no només de les
elits econòmiques catalanes, també les dissensions en el propi govern de Mas.
CSQEP llança un discurs carregat de
veritats però que resulta irrellevant perquè Mas no sigui elegit. Mas es regira
i treu la seva ànima neoliberal contra el discurs de Rabell i defensa com inevitables
les polítiques de retallades, privatitzacions o operacions especulatives com la
dels casinos de Barcelona World. Però quina és l'alternativa que proposa la
coalició d'esquerres? Podria existir un acord entre els que diuen estar per un
procés constituent no subordinat i que sumen més vots (28 ERC i 10 CUP costat
dels 11 de CSQEP) i que els 30 de CDC quedin en minoria? Podria haver-hi un
govern constituent, sense la presidència de CDC, que pivotés entre el rescat
social, el procés constituent cap a una república catalana i un referèndum si
aquest fos possible? "Que cada pal aguanti la seva vela". No votarà a
ningú de JxSI. CSQEP sembla només militar en l'oposició a Mas, crítica lacerada
sí, però sense proposta en un moment en què l'Estat puja el to d'amenaça davant
d'un procés de ruptura que CSQEP deia defensar en el seu manifest polític (5)
enfront del Règim el 78.
La CUP resumeix les seves raons:
"L'abast insondable de la corrupció; l'oportunitat de superar les
dinàmiques autonomistes i perquè del discurs d'investidura no hem tret
conclusions ". Un nou dossier, noves proves poden fer de Mas un candidat a
mans de l'Estat i al procés ostatge de la "guerra bruta". Antonio
Baños conclou amb un: "torni vostè dijous". Mas escolta amb una ganyota displicent
que se li configura a la cara.
Acabada la votació (62 a favor i 73
en contra) Mas es reuneix amb Junqueras, Romeva i Rull. Preparen una oferta a
la CUP. Les tertúlies treuen fum. Tothom interpreta. L'Assemblea Nacional
Catalana (ANC) convoca els partits independentistes per traslladar la seva
"inquietud"... en realitat la inquietud que Mas no sigui elegit i
veladament llança un missatge a la CUP: si el dijous no hi ha investidura,
l'ANC convocarà mobilitzacions "per la unitat". El #pressingCUP
(etiqueta de twitter que acabarà convertint-se en trending topic) comença de
debò. Els nois de la CUP deixen de ser aquesta "canalla"
simpàtica. La Vanguardia es fa ressò del desassossec en alguns dirigents i
consellers "que va més enllà del contingut de la Declaració i les seves
formes". L'inconvenient principal és que no ha garantit la investidura.
Mas apareix debilitat, la seva estratègia ha fallat.
El dia acaba amb el dictamen del
Consell d'Estat (6) que considera que la Declaració "implica la vulneració
evident del nucli essencial de la Constitució -la atribució de la titularitat
del poder constituent-" i "nega" l'ordre constitucional vigent
"proclamant expressament una ruptura amb la primacia incondicional de la
Constitució ".
Dimecres frenètic
Es reuneix el Consell de Ministres i
demana al TC la suspensió de la Declaració. Tot molt jurídic, molt quirúrgic,
com si no es tractés d'un problema polític, com si les eleccions del 27s no
haguessin existit, com si el Parlament no fos una representació elegida democràticament.
L'Estat segueix autista per a la majoria de catalans i l'estratègia de la por i
l'amenaça a càrrecs públics segueix sent la guia: inhabilitacions, instruccions
de la Fiscalia General contra "actes de sedició" (actes violents,
tumultuosos i que poc quadren amb la votació al Parlament, però omplen portades
de diaris.
Mentrestant, Convergència acusa la
CUP de bloquejar, abans que el govern del PP, la Declaració aprovada el dia
anterior al no investir un govern i que el termini de presentació de les lleis
de la "desconnexió" (hisenda pública, seguretat social i procés
constituent) que s'han de tramitar en un mes no començarà fins que Mas sigui
investit.
El #pressingCUP segueix i un
dirigent de CDC declara a El Periódico: "Anirem a mort, no tindrem
pietat" si la CUP manté en la negativa. Amenaça amb noves eleccions.
 |
| Gabriel, Baños i Salelles sortint de la reunió amb JxSI al Palau de la Generalitat |
Curiosa manera de preparar la reunió
que a la tarda han de mantenir els negociadors de JxSI -amb Mas al capdavant- i
la CUP al Palau de la Generalitat. A la sortida les cares de la CUP (Baños,
Gabriel i Salellas) reflecteixen tensió. No hi ha acord. Mas ha ofert rebaixar
les seves atribucions com a President en tres vicepresidències (Munté,
Junqueras, Romeva) i que el govern se sotmetrà a una moció de confiança al cap
d'un any. La ANC reuneix el seu secretariat i acorda convocar la manifestació
"per la unitat". El #pressingCUP fa un altre pas.
Segon "No" de la CUP
És dijous. En l'ambient es respira
el fracàs de la reunió del dia anterior. La partida es fa amb les cartes cap
per amunt i sense comodins. La incomoditat dels diputats de JxSI és palpable,
especialment irritats els de CDC. La nova negativa de la CUP la consideren una
humiliació personal a Mas: "ni tan sols es van a abstenir". La CUP
redobla la seva exigència d'un candidat de "consens".
Artur Mas desgrana un discurs sense
ànima, d'un candidat que se sent impotent. Sobre l'hemicicle sobrevola una
realitat que li repeteixen Iceta, Rabell i Banys: si no fos vostè el candidat, hi hauria investidura.
 |
| Lluís Rabell de CSQEP |
Cadascun treu les seves conclusions.
Iceta (PSC) l'acusa de soscavar la presidència a qualsevol preu i li ofereix el
seu suport si rectifica. Albiol (PP) ve a dir que tot és un teatre i que
l'acord entre JxSI i la CUP està cantat, tan cantat com la reacció de l'Estat
davant d'un "Parlament sediciós", semblaria que el PP vol que el
"xoc de trens" comenci abans de la campanya electoral. Arrimadas de
Ciudadanos, acusa Mas de segrestar al país, als funcionaris ... per ambició de
poder i li exigeix que rectifiqui, si ho fa tindrà el seu suport. Rabell nega
a Mas qualsevol crèdit, ni capacitat d'unir el poble, "no té credibilitat
pel que fa a la corrupció i perquè no té el mandat ciutadà per començar una
ruptura unilateral".
La CUP no triga ni un minut a
anunciar la seva no "tranquil" en un discurs més incisiu que dimarts.
Artur Mas es regira: nosaltres ja hem mogut peça, ara els toca a vostès i
adverteix que l'opció de convocar eleccions està sobre la taula, "seria
tornar a donar la veu a la gent".
És la primera vegada que un candidat
a President no surt elegit en la segona investidura. La sessió acaba en un
ambient tens entre els diputats independentistes. La CUP anuncia l'edició d'un
fullet amb 53 mesures per arribar a un acord que està a anys llum de l'ideari
convergent. Convoquen una assemblea oberta per al 29 de novembre.
La sensació és que dijous la
investidura sembla més lluny que dimarts. Novament 62 a 73. L'ANC anuncia la
manifestació per al diumenge, el #pressingCUP apareix com una operació per
salvar la investidura de Mas, abans ja ho va patir ERC perquè acceptés la
llista conjunta.
Divendres de Passió
A Catalunya Ràdio, Oriol Junqueras
critica la manifestació convocada per l'ANC, "és un error". Una cosa
inaudita fins ara, les crítiques sempre s'havien mantingut portes endins. En
unes breus declaracions Mas torna a insistir que no hi haurà més ofertes:
"ara li toca moure a la CUP". El grup parlamentari de JxSI es reuneix
al monestir de Poblet i es conjuren en públic per blindar Mas com a candidat.
L'esquema de negociació JxSI respon a paràmetres "clàssics", posar
pressió i oferir "espais de poder", construir un "marc
mental" on no investir Mas porta al procés sobiranista cap al precipici,
el col·lapse, el desànim. La CUP serà la responsable de malmetre "una
oportunitat que tenim a la punta dels dits".
A mig matí apareix el sondeig del
CEO de la Generalitat. 2.000 enquestes fetes un mes després de les eleccions.
La CUP guanyaria entre 4 i 6 escons. JxSI retrocediria lleugerament. PSC i PP a
la baixa. Ciutadans i CSQEP es mantenen. No sembla que el procés sobiranista
cotitzi a la baixa. El govern del PP torna a la càrrega després del Consell de
Ministres. Noves amenaces.
Amb la votació de dijous s'acaba una
primera fase. Forcadell, la presidenta del Parlament, iniciarà una nova ronda
de converses. Des de CDC s'adverteix que hi ha temps, però posen una data
límit: 4 de desembre. Just abans de l'inici de la campanya del 20D, unes
eleccions a les quals la CUP no es presenta, però en les que ERC i CDC competiran
de facto per l'hegemonia dins JxSI i en què EnComú-Podem (la coalició liderada
per Ada Colau al costat d'ICV, Podem i EUiA) i Ciudadanos apareixen també com a
possibles guanyadors.
Un 20D és una oportunitat perquè
les forces partidàries de "trencar el cadenat del 78" en expressió de
Pablo Iglesias o de la "ruptura democràtica" en boca d'Alberto
Garzón, però també Bildu, Anova, BNG, Compromís... no només donin seu suport a
un referèndum, sinó siguin aliats del procés constituent a Catalunya, que no és
un possibilitat, sinó -de moment- l'única ruptura real. Aquesta aliança seria
la millor contribució per arrabassar a Mas i la dreta catalana la seva
hegemonia institucional que té lligat de mans el procés sobiranista als seus
interessos. Una derrota d'aquest moviment popular, per moltes coses que es
puguin i s'han de criticar, seria -sense dubte- una derrota de totes les forces
que lluiten per una regeneració democràtica, un procés constituent, un
trencament favorable a les classes populars i comportaria un reforçament del
Règim i de forces com Ciutadans que són, abans de res, el recanvi "perquè
tot segueixi igual".
Fins ara ERC ha escenificat un paper
de pont entre CDC i la CUP. Una victòria a les eleccions al Congrés li donaria
un plus d'autoritat en el "litigi" sobre el candidat o candidata. El
mateix passaria si guanya CDC, reforçaria a Mas ... i al seu torn permetria
visualitzar si, "tornar a donar la veu a la gent", li interessa més
que canviar de candidat i convertir unes noves eleccions en un plebiscit
"Mas si, Mas no ".
Va començar com la "setmana
gran" amb la Declaració i pot haver acabat com la "setmana
tràgica" que alguns pronostiquen dins de l'independentisme
"masista". Els més hiperventilados convergents exigeixen acabar amb
la "pastanaga" i treure el "pal" contra la CUP. Veurem si
la seva estratègia en una tercera votació els dóna resultat o CDC finalment ha
de cedir i JxSI proposar un altre candidat o candidata amb un nou programa.
Seguirà ...
PD: En el moment de tancar aquesta
edició l'ANC havia decidit suspendre la manifestació pels atemptats de París.
PPD: Desprès de penjar al bloc la versió en català s'han produit les declaracions del conseller Mas-Colell (7) i de Francesc Homs (8) carregant contra la CUP. Els castellans diuen que "hasta el rabo, todo es toro" i per tant cal emmarcar-les dins la fase de negociació entre JxSI i la CUP. Està clar que a la setmana següent d'aquest crònica, CDC ha decidit deixar de cantó la "pastanaga" i fer servir el "pal", acusant fins i tot als cupaires d'estar recolzants pel PP i C's en un tuit oficial que han esborrat al cap d'unes hores.
(1)
http://www.parlament.cat/web/documentacio/altres-versions/resolucions-version s (2) http://www.lavanguardia.com/politica/20151006/54437906562/javier-perez-royo-reformar-constitucion-volarla.html (3) https://joanginermiguelez.wordpress.com/2015/11/09/votacio-parlament-proces-constituent-independencia/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada