dijous, 10 de juliol de 2014

Fer vaga no és delicte

Les reformes laborals imposades pel Partit Popular al dictat de l’anomenada Troika no només tenen per objectiu abaratir i facilitar l'acomiadament individual i col·lectiu, volen buidar de contingut la negociació col·lectiva i facilitar les rebaixes salarials mitjançant la desvinculació i la modificació substancial de les condicions de treball per decisió unilateral de les empreses. 

L’objectiu és trencar l’espina dorsal dels sindicats i l’organització dels treballadors per defensar els seus interessos. L’estratègia és desarticular el moviment obrer i acabar amb la capacitat de negociació dels treballadors. La reforma laboral prepara les condicions per la individualització de les condicions de treball per tenir un escenari absolutament favorable als interessos de les patronals, doncs  quina força té un treballador sol davant el patró?

Pel neoliberalisme, que és la forma ideològica dels governs sotmesos al capitalisme financer, la resposta a la baixada de la taxa de benefici -degut

principalment a la competència entre les grans empreses i càrtels per efecte de la globalització- només pot recuperar-se es devaluant els salaris, precaritzar l’ocupació i esmicolant els drets laborals. 

Només cal recordar les declaracions al campus de la FAES -vinculada al PP i dirigida per Aznar- del cap de la patronal CEOE exigint acabar amb el subsidi d’atur o del conseller del Govern CiU, Felip Puig, de treure el subsidi d’atur si no s’accepta una oferta de treball encara que no tingui res a veure amb les capacitats del treballador aturat.

A la reforma laboral del PP li faltava, però una peça, per

desplegar la seva “eficàcia". El desplegament d'un arsenal repressiu que actuï com un veritable “piquet antivaga” contra les lluites dels treballadors envers els acomiadaments o els atacs salarials, contra la capacitat de resistència de la classe treballadora organitzada.

El PP està criminalitzant la defensa dels treballadors, amb centenars de persones treballadores i sindicalistes en processos i dotzenes de condemnes fermes. 
La repressió penal del dret de vaga impulsada per les fiscalies -seguint les indicacions del Ministeri de Justícia- s'està fent a partir de la reforma del Codi Penal de 1995, que va introduir un article que tipificava com a delicte, amb penes de presó de fins a tres anys, a qui "coaccionin altres persones a iniciar o continuar una vaga". 

L'ofensiva penal planificada contra el dret constitucional de vaga i el sindicalisme que afecta, fins al moment, a més de 260 sindicalistes, augmenta cada dia, per a les quals el Ministeri Fiscal demana un total de 125 anys de presó per participar en diferents mobilitzacions pacífiques i vagues generals, 14 anys corresponen a sentències fermes pendents d'execució. 

El que més crida l'atenció és la doble vara de mesurar: mentre els sindicalistes són portats a judici, condemnats i van a presó, mai es persegueixen l'actuació de multitud d’empreses que, amb la reforma laboral, entenen que el tenen tot el dret per fer el que vulguin contra un dret fonamental com és el dret de vaga. 


Tenim casos clamorosos d'impunitat ben recents, com
en l'ERE de Coca-Cola que va contractar esquirols per trencar la vaga de la fàbrica de Fuenlabrada, o el de la vaga indefinida de Panrico on la vulneració del dret a vaga es va saldar amb una multa ridícula, per part del govern CiU, que era més aviat una ofensa cap als treballadors.

La pregunta és: Quants banquers i responsables de la crisi i de l'estafa financera han estat condemnats? S'ha processat a algun 
empresari per amenaçar i impedir el dret de vaga? Quants empresaris han entrat a la presó per acomiadar treballadors que s'han presentat a les candidatures de CCOO, UGT o CGT a les eleccions sindicals? Quants empresaris hi ha imputats per enviar de forma fraudulenta al carrer als treballadors i treballadores? 

Un atac que respon a l'objectiu de "desanimar i fer por a la 
gent perquè no participi en les vagues i mobilitzacions i, en conseqüència, debilitar els sindicats". Així ho demostra el fet que ara, i per primera vegada en democràcia, s'utilitzi el Codi Penal per demanar penes de presó com es feia durant la dictadura. 

La lluita continua i continuarà fins que cessi la repressió i es
indulti a totes les persones condemnades. El contrari serà que, si entren a presó, ho faran com a presos i preses polítiques i de nou tornarem a lluitar per la seva amnistia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada