Les eleccions europees una oportunitat per teixir aliances

Dissabte passat el Consell Nacional d’EUiA va acordar, per una amplia majoria, proposar un referèndum a l’afiliació els dies 7 i 8 de març, sobre la construcció del “nou espai” de les esquerres a Catalunya i les eleccions europees, proposant al company Gerardo Pisarello com a primer candidat d’EUiA a la llista conjunta amb IU.

Diumenge Anova, que conforma amb Esquerda Unida de Galícia l’Alternativa Galega de Esquerda, va acordar mitjançant un referèndum concórrer amb IU i les altres forces d’esquerres a les eleccions europees. Sens dubte les declaracions de Xosé M. Beiras, l’històric líder de l’esquerra independentista gallega, mostrant-s’hi favorable van contribuir a aquesta decisió que va ser prou ajustada. Una molt bona notícia

Dilluns la primera reunió entre IU i la plataforma liderada per Pablo Iglesias, Podemos, va permetre visualitzar un treball conjunt més enllà de convergir electoralment i la necessitat de construir un Bloque Político y Social per fer  un front únic contra les polítiques austericides de la Troika que tant patiment estant portant a les classes populars.

Sumar les forces de les esquerres transformadores, treballar i acordar aliances més àmplies contra al l’Europa neoliberal és un dels objectius més importants de la X Assemblea d’IU i això implica construir amb “els altres” confluències, tot reconeixent que ningú té l’exclusivitat de l’esquerra.

IU, és avui una força a l’alça, per mèrits propis i per demèrits d’altres. És un dels referents de les lluites i marees contra les retallades i privatitzacions i és una alternativa a la crisi social, econòmica, nacional del Règim coronat de la Constitució del 78. IU ja a aconseguit sumar en una mateixa candidatura per les europees a  ICV, Anova, Batzarre, Espazo Ecosocialista, la Confederación Verde... Tant debò s’hi sumin més forces.

És hora de fer passos endavant i a les eleccions europees, EUiA té una oportunitat real de teixir aliances amb sectors de les esquerres contra les polítiques que està destruint drets socials i laborals, expropiant i privatitzant el patrimoni comú que són els serveis públics, l’educació, la sanitat... precaritzant la vida i la salut de la majoria de la població. 

Cal crear ponts entre el conjunt de l’esquerra i els moviments socials, amb el moviment veïnal, amb els sindicats... amb els que ens trobem a les lluites i als carrers.

Gerardo Pisarello és professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, col•laborador de revistes como Mientras Tanto i SinPermiso, activista a diferents moviments socials com la Plataforma d’Afectats de les Hipoteques i un dels teòrics sobre processos constituents (aquí teniu una entrevista del 2009 http://www.fuhem.es/media/cdv/file/biblioteca/Entrevistas/Entrevista_Gerardo_Pisarello.pdf)

Que en aquesta decisió essencial participi tota EUiA directament i no es faci per delegació,  és un element inseparable de la revolució política que hem de dur endavant, començant per casa nostra perquè aquesta decisió tingui influència en totes les forces amb les que volem construir aquest “nou espai”... que ha de ser engrescador, que és necessari, però també complex perquè les esquerres són complexes. La proposta per Gerardo Pisarello vol dir sumar amb fets per aquesta necessària síntesi col•lectiva de les esquerres.

Però no podem confondre la construcció del “nou espai” o del Bloque Político y Social en un acord electoral, en un debat de persones, ni tant sols en un acord amb “les altres esquerres”.

És també una apel•lació al conjunt de la ciutadania per avançar cap a processos constituents que canviïn de soca-rel les bases d’una societat basada en l’especulació, el lucre, que rescata bancs i no a les persones... i això implica una esquerra que està i és sent representada pel moviments socials, que es fonamenta en la “força de la gent” i no només en la “força dels vots”, que entén les institucions no com una finalitat, sinó com un mitjà per enfortir les lluites pels drets socials, laborals, ecològiques, nacionals...

La proposta d’EUiA cap a la construcció d’un nou espai de

confluència respon a un diagnòstic que segurament compartim amb molts, jo en subratllo un: cap força política  ICV, EUiA, CUP, Procés... ni sindical, ni social, ni veïnal té prou força, capacitat, quadres per enfrontar-se amb possibilitats d’èxit a l’agenda neoliberal que ataca a fons les condicions materials de vida de les classes populars. La unitat és imprescindible per garantir unes condicions mínimament dignes de vida per la majoria de la població.

I construir-lo vol dir fer coses perquè sigui possible, real... perquè el més fàcil és clamar per la unitat amb els altres i no fer res, o millor dir, fer com sempre: repartir els llocs en funció de les majories dels partits dins d’EUiA i si no hi ha acord anar a primàries internes amb un debat només comprensible per a la pròpia afiliació.

Soc dels convençuts que del 15-M, de la lluita i les formes de lluita dels moviments socials han vingut per quedar-se i EUiA ha fet bé en no mirar cap a un altre cantó, sentir-se interpel•lada, auto interpel·lar-se i sobretot, fer “dins de casa” el que diem que cal fer “fora”.

Fa uns mesos un conjunt de companys i companyes d’EUiA (Quim Cornelles, Óscar Guardingo, Luis Juberías, Núria Llabina, Marc Llaó, Pedro Luna i Adriana Sabaté) escrivien el següent: “Rebaixar l'identitarisme, especialment l'associat a sigles o paradigmes vells, de l'etapa ja esgotada de la concertació i el consens social. Evitar endogàmies que persegueixen posicions condescendents. Assumir la crítica entre actors, fonamentada prèviament en un reconeixement mutu, i fer autocrítica, tot això, per construir confiances que es tradueixin en convergències i confluències. De poc ens serveixen les propostes pròpies de llarg recorregut, si no hem estat capaços d'articular els fronts de lluita i la mobilització al seu voltant.” Hi estic plenament d’acord.

Donar passos en aquesta direcció també vol dir fer coses diferents, dons si abordem la construcció de la unitat no podem fer les coses com sempre i esperar resultats diferents. La proposta de que un activista social vinculat als moviments socials encapçali la candidatura d’EUiA, com a independent, dóna tot el sentit a allò que vam aprovar a la VI Assemblea d’EUiA “un moviment polític i social contra les polítiques neoliberals i de trobada entre federalistes, sobiranistes i independentistes”. 

Sens dubte que “dins de casa” hi ha companyes i companys amb capacitat i el debat quan porta aparellat noms i cognoms és converteix en un debat més difícil, més encara si es vol abordar no des dels acords o desacords polítics, sinó en clau “els de dins” o “els de fora”. Si volem seriosament construir un nou espai que aplegui les esquerres transformadores i partidàries del dret a decidir, hem de creure’ns que “tots som de dins” independentment del carnet, de les sigles. Cal superar els “patriotismes de partit”.