dijous, 23 de gener de 2014

Ara és demà: SI a la Consulta, NO als Pressupostos Antisocials

En el termini d’una setmana el Parlament ha tingut dues votacions molt significatives: La proposició de llei al Congrés dels Diputats de la cessió de la competència per convocar consultes i l’aprovació dels Pressupostos del 2014.

De la combinació de les votacions es pot dibuixar els espais en els quals transcorre el posicionament dels diferents partits i sobretot, les mobilitzacions pel Dret a Decidir o contra les retallades als drets socials. En la combinació d’ambdues, com va fer moltíssima gent l’11 de setembre de 2013 és on crec que situar els fonaments de la Catalunya que volem.

La votació majoritària no ha expressat, però, aquesta combinació de lluita nacional i social. Ha estat el SI a la Consulta i SI als Pressupostos. És l’acord CiU-ERC que vincula la consulta uns Pressupostos clarament continuadors d’aquells que CiU va pactar amb el PP envers les retallades en polítiques socials, seguint els “manaments” de la Troika. Sens dubte era un mal averany la pròrroga del Pressupost del 2013. ERC ha donat suport a uns comptes de dretes, neoliberals, privatitzadors.

Per mostra un botó: Les partides en  salut és redueixen el 16,3%, la despesa en ensenyament per alumne cau un 28%. El conjunt de la despesa social es situa a nivells de 2004... amb un milió de catalans més, amb un 23% de la població en atur, amb un 55% dels joves sense feina. 
Cap desacatament a les imposicions del Govern Rajoy, als límits de dèficit, cap impost adreçat a les grans fortunes, etc.. Vincular Consulta i Pressupostos és un segrest de la democràcia que reclamem a l’Estat, al qual ERC no hauria d’haver-se prestat.

ICV-EUiA s’ha situat clarament en el SI a la Consulta perquè la ciutadania s’expressi democràticament sobre la relació de Catalunya amb Espanya i el NO als Pressupostos que segueixen carregant sobre les classes populars i en cap cap sobre els que més tenen, en una Catalunya que es situa al capdavant de les desigualtats socials.

Cap esmena, ni cap de les propostes d’ICV-EUiA per augmentar els ingressos ha estat acceptada per CiU i ERC. per gravar les rendes altes i activitats més contaminats, atacar el frau fiscal, augmentar la base impositiva de l’impost de successions a qui hereti més d’1M€ o l’impost de Patrimoni. Aquí teniu un resum de les propostes per recaptar més de 2.000M€ http://www.icveuia.cat/icv-euia-presenta-ms-dun-centenar-desmenes-a-la-llei-de-mesures-per-recaptar-ms-de-2-071-milions-deuros/
Aquest era el compromís: 100% amb el Dret a Decidir SI, 100% en defensa dels Drets socials. A les mobilitzacions i les lluites, als ajuntaments i al Parlament. Però aquest espai en el que és situa ICV i EUiA no és un espai “propietat” de la coalició, és un espai en construcció, que cal engrandir, enfortir i ampliar basat no en la “gestió” sinó en bastir alternatives compartides per la transformació real.

En aquesta perspectiva és situa la trobada “Ara és demà” que el proper 1 de febrer a l’antiga fàbrica de Fabra i Coats (http://araesdema.cat/). 
És, ha de ser, un primer pas no només de debat i diagnosi pel bé comú, sinó d’accions de transformació, denúncia o desobediència civil, on l’activisme social hi té el paper clau en la confluència amb altres espais, moviments i superar els "patriotismes" de partit.

Un pas més en la ConsultaSIoSI
La votació del Parlament de Catalunya en la qual 87 diputats i diputades de CiU, ERC, ICV-EUiA i 3 del PSC que no van seguir la consigna de vot de la direcció del seu grup i amb la resta de diputats i diputades van aprovar enviar una proposició de llei Congrés dels Diputats en la qual es demana que aquest aprovi la cessió de la competència (d’acord amb l’article 150.2 de la Constitució que preveu transferir o delegar a una Comunitat Autònoma una competència exclusiva de l’Estat) per organitzar referèndums a Catalunya i així fer una  consulta al conjunt de la ciutadania envers la relació de Catalunya amb Espanya. 
La cessió és una de les vies mitjançant la qual es pot donar resposta a la voluntat majoritària del poble català tal i com s’ha expressat a les massives mobilitzacions des del 2010.

La votació és el primer pas en el terreny legal més enllà de la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament ara fa un any. És el primer pas efectiu per exercir el dret a l’autodeterminació, que té l’expressió concreta a la pregunta i la data de la Consulta, el 9 de novembre de 2014. Aquest era l’acord. Però la pedra angular segueix sent la celebració de la consulta. Aquest element és cabdal i substantiu.

L’aprovació per part del Congrés dels Diputats d’aquesta proposta de llei, implicaria la celebració d’un referèndum dins “d’un pacte de legitimitats” entre l’Estat Espanyol i Catalunya en la línia del que va succeir entre el Canadà i el Quebec o entre la Gran Bretanya i Escòcia. Era imprescindible proposar a qui ostenta la “sobirania” que, per sobre de la visió “nacional espanyola”, prevalgués una consulta democràtica àmpliament reclamada per la ciutadania.

La consulta, encara que dins la legalitat espanyola, es rebutjada frontalment pels  partits que representen el nacionalisme d’Estat. Per ells fóra com reconèixer la sobirania de Catalunya (i per extensió del País Basc, Galícia...) i que la legitimitat del Règim s’ha de basar en la democràcia per sobre de la legalitat de la Constitució de 1978 on la nació espanyola “unitària i indissoluble” desposseïa de sobirania  les anomenades “nacionalitats històriques” i que consagrà al restauració borbònica desprès de la dictadura feixista.

Tot indica que les Corts espanyoles rebutjaran majoritàriament aquest pacte polític perquè la ciutadania de Catalunya sigui consultada. PP, PSOE, UPyD, UPN ja s’hi ha pronunciat clarament en contra i que Izquierda Unida (IU) i les forces de les esquerres nacionalistes (Bildu, BNG, GBAi...) hi votaran a favor.

El “plan de Rajoy” no és altre que impedir la consulta

En aquesta estratègia té el suport del PSOE a l’Estat i de Ciudadanos al Parlament. Malauradament el NO a la Consulta de PP i C’s és la negació  a trobar una solució democràtica a una realitat: l’esgotament del model autonòmic i el trencament del “pacte constitucional” que implica la sentència del Tribunal Constitucional, però també la reforma de l’article 135 que consagra el governs de l’austericidi i la deutocràcia. PP i C’s van votar no a cap consulta i a cap pregunta. Aquest és un altre dels espais: NO a la Consulta i NO als Pressupostos.

La direcció del PSC ha decidit “sindicar” el vot dels altres 16 diputats a les rengleres del “NO” a la consulta i fer-ho al·legant que els governs espanyol i català no han arribat a un acord previ a la petició de transferència de la competència per fer el referèndum, malgrat el Govern Rajoy s’ha negat a qualsevol acord. És un error “igualar” a qui té la potestat de transferir la competència amb qui la demana. A qui vol fer la consulta i a qui la nega amb “por tierra, mar y aire”. No és el mateix i en tot cas el PSC supedita la seva acció política  a allò que facin Rajoy i Mas... tot evitant incomodar al PSOE.

El vot del PSC debilita el camp del “dret a decidir”. Fa menys creïble la seva proposta federal. Quin federalisme és aquest que per existir necessita el vist i plau de Rajoy i nega una consulta als ciutadans de Catalunya? Alhora, s’allunya d’una part molt significativa de militants i votants del PSC partidaris, com la gran majoria de la població, de que és faci un referèndum i el poble decideixi i no comparteixen la necessitat de recolzar a CiU per fer la consulta. 
Bona prova d'això, és que lluny d'apaivagar-se amb mesures disciplinàries, la crisi s'ha agreujat dins d'un PSC que ha deixat de ser, com li agrada als seus dirigents definir-se: "un mirall de la societat catalana".

La CUP van optar, tot i haver signat la proposta de llei, per abstenir-se subratllant que no reconeixen la “legalitat espanyola”. La seva abstenció va impedir que la votació assolís els 2/3 dels vots, una xifra simbòlica en la dialèctica de la legitimitat doncs és necessària per aprovar un canvi de marc legal com per exemple l’Estatut o altres lleis similars. Potser una tàctica de votar dos que sí i una abstenció hagués estat més útil. La seva abstenció s'emmarca, però, en el SI a la consulta, la pregunta i la data, en el mateix espai d'un NO als Pressupostos que són “una declaració de guerra a les classes populars”. 

Els Pressupostos continuen malmeten les condicions de vida de la majoria, consoliden els anteriors pressupostos de CiU i PP: retallades en els serveis públics,  en sanitat, educació, serveis socials, cultura, suport als municipis, accés a l’habitatge... Els Pressupostos seran legals però no legítims, i aquesta no pot venir d'una partida per fer la consulta com pretèn ERC. 

El govern de Mas segueix submís a les polítiques neoliberals, cal fer-los fora, socialment són el més semblant al govern Rajoy, per això provoca tants dubtes en els que pensen que no acabarà desobeïnt l'Estat per convocar una consulta que és irrenunciable per la majoria dels catalans. 

L'espai que representa la CUP,  Procés Constituent, 
ICV i EUiA, el que poden representar sectors del socialisme d'esquerres favorables al dret a decidir o els moviments socials, sindicats, organitzacions defensores dels drets civils, etc.. 

Tots aquests espais expressen, per separat i amb diferències, la necessitat de canviar l'hegemonia social i tots ells enllacen amb la mobilització popular, bé pel Dret a Decidir -inclòs el dret a la independència- indissociable dels drets socials. 

Cap espai té, però, prou força per separat per canviar l'hegemonia social del neoliberalisme en favor dels interessos de la majoria i, es torna cada cop més imprescindible, trobar-se no només en les lluites, sinò també compartir aquests espais i no competir per ells.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada