En el termini d’una setmana el
Parlament ha tingut dues votacions molt significatives: La proposició de llei
al Congrés dels Diputats de la cessió de la competència per convocar consultes
i l’aprovació dels Pressupostos del 2014.
De la combinació de les votacions
es pot dibuixar els espais en els quals transcorre el posicionament dels
diferents partits i sobretot, les mobilitzacions
pel Dret a Decidir o contra les retallades als drets socials. En la
combinació d’ambdues, com va fer moltíssima gent l’11 de setembre de 2013 és on
crec que situar els fonaments de la Catalunya que volem.
La votació majoritària no ha
expressat, però, aquesta combinació de lluita nacional i social. Ha estat el SI
a la Consulta i SI als Pressupostos. És l’acord CiU-ERC que vincula la
consulta uns Pressupostos clarament continuadors d’aquells que CiU va pactar
amb el PP envers les retallades en polítiques socials, seguint els “manaments”
de la Troika. Sens dubte era un mal averany la pròrroga del Pressupost del
2013. ERC ha donat
suport a uns comptes de dretes, neoliberals, privatitzadors.
Per mostra un botó: Les partides
en salut és redueixen el 16,3%, la despesa en
ensenyament per alumne cau un 28%. El conjunt de la despesa social es situa a
nivells de 2004... amb un milió de catalans més, amb un 23% de la població en
atur, amb un 55% dels joves sense feina.
Cap desacatament a les imposicions del
Govern Rajoy, als límits de dèficit, cap impost adreçat a les grans fortunes,
etc.. Vincular Consulta i Pressupostos és un segrest de la democràcia que
reclamem a l’Estat, al qual ERC no hauria d’haver-se prestat.
ICV-EUiA s’ha situat clarament en
el SI a la Consulta perquè la ciutadania s’expressi democràticament sobre la
relació de Catalunya amb Espanya i el NO als Pressupostos que segueixen
carregant sobre les classes populars i en cap cap sobre els que més tenen, en
una Catalunya que es situa al capdavant de les desigualtats socials.
Cap esmena, ni cap de les
propostes d’ICV-EUiA per augmentar els ingressos ha estat acceptada per CiU i
ERC. per gravar les rendes altes i
activitats més contaminats, atacar el frau fiscal, augmentar la base
impositiva de l’impost de successions a qui hereti més d’1M€ o l’impost de
Patrimoni. Aquí teniu un resum de les propostes per recaptar més de 2.000M€ http://www.icveuia.cat/icv-euia-presenta-ms-dun-centenar-desmenes-a-la-llei-de-mesures-per-recaptar-ms-de-2-071-milions-deuros/
Aquest era el compromís: 100% amb el Dret a Decidir SI, 100% en
defensa dels Drets socials. A les mobilitzacions i les lluites, als
ajuntaments i al Parlament. Però aquest espai en el que és situa ICV i EUiA no és
un espai “propietat” de la coalició, és un espai en construcció, que cal
engrandir, enfortir i ampliar basat no en la “gestió” sinó en bastir
alternatives compartides per la transformació real.
En aquesta perspectiva és situa
la trobada “Ara és demà” que el
proper 1 de febrer a l’antiga fàbrica de Fabra i Coats (http://araesdema.cat/).
És, ha de ser, un
primer pas no només de debat i diagnosi pel bé comú, sinó d’accions de transformació,
denúncia o desobediència civil, on l’activisme social hi té el paper clau en la confluència amb altres espais, moviments i superar els "patriotismes" de partit.
Un pas més en la ConsultaSIoSI
La votació del Parlament de
Catalunya en la qual 87 diputats i diputades de CiU, ERC, ICV-EUiA i 3 del PSC que no van seguir la consigna de vot de la direcció del seu grup i amb la resta de diputats i diputades van aprovar enviar una proposició de llei Congrés dels Diputats en la qual es
demana que aquest aprovi la cessió de la competència (d’acord amb l’article
150.2 de la Constitució que preveu transferir o delegar a una Comunitat
Autònoma una competència exclusiva de l’Estat) per organitzar
referèndums a Catalunya i així fer una consulta al conjunt de la
ciutadania envers la relació de Catalunya amb Espanya.
La cessió és una de les
vies mitjançant la qual es pot donar resposta a la voluntat majoritària del
poble català tal i com s’ha expressat a les massives mobilitzacions des del
2010.
La votació és el primer pas en el
terreny legal més enllà de la Declaració
de Sobirania aprovada pel Parlament ara fa un any. És el primer pas efectiu
per exercir el dret a l’autodeterminació,
que té l’expressió concreta a la pregunta i la data de la Consulta, el 9 de
novembre de 2014. Aquest era l’acord. Però la pedra angular segueix sent la celebració de la consulta. Aquest
element és cabdal i substantiu.
L’aprovació per part del Congrés
dels Diputats d’aquesta proposta de llei, implicaria la celebració d’un
referèndum dins “d’un pacte de
legitimitats” entre l’Estat Espanyol i Catalunya en la línia del que va
succeir entre el Canadà i el Quebec o entre la Gran Bretanya i Escòcia. Era
imprescindible proposar a qui ostenta la “sobirania” que, per sobre de la visió
“nacional espanyola”, prevalgués una consulta democràtica àmpliament reclamada
per la ciutadania.
La consulta, encara que dins la
legalitat espanyola, es rebutjada frontalment pels partits que representen el nacionalisme
d’Estat. Per ells fóra com reconèixer la sobirania de Catalunya (i per extensió
del País Basc, Galícia...) i que la
legitimitat del Règim s’ha de basar en la democràcia per sobre de la
legalitat de la Constitució de 1978 on la nació espanyola “unitària i
indissoluble” desposseïa de sobirania les
anomenades “nacionalitats històriques” i que consagrà al restauració borbònica
desprès de la dictadura feixista.
Tot indica que les Corts
espanyoles rebutjaran majoritàriament aquest pacte polític perquè la ciutadania
de Catalunya sigui consultada. PP, PSOE, UPyD, UPN ja s’hi ha pronunciat
clarament en contra i que Izquierda Unida (IU) i les forces de les esquerres
nacionalistes (Bildu, BNG, GBAi...) hi votaran a favor.
El “plan de Rajoy” no és altre que impedir la consulta
En aquesta estratègia té el
suport del PSOE a l’Estat i de Ciudadanos al Parlament. Malauradament el NO a
la Consulta de PP i C’s és la negació a
trobar una solució democràtica a una realitat: l’esgotament del model autonòmic
i el trencament del “pacte constitucional” que implica la sentència del
Tribunal Constitucional, però també la reforma de l’article 135 que consagra el
governs de l’austericidi i la deutocràcia. PP i C’s van votar no a cap consulta i a cap pregunta.
Aquest és un altre dels espais: NO a la Consulta i NO als Pressupostos.
La direcció del PSC ha decidit “sindicar”
el vot dels altres 16 diputats a les rengleres del “NO” a la consulta i fer-ho al·legant que els
governs espanyol i català no han arribat a un acord previ a la petició de
transferència de la competència per fer el referèndum, malgrat el Govern Rajoy
s’ha negat a qualsevol acord. És un error “igualar” a qui té la potestat de
transferir la competència amb qui la demana. A qui vol fer la consulta i a qui
la nega amb “por tierra, mar y aire”. No és el mateix i en tot cas el PSC
supedita la seva acció política a allò
que facin Rajoy i Mas... tot evitant incomodar al PSOE.
El vot del
PSC debilita el camp del “dret a decidir”. Fa menys creïble la seva
proposta federal. Quin federalisme és
aquest que per existir necessita el vist i plau de Rajoy i nega una consulta
als ciutadans de Catalunya? Alhora, s’allunya d’una part molt significativa
de militants i votants del PSC partidaris, com la gran majoria de la població,
de que és faci un referèndum i el poble decideixi i no comparteixen la necessitat
de recolzar a CiU per fer la consulta.
Bona prova d'això, és que lluny d'apaivagar-se amb mesures disciplinàries, la crisi s'ha agreujat dins d'un PSC que ha deixat de ser, com li agrada als seus dirigents definir-se: "un mirall de la societat catalana".
La CUP van optar, tot i haver
signat la proposta de llei, per abstenir-se subratllant que no reconeixen la
“legalitat espanyola”. La seva abstenció va impedir que la votació assolís els
2/3 dels vots, una xifra simbòlica en la dialèctica de la legitimitat doncs és
necessària per aprovar un canvi de marc legal com per exemple l’Estatut o
altres lleis similars. Potser una tàctica de votar dos que sí i una abstenció
hagués estat més útil. La seva abstenció s'emmarca, però, en el SI a la consulta, la pregunta i la data, en el mateix espai d'un NO als Pressupostos que són “una declaració
de guerra a les classes populars”.
Els Pressupostos continuen malmeten les condicions de vida de la majoria, consoliden els anteriors pressupostos de CiU i PP: retallades en els serveis públics, en sanitat, educació, serveis socials, cultura, suport als municipis, accés a l’habitatge... Els Pressupostos seran legals però no legítims, i aquesta no pot venir d'una partida per fer la consulta com pretèn ERC.
El govern de Mas segueix submís a les polítiques neoliberals, cal fer-los fora, socialment són el més semblant al govern Rajoy, per això provoca tants dubtes en els que pensen que no acabarà desobeïnt l'Estat per convocar una consulta que és irrenunciable per la majoria dels catalans.
Els Pressupostos continuen malmeten les condicions de vida de la majoria, consoliden els anteriors pressupostos de CiU i PP: retallades en els serveis públics, en sanitat, educació, serveis socials, cultura, suport als municipis, accés a l’habitatge... Els Pressupostos seran legals però no legítims, i aquesta no pot venir d'una partida per fer la consulta com pretèn ERC.
El govern de Mas segueix submís a les polítiques neoliberals, cal fer-los fora, socialment són el més semblant al govern Rajoy, per això provoca tants dubtes en els que pensen que no acabarà desobeïnt l'Estat per convocar una consulta que és irrenunciable per la majoria dels catalans.
L'espai que representa la CUP, Procés Constituent,
Tots aquests espais expressen, per separat i amb diferències, la necessitat de canviar l'hegemonia social i tots ells enllacen amb la mobilització popular, bé pel Dret a Decidir -inclòs el dret a la independència- indissociable dels drets socials.
Cap espai té, però, prou força per separat per canviar l'hegemonia social del neoliberalisme en favor dels interessos de la majoria i, es torna cada cop més imprescindible, trobar-se no només en les lluites, sinò també compartir aquests espais i no competir per ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada