Comença la campanya de les europees... i "la vida sigue igual” com diu la cançó. Malauradament hi ha poca “mobilització”, com si el resultat d’aquest eleccions no tingués una influència determinant en les nostres vides, en les lluites socials, contra els acomiadaments, els desnonaments, les retallades.. o en la consulta d’autodeterminació del 9 de novembre.
Els revolucionaris estem convençuts que és la “lluita la que mana” -parafrasejant la cançó de la revolució dels clavells de Portugal- sempre hem vist les eleccions com a part de la lluita del dia a dia, mai hem compartit la visió d'aquells que menystenen portar les lluites també a les institucions. Mai hem cregut que l'abstenció activa o passiva beneficiï les classes populars. Al contrari.
Una mirada vers la Unió Europea ens porta inevitablement cap a la troika, que actua com un veritable consell d’administració sota la lògica de donar els majors dividends als seus accionistes: l’oligarquia financera i les multinacionals.
L’anomenat projecte europeu està segrestat per una elit extractiva, un capitalisme de rendistes sense escrúpols que ha decidit endegar una autèntica guerra de classes contra els drets socials i laborals, L’austericidi, com popularment es coneixen les polítiques de la troika, ja ha creat a Europa 127 milions pobres, 25 milions d’aturats amb països com Grècia i Espanya amb aturs superiors al 25% de la població. La UE ha fet de la precarietat una marca.
Fins i tot, la sobirania popular es esborrada imposant reformes a les Constitucions per a garantir el pagament d’un deute sovint il·legítim, imposant rescats bancaris per convertir el deute privat en deute públic.
Tombar aquesta Unió Europea, governada al “dictat” de l’FMI i per institucions sense cap legitimitat democràtica com el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, és imprescindible per construir una Europa dels pobles.
ICV i EUiA conformen amb IU, Anova, Batzarre, Los Verdes i altres organitzacions una llista de ruptura social i democràtica: Izquierda Plural, amb una clara voluntat d’acabar amb lleis i polítiques a les quals la socialdemocràcia hi ha donat suport, tot conformant una gran coalició amb la dreta neoliberal. França és el millor exemple de com el creixement de l’ultradretà Front Nacional es fill de les polítiques de retallades del PS francès.
ICV i EUiA han acordat 10 prioritats dins de la campanya “Els nostres drets, la nostra Dignitat”: Un procés constituent europeu per acabar amb la Troica i les polítiques d’austeritat, salari mínim, posar fi a l’exili econòmic dels joves, auditar el deute, moratòria en desnonaments i dació en pagament o garantir el dret de les dones a l’avortament... Aquí les teniu totes: http://dom.cat/big
Són 10 prioritats en un programa per tombar aquesta UE,
que és el mateix que dir que, per fer-ho, cal la imprescindible unitat de les esquerres transformadores, una unitat que no té més matèria primera que la rebel·lió, les resistències, les desobediències... però que cal dotar-les de perspectiva política i capacitat per guanyar el poder i les eleccions europees formen part d’aquesta lluita.
Cal atrevir-se a guanyar, a derrotar l’extrema dreta i l’austericidi, a assaltar el Parlament Europeu i el Consell Europeu amb una majoria que faci a Alexis Tsipras el proper president i fent fora la Troika, Barroso, Draghi, Junker i companyia.
Cal atrevir-se a guanyar, a derrotar l’extrema dreta i l’austericidi, a assaltar el Parlament Europeu i el Consell Europeu amb una majoria que faci a Alexis Tsipras el proper president i fent fora la Troika, Barroso, Draghi, Junker i companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada