Un immens frau: Les conclusions de la Comissió d'investigació de les Caixes

Aquests dies la premsa s'ha anat fent ressò de les conclusions

de l'anomenada "Comissió d'investigació de les Caixes",  aquí teniu les  del grup parlamentari d'ICV-EUiA: http://issuu.com/davidcompanyon/docs/conclusions_icv-euia_comissi__caixe/1.

Són les conclusions sobre un període recent del qual encara n'estem vivint les conseqüències i que ha està sent clau, també, per entendre l'actual situació política a Catalunya: La desaparició de les caixes d'estalvi, que concentraven més del 50% de l'estalvi popular, en un brevíssim període de temps fruit d'un procés de fusió, absorció i finalment la seva transformació per llei en bancs, amb la posterior nacionalització, rescat i privatitzacions.

Les conclusions aborden les responsabilitats de la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, dels governs de l'Estat de PSOE i PP, el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (que sempre s'havien mostrat contraris al model de caixes), així com del Govern de la Generalitat i la seva passivitat, en aquest immens frau anomenat "estafa financera" i que és fill de la bombolla immobiliària i l'estafa de les preferents, que han deixat sense casa i sense estalvis a centenars de milers de ciutadans i amb especial incidència entre les classes treballadores i populars.

La transformació del sistema financer català ha estat radical.

Caixa Catalunya, Tarragona, Terrassa, Girona, Sabadell, Manlleu, Laietana, Penedès... ja no existeixen. Quasi totes estan nacionalitzades pel FROB o s'han privatitzat i ara són propietat de "CaixaBank" (l'antiga La Caixa), BBVA, Banc de Sabadell, etc. 

Les conclusions per part d'ICV-EUiA són clares: "La crisi financera i la desaparició de les caixes catalanes ha estat conseqüència d'un enorme frau, Un frau de proporcions gegantines perpetrat per l'elit directiva de les caixes, que es van convertir en els “veritables propietaris” de les entitats i pels màxims responsables polítics, de la regulació, el control i la supervisió de les entitats financeres."

Un frau que té la seva expressió més dramàtica en la comercialització de crèdits hipotecaris, participacions preferents, deute subordinat i altres productes de risc. I que pren la forma més grollera en les desorbitades remuneracions, indemnitzacions i pensions dels directius del sistema financer. 

Un frau que ha provocat l’empobriment de bona part de la societat, ha deixat sense casa milers de persones, ha forçat el tancament d’empreses i la pèrdua de centenars de milers de llocs de treball. Com s'assenyala a les conclusions: "Un frau en el qual els responsables de la regulació, la supervisió i el control de les entitats financeres han estat col·laboradors necessaris, quan no inductors”.

Per això, es proposa que la Generalitat es personi com a acusació a tots els procediments judicials, tant als oberts. com als que s’obrin en el futur immediat, contra les males praxis d’entitats financeres, on estiguin afectats ciutadans de Catalunya i "doni suport jurídic a les persones a les quals els seus drets han estat vulnerats pels bancs i/o caixes a fi de que puguin obtenir el dret a la reparació”. 

Un estafa feta amb "nocturnitat i premeditació" enmig d'una crisis financera i econòmica que ha elevat a nivells

Guindos i Rato en la sortida a borsa de Bankia

insuportables el patiment de les classes populars amb nivells d'atur que han comportat un radical descens de les condicions de vida que ha situat Catalunya com una de les regions europees amb més risc de pobresa i desigualtats socials. La crisi financera mundial desfermada a partir de l’any 2007, va coincidir a Espanya amb l’esclat de la bombolla immobiliària que es va anar inflant a partir de finals dels anys 90 amb la constitució de la Unió Econòmica i Monetària, la creació de l’euro com a moneda única i el paper del Banc Central Europeu.

ICV-EUiA exigeix responsabilitats davant de la justícia i proposa que el Parlament reprovi la gestió dels directius de les caixes com Rodrigo Rato o Narcís Serra i retornin indemnitzacions o liquidacions que van cobrar al deixar les entitats d'estalvi i la dels responsables polítics d'aquesta estafa massiva com Luis De Guindos, Elena Salgado, o Pedro Solbes per no comparèixer davant la comissió d'investigació. 

Moratòria de desnonaments i dació en pagament, devolució de les preferents i creació d'una Banca pública

Les conclusions acaben amb 56 propostes i/o recomanacions que ICV-EUiA posarà a votació al Parlament, en destaco tres:

1.- Que la Generalitat decreti “a Catalunya una moratòria de desnonaments, fins que no es pugui garantir el

reallotjament adequat en tots els casos seguint les mesures cautelars ordenades pel Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, d’acord amb la legislació internacional i del comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides”. A les conclusons també es proposa: “incorporar a l’ordenament jurídic la dació en pagament retroactiva i l’expropiació temporal dels habitatges buits, en zones d’acreditada demanda d’habitatge, per destinar-los a règim de lloguer social”.

2.- Devolució immediata, per part de les entitats financeres, dels capitals inicials de les persones que van contractar participacions preferents o deute subordinat, creient que contractaven un producte d’estalvi garantit i sense tenir el perfil d’inversor de risc. 

3.- La creació d'una banca pública que es faria en base a les entitats financeres que es van nacionalitzar com Bankia, CatalunyaCaixa i NovaCaixaGalicia.