Una de les conseqüències d’aquest augment de la pobresa és l’anomenada “pobresa energètica”. A l’Estat Espanyol, com a Grècia, Portugal... està directament relacionada amb l'increment de l'atur, la baixada de salaris i la precarietat. En el “cas espanyol” l’augment continu dels preus dels serveis bàsics com l'electricitat, el gas o l'aigua.
La pobresa energètica té un impacte profund en la vida de les persones, la manca de calefacció o de calor afecta a la higiene, a la salut tant física com mental i genera aïllament i exclusió. Per tant, estem parlant d'un problema d'unes dimensions alarmants no només en termes de drets econòmics i dignitat de les persones, sinó un problema de salut pública i exclusió social creixent. I aquest drama social no només no s'atura sinó que empitjora ràpidament.
Avui més de dos milions de catalans i catalanes estan per sota el llindar de la pobresa i d’exclusió social, d’aquests 300.000
són nens i nenes; més de 225.000 famílies tenen tots els seus membres a l’atur i 95.000 d’elles no tenen cap ingrés. A l’Àrea Metropolitana 50.000 persones pateixen talls d’aigua i un 15% de les cases no poden escalfar les seves llars. Les mateixes dades comporten que 7 milions de persones de l’estat espanyol pateixen, en un grau més o menys elevat, pobresa energètica. Diversos estudis calculen que aquesta situació ha provocat el darrer hivern la mort prematura d’entre 2.300 i 9.000 persones, enfront -per exemple- de les 1.130 morts per accidents de tràfic en carretera el 2013.
L'augment dels rebuts
L’augment de les tarifes d’aigua, llum i gas ha estat emparada per les lleis aprovades en el Congrés, en el Parlament de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea metropolitana pel PP, el PSC-PSOE i CiU.
La privatització d’ATLL ha comportat un augment del preu de l’aigua en més d’un 80% i el mateix passarà amb els impostos vinculats al rebut amb la privatització de les depuradores. Des de l’any 2005 les tarifes del gas s’han incrementat un 48%.
I si parlem del cost de l’electricitat les dades són d’escàndol: som el tercer país d’Europa amb l’electricitat més cara, darrera d’Irlanda i Xipre. Des de la privatització per part del govern d’Aznar, amb el suport del PSOE i CiU, l’any 2004 el preu de la llum ha augmentat un 80%, mentre que en el mateix període a la zona euro ha pujat un 12,1% i al conjunt de la UE el 19%.
Un deute il·legítim
Això simplement vol dir que el marge de benefici de les companyies elèctriques espanyoles és més del doble del de les companyies europees… i malgrat tot això l’oligopoli elèctric espanyol ha aconseguit que el govern de l’Estat amb les lleis aprovades pels ministres Rato i Piqué pagui 3.400M€ en concepte “Costos de Transició a la Competència” i van “crear” el famós dèficit tarifari de la mal anomenada “liberalització” pel qual “devem” a les companyies 30.000M€, en un dels més clars exemple de deute il·legítim i que ICV-EUiA vol que s’auditi i és declari deute odiós.
L'accés a l’energia és dret bàsic, no és, no hauria de ser, un producte sota les regles d’un mercat dominat pels lobbys d’Endesa, Gas Natural o Iberdrola, és un bé comú essencial i és imprescindible garantir-ne l'accés de totes les llars.
A Catalunya el govern de CiU, amb el suport d’ERC, van fer un Decret de Pobresa Energètica que no incloïa l’aigua com a dret bàsic, un decret que només tenia la voluntat de confondre, doncs les condicions per accedir-hi eren tant restrictives –a més d’acumular el deute de les famílies amb les companyies- que només 50 famílies s’hi ha pogut acollir.
El govern d’Artur Mas es va negar a que el deute de les famílies afectades per la pobresa energètica, fos a càrrec dels beneficis multimilionaris de les empreses subministradores, com proposava ICV-EUiA. Una autèntica vergonya. El pressupost de la Generalitat d’aquest any per fer front a la pobresa energètica és de O euros, per contra segueix destinant més de 30M€ a concerts amb escoles privades d’elit.
Vivim en un país on uns quants controlen l’aigua (Agbar), la llum (Endesa) i el gas (Gas Natural) i en el que és un model de “portes giratòries” on polítics dels grans partits que han fet lleis que afavoreixen aquestes empreses desprès ocupen llocs en els seus Consells d’Administració amb sous multimilionaris. Aznar o Felipe González en són dos exemples, als quals podem afegir Angels Acebes, Elena Salgado, Narcís Serra, Pedro Solbes, Ana Palacio o Josu Jon Imaz i un llarg etcètera.
Propostes ICV-EUiA
- Nova directiva europea. Tothom ha de tenir garantides les necessitats bàsiques per a una vida digna. L’aigua,
Presentant les propostes davant ENDESA - Que les empreses de llum, aigua i gas assumeixin dels seus beneficis els deutes de les famílies que no poden pagar
- Preu social dels subministraments per a famílies amb dificultats econòmiques
- Per raons econòmiques o socials cap persona no pot restar exclòs del dret a l’accés i subministrament a la llar d’aigua i energia. No accedir-hi o restar exclòs, impedeix i dificulta drets fonamentals reconeguts a la Carta Social Europea i a la Carta dels drets fonamentals de la UE, com a l’alimentació, la salut, la higiene, l’habitatge, l’educació o la informació.
- Pla de rehabilitació de les llars afectades per la pobresa energètica implementant mesures d’eficiència energètica (a partir de fons estructurals UE)
- Iva reduït del 4% (ara energia 21% i aigua 10%
Finalment, us deixo l'enllaç d'un gag que ha estat censurat per la televisió pública basca sobre les "portes giratòries" (malauradament hi ha publicitat abans...) https://www.youtube.com/watch?v=QE9-jHh_q7o
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada