dijous, 27 d’octubre de 2011

El conseller Cleries fa de Joan Laporta... i Duran d'extra al Polònia (i 2)


Un conegut d’una fundació que fa molts des de fa anys col·labora en la contractació de persones en risc d’exclusió en diverses administracions, em comentava les declaracions del conseller Cleries sobre l'informe de la Taula del Tercer Sector i mig en conya, mig en serio: “.. igual que allò que va dir en Laporta als socis del Barça...”que no estamos tan mal!!... me sabe mal que se dejen embaucar!!”. Doncs sí, sembla que al conseller li molesten les xifres i prefereix que no es diguin... “que no estamos tan mal”... un parell de dies desprès en Duran Lleida apareix d'extra al Polònia per tornar a fer conyeta amb el jornalers andalusos...i de pas fer un mitin contra el "tripartit"

És planteja el nus de la qüestió: la voluntat política de “desmantellar” l’Estat del benestar traspassant diners públics a beneficis privats, convertint als usuaris dels serveis públics en clients de mútues, escoles privades concertades, venent-se els blocs d’habitatge social,etc.

L’argument és d’allò més simple: si ho anem dient l’únic que creem és frustració i pessimisme i no ajudem a la recuperació del país. És el mateix argument que el conseller de Sanitat i la consellera d’Ensenyament fan servir davant els sindicats i la societat: compte que de tant parlar de retallades en l’educació i la sanitat pública... no l’acabeu desprestigiant!!

Sense ganes d’ofendre. Això sí que es una gran lliçó de cinisme!!. D’aquell que s’ensenya a les escoles de negoci. La culpa sempre és de l’altre!

El govern retalla drets socials i sí ens mobilitzem, ho denunciem, expliquem les raons i les conseqüències... aleshores sembla que no som “responsables”, que no som “bons catalans” i escampem el pessimisme!.

Que el govern i el Districte de Gràcia acorden no pressupostar les Escoles Univers i l’Institut Vallcarca o no fer més escoles bressol... millor que no se’n parli gaire. Tornem a la vella actitud farisaica de l’oasi català que tants bons fruits va donar: el cas Palau

Així podrem seguir insinuant que a Catalunya la pobresa es estructural i no si pot fer gaire cosa (Mas dixit) i que si hi pobres no és per les mancances de l’estructura social i productiva de Catalunya, segons la "doctrina oficial" a Catalunya no tenim pobresa... tenim dropos, ganduls que són una mena de defraudadors com els del PIRMI.

I si no en va haver-hi prou a l’estiu amb l’escandalosa gestió que van fer amb el PIRMI, deixant a milers de famílies en ple mes d’agost reclamant dies i dies el cobrament del xec de 430€, deixant als treballadors/res de serveis socials com gent que no fa bé la seva feina... arriba el “senyoret” Duran i acusa al jornalers andalusos de gent que es passa el dia al bar...a costa dels catalans...

De nou la vella fórmula enfrontar pobles, que tan li agrada al PP, d’acusar els pobres de la seva misèria mentre es guarda un “respectuós silenci” davant les injustícies del camp andalús en mans del seus amics de “fino moriles”, és calla davant el frau fiscal multimilionari i es viu a tot luxe en un hotel de cinc estrelles a Madrid.

I no tenen vergonya de fer-ne conya de tot plegat al Polònia, on TV3 va oferir-nos un mitin d'en Duran. Al final confondran la ficció amb la realitat i no s'adonen que cauen en una versió "xavacana" que no arriba a la categoria de vodevil.

Un govern responsable davant de la profunditat de la crisi actual, estaria pensant en com garantir un mínim d’ingressos als milers de persones sense cap tipus d’ingrés, perquè puguin viure amb uns mínims de dignitat a la que tenen dret com a ciutadans... Una renda garantida de ciutadania basada una fiscalitat més justa, en la que pagui més qui més tingui i és protegeixi a les persones que no tenen feina i no tenen ingressos per cobrir les seves necessitats bàsiques i no en fer "gags" ofensius al Polònia.

En fi que opinarà en Laporta...dels seu imitador i els còmics d'en Duran? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada