Del No a la Guerra al Mai Més (Sobre els atemptats de París)

Els atemptats indiscriminats de París han aixecat una onada de solidaritat ciutadana amb les víctimes. París s'ha convertit en un símbol i els governs europeus volen convertir la solidaritat en una onada patriòtica de suport a la guerra: Estem en guerra i cal respondre amb la guerra clamen els líders europeus. Les portades de la premsa és disfressen de raó d'Estat:  Ens hem de defensar!

Mentrestant, els centenars de milers de refugiats que escapen dels conflictes armats i de la misèria que provoquen cap a la pròpia Europa, han desaparegut del "focus informatiu" i per aquests mateixos governs han passat de ser víctimes a sospitosos.

Per mostrar solidaritat amb totes les víctimes, més d’un centenar d’entitats, associacions, sindicats i partits han elaborat un manifest i convocat per aquest dissabte a les 17h a la Plaça Universitat de Barcelona una manifestació sota el lema “Mai Més” contra els tambors de guerra que els governs europeus fan sonar com a resposta. El No a la Guerra ha de ressonar ben fort i massivament, ha de ser un fre als plans bel·licistes de Rajoy i Rivera, ara amagats per temor a la reacció davant les eleccions del 20D.

Les guerres tots sabem com comencen, amb proclames patriòtiques, amb promeses de victòria i amb l’esquer de donar seguretat als ciutadans. Fem la guerra per acabar amb les guerres... ens diuen, però tota la història de la humanitat  ens ensenya que les raons de les guerres dels “nostres” governs són econòmiques, de conquesta... i mai, mai han resolt res, doncs la guerra és la continuació de la política (de conquesta de les matèries primeres, de governs titella nomenats per multinacionals) per altres mitjans.

Manuel Valls, el primer ministre “socialista” francès, va fer a l’Assemblea Nacional una oda a la por, al sentiment d’inseguretat... ha declarat que Europa no pot acollir més refugiats (de les guerres a les que la UE dóna suport), s’han retallat les llibertats i ha afirmat que França es saltarà les polítiques d’austeritat i retallades socials per augmentar el pressupost de guerra... per això si que hi ha diners!

El trio de les Açores,
Bush, Blair i Aznar

Heus aquí tota el veritable rostre d’uns dirigents europeus contraris a les polítiques de seguretat mundial basada en els drets humans (pobresa zero, treball digne, dret a l’educació i la salut...) i bel·licosament partidaris de la guerra, quan fou precisament la guerra d’Iraq (pel control del petroli) -emmascarada de totes les mentires que avui sabem- una de les raons dels conflictes d’avui.  

Sempre hi ha raons econòmiques darrere les guerres. Sempre hi ha uns (molt pocs) que hi guanyen i sempre hi ha qui hi perd (la immensa majoria). És allò de: “Les vostres guerres, els nostres morts”.

Els atemptats indiscriminats contra la població civil cerquen precisament aquest tipus de resposta, la retallada de les llibertats, el tancament de fronteres, la estigmatització per raó d’origen... El feixisme islamista té els mateixos objectius que l’extrema dreta europea i es retroalimenten. La guerra els justifica i alhora ataquen els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat entre els pobles.

Els atemptats de París han estat com els que quotidianament veiem per la TV a Iraq, Síria, Líban, Iemen, Somàlia, Líbia, Afganistan, Nigèria o Tunísia... on es produeixen la pràctica totalitat d’aquests tipus d’atemptats, amb milers de víctimes, sempre musulmanes. 

No són al cor d’Europa, són en Estats als quals els governs europeus, Rússia i els EE.UU. protegeixen (cadascun als seus i també en guerra entre ells) en nom de la geopolítica i als quals les empreses armamentístiques d’aquests Estats venen armes amb tota impunitat i amb els quals els governs i les multinacionals fan immensos negocis.

Tota la solidaritat amb les víctimes, cap vers als governs que empren als seus mateixos ciutadans com a ostatges per justificar els seus plans de guerra i només fan més insofrible l’espiral de la misèria i pobresa.

Com diu el manifest de la Plataforma Mai Més: "Per això ens tornem a alçar, per dir prou. No permetrem que en el nostre nom s’iniciï una nova guerra, no avalarem cap bombardeig, no acceptarem cap nova retallada de les nostres llibertats, no callarem davant la proliferació de discursos islamòfobs, racistes i feixistes, i no permetrem més lleis xenòfobes ni més centres de detenció il·legals o il·legítims. Per la pau, la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la solidaritat, la justícia global i la laïcitat, hem decidit sortir al carrer a dir mai més"