Ells que han aplicat durant anys la medicina contraria: retallades i atacs als drets socials, amb l’objectiu d’apropar les catalanes i catalans a l’austericidi. Pensaven que sent els més aplicats en les polítiques neoliberals podrien obtenir algun avantatge.
Ara el nou govern es veu obligat a canviar el discurs, diuen que tindran en compte los problemes socials. Riuríem si nos fos seriós. Ens guiarem pels fets i no per les paraules: Segueixen dient que no hi ha més remei que retallar 4.000M€ i Mas-Colell declara que els augments d’impostos acordats no recaptaran ni de bon tros el previst. Conclusió: seguiran retallant. Ja parlen de noves retallades salarials al treballadors públics; altres que caldrà acomiadar a milers a l’Administració Pública. Així no se pot construir un nou país!
On s'efectuaran les retallades? Primer en sanitat, educació i serveis socials que seran víctimes d’unes retallades salvatges superiors al 15% d’uns pressupostos ja escapçats durant dos anys. Desprès la vicepresidenta va dir que el sou dels treballadors públics es reduiria de nou el 2013 i ara ha estat Mas Collell el que ha posat damunt la taula l’acomiadament de milers de treballadors (interins i laborals) per complir amb el dèficit i seguir la senda marcada per Madrid i la troika.
S’albiren noves privatitzacions com el Servei Català d’Ocupació (SOC), desprès de l’ATLL (la empresa pública responsable de la gestió del cicle de l’aigua i que ha estat privatitzada a ACCIONA en un concurs que l'òrgan de contractació de la Generalitat ha tombat per irregular i que el propi Govern a decidit "autorecórrer's" al TSJC, en un acció que passarà als anals dels disbarats jurídics), Tabasa i Túnels del Cadí.
Si en el missatge de “any nou” Mas parlava que el “projecte de país” havia d’anar vinculat a un “projecte social”, ara ja sabem que valor té per CiU aquest projecte social: apropar les catalanes i catalans a l’austericidi.
Cap novetat en el quadern de bitàcora de Mas. Continua l’atac als drets socials mitjançant les retallades (ara aquest mot ja queda curt i cal parlar d'amputació) als serveis públics i als treballadors que els fan possibles (reducció de sou i acomiadaments).
La novetat rau en que aquestes polítiques eren fins ara beneïdes i aprovades amb els vots del PP i ara ho seran amb els vots d’ERC. Així por donar-se la paradoxa que ERC es trobarà donant suport de facto a la política econòmica dissenyada pel PP... això sí.. el PP ho feia per Espanya i ERC per Catalunya!!
El 2013 s’estrena amb augments per sobre de l’IPC: en l’aigua de més del 20%, la llum, el transport... mentrestant salaris, prestacions i pensions pugen per sota o es congelen. La Generalitat segueix sense pagar molts proveïdors de serveis, empreses socials... mentre segueix pagant el deute i els seus interessos religiosament (tal com la llei d’estabilitat mana) malgrat moltes d’elles estiguin a la vora del precipici.
El “cercle desastrós” de més retallades, més deute, més interessos i menys ingressos, consum i activitat econòmica no té ja qui el defensi, ni el propi Mas li posa discurs ni en ell hi troba solucions, doncs no n’hi han. Es fa cada cop més evident la necessitat d’una ruptura que impliqui el qüestionament del deute, el no pagament dels interessos, el replantejament de les “regles del joc” que porten a un govern a governar contra la immensa majoria del poble.
Tanmateix com succeeix en relació als drets nacionals. Mantenir l’status quo implica en si mateix negar que Catalunya sigui reconeguda com una nació i negar-li al poble a exercir el dret a l’autodeterminació. Cal un replantejament de les “regles del joc” per fer-lo efectiu.
El govern Mas, el més dèbil de la història moderna, està atrapat entre els sectors de la burgesia catalana que miren malhumorats l’acord amb ERC i volen evitar l’exercici del dret a decidir (doncs tenen a perdre les seves cadenes d’or amb la burgesia espanyola); la burgesia espanyola que prefereix “partir el nadó en dos abans de donar-lo a al mare” (manllevo la paràbola salomònica tot seguint la frase d’Aznar de que abans que es trenqui Espanya es trencarà Catalunya) i es nega a que la “joia de la corona” pugui decidir lliurement la seva relació amb Espanya i eventualment separar-se'n i, finalment, per la majoria del poble que pateix les polítiques d’austeritat salvatge, l’atur desbocat i que ja es crònic entre el jovent i que cada cop es mobilitza més i més unitàriament contra el “mal govern” com es va veure a la vaga general, però també en les contínues mobilitzacions i tancaments.
Seguint el fil argumental del discurs d’any nou d’Artur Mas, de que no hi haurà drets nacionals sense drets socials... podríem dir que: No hi haurà exercici del dret a decidir sense ruptura amb la “legalitat espanyola”, no hi haurà drets socials sense ruptura amb la “legalitat de la troika”. Les dues són necessàries perquè l'apel·lació als drets nacionals i socials sigui una realitat.
La majoria no pot acceptar que el dret a decidir tingui aquest preu aterridor en forma d’amputació dels drets socials bàsics, de reducció constant dels salaris i del salari “diferit” que implica la sanitat, l’educació, els serveis socials,,,
El dret a decidir ha de pivotar sobre el poble, les entitats, associacions, sindicats, partits i perquè tingui la màxima legitimitat al Parlament, no pot ser liderat des d’un govern i menys d'un que és insensible socialment (que “no es trenca la cara” pels seus ciutadans i en condemna a una part molt important a l’exclusió i la pobresa) i que li manlleva el debat sobre el país que volem. Ens cal també un “procés constituent” que acompanyi el dret a l’autodeterminació.
Aguantarà el govern Mas aquests sotracs de la mobilització social contra les retallades i de les pressions dels poderosos sectors empresarials contra el dret a decidir amb ERC o canviarà de parella a meitat de la travessia per estabilitzar la nau i tornar al port més segur del pacte fiscal i les relacions freudianes amb el PP i el PSC? En quins sectors, en quines classes socials buscarà recolzament el govern Mas?
En aquest article em grinyola alguna cosa...però sens dubte, el que més, és parlar de la burgesia espanyola! Burgesia i espanyola és poc més que un "oxímoron"....en tot cas es podria parlar de l'aristocràcia espanyola amb les seves infinitats de ramificacions de títols carrinclons nobiliaris, terratinents adinerats des de l'època dels reis catòlics, constructors, buròcrates per herència familiar...i 1000 d'altres clans; però burgesia espanyola no crec que sigui la paraula més encertada.
ResponEliminaUna abraçada des de Nalec.