tag:blogger.com,1999:blog-89739629361028528892024-03-14T12:01:21.506+01:00Apunts de color Roig i gust Alternatiutransferència d'idees, accions, socialització de coneixementsDavid Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.comBlogger118125tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-60187013343426101592018-12-04T18:52:00.000+01:002019-01-20T21:17:49.571+01:00L’assassinat de Francesc Layret. Un crim d'Estat<br />
<div class="MsoNormal">
<i style="background-color: white; text-align: justify;"><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">Aquesta setmana farà
98 anys que Francesc Layret queia ferit de mort davant de casa seva pels trets
dels pistolers de la patronal protegits pel governador civil <b>Martínez Anido</b>. Layret era un malson
tant per la burgesia catalana com per la Monarquia espanyola. Era diputat a
Corts per Sabadell en el moment del seu assassinat i liderava amb un èxit
creixent el Partit Republicà Català (PRC), juntament amb <b>Lluís Companys</b> i Marcel·li Domingo. Layret es plantejava la
necessitat d’una aliança entre els republicans d’esquerres i el moviment obrer.
Diversos historiadors han posat l’accent en el paper que en aquesta aliança hi
podria tenir <b>Salvador Seguí </b> “el noi del sucre”, secretari general de la
CNT i que havia liderat la vaga de La Canadenca fins aconseguir la jornada de
vuit hores per llei i per tots els treballadors. L’Estat Espanyol va ser el
primer on s’aconsegueix aquesta fita.</span></span></i></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><br /></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBi3MTeXMWyxXSoNuOnr5oKjPQ9ZsDcV6MGJM_mCJj0BAjgDdSElLPxnLASPzn0udDVYNSLJzb9LUT8Rm8sYt-68rZaPhzKf3IQX5c62yxTl2VpfAeMCL-6f2HDh9nt5ByWcMlOEFX51A/s1600/layret+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="229" data-original-width="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBi3MTeXMWyxXSoNuOnr5oKjPQ9ZsDcV6MGJM_mCJj0BAjgDdSElLPxnLASPzn0udDVYNSLJzb9LUT8Rm8sYt-68rZaPhzKf3IQX5c62yxTl2VpfAeMCL-6f2HDh9nt5ByWcMlOEFX51A/s1600/layret+2.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La creixent força del catalanisme republicà d'esquerres estava
disputant l’hegemonia a la Lliga Regionalista, que supeditava les
reivindicacions del catalanisme al lideratge d’una burgesia enfrontada a mort
al moviment obrer. El catalanisme republicà confrontava amb l’aliança de la
Lliga amb la Monarquia, cada cop més desprestigiada, i com el propi <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cambó</b> afirma: “Jo veia clar l’esforç
que hauria de fer per no deixar-me prendre el moviment per les esquerres” (1). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La Lliga havia fet un gir pronunciat cap a la
dreta, el 1917 Cambó va entrar com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ministre
del govern d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alfons XIII </b>i gir que
es va aprofundir desprès de la vaga de La Canadenca. L’aliança dels republicans
d’esquerres i el moviment obrer contra la oligarquia s’albirava com un enemic
capaç de tombar el règim monàrquic i alhora vincular la llibertat de Catalunya
amb la causa democràtica i obrerista. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Aquest és el rerefons de l’assassinat de Francesc Layret,
un crim d’Estat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>planificat de dinamitar
el pont entre una classe obrera combativa, autònoma i de caràcter llibertari i
els sectors republicans que combatien tant un estat repressor com una burgesia
catalana que no feia escarafalls a l’autoritarisme emergent arreu d’Europa que
serà l’embrió del feixisme pocs anys desprès i estava disposada a tenir
pistolers a sou per assassinar líders obrers i polítics -el mateix Salvador Seguí
seria assassinat l’any 1923-, participar en el cop d’Estat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Primo de Rivera</b> per salvar una
monarquia corrupte i acabar recolzant el cop d’Estat feixista l’any 1936 contra
la República del general <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Franco</b> que
acabaria afusellant Lluís Companys, com a President de la Generalitat de
Catalunya, l’any 1940. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maria Aurèlia
Capmany</b> ho relata magistralment en l’obra de teatre que, va escriure l’any
1971 amb Xavier Romeu, “<span style="mso-bidi-font-style: italic;">Preguntes i
respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret”</span>. En el procés de
documentació d’aquest article vaig trobar-me amb la versió televisiva que van
fer els estudis catalans de TVE l’any 1976 (2) i que us recomano de totes totes.
Us trobareu una obra de teatre que denuncia, en ple franquisme, als mateixos de
sempre: <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">als qui reprimien als obrers
fa cent anys, als qui ho feien fa quaranta i per extensió, als qui reprimeixen
la ciutadania en els nostre dies</span>.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">UN FRED MATÍ DEL 30
DE NOVEMBRE DE 1920</span><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El general Severiano Martínez
Anido decreta la il·legalització del sindicat anarquista, la CNT, i l’arrest de
centenars de sindicalistes. A una trentena (3) de líders de la CNT i del PRC d’en
dicta la seva deportació a la fortalesa de La Mola a Maó. Entre els detinguts
està <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Salvador Seguí</b>. Martínez Anido,
que era l’assistent personal d’Alfonso XIII, acaba de ser nomenat governador
civil de Barcelona i té ordres expresses del rei i del cap de govern, Eduardo
Dato de retornar l’ordre a Barcelona “por todos los medios, aunque haya que
sacrificar a obreros por millares”, com explica el periodista Francesc Madrid
en el seu llibre “Ocho meses y un dia en el gobierno civil de Barcelona”. (4) <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">En <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lluís Companys</b>, que era regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel
Partit Republicà Català,<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en assabentar-se de la detenció de Seguí, ambdós
eren amics des de la infantesa –eren de dos pobles de l’Urgell i els pares de
Seguí treballaven a la hisenda del pare de Companys-, se’n va a la presó Model per
defensar-lo. En arribar, li comuniquen que sobre ell també hi ha ordre de
deportació i és detingut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mercè Micó</b>, esposa de Companys, en conèixer la detenció del seu
marit se’n va a la casa de Francesc Layret,<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
</b>que com que com Companys era advocat i havia defensat desenes de
sindicalistes de la CNT. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La convulsió política a Barcelona
és enorme. Layret desprès de la conversa amb Mercè Micó, truca indignat a
l’alcalde de Barcelona, el commina a intercedir per Lluís Companys, que és
regidor de la ciutat, i que junts vagin a exigir al governador civil la
llibertat de Companys.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A primera hora de
la tarda l’alcalde <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martínez Domingo</b>
li diu que el governador civil els rebrà i queden a la Plaça Sant Jaume. Layret
acorda amb Mercè Micó que el passi a recollir a les sis de la tarda davant de
casa seva per anar plegats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhKw9trkcrhrCkRQxVwKtJQ2ZCneEyhynplKk4zk2Ir1jrIoJhF1r7SCnNWClN4gGI1irDpC7spXHbrAy16-sEmsfXpeez1FpgsJ0KfjzpANqrOFcEiCExIoarbERSMn-lYGpZb_U232w/s1600/7434431.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="756" data-original-width="550" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhKw9trkcrhrCkRQxVwKtJQ2ZCneEyhynplKk4zk2Ir1jrIoJhF1r7SCnNWClN4gGI1irDpC7spXHbrAy16-sEmsfXpeez1FpgsJ0KfjzpANqrOFcEiCExIoarbERSMn-lYGpZb_U232w/s320/7434431.jpg" width="232" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_4"
o:spid="_x0000_s1030" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;left:0;
text-align:left;margin-left:.05pt;margin-top:6.2pt;width:167.75pt;height:210.35pt;
z-index:251661312;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\DCC23\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Sis de la tarda. Mercè
Micó està dins un taxi, la crònica de La Vanguardia<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>del dia següent dirà que és el taxi 325 de la Companyia General de
Taxis, veu sortir Layret del portal de casa seva al carrer Balmes, 26, entre
Gran Via i Diputació, ajudat d’un amic i amb les seves inseparables crosses que
l’acompanyarien tota la vida com a conseqüència d’una paràlisi que va patir a
l’infantesa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Es disposa a creuar el carrer quan d’un grup d’homes, que eren a prop
del portal, se li atansen, un d’ells,
amb la pistola a la mà, li etziba set trets, algun d’ells al cap, el deixen
ferit de mort. Mercè MIcó surt del cotxe i horroritzada cau desmaiada desprès
de cridar: “Pobre senyor Layret!”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Estem en ple centre de Barcelona s’han disparat set trets, però no hi ha
cap policia, ningú acudeix i els pistolers poden fugir sense cap problema. Mai s’obriria
una investigació, mai serien detinguts, mai serien jutjats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Layret en estat crític i ple de sang es traslladat, en el taxi on
s’esperava la dona de Companys, a un centre sanitari al carrer Sepúlveda. Enmig
del trasbals, amb metges i infermers fent el que poden per salvar-li la vida,
es presenta el governador civil Martínez Anido a “interessar-se” per la vida de
Francesc Layret. Joan Manent, sindicalista anarquista, relata en les seves
memòries: “<i>tots vam tenir clar el perquè
de la seva visita. Volia assegurar-se per ell mateix que l'assassinat s'havia
comès i que ja no tenia res a témer d'aquell home que s'estava debatent contra
la mort</i>” (5). A les deu del vespre moria.</span><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Poc abans, en arribar la nit el vaixell «La Giralda» sortia del moll de
Barcelona, amb els 36 detinguts per ordre de Martínez Anido. L'endemà, quan el
vaixell arribà a la Mola, a Maó, un dels oficials de la tripulació li comunica
a Lluís Companys que Francesc Layret havia estat assassinat. Companys en un article a La Humanitat, uns any desprès, relata aquell moment tot recordant com Salvador Seguí va exclamar: “Ja saben el que han fet, els
vils!”.(6) </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Tots els deportats estarien un any i mig detinguts a la fortalesa, tots
menys Companys que sortiria al cap d’un mes: ell va guanyar l’escó a diputat
per Sabadell, substituint Layret, a les eleccions a les Corts generals. <span style="color: black;">Layret fou assassinat perquè la
seva condició de diputat a corts li atorgava immunitat parlamentària i no podia
ser detingut.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El seu enterrament, el 2 de desembre, va anar acompanyat d’una vaga
general de protesta, convocada per la CNT. El funeral es convertí en un
colossal acte polític al qual van acudir desenes de milers de persones.
Poc després de les 3 de la tarda la comitiva va començar a baixar Balmes i es
dirigeix cap a les Rambles, la guàrdia civil té ordres d’impedir-ho i comença
una càrrega a sabre, la repressió és tant ferotge que fereix als quatre obrers
que portaven el cos, donen cops de sabre al mateix fèretre que cau a terra i es
trepitjat amb les potes dels cavalls. Davant la reacció de la multitud,
començaren a disparar. Hi hagué desenes de ferits.</span><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 5.5pt; margin-top: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">QUI ERA FRANCESC LAYRET?</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWWKAz5WCsTzV2XfOOoiUUMkRcm7uKQsflRv5i8-N9h9N3xVq09QEEMSi-Be1E2ZN7rPE4nwIVpF-1OM9I4IIxxiz_Vq4qbggg6RBd9S-nwoulyAertxlfBRy3k3vJoYcBuvoHiUqjHZU/s1600/%25C3%25ADndex.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWWKAz5WCsTzV2XfOOoiUUMkRcm7uKQsflRv5i8-N9h9N3xVq09QEEMSi-Be1E2ZN7rPE4nwIVpF-1OM9I4IIxxiz_Vq4qbggg6RBd9S-nwoulyAertxlfBRy3k3vJoYcBuvoHiUqjHZU/s320/%25C3%25ADndex.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_2" o:spid="_x0000_s1029"
type="#_x0000_t75" style='position:absolute;left:0;text-align:left;
margin-left:.05pt;margin-top:4.75pt;width:169pt;height:164pt;z-index:251659264;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;
mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;
mso-wrap-distance-right:9pt;mso-wrap-distance-bottom:0;
mso-position-horizontal:absolute;mso-position-horizontal-relative:text;
mso-position-vertical:absolute;mso-position-vertical-relative:text;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-width-relative:page;
mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\DCC23\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image004.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Malauradament la gran
majoria de nosaltres desconeixem qui era Layret, com a molt ens sona el nom,
però poques persones podran situar-lo políticament. Ens han amagat la nostra
pròpia història, és la història dels vençuts que mai no s’explica, com si no
hagués passat mai. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Va estudiar el batxillerat amb Lluís Companys al
Liceu Políglot i junts van fundar l’Associació Escolar Republicana l’any 1900.
Va participar el 1902 en la fundació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l'Ateneu
Enciclopèdic Popular</b>, on va conèixer Salvador Seguí i bona part del que
seria el nucli dirigent de la CNT com Daniel Rebull, Andreu Nin, Angel
Pestaña... L’Ateneu Enciclopèdic, en contraposició de l’elitista Ateneu
Barcelonès, era una veritable universitat obrera que va arribar a tenir més de
20.000 socis quan, per comparar-ho, el Futbol Club Barcelona en tenia 7.000. <o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres doctorant-se
el 1905 i tres anys desprès seria escollit regidor de l'Ajuntament de
Barcelona per la Unió Federal Nacionalista Republicana, sent regidor de cultura
impulsa, per primer cop, escoles municipals que havien d'impartir
un ensenyament modern, mixt, laic i en català. El Bisbe de Barcelona i la
Lliga de Cambó posaren el crit al cel i van fer tot el possible per dinamitar
aquest projecte que volia materialitzar els criteris pedagògics de Francesc
Ferrer i Guàrdia recollits a L'Escola Moderna (7), fins i tot van recórrer al
govern de Madrid per parar-li els peus a Layret. Malauradament ho van
aconseguir i Barcelona hauria d’esperar a la Segona República per tenir un
projecte educatiu que no fos tutelat per “la santa mare Església”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">També com a advocat, va participar en molts
processos de caràcter social, col·laborant amb el sindicat anarquista CNT.
En Layret s’unia l'obrerisme reivindicatiu,
el republicanisme social i el catalanisme polític i
cultural.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Va trencar amb la Unió Federal Nacionalista Republicana
quan s’alià amb els lerrouxistes per fundar el 1917 el Partit Republicà Català,
un partit fermament catalanista i d’un obrerisme marcat fins el punt que demana
integrar-se a la III internacional el 1919. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Layret era un ideòleg i alhora un home d’acció. Fou
director “La Lucha” on sostenia que la ruptura amb el règim només podia venir
bé de l’autoritarisme amb un cop militar (com acabaria succeint amb Primo de
Rivera el 1923) o per la via de la revolució obrera i alhora que només les
esquerres tenien força moral per a reivindicar l’emancipació<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nacional de Catalunya, donat que la
col·laboració política de la dreta regionalista de la Lliga amb la monarquia la
invalidava. La Lucha va tenir també un gran ressò en destapar múltiples caos de
corrupció vinculats tant al rei, als seus ministres i als prohoms de Règim o de
la Lliga. Per aquestes denúncies va rebre diverses demandes i querelles. (8)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Juntament amb Companys, Layret va emprendre una campanya per
l’organització dels treballadors de la terra, els rabassaires, contra l'explotació
de què eren víctimes per part dels grans terratinents agrupats en l’Institut
Agrari Català Sant Isidre, vinculat a la Lliga de Cambó. Va fer una crida a constituir
un sindicat d’obrers del camp: “Aixequeu els vostres dignes caps de la terra
catalana! No us deixeu befar, ni atropellar! Ajudeu-vos i uniu-vos tots contra
l'opressió i la injustícia al camp”. Finalment aquest sindicat naixeria l’any
1922 amb el nom d’<b>Unió de Rabassaires de
Catalunya</b> (9). Companys va presidir el congrés fundacional i va arribar a
tenir més de 20.000 afiliats, el seu setmanari “La Terra” era el més difós
entre els camperols catalans. </span><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 5.5pt; margin-top: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’ESTAT EN GUERRA CONTRA L’ALIANÇA ENTRE OBRERS I REPUBLICANS</span></b><br />
<span style="background-color: white; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzou5zbG8s7lnA2wtBq-QJvNOs9iOnVS-7UbS5Qg3PvTDzpPxuuMN1DO8CjeC50pARDMG_d_R9rnYYbB1TvGcIkLmMyAHXTAG0YzTuMr8rtK3jv9x7dgB0W3Epx9sSRKU85htCGfSX68A/s1600/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="477" data-original-width="856" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzou5zbG8s7lnA2wtBq-QJvNOs9iOnVS-7UbS5Qg3PvTDzpPxuuMN1DO8CjeC50pARDMG_d_R9rnYYbB1TvGcIkLmMyAHXTAG0YzTuMr8rtK3jv9x7dgB0W3Epx9sSRKU85htCGfSX68A/s320/unnamed.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: white; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Layret i Companys van forjar una
profunda amistat ja des dels temps d’estudis i amb Salvador Seguí formaren un trio
on l’amistat personal es barrejava amb aquesta aliança política que tots tres
volien assolir entre classe obrera i el catalanisme republicà.</span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Aquesta possibilitat era la que preocupava tant a l’Estat com a la
burgesia catalana que dirigia la patronal de Foment del Treball. La
victòria de la revolució bolxevic a Rússia, barrejada amb els aires
revolucionaris que bufaven a Europa, van decidir a la burgesia catalana a una
guerra oberta contra republicans i anarquistes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La vaga indefinida de la Canadenca, el 1919, en la que més de
3.000 obrers foren detinguts, marca un abans i un desprès, un enfrontament de
classe contra la burgesia catalana representada per la Lliga, que va mostrar la
seva cara més reaccionària. Cambó explica com posa en marxa forces paramilitars
per aturar als obrers: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mentre jo era en
el Govern s’havia autoritzat la creació del sometent a Barcelona, la direcció
del qual estava principalment en mans d’homes de la Lliga. Els sometents no
havien encara actuat mai i se’ls prenia molt en broma. Davant l’agreujament de
la situació a Barcelona i l’escassetat de forces de què disposava l’autoritat
militar, s’acordà mobilitzar el sometent confiant-li el manteniment de l’ordre
públic”.</i>(10) <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Desprès van venir els anys del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">pistolerisme patronal</b> amb la cobertura de l’Estat, mig miler de
morts entre 1917-1923, tres quartes parts dels quals les posarien els
sindicalistes: 244 obrers, 40 patrons, 29 encarregats de fàbrica i 30 policies
(11). <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El pistoler que havia disparat contra Francesc Layret era un mercenari
del Sindicat Lliure, Paulí Pallàs. El grup d'individus que amb Pallàs
participaren en l'atemptat era manat pel famós pistoler del Sindicat Lliure
Carles Baldrich. Tots ells a sou de la patronal, tots ells actuant amb
connivència amb el cap de policia de Barcelona, d’infaust record, Arlegui que
no va obrir cap investigació malgrat ser “vox populi” qui eren els assassins.
Tots ells van quedar impunes com correspon als crims d’Estat. Tots ells estaven
a les ordres de Martínez Anido que havia acceptat l’encàrrec del rei Alfons
XIII de ser governador civil i restaurar l’ordre a Barcelona “matant milers
d’obrers si era necessari”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">I això volia dir atacar la
CNT que comptava llavors amb prop de 500.000 afiliats, la majoria a Catalunya.
La detenció dels seus líders sindicals, aquell 30 de novembre, inicia un etapa
de repressió salvatge. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Martínez Anido va
il·legalitzar la CNT i va clausurar tots els seus locals. Però, com bé sap el
feixisme, no n’hi havia prou, calia destruir les organitzacions obreres i els
seus líders. Per fer-ho calia anar “fins al límit de la llei i una mica més”.
Aquesta “mica més” fou la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Llei de fugues</b>
(12), de la qual Martínez Anido en seria el principal impulsor, consistent en
simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.5pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La seva fama de repressor
implacable i el seu ferotge anticatalanisme el portaria a ser ministre de
governació amb la dictadura de Primo de Rivera i a ser el primer Ministro de
Orden Público amb la dictadura franquista. Segons el propi Martínez Anido amb
la Llei de fugues es van ordenar més de vuit-centes execucions extrajudicials,
el que avui anomenaríem <b>terrorisme
d’Estat</b>, d’ells més de cinc-cents eren militants anarquistes. El
sindicalista de la CNT, Gregori Daura es considera la primera víctima de la
Llei de Fugues, el 5 de desembre de 1920.</span><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div align="left" class="MsoBodyText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .2pt; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0.2pt 0cm 0.0001pt; text-align: left;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">MONUMENT A LAYRET<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0.2pt 0cm 0.0001pt; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_5"
o:spid="_x0000_s1027" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;left:0;
text-align:left;margin-left:.05pt;margin-top:3.85pt;width:212.85pt;height:146.5pt;
z-index:251662336;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\DCC23\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image006.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Amb l’arribada de la
República l’avinguda del Paral·lel passà a dir-se Francesc Layret. L’any 1932
es va iniciar una campanya per aixecar un monument en homenatge a Francesc
Layret i costejar-lo per subscripció popular. El 22 de juny de 1933, el Parlament
de Catalunya va debatre i aprovar una proposta de llei per sumar-se a
l’homenatge. La Lliga de Cambó, però, va votar en contra produint-se un tens
debat dels diputats Pi i Sunyer i Joan Comorera amb el diputat de la Lliga
Duran i Ventosa. Ni tretze anys desprès havien oblidat el seu odi de classe
envers Layret, a l’acta de la sessió podem llegir que la Lliga vota en contra
per la “ideologia netament republicana, socialista, socialitzant o anarquitzant
i la significació laica i antireligiosa”. (13)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbTbfClHtaC1fPorE1K5Kk8U5QeWYm_Jh6D-nNJdfOJe3Vc9ofDIkqev2nUaUedH8JlXW7mfikVIglY4-o-oyKeqtbE5yJDiseqla3pKn4rPt3pqhmtYPuazRPSx5xZROupHwCjMZ44s4/s1600/Monument.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="1024" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbTbfClHtaC1fPorE1K5Kk8U5QeWYm_Jh6D-nNJdfOJe3Vc9ofDIkqev2nUaUedH8JlXW7mfikVIglY4-o-oyKeqtbE5yJDiseqla3pKn4rPt3pqhmtYPuazRPSx5xZROupHwCjMZ44s4/s400/Monument.jpg" width="400" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Finalment, el 1r de maig de l’any
1934 es va posar la primera pedra del monument a Francesc Layret a la plaça
Sepúlveda (l’actual plaça Goya), a pocs metres del dispensari on fou atès el dia
de l’atemptat. Després dels fets d’octubre del 34, amb la suspensió de
l’autonomia i l’empresonament del govern Companys, el governador militar va
donar l’ordre d’aturar les obre que no es van reprendre fins la victòria del
Front d’Esquerres l’any 36. En poques setmanes s’inaugurà el monument en
presència de líders polítics i sindicals com Angel Pestaña, el seu vell amic
Lluís Companys ja com President de la Generalitat i l’alcalde de Barcelona
Carles Pi i Sunyer. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Amb la victòria del feixisme
l’any 1939 el monument fou desmantellat. Al diari El Correo Catalán podem
llegir: "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ayer comenzaron las obras
de derribo del monumento que los políticos republicanos y masones erigieron en
la plaza de Sepúlveda a Francisco Layret, defensor del atentado personal, por el
que había de perecer. Con la desaparición de este monumento y el de Pi i
Margall, nuestra ciudad se verá libre de dos obras que además de constituir un
reflejo de la carencia de sentido artístico de los rojo-separatistas, eran
motivo de vergüenza para los buenos barceloneses</i>."<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No va ser fins l’any 1977 que es
restitueix el monument a la Plaça Goya. Aquell mateix any els advocats
laboralistes afegiren una placa explicativa al monument i el Congrés de Cultura
Catalana va col·locar una plaça a la façana de la casa del carrer Balmes on va
viure i també fou assassinat. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">VINDICAR I REIVINDICAR LAYRET<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="color: black;">Vindicar Layret i el seu llegat polític és també assenyalar que,
98 anys del seu assassinat, 95 del de Salvador Seguí i 78 de l’afusellament de
Lluís Companys, l´únic president escollit democràticament que ha estat
afusellat, l’Estat Espanyol encara no s’ha disculpat, no ha reconegut la seva
responsabilitat en milers de crims, no s’han anul·lat els judicis sumaríssims
ni el judici a Companys. Tots aquests crims d’Estat segueixen en la impunitat. </span><strong><span style="color: black; font-weight: normal;"><o:p></o:p></span></strong></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_6"
o:spid="_x0000_s1026" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;left:0;
text-align:left;margin-left:.05pt;margin-top:5.25pt;width:194.7pt;height:121.45pt;
z-index:251664384;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\DCC23\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image008.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Els tres van ser
assassinats i conformen una paràbola de l’odi de la burgesia contra la classe
treballadora i les reivindicacions nacionals de Catalunya: Layret, assassinat
en sortir de casa seva per anar a defensar Companys i Seguí com a advocat.
Seguí, assassinat quan, tot i l’avís de Macià de què es preparava un atemptat
contra la seva persona, decideix sortir de casa per cobrar una feina feta amb
la seva colla: havia pintat el pis de Companys a Sants i havia de pagar els
seus companys de feina. Lluís Companys, lliurat per Hitler a Franco, afusellat
per ser el President de la Generalitat de la Catalunya republicana i
antifeixista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.4pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Reivindicar Layret també és assenyalar que molts dels reptes que estaven
plantejats en aquells dies segueixen vigents avui, també les dificultats, per
fer front un sistema social injust, una economia capitalista que segueix
explotant pobles i precaritza la vida de les classes treballadores i un Estat
que ha mostrat la seva cara més autoritària i repressiva davant al voluntat de
poble de Catalunya d’exercir el seu dret a decidir lliurement el seu futur. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 5.4pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">La necessitat de bastir aliances republicanes liderades des de les
esquerres i les classes populars segueix sent un repte i una de les claus per aconseguir
que la República Catalana sigui sinònim de llibertat i justícia social i alhora
per a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i obrir un nou temps republicà a
l’Estat.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">David Companyon i Costa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Barcelona, 29 de novembre de 2018</span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>NOTES</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">1.- Líderes obreros y vanguardias culturales: la presencia del
obrerismo en la Barcelona de la<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">primera
posguerra europea de Teresa Abelló i Güell. Pàg. 120</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 10pt;"><a href="file:///C:/Users/DCC23/Downloads/2.-%20http:/www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/lletres-catalanes-layret/1231325/" style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">2.-
http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/lletres-catalanes-layret/1231325/</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">3.-
Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”, Manuel Salvador i Serrano, Camil Piñón i
Oriola, Francesc Comes i Pagès «Parones» , Vicenç Botella i Moya, Narcís Vidal
i Cucurulla, Josep Vidal i Cucurulla, Eusebi Manzanares i Barrera, Martí
Barrera i Maresma, Miquel Abós i Serena, Antoni Solé i Cuadrat, Josep Viadiu i
Valls, Enric Rueda i López «Rodín», Anicet Palau López i Dalmau, Emili
Albarícies i Alorda, Manuel Nuñez i Garcia, Saturnino Meca Gonzàlez, Dionís
Aroles i Batlló, Antoni Ocaña i Martín, Josep Soler i Guillamet, Manuel
Castariencas i Domingo, Josep Francès i Jarques, Josep Roigé i Rodó, Guillem
Vallès i Bruguera, Daniel Rebull i Cabré «David Rey», Eusebi Jorge Sànchez,
Antoni Calomarde i Costa, Salvador Caracersa i Díaz, José Antonio Gómez
Vicente, Salvador Pascual i Mascaró, Ramon Recasens i Muset, Francesc Arín i
Simó, Jesús Vega i Fernandez, Jaume Albarícies i Descàrrega, Lluís Companys i
Jover, regidor de l'ajuntament de Barcelona i advocat, i Antoni Amador i Obón,
periodista.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">4.-
Eduard Tortejada i Eloi Vila en el seu llibre “El viatge de Companys”, Edicions
Rosa dels Vents, recullen del llibre del periodista Francesc Madrid<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Ocho meses y un dia en el gobierno civil de
Barcelona” el testimoni del governador civil Federico Carlos Bas en el que
anuncia la seva destitució i els relata a dirigents sindicals que desprès d’una
reunió entre el govern Dato i Foment del Treball Nacional, la patronal
catalana, s’ha acordat restablir l’ordre a Barcelona “aunque haya que
sacrificar a obreros por millares”. Els anuncia, també, que el general Martinez
Anido ha acceptat l’encàrrec i serà el seu relleu. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 5.55pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">5.- Joan Manent i Pesas: «Francesc Layret», en Records
d'un sindicalista llibertari català (1916-1943). Edicions Catalanes de París.
París, 1977. pp. 229-241<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 5.55pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 10.0pt;">6.- https://www.ara.cat/opinio/Han-assassinat-Layret_0_2134586531.html</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 10.0pt;">7.- Fundació Ferrer i Guàrdia </span><span style="font-size: 10.0pt;"><a href="http://biblioteca.ferrerguardia.org/">http://biblioteca.ferrerguardia.org</a></span><span style="font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 10.0pt;">8.-
</span><span style="font-size: 10.0pt;"><a href="https://www.revistadelibros.com/resenas/de-corrupcion-negocio-y-politica-cambo-en-argentina">https://www.revistadelibros.com/resenas/de-corrupcion-negocio-y-politica-cambo-en-argentina</a></span><span style="font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 10.0pt;">9.</span><span style="font-size: 10.0pt;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_de_Rabassaires_i_Altres_Cultivadors_del_Camp_de_Catalunya">https://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_de_Rabassaires_i_Altres_Cultivadors_del_Camp_de_Catalunya</a></span><span style="font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">10.- Líderes obreros y vanguardias culturales: la presencia del
obrerismo en la Barcelona de la<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">primera
posguerra europea de Teresa Abelló i Güell. Pàg. 122<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">11.-
“El viatge de Companys” d’ Eduard Tortejada i Eloi Vila. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 10.0pt;">12.-
</span><span style="font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.veuobrera.org/00finest/llei-d-f.htm">http://www.veuobrera.org/00finest/llei-d-f.htm</a></span><span style="font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 10.0pt;">13.-
</span><a href="https://www.parlament.cat/web/documentacio/recursos-documentals/diari-republica/index.html" target="_blank"><span style="background: white; color: #1155cc; font-size: 10.0pt;">https://www.parlament.cat/web/documentacio/recursos-documentals/diari-republica/index.html</span></a><span style="font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-87981656559527232962018-11-21T18:34:00.005+01:002018-12-04T20:50:13.607+01:00Els Màrtirs de Chicago. Història del 1r de maig.<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: #222222;"><span style="font-size: large;">Potser us
sona que el 1r de maig, Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, es
commemora l’execució dels Màrtirs de Chicago. La II Internacional va acordar el
20 de juliol de 1889 que cada 1 de maig fos una jornada de lluita amb l'objectiu
de conquerir la jornada laboral a vuit hores. Perquè es va escollir aquesta
data? Què va passar aquell 1 de maig de 1886? </span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12.0pt;"><br /></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfGYr2we3cnCUWhRT9Eeq2l-GnBNkRtGkxI27p2m5QsLWb1Tt1V0m1CwJ6ltxQvF_Nk-Hq6YKdKTkboswgRfQBIZ-K1lyuxB0D6RRF7goUjY2K_jsgNS0VZ6TnE9YVw03LLv9SlqscGwU/s1600/descarga+%25283%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="196" data-original-width="257" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfGYr2we3cnCUWhRT9Eeq2l-GnBNkRtGkxI27p2m5QsLWb1Tt1V0m1CwJ6ltxQvF_Nk-Hq6YKdKTkboswgRfQBIZ-K1lyuxB0D6RRF7goUjY2K_jsgNS0VZ6TnE9YVw03LLv9SlqscGwU/s400/descarga+%25283%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-align: justify;">Per respondre-ho cal anar uns anys enrere. L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT, coneguda també com la Primera Internacional), en el seu Congrés de Ginebra a l'agost de 1866, va acordar com a reivindicació central per tot el moviment obrer la jornada de vuit hores, com una condició prèvia sense la qual fracassarien tots els altres intents de millores i l'emancipació mateixa de la classe obrera.</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Des d’aleshores aquesta reivindicació estaria estretament vinculada a l’organització independentment de la classe obrera i la consciència, del que El Manifest Comunista anomenaria, d’una classe “en sí” a una classe “per a sí”.</span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Les diferents lluites per assolir aquesta reivindicació portarien a la Federació Nord-americana del Treball, al seu quart congrés, realitzat el 17 d'octubre de 1884, a aprovar una resolució per la que des de l'1 de maig de 1886 la durada legal de la jornada de treball hauria de ser de vuit hores, declarant la vaga si no s'obtenia aquesta reivindicació.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Durant tot un any es va preparar i, a principis de 1885, una circular va recórrer de mà en mà les files del proletariat en Estats Units. Amb les següents paraules, va fer una crida a realitzar accions de tota la classe l'1 de maig de 1886:</span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">"Un dia de rebel·lió, no de descans! </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Un dia no ordenat pels portaveus jactanciosos </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">de les institucions que tenen encadenat </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">al món del treballador. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Un dia en què el treballador </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">fa les seves pròpies lleis </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">i té el poder d'executar-les! </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Tot sense el consentiment </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">ni aprovació dels que oprimeixen i governen. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Un dia en què amb tremenda força la unitat </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">de l'exèrcit dels treballadors es mobilitza </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">contra els que avui dominen el destí dels pobles de tota nació. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Un dia de protesta contra l'opressió i la tirania,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">contra la ignorància i la guerra de tota mena. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Un dia en què començar a gaudir </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">`vuit hores de treball, vuit hores de descans, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">vuit hores per al que ens doni la gana". (1)</span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">En aquells moments als Estats Units la jornada laboral estava fixada entre 14 i 18 hores, depenent de la voluntat dels patrons. La premsa capitalista va qualificar el moviment vaguista com un «deliri de llunàtics poc patriotes». Això és que podem llegir al New York Times: “Les vagues per a obligar al compliment de les vuit hores poden fer molt per a paralitzar la nostra indústria, disminuir el comerç i frenar la renaixent prosperitat de la nostra nació, però no assoliran el seu objectiu” o al Philadelphia Telegram deia: “Les desfilades de carrer, les banderes vermelles, les fogoses arengues de truans i demagogs que viuen dels impostos d'homes honestos però enganyats, les vagues i amenaces de violència, assenyalen la iniciació del moviment”. (2)</span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYrhcqjMDP19p21K3IEgUqH1WRrfLLq09DGtPa5qw1pzzgBtPkfTDCdGblP-co_6wXjf28r4Mud9x-kvK6bk-T-gG_-HUKmRd0CNONFE2faPiozi4IrKe-meve5TgmD7fvhlZ6ohWOh14/s1600/8+hores.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="178" data-original-width="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYrhcqjMDP19p21K3IEgUqH1WRrfLLq09DGtPa5qw1pzzgBtPkfTDCdGblP-co_6wXjf28r4Mud9x-kvK6bk-T-gG_-HUKmRd0CNONFE2faPiozi4IrKe-meve5TgmD7fvhlZ6ohWOh14/s1600/8+hores.jpeg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Chicago havia estat destruïda per un incendi el 1871 i va haver de ser reconstruïda, passà de ser una ciutat comercial a ser un centre industrial. Tot plegat va atraure molta mà d’obra i el 45% de la ciutat estava composada per classe obrera industrial majoritàriament d’immigrants de nombroses nacionalitats, principalment irlandesos, italians, alemanys, eslaus... molts d’ells fugint de les lleis antiobreres i la repressió dels governs europeus contra els moviment obrer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large; text-align: justify;">A Chicago van portar les seves idees i formes de lluita, era un dels centres anarcocomunistes més potents dels Estats Units i amb una llarga tradició de vagues com la del ferrocarril en la qual van ser assassinats més de 50 vaguistes. Les condicions dels treballadors, però, eren bastant pitjors que en altres ciutats del país. Les lluites obreres eren durament reprimides, fins i tot fora d’unes lleis que ja eren per sí antisindicals, mitjançant forces paramilitars de la patronal -el que a Catalunya coneixeríem més tard com “pistolers de la patronal”- i la policia (no per casualitat Chicago va acabar sent el paradís de la màfia).</span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Malgrat totes les pressions, l’1 de maig de 1886 més de 300.000 treballadors es van declarar en vaga arreu dels Estats Units aturant-se més de 12.000 fàbriques. </span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A Detroit, 11.000 treballadors van marxar en una desfilada de vuit hores. A Nova York, una marxa amb torxes de 25.000 obrers va passar com torrent de Broadway a Union Square; 40.000 van fer vaga. En Cincinnati un batalló obrer amb 400 rifles Springfield va encapçalar la desfilada. A Louisville, Kentucky, més de 6000 treballadors, negres i blancs, van marxar pel Parc Nacional violant deliberadament l'edicte que prohibia l'entrada de gent de color. Paral·lelament, uns altres 200.000 obrers van conquistar les vuit hores a les seves fàbriques amb la simple amenaça de realitzar-la.</span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>LA REVOLTA DE HAYMARKET</b></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La vaga del 1r de maig a Chicago va començar amb una gran manifestació de més de 30.000 treballadors a la plaça Haymarket i es va centrar contra l’empresa McCormick –fabricant de maquinària agrícola, la única fàbrica que seguia treballant gràcies als esquirols– i exigint la jornada de vuit hores. La policia va carregar amb una duresa extrema causant la mort a diverses persones i molts ferits. Les mobilitzacions van continuar a Chicago el dia 2 en solidaritat amb dels 1.200 obrers acomiadats de la McCormick. Mentre Spies, un dels condemnats feia un discurs davant milers d’obrers, uns quants centenars van anar a ocupar la fàbrica i fer fora els esquirols. La policia va disparar contra els treballadors que havien entrat a la fàbrica per aturar-la i van matar-ne sis i ferit a dotzenes. El 3 de maig, lluny d’aturar-se el moviment vaguista, 80.000 obrers van sortir en manifestació. (3)</span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbJWtU1ciVEVuqWCbqL09-SvZIaasfuDhk0rBDCFQEWbnxz2KihgHvBDMQ5-6WlSMklcKlh94vlFr47CSwHwzd8ycri5VA663Qa0lkELbxSMPGBDiySsIi9HxZkZ13BhbpVOBPCFcMhVo/s1600/manifestaci%25C3%25B3+de+Haymarket.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="1140" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbJWtU1ciVEVuqWCbqL09-SvZIaasfuDhk0rBDCFQEWbnxz2KihgHvBDMQ5-6WlSMklcKlh94vlFr47CSwHwzd8ycri5VA663Qa0lkELbxSMPGBDiySsIi9HxZkZ13BhbpVOBPCFcMhVo/s400/manifestaci%25C3%25B3+de+Haymarket.jpg" width="400" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 12pt;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">E</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">l creixement del moviment i la força que mostrava la classe treballadora van fer saltar les alarmes dels capitalistes locals que van començar a preparar la resposta per a esclafar el moviment. Organitzaren grups de paramilitars i de “rebentavagues” amb atacs contra els treballadors en vaga, i a través de la premsa, assenyalaven dirigents obrers. El Chicago Mail posava als líders anarquistes August Spies i Albert Parsons en el punt de mira i cridava a fer-los servir d’escarment. Eren dos dels dirigents que havien destacat en la direcció del moviment obrer. </span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A la concentració convocada pel 4 de maig a la plaça Haymarket, malgrat estar autoritzada per l’alcalde, enmig dels discursos, la policia comença a reprimir als concentrats i a disparar, matant un nombre indeterminat d’obrers (mai es va investigar) i ferint-ne a més de 200. Enmig dels trets, esclata una bomba llençada, segons la policia, des de les files dels vaguistes. Mata un policia i en fereix una dotzena. La premsa burgesa clama per venjança i el governador d’Illinois declara l’estat de setge i el toc de queda. </span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">En els dies següents es van detenir centenars d'obrers, els quals foren colpejats i torturats. S’inicien les detencions arbitràries i tortures. August Spies, Samuel Fielden, Oscar Neebe, Michael Schwab, George Engel, Adolf Fischer, Albert Parsons y Louis Lingg, són detinguts sota l’acusació d’assassinat del policia.</span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Es van realitzar una gran quantitat de </span><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; text-decoration: none;">violacions de domicili</span></span><span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> i
la premsa comença una campanya de difamacions i calumnies. El director del
Chicago Daily alerta que “estem davant d’una repetició dels motins de la Comuna
de París” i ja dicta sentència en nom del “Comitè Civil” format pels patrons,
capitalistes i burgesos: “</span><i style="background-color: white; font-family: georgia, "times new roman", serif;"><span lang="CA">Què
millors sospitosos que la plana major dels anarquistes. A la forca els bruts
assassins, rufians vermells comunistes, monstres sanguinaris, fabricants de
bombes, gentola que no són una altra cosa que la ressaga d'</span><span lang="CA">Europa</span></i><i style="background-color: white; font-family: georgia, "times new roman", serif;"><span lang="CA"> que
va buscar les nostres costes per a abusar de la nostra hospitalitat i desafiar
a l'autoritat de la nostra nació, i que en tots aquests anys no han fet una
altra cosa que proclamar doctrines sedicioses i perilloses!” (</span></i><span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">4)</span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb9FKVC4ez3o9sK-lmIJazd9X1wet5d51NBK2yGbQJI9KfHFooO6FDIuNVKIvfOFc1dAxfykhGAMCk7TV7jBTUTN_owrJp1e7dsO8f9Q4NvnfYff4O201Dj26DjcED7RPsZilHwuPBQZs/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="270" data-original-width="186" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb9FKVC4ez3o9sK-lmIJazd9X1wet5d51NBK2yGbQJI9KfHFooO6FDIuNVKIvfOFc1dAxfykhGAMCk7TV7jBTUTN_owrJp1e7dsO8f9Q4NvnfYff4O201Dj26DjcED7RPsZilHwuPBQZs/s320/images.jpg" width="219" /></span></a><span style="font-size: large;"><b><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></b>
<b><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">UN
MUNTATGE JUDICIAL, UN CRIM DE CLASSE</span></b></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-align: justify;">El judici als Màrtirs va ser una paròdia de justícia. En realitat, no hi va haver cap prova contra d'ells, no es va comprovar que fossin ells els que llancessin la bomba i l'única "prova" en contra seva va ser que alguns dels articles incendiaris escrits en la premsa anarquista d'aquests anys "podrien "haver incitat a qui va llançar la bomba a fer-ho. </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La llei de d’Illinois permetia condemnar als ‘còmplices’ al mateix càstig que als autors (mai capturats), de manera que la sentència que reclamava era la pena de mort. La majoria dels arrestats ni tan sols eren a Haymarket durant els fets. (5) </span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Des del començament del judici va ser clar que se'ls jutjava en la seva condició d'anarquistes i líders del moviment obrer a Chicago, no perquè la "evidència" (inexistent, d'altra banda) els inculpés de manera alguna. El fiscal Grinnell ho deixava ben clar en el seu discurs final adreçat al jurat: "La llei està sent jutjada, l'anarquia està sent jutjada. Aquests homes han estat seleccionats, escollits pel Gran Jurat i acusats perquè han estat líders. No són més culpables que els milers d'homes que els segueixen. Senyors del Jurat, condemnin a aquests homes, facin d'ells un exemple, condemnin-los a la forca i salvin a les nostres institucions, a la nostra societat" (5) </span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Després d’un judici presidit per un jutge obertament hostil als treballadors, un jurat de “ciutadans respectables”, del qual s’havia exclòs cap persona que pogués ser vagament sospitosa de militància sindical o simpaties pels treballadors, van ser declarats culpables. La justícia mai no ha estat neutre, com bé hem vist a casa nostra recentment, sinó que defensa uns interessos de classe i al poder establert. En l’exercici de cinisme habitual, la premsa culpà els mateixos acusats de la seva condemna per les seves idees, confirmant de fet que el que es condemnava no eren uns fets violents sinó al moviment organitzat dels treballadors. </span><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Fischer, Parsons, Engel, Spies</b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> i </span><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Lingg</b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> són condemnats a la forca. </span><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Fielden</b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> i </span><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Swabb</b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">, a cadena perpètua i </span><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Neebe</b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> a treballs forçats.</span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b>UNA ONADA DE SOLIDARITAT S’EXTENGUÉ ARREU</b> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La solidaritat s’estengué a tot el món, i el moviment obrer respongué amb mobilitzacions a nombroses ciutats americanes i europees. Es va crear un gran moviment de masses a tot el món que clamava per les vuit hores, es van fer milers d’actes i circulaven peticions per al seu alliberament amb centenars de milers de signatures. A Alemanya, d’on eren originaris la majoria dels condemnats, la reacció dels treballadors van ser tant gran que el canceller Bismarck va prohibir tota reunió pública durant sis setmanes. </span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La causa dels Màrtirs de Chicago va unir sectors socialistes, comunistes i anarquistes d’arreu del món. Els màrtirs de Chicago es van convertir en un símbol, i foren extraordinàriament didàctics de cara a mostrar què podia esperar el moviment obrer d’un sistema de façana democràtica però que emprava la màxima repressió i violència, per esclafar les reivindicacions dels treballadors. Una resolució de l’AIT conclouria: “Totes les lleis estan dirigides contra la classe treballadora. Per tant, en la seva lluita contra el sistema vigent, els treballadors no han d’esperar cap ajut de cap partit capitalista. Han d’assolir la seva emancipació pels seus propis mitjans”. </span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Quan al juliol de 1889 es reunia a París el Congrés que donaria lloc al naixement de la II Internacional, el principal sindicat nord-americà, la AFL, va enviar un missatge cridant als treballadors a convertir el 1r de maig en un dia internacional de lluita per la jornada de 8 hores. Així, des del 1r de maig de 1890, es commemora internacionalment als Màrtirs de Chicago.</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 12pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-size: large;">ELS CINC
MÀRTIRS<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #222222;">Finalment arriba l’11 de novembre de 1886. </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #222222;">August Spies, Albert Parsons, George
Engel y Adolf Fischer</span></b><span lang="CA" style="color: #222222;"> són executats a la
forca, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Louis Lingg</b>, es va
suïcidar el dia abans per evitar la forca. Tres obrers més, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Samuel Fielden, Oskar Neebe </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Michael Schwab</b>, van passar
diversos anys a presó fins que van ser posats en llibertat per manca de proves.</span><span lang="CA" style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Arial;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhmZJ3W91Yb3qN6IEJhw56hafkyTTZhAurV9N8wlVweomGe03lSnRtNJBzLEy6UqVW_XGDDjQ_mxHlcycDRcMvrea1ytdbm1lZ9lDhKgH10uQNj5V4uoysjtai2XW6PXmuiOjANlkL88w/s1600/44444444444206crim-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="616" data-original-width="444" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhmZJ3W91Yb3qN6IEJhw56hafkyTTZhAurV9N8wlVweomGe03lSnRtNJBzLEy6UqVW_XGDDjQ_mxHlcycDRcMvrea1ytdbm1lZ9lDhKgH10uQNj5V4uoysjtai2XW6PXmuiOjANlkL88w/s320/44444444444206crim-1.jpg" width="230" /></span></a></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b><span lang="CA" style="color: #222222;">José
Martí</span></b><span lang="CA" style="color: #222222;">, l’heroi de la revolució cubana, aleshores corresponsal
a </span><span lang="CA" style="color: #222222;">Chicago</span><span lang="CA" style="color: #222222;"> del diari La
Nación de </span><span lang="CA" style="color: #222222;">Buenos Aires</span><span lang="CA" style="color: #222222;">, va
relatar així la l’execució dels Màrtirs de Chicago: <i>“...surten de les seves cel·les. Es donen la mà, somriuen. Els
llegeixen la sentència, els subjecten les mans per l'esquena amb manilles, els
cenyeixen els braços al cos amb una faixa de cuir i els posen una mortalla
blanca com la túnica dels catecúmens cristians. A baix hi ha la concurrència,
asseguda en una filera de cadires davant del cadafal com en un teatre...
Fermesa en el rostre de Fischer, pregària en el de Spies, orgull en el del
Parsons, Engel fa un acudit a propòsit de la seva caputxa, Spies crida: «la veu
que aneu a sufocar serà més poderosa en el futur que quantes paraules pogués jo
dir ara». Els hi abaixen les caputxes, després un senyal, un soroll, el parany
cedeix, els quatre cossos cauen i s'engronsen en una dansa espantable...</i>” (6)</span></span><br />
<span style="background-color: transparent; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">En conèixer el veredicte un rere l’altre, s’adreçaren al jurat durant amb uns discursos que per la seva serenitat, convicció indestructible i per la seva combativitat constitueixen un dels més bells testimonis en la lluita dels pobles; van ser traduïts a diversos idiomes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><br /></b>
<b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Albert Parsons </b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">(nord-americà, 39 anys) periodista, espòs de la que seria una de les principals dirigents anarquistes Lucy González Parsons (7) amb una història de pel·lícula, amb ella va fundar el diari The Socialist de l’AIT. Malgrat que es va provar que no va estar present en el lloc, fou jutjat i condemnat igualment. Era el més conegut de tots els que van ser condemnats. Aquest va ser el seu al·legat al judici: "Jo com a treballador he exposat el que creia justos clams de la classe obrera, he defensat el seu dret a la llibertat i a disposar de la feina i dels fruits del treball. Jo crec que els representants dels milionaris de Chicago organitzats us reclama la nostra immediata extinció per mitjà d'una mort ignominiosa. ¿I quina justícia és la vostra? Aquest procés s'ha iniciat i s'ha seguit contra nosaltres, inspirat pels capitalistes, pels que creuen que el poble no té més que un dret i un deure, el de l'obediència. El capital és el sobrant acumulat de la feina, és el producte de la feina. La funció del capital es redueix actualment a apropiar-se i confiscar per al seu ús exclusiu i el seu benefici el sobrant de la feina dels que creen tota la riquesa. El sistema capitalista està emparat per la llei, i de fet la llei i el capital són una mateixa cosa. Creieu que la guerra social s'acabarà penjant-nos de la forca bàrbarament? Ah no! Sobre el vostre veredicte quedarà el del poble americà i el del món sencer. Quedarà el veredicte popular per dir que la guerra social no ha acabat per tan poca cosa." Va acabar amb una frase que ha perdurat fins els nostres dies en la consciència de moltes generacions: “</span><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Let the voice of the people be heard!</i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">” (Deixeu que s’escolti la veu del poble) (8) </span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Georg Engel </b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">(alemany, 50 anys, tipògraf). "Per quina raó se m'acusa d'assassí? Per la mateixa que vaig haver d'abandonar Alemanya, per la pobresa, per la misèria de la classe treballadora. Només per la força podran emancipar els treballadors, d'acord amb el que la història ensenya. En què consisteix el meu crim? En què he treballat per l'establiment d'un sistema social on sigui impossible que mentre uns s'amunteguen milions altres cauen en la degradació i la misèria. Així com l'aigua i l'aire són lliures per a tothom, així la terra i les invencions dels homes de ciència han de ser utilitzats en benefici de tots. Les vostres lleis estan en oposició amb les de la natura, i mitjançant elles robeu a les masses el dret a la vida, la llibertat, el benestar. Jo no combato individualment als capitalistes; combato el sistema que dóna privilegi. El meu més ardent desig és que els treballadors sàpiguen qui són els seus enemics i els seus amics."</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Adolf Fischer </b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">(alemany, 30 anys, periodista). Aquest va ser el seu discurs davant el jurat: Solament haig de protestar contra la pena de mort que m'imposen perquè no he comès cap crim... però si haig de ser penjat per professar les meves idees anarquistes, pel meu amor a la llibertat, a la igualtat i a la fraternitat, llavors no hi tinc cap inconvenient. Ho dic ben alt: disposin de la meva vida. (9)</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Hessois Auguste Spies</b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> (alemany, 31 anys, periodista). Així va ser el seu discurs: Honorable jutge, la meva defensa és la seva pròpia acusació, els meus pretesos crims són la seva història. [...] Pot sentenciar-me, però almenys que se sàpiga que a l'estat d'Illinois vuit homes van ser sentenciats per no perdre la fe en l'últim triomf de la llibertat i la justícia.</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Louis Linng</b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> (alemany, 22 anys, fuster) per a no ser executat es va suïcidar en la seva pròpia cel·la. En el judici va sentenciar: No, no és per un crim pel que ens condemnen a mort, és pel que aquí s'ha dit en tots els tons: ens condemnen a mort per l'anarquia, i ja que se'ns condemna pels nostres principis, jo crido ben fort: sóc anarquista! Els menyspreo, menyspreo la seva ordre, les seves lleis, la seva força, la seva autoritat. Enforqueu-me!</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Més de mig milió de persones van assistir al seguici fúnebre </b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">en el que va ser la major demostració obrera feta mai i que s’albirava desprès d’un any de milers d’actes arreu del país denunciant el muntatge policial i judicial on van assistir centenars de milers aixecant una onada de solidaritat que va servir per difondre fins l’últim racó les idees de l’emancipació obrera i a que milions de treballadors s’afiliessin als sindicats.</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 1.2pt;">
<b style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-size: large;">LA LLUITA, EL MILLOR HONOR ALS
MÀRTIRS DE CHICAGO</span></b></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="background: white; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #222222;">La repressió a </span><span lang="CA" style="color: #222222;">Chicago</span><span lang="CA" style="color: #222222;"> va
costar la vida de molts treballadors i dirigents sindicals (no se'n coneix el
nombre exacte) milers d’acomiadats, detinguts, processats, ferits de bala o
torturats. La majoria eren immigrants italians, espanyols, alemanys, russos,
irlandesos, jueus, polonesos i eslaus. La repressió va ser duríssima, però una
nova amenaça de vaga va fer que a la fi de </span><span lang="CA"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1886" title="1886"><span style="color: #222222; text-decoration-line: none;">1886</span></a></span><span lang="CA" style="color: #222222;"> diversos sectors
patronals cedissin i es va conquerir la
jornada de vuit hores a diversos centenars de milers d'obrers arreu dels Estats
Units. A Catalunya no seria fins 1919 amb <b>la
vaga indefinida de La Canadenca</b>, amb més de 4.000 obrers detinguts, que
s’aconseguiria la jornada de 8 hores en una de les fites més importants del
moviment obrer català. (10)</span></span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoz-SZCGZB0v2xX2PTWBZr0Z5yNjIC6pUXXTXRGsQ3xWvXMoPtnc-7uYYrbnCBsRFnCO7HfyU2zvMNsFTQS1p10_Csa0O7YfHCa2xlw0CYaxPNSd4QKyApi9R1QWsALDizH7TkyY8Qyus/s1600/La+Canadenca.jpeg" imageanchor="1" style="background-color: transparent; clear: left; display: inline !important; float: left; font-family: georgia, "times new roman", serif; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="167" data-original-width="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoz-SZCGZB0v2xX2PTWBZr0Z5yNjIC6pUXXTXRGsQ3xWvXMoPtnc-7uYYrbnCBsRFnCO7HfyU2zvMNsFTQS1p10_Csa0O7YfHCa2xlw0CYaxPNSd4QKyApi9R1QWsALDizH7TkyY8Qyus/s1600/La+Canadenca.jpeg" /></span></a></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="background: white; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="background-color: transparent; font-size: large;">La història del moviment obrer té en aquesta data del 1er de maig del 1886 una de les seves pàgines més rellevants i cal reivindicar-la. El millor honor als Màrtirs de Chicago, no és que ens recordem d’ells, sinó que seguim lluitant per l’emancipació d’un sistema que injust de soca-rel que es basa en l’explotació i la misèria de la immensa part de la humanitat i més encara en els nostres dies que, com llavors, la propaganda capitalista, neoliberal, burgesa... repeteix incansablement contra tot intent emancipador dels oprimits sigui el 15M, les lluites contra els desnonaments, contra sindicalistes en vaga... que les nostres lluites són un «deliri de llunàtics poc patriotes», que repeteixen, com aleshores, que no hi ha conflicte de classes malgrat que les desigualtats socials no paren de créixer i l’1% acumula més riquesa que mai incrementant el nivell d’explotació, precarietat i saqueig dels recursos naturals per part de les multinacionals.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="background-color: transparent;"><br /></span></span>
<span style="background-color: transparent; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Al llarg d’aquests 131 anys, la classe treballadora ha lluitat per l’emancipació humana i la fi de l’explotació, i ha aconseguit grans conquestes laborals, socials i democràtiques. Avui els enemics de sempre de llibertat, la igualtat i la fraternitat segueixen entestats a demostrar-nos que, fet i fet, l’única manera d’assolir una vida digna passa necessàriament per organitzar-se com a classe per a l’enderrocament del capitalisme i així guanyar la llibertat com a individus i com a pobles.</span></span></div>
</div>
<div>
<br />
<b style="background-color: white; color: #222222; font-family: georgia, "times new roman", serif; font-size: 12pt;">NOTES</b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<b style="background-color: white; color: #222222; font-family: georgia, "times new roman", serif; font-size: 12pt;"><br /></b>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 150%;">1.- </span><span lang="CA"><a href="http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/haymarket/Haymarket.html"><span style="line-height: 150%;">http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/haymarket/Haymarket.html</span></a></span><span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 150%;">2.- </span><span lang="CA"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revolta_de_Haymarket"><span style="line-height: 150%;">https://ca.wikipedia.org/wiki/Revolta_de_Haymarket</span></a></span><span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="color: #222222; line-height: 150%;">3.- </span><span lang="CA"><a href="https://info.nodo50.org/La-Revuelta-de-Haymarket-y-el.html"><span style="line-height: 150%;">https://info.nodo50.org/La-Revuelta-de-Haymarket-y-el.html</span></a></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">4.- </span><span lang="CA"><a href="https://revcom.us/a/may1/haymark-s.htm"><span style="line-height: 150%;">https://revcom.us/a/may1/haymark-s.htm</span></a></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span lang="CA">5.- Extens
article que és la </span><span lang="CA">Introducció del llibre <i>"Los
Orígenes Libertarios del Primero de Mayo: de Chicago a América Latina"
(Ed. Quimantú, Hombre y Sociedad, Libre Iniciativa) </i> </span><span lang="CA"><a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=226063">http://www.rebelion.org/noticia.php?id=226063</a></span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">6.- </span><span lang="CA"><a href="https://seniales.blogspot.com/2012/05/los-martires-de-chicago-por-jose-marti.html"><span style="line-height: 150%;">https://seniales.blogspot.com/2012/05/los-martires-de-chicago-por-jose-marti.html</span></a></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">7. </span><span lang="CA"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Lucy_Parsons"><span style="line-height: 150%;">https://ca.wikipedia.org/wiki/Lucy_Parsons</span></a></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">8.-</span><span lang="CA"><a href="https://assembleallibertariaubraval.noblogs.org/post/2016/04/28/historia-del-primer-de-maig-els-martirs-de-chicago/"><span style="line-height: 150%;">https://assembleallibertariaubraval.noblogs.org/post/2016/04/28/historia-del-primer-de-maig-els-martirs-de-chicago/</span></a></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><span style="font-size: xx-small;">9.-<a href="https://www.portaloaca.com/historia/historia-libertaria/2237-las-ultimas-palabras-de-los-martires-de-chicago.html">https://www.portaloaca.com/historia/historia-libertaria/2237-las-ultimas-palabras-de-los-martires-de-chicago.html</a></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="background-color: white; line-height: 150%;">10.- </span><span lang="CA" style="background-color: white;"><a href="http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2012/02/21/la-vaga-de-la-canadenca/comment-page-1/"><span style="line-height: 150%;">http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2012/02/21/la-vaga-de-la-canadenca/comment-page-1/</span></a></span></span></div>
<br /></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-7850652000887436782018-03-15T14:10:00.000+01:002018-03-16T13:13:44.898+01:00Els drets socials i nacionals es defensen al carrer<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfBs2ywnqHdQWuSfG4Mb2OgGywcHe5Tho66urIsjq6zQ7LNrqv2qfYeAva6RX_a878ib-AYSQ2yPEOX4gfRxCl7uk01UCx3yLqBULrJcCtEbPRFqQ6VSwGUoA3YTi4bkFJZ-q3iOUgUa4/s1600/Pensions.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="678" data-original-width="960" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfBs2ywnqHdQWuSfG4Mb2OgGywcHe5Tho66urIsjq6zQ7LNrqv2qfYeAva6RX_a878ib-AYSQ2yPEOX4gfRxCl7uk01UCx3yLqBULrJcCtEbPRFqQ6VSwGUoA3YTi4bkFJZ-q3iOUgUa4/s320/Pensions.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
El 8 de març els carrers de tot l’Estat, de centenars de ciutats es van inundar i érem conscients que<b> la marea lila estava fent història</b> i aixecant una aliança intergeneracional contra els fonaments del patriarcat i el paper que el capitalisme té assignat a les dones.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
La mobilització i la vaga feminista va desbordar totes les previsions. El mateix havia passat pocs dies abans amb la mobilització contra l’atac a les pensions; a Catalunya segueixen les mobilitzacions a favor de l’escola pública i el model d’immersió lingüística que el PP i C’s volen carregar-se amb el 155.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
Que estem davant d’un augment de les mobilitzacions socials és una evidència que ha agafat al PP i C’s amb el pas canviat després de passar-se setmanes atacant la vaga feminista i menyspreant les reivindicacions dels pensionistes, que consideraven fins fa quatre dies com el seu graner de vots.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
Fins i tot, a portar a M. Rajoy (el dels sobres en negre) a comparèixer al Congrés dels Diputats davant el sotrac que desenes de milers de persones jubilades, han creat en alçar el seu crit contra la indignitat de les “pujades” de 2€ anuals, mentre la cistella de compra o els serveis bàsics com l’aigua, la llum o el gas no paren de pujar i generar beneficis multimilionaris a les empreses de l’IBEX35 a costa de l’augment de la pobresa energètica.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
La indignació no para de créixer, els governs del PP i PSOE (amb el suport de Convergència, el PNB o C’s) van fer dues (contra)reformes laborals destinades a empobrir els salaris, després de congelar les pensions o portar anys amb una constant pèrdua de poder adquisitiu, que afecta sobretot al 70% de les pensions que no arriben als 900€ mensuals,</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
La indignació creix perquè és una gran mentida de “que no hi ha diners per les pensions”. Han buidat la “caixa de les pensions” per aprovat un rescat bancari amb un forat de més de 60.000 milions d’euros que han anat a les butxaques dels més poderosos o que dir de les indemnitzacions indignes i il·legals com la del Castor.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
<b>Tothom sap que han robat als que menys tenen per fer més rics als que ja ho eren.</b></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
La mobilització de la Marea Pensionista tornarà a inundar els carrers arreu aquest dissabte. A Barcelona serà a les 11h a la Plaça Urquinaona sota el lema <b>“En defensa de les pensions públiques”</b>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbTFYsifI0QttaM-VYwJH6L5i9aF2N7c9FptUzWUBAm61tWjyOt2aGGvenU81JTy-2cjOBXMQ5GwqcMNCTcgUcD0xGOYzuZNPxETmkKH3rFBwL1lCWK5dg8HGvYtsJ6p0ofJqt1Im2xQk/s1600/Escola+catalana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbTFYsifI0QttaM-VYwJH6L5i9aF2N7c9FptUzWUBAm61tWjyOt2aGGvenU81JTy-2cjOBXMQ5GwqcMNCTcgUcD0xGOYzuZNPxETmkKH3rFBwL1lCWK5dg8HGvYtsJ6p0ofJqt1Im2xQk/s320/Escola+catalana.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
I també dissabte, a les 17h des de la Plaça Catalunya una altra manifestació serà multitudinària en defensa de l’escola catalana: <b>“L’escola no té por”</b> convocada per més de cinquanta entitats com una resposta col·lectiva en favor de la immersió lingüística, que els partits del 155 han posat en el punt de mira per desballestar el model educatiu català, però també contra els intents de l’aparell judicial i la fiscalia de criminalitzar als docents, acusant-los d'adoctrinament i fins i tot de “delicte d’odi” per debatre sobre la repressió de l’1 d’octubre a les aules.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
No es tracta només de denunciar l’enèsim intent d’acabar amb un model que s’ha mostrat d’èxit i que compta amb una gran fortalesa social o de denunciar la repressió contra la comunitat educativa, la defensa de l’escola catalana, pública i de qualitat és cabdal i forma part de la lluita pels drets nacionals dels i les catalanes, aconseguida a través de la lluita al llarg dels anys.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
Aquest dissabte les mobilitzacions són un magnífic exemple d’allò que hem defensat sempre, la lluita pels <b>drets socials i nacionals és indestriable</b>, la millor manera de defensar-los, ampliar-los i superar el marc que el Règim del 78. </div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline; margin-top: 6px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Construir aliances per avançar conjuntament, doncs entre altres coses defensen els interessos de la majoria de la societat. Això també són valors republicans</span></b><span style="font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;">.</span></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-42144478291171553022017-12-27T16:42:00.002+01:002017-12-27T16:42:14.954+01:00El llarg hivern repressiu del 2018 <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheTeEdtzmVJaWJodopm32qp2vDveOJswH4Q7CesmecfHSw8IJsxhJeOq2COZnin-L16T6g_4rW0JJRMRFCbCnLBH06kRe_mkMJRvABS766-faZXaSBaZ_8l0dfvbcICG7PxpVLhc_BwUQ/s1600/Zoido.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="115" data-original-width="205" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheTeEdtzmVJaWJodopm32qp2vDveOJswH4Q7CesmecfHSw8IJsxhJeOq2COZnin-L16T6g_4rW0JJRMRFCbCnLBH06kRe_mkMJRvABS766-faZXaSBaZ_8l0dfvbcICG7PxpVLhc_BwUQ/s320/Zoido.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Cada dia sentim, llegim o patim una nova notícia sobre l'escala
repressiva que els aparells de l'Estat preparen pel 2018, sembla que
tindrem un hivern curull de noves detencions, imputacions, informes de
la Guàrdia Civil que al llegir-los semblen una barreja de novel·la lladres i serenos i de ciència-ficció... Que sí
els 11 de setembre formen part de la conspiració per la rebel·lió i la
sedició, que si més de 100 persones acusades d'actes violents el 20 de
setembre, que si dos regidors<span class="text_exposed_show">
de la CUP de Reus detinguts per manifestar-se davant d'hotels on
s'allotjaven els cossos policials que van reprimir l'1 octubre, que si
estan identificant quatre bombers, etc ...ah! i sense oblidar als més de
700 alcaldes i alcaldesses ja investigats. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Cada dia sentim, llegim o
patim una nova notícia sobre l'escala repressiva que els aparells de
l'Estat preparen pel 2018, sembla que tindrem un hivern curull de noves
detencions, imputacions, informes de la Guàrdia Civil que al llegir-los
semblen de ciència-ficció... Que sí els 11 de setembre formen part de la
conspiració per la rebel·lió i la sedició, que si més de 100 persones
acusades d'actes violents el 20 de setembre, que si dos regido</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="text_exposed_show">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">
En fi que podem esperar d'un Estat on portar un llaç groc o donar
voltes era prohibit per la Junta Electoral mentre tots els mitjans del
Règim eren pura propaganda dels partits del #155 (amb total predilecció
per Arrimades, tant que el mateix PP ha denunciat a l'ABC, per llogar-hi
cadires).</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> Aquest 2018 s'entreveu un llarg hivern de la
repressió. Com sinó interpretar les paraules del ministre de l'Interior
Zoido: "Si hay que detener a Rovira y Artadi, se las detendrá" <a data-ft="{"tn":"-U"}" data-lynx-mode="async" data-lynx-uri="https://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.elperiodico.com%2Fes%2Fpolitica%2F20171226%2Fzoido-entrevista-okdiario-detencion-rovira-6518307&h=ATNq21U3VXcI36jcCGi126lO5NohvpYc0rAGXkpQ9lZr5TOi9AbjgWp3jE7Ne2lPUlHcjVuTrrR2JKIpemfyMd8T4IvfZTAScJv60F0WJvsUgjKElrJEqziBC4bdhtP_erZxfjjeAJlOuN1qGQuhRJI8VnLf17GK0XWqZ8NIzFzKA6yHzdq4XfwNBc1WPD24es6NBMq6V92JuslZHZu0qbtJrvDPp7sUEJC1FmDy3Fpn6qAWoEuEofLYtMI-3ZKisk0VUbfZ9WS8baMyUYF6AgiE5MwCjij-Shh4xMBAfok" href="http://www.elperiodico.com/es/politica/20171226/zoido-entrevista-okdiario-detencion-rovira-6518307" rel="nofollow" target="_blank">http://www.elperiodico.com/…/zoido-entrevista-okdiario-dete…</a></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">
Malauradament, la repressió i la nul·la separació de poders a l'Estat
Espanyol quan del que es tracta és, del que ells anomenen, una "qüestió
d'Estat" (ja ho vam veure a Euskadi, no ens ha de venir de nou) ho
emmascara tot i deixa en segon o tercer terme qüestions clau com les
dificultats per formar govern (i amb quin programa), si Puigdemont
complirà la seva promesa de tornar o no (no era allò de si vols que
torni el President, cal votar al President?), hores d'ara només m'ha
quedat clar que Turull per res del món vol investir Junqueras.. per no
parlar de la indigne pujada de l'aigua del 12% proposada per ATLL,
malgrat que la seva privatització al grup ACCIONA per part del govern
Mas va ser anul·lada fa anys!!</span></span></div>
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> En fi, com cada dia hem de seguir exigint arreu: <a class="_58cn" data-ft="{"tn":"*N","type":104}" href="https://www.facebook.com/hashtag/llibertatpresospol%C3%ADtics?source=feed_text&story_id=139537170163763"><span class="_5afx"><span class="_58cl _5afz">#</span><span class="_58cm">LlibertatPresosPolítics</span></span></a></span></span><br />
</div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-28656196806404560072017-12-14T14:18:00.000+01:002017-12-14T15:20:37.910+01:00Les retallades no cauen del cel<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtlfQKaj3pB6T3U9oIPUMpPXYAV_6VOHKkUXoDuyf-ScL3J2bWwFbhmXIKbi6SvQAeqpXfdZS1api5Gd_FJM3DSHP-5bg6leEQ8720mesH9eI7eKkCZMAgCMVprBrtz-PT1aK5hHJGkZo/s1600/Montoro.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="309" data-original-width="550" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtlfQKaj3pB6T3U9oIPUMpPXYAV_6VOHKkUXoDuyf-ScL3J2bWwFbhmXIKbi6SvQAeqpXfdZS1api5Gd_FJM3DSHP-5bg6leEQ8720mesH9eI7eKkCZMAgCMVprBrtz-PT1aK5hHJGkZo/s320/Montoro.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; text-align: justify;">
Us recomano aquest article <a href="http://www.nuevatribuna.es/articulo/economia/eurostat-ha-publicado-jueves-ingresos-fiscales-seguridad-social-estados-europeos-relacion-riqueza-pib-relativos-2016-recaudacion-estado-espanol-ha-sido-34-1-pib-frente-41-3-media-eurozona-haberse-aplicado-tipos-impositivos-seguridad-social-equivalentes-me/20171210154745146162.html">"El Estado Español recaudó 85.000M€ menos que la media europea en 2016"</a>. </div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; text-align: justify;">
Mostra els efectes antisocials de la política fiscal del govern del PP (amb el suport de C's, del PSOE i en el seu moment amb el vot entusiasta de Duran i Convergència).</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
Mentre diàriament els mitjans en volen fer creure que la pressió fiscal a Espanya és enorme i un llast per les empreses i la creació d'ocupació, Eurostat -organisme oficial que publica les estadístiques de la Unió Europea- mostra que es simplement una mentira repetida mil cops per uns mitjans al servei dels interessos dels seus amos.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
Eurstat posa davant el mirall de la realitat, que segur que no apareixerà a cap telenotícies, ni a cap tertúlia: la pressió fiscal a l'Estat Espanyol està 7 punts per sota de la mitjana de la UE, sí simplement s'apliqués aquesta la recaptació pujaria més de 80.000M€. Si no es cap error. Si Espanya apliqués la d'Itàlia augmentaria en quasi 100.000M€ i ja no diguem de França la recaptació seria de 150.000M€ més.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
Només Letònia, Lituània, Eslovàquia. Xipre i Malta estan per darrera Espanya. Amb 80.000M€ més de recaptació seria molt difícil justificar les reformes laborals, les retallades socials... però sobretot, aquest diferencial va a les butxaques d'aquells que tenen el govern a les seves mans i mostren que Rajoy (amb el suport de Rivera i Sánchez) simplement exerceix de secretari del consell d'administració de les grans multinacionals. I tot això sense comptar amb el frau fiscal (30.000M€ segons el sindicat de funcionaris d'Hisenda), les SICAV, els paradisos fiscals on tributen les empreses de l'IBEX35 i els grans prohoms o el rescat multimilionari a la banca que mai retornaran...</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
Eurostat també dóna les xifres del que destina Espanya a prestacions socials. Per exemple que de cada 100€ en augment de salaris a Espanya els beneficis empresarials han pujat en 354€, mentre que la mitjana europea està en 77. Visca la reforma laboral diuen a les escoles de negocis: “Precaritzem els salaris, creem competència entre treballadors fixes i aturats, ataquem els sindicats, debilitem la negociació col•lectiva i de pas... ens forrem els de sempre” No té gens d'estrany que a Espanya hagin augmentat exponencialment les desigualtats socials.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px; text-align: justify;">
I en pensions o cobertura de l'atur? Sí, també estem molt per sota de la mitjana europea. De nou, si simplement estiguéssim a la mitjana no s'hauria d'haver buidat l'anomenada guardiola de les pensions. La política del PP és un veritable perill per les classes populars... ells sí que incompleixen la Constitució, dia i nit les 24 hores. El suposat Estat Social els importa un rave i sí, embolcallar-se amb la bandera els surt molt a compte. La unitat d'Espanya no té res de patriòticper aquesta gent, és simplement el seu negoci. A ells cap Tribunal Constitucional els enviarà cap requeriment per saltar-se la Constitució... En fi, país de lladres governat per la cosa nostra</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-top: 6px;">
Font: <a data-ft="{"tn":"-U"}" data-lynx-mode="async" data-lynx-uri="https://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fec.europa.eu%2Feurostat%2Fhome&h=ATM7mqOgn5rJEK9R_5jUSknJ54am7GHAXdlAHN4m5n4HlRQhYDHyNJLC0JCiWnWZGapvA9lwDgY8FybSXurErmBJbC0poXh-UPKX6KSbJnjjbAMXpJ6caewGApQ5AleNvTi-vyOQqjk9zgnLqcO3C3IF8BvaWOQt_jei6iMDeI6oBO38R8vJ3a8o6kTsdB2gVPlNjirYicl8ly1WzixqwKCeHknlD__6kKcmAEUZKoMdxtNz_ssb4UTpWGCv5mGewiO2VLA-dZk4oHaU8OcW0l3IdSi6r9WufxRt80j8hUQJDavBYppJ" href="http://ec.europa.eu/eurostat/home" rel="noopener nofollow" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration-line: none;" target="_blank">http://ec.europa.eu/eurostat/home</a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-20062201381057923702017-11-30T17:24:00.000+01:002017-11-30T17:27:26.616+01:00Catalunya, una cuestión de democracia real<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1t7mf2csaM9ToBeUVe0i1M9myMToFDK4KRVuIKAcGGr8d4FYZiBnohyphenhyphenFxcwGynEOLnT9-LGcNwm1j7v0g0pwha_ueDkZr3vG39lum4VAJFQipfxvwvGI6OvCbsZDZoFaCvDfe-x2nSuo/s1600/Catalunya.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="234" data-original-width="350" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1t7mf2csaM9ToBeUVe0i1M9myMToFDK4KRVuIKAcGGr8d4FYZiBnohyphenhyphenFxcwGynEOLnT9-LGcNwm1j7v0g0pwha_ueDkZr3vG39lum4VAJFQipfxvwvGI6OvCbsZDZoFaCvDfe-x2nSuo/s640/Catalunya.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Aquest article ha estat publicat en anglès al Butlletí de
Transform! Europe (<a href="https://www.transform-network.net/" target="_blank">www.transform-network.net</a>),
una organització que agrupa diferents fundacions i associacions de l’esquerra
alternativa europea, amb la intenció de donar algunes claus a una pregunta
recurrent a molts països: Què està passant a Catalunya?. La voluntat de
l’autor, doncs, no es aprofundir en el debat o l’anàlisi des d’una visió
catalana o espanyola, sinó per un públic preocupat sobre com resoldre
democràticament el dret del pobles a l’autodeterminació, especialment
dins la Unió Europea.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Las imágenes de la policía española cargando con una dureza
brutal contra votantes en el referéndum del 1 de octubre en Catalunya
recorrieron las redes sociales y TV de todo el mundo, ante ellas mucha gente se
preguntó: ¿Qué está sucediendo en Catalunya?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Hay diversas formas de responder. Tal vez la más ajustada
sea que hay un conflicto democrático entre una comunidad autónoma (Catalunya) y
el Estado Español. Una mayoría de la población (cercana al 80%) quiere ejercer
el “derecho a decidir” (derecho a la autodeterminación) mediante un referéndum.
El Estado español, se niega a cualquier negociación al respecto, al contrario
de lo sucedido entre Gran Bretaña y Escocia (o entre Canadá y Quebec). Para el
nacionalismo español, la aspiración de esa mayoría de la ciudadanía de
Catalunya está simplemente fuera de la Constitución. Naturalmente, esa mayoría
social a favor del referéndum lo es a favor de resolver el conflicto mediante
el voto y no condiciona el resultado del mismo, como se comprobó en Escocia.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Catalunya es una nación con más de mil años de historia, con
instituciones centenarias y una cultura y lengua propia que, sobretodo, siente
que es tratada injustamente y nada respetada por el Estado. El actual conflicto
surge cuando el gobierno de izquierdas en 2003 planteó la necesidad de un nuevo
Estatuto de Autonomía. El Parlamento catalán y las Cortes españolas llegaron a
un acuerdo y se sometió a referéndum en 2006.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Una mayoría lo aprobó, pero no entró en vigor. El Partido
Popular -entonces en la oposición- inició una campaña contra el Estatuto
catalán por toda España y puso un recurso ante el Tribunal Constitucional. La
“catalanofobia” se convirtió en el centro de todas las batallas. La sentencia
del Constitucional llegó en 2010 y suspendió buena parte del Estatuto.
Catalunya se convertía en la única comunidad que tiene un Estatuto que no ha
estado refrendado por su ciudadanía. Expertos juristas calificaron la sentencia
de “golpe de estado” al romper el pacto territorial con el que forjó la
Constitución de 1978 tras la dictadura y lo hacía con una sentencia,
básicamente política, contra la soberanía popular ya expresada en el referéndum
de 2006.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La reacción popular contra la sentencia ha sido masiva y
durante siete años consecutivos multitud de manifestaciones, de centenares de
miles de personas, han expresado que el modelo territorial de 1978 estaba
agotado. La negativa del gobierno de Rajoy a abrir un diálogo ha
comportando un enquistamiento de la situación: en Catalunya un aumento de las
posiciones independentistas y en España una recentralización del Estado que
siempre ha sido la posición del PP, con el apoyo de Ciudadanos (C’s), ambos
partidos situados en la derecha liberal que tiene en común un nacionalismo
español y una parte de los dirigentes del PSOE que coinciden además en
conformar un Estado más autoritario y en las políticas económicas que,
siguiendo la estela de los dictados del BCE y la Troika, han aumentado
exponencialmente la pobreza y la precariedad en una sociedad muy castigada
por el paro, muy superior a la media europea.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Crisis económica, social, territorial </span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Estos son los componentes del cóctel sin el
cual no es posible entender la política catalana, que se inscribe en una crisis
estructural del régimen del 78. Frente al “niet” constante de Rajoy, el movimiento
independentista catalán tomó la opción de enfrentarse al Estado, la llamada via
unilateral, confundiendo la mayoría por el referéndum con una mayoría por la
independencia, en torno al 50%. Ello ha comportado errores de estrategia,
pensaron que el Estado no utilizaría la violencia (real o la amenaza de usarla)
para frenar el referéndum del 1 de octubre, que pese a ser declarado ilegal por
Rajoy votaron 2,3 millones de personas, o la Declaración que proclamaba la
República Catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">También lo ha sido la falta de una propuesta social, pensar
que se podían acumular mayorías más amplias favorables a la independencia sin
darle un contenido democrático radical y socialmente avanzado en un proceso
constituyente. La divisa “primero la independencia y después ya se arreglará
todo” no ha funcionado en una parte de la población que no llega a fin de mes y
para la que la independencia no es una prioridad y no funcionará sin disputar
la hegemonía del proceso soberanista a la derecha neoliberal, impulsora de los
mismos recortes sociales y con los mismos casos de corrupción que la
derecha neoliberal española.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La movilización ciudadana ha sido espectacular, pero sus
dirigentes no han sabido o no han querido profundizar la crisis del régimen
monárquico forjando alianzas junto a fuerzas progresistas, de izquierdas, como
Unidos Podemos que se ha manifestado a favor de un referéndum acordado, en vez
de tejer complicidades con los otros pueblos, como el vasco o gallego, el
independentismo catalán apretó el acelerador creyendo tener suficiente fuerza
como para vencer a un Estado español arropado por la Comisión Europea. La
decepción de los independentistas catalanes con Europa es muy grande,
confiaban que no permitiría la violencia y que algunos países europeos
reconocerían a la República Catalana (especialmente los escandinavos y
bálticos). La UE prefirió mirar a otro lado a partir de dos principios: Los
Estados no tienen amigos, tienen intereses y que el “caso catalán” puede ser
contagioso para otras naciones sin Estado que también pueden aspirar a su
independencia.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Presos políticos y elecciones el 21 de diciembre</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">España tiene, sin duda, graves déficits democráticos y la
separación de poderes está cada vez más en entredicho, especialmente en el
aparato judicial dónde la derecha política cada vez se parece más a una derecha
extrema. Ese frente judicial, jaleado por el gobierno, ha llevado a los líderes
del movimiento civil independentista a la prisión acusados de rebelión y actos
violentos, pese a su ausencia total en las manifestaciones… también a
medio gobierno y pedido la extradición de la otra mitad que está en Bruselas y
todo en 48 horas con acusaciones de dudosa legalidad… mientras los corruptos
están años y años a espera de juicio.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El presidente del Consejo Europeo, Donald Tusk, dijo que en
el conflicto entre Catalunya y España “debía imponerse la fuerza de la razón”,
la realidad es que tan solo se ha impuesto la fuerza sin razón del Estado y la
judicialización de un conflicto -de clara raíz política- como parte de la
estrategia de represión. A ello hay que sumarle la aplicación del artículo 155
de la Constitución para intervenir las instituciones catalanas, imponer un
gobierno minoritario y antidemocrático en Catalunya, suspender su gobierno y
disolver el Parlamento.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Frente al aumento de la represión un amplio movimiento de
solidaridad ha exigido la libertad de los presos políticos, el fin de las
causas judiciales contra más de 700 alcaldes, la Mesa del Parlamento y
diputados por ejercer la libertad de expresión y debate.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Disolver el Parlamento catalán y convocar elecciones desde
Madrid eran la jugada maestra de Rajoy, pero se puede revelar como el error
mayúsculo y precipitar la convocatoria de elecciones generales en el Reino de
España. Rajoy no esperaba que las fuerzas independentistas –JuntsxCatalunya
(centroderecha), la favorita para ganar ERC (socialdemócrata) y CUP
(anticapitalista)- se presentaran a las elecciones del 21 de diciembre y en las
que parten como favoritas para revalidar su mayoría parlamentaria.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Clave será el papel de la izquierda alternativa, agrupada en
torno a Catalunya en Comú y el partido de la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau.
Pese a su distanciamiento de los independentistas, su apuesta es por un Estado
confederal que reconozca Catalunya como una nación soberana que pueda decidir
mediante un referéndum acordado sobre la independencia, lo aleja del bloque
constitucionalista. Es decir, posiblemente la única alternativa real a un nuevo
Gobierno independentista, sea uno de las fuerzas soberanistas de izquierdas.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El
referéndum seguirá estando sobre la mesa sí o sí, a la vez que impugnará el
modelo económico liberal. Hemos sido testigos de las dificultades, errores y
vacilaciones del proceso soberanista catalán, pero sobretodo lo estamos siendo
de la incapacidad del gobierno Rajoy de saber dar una solución democrática y de
su amenaza en convertir el régimen del 78 en el régimen autoritario del 155.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La llamada “cuestión catalana” ha dejado de ser una cuestión
interna “española” para ser una cuestión europea. Las libertades y
derechos están en el centro del debate para todos los demócratas, especialmente
para aquellos y aquellas que defendemos el derecho a decidir de las naciones.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En pleno siglo XXI Europa tiene que afrontar la posibilidad
de que sus fronteras interiores, si todos somos ciudadanos europeos, puedan
cambiarse si así lo deciden libre y democráticamente una mayoría de ciudadanos.
Europa no puede renunciar a la democracia real como forma resolver los
conflictos.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-68228489849481112552017-09-12T13:41:00.001+02:002017-09-12T13:56:27.249+02:00Les meves raons per votar SI a la Consulta de Catalunya En Comú<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnxo6Ng1JTlNBZQUgm7Q8xGbEXcWjU9Fieo59nb7L0Q6sdDK8gzA4eC1G51OWRizU0jo8_t1We_bQsktScBsmVQhOJvzTuoCKUwuGnByZ1GNzUA-n7_3M6f7W7RGIpIdUTLJiu50jrb6M/s1600/CatCom%25C3%25BA.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnxo6Ng1JTlNBZQUgm7Q8xGbEXcWjU9Fieo59nb7L0Q6sdDK8gzA4eC1G51OWRizU0jo8_t1We_bQsktScBsmVQhOJvzTuoCKUwuGnByZ1GNzUA-n7_3M6f7W7RGIpIdUTLJiu50jrb6M/s1600/CatCom%25C3%25BA.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA">Catalunya en Comú ha posat en mans de les seves inscrites
el seu posicionament final sobre l’1-O. El debat en el sí de la Coordinadora
Nacional del passat dissabte 9 va acordar la pregunta acompanyada d’un preàmbul.
La participació en la consulta és clau per legitimar la nostra posició com a
força política i participar es votar, mullar-se, prendre partit... És així com
es construeix i es canvia la realitat.</span><span lang="CA" style="background: rgb(252 , 252 , 252); font-family: "helvetica" , sans-serif;"> <a href="https://www.blogger.com/null" name="more"></a><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Aquest és el preàmbul: “El 8 de juliol, la
Coordinadora Nacional de Catalunya en Comú va aprovar donar suport a la
mobilització de l’1-O, i fer front a qualsevol tipus de repressió,
inhabilitacions i suspensions per part de l’Estat, tot respectant la diversitat
de l’espai, alhora que s’emplaçava a continuar treballant per aconseguir un
referèndum efectiu que posés solució a la situació de bloqueig actual i fer
front als atacs a la sobirania de Catalunya perpetrats pel Partit Popular.” I
la pregunta: </span><b style="font-size: x-large;">Catalunya en Comú ha de
participar a la mobilització de l’1-O?</b><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">He intentat, més
enllà del meu posicionament personal, ja conegut, sintetitzar en 5 idees perquè
he votat SI i perquè crec que Catalunya en Comú ha de participar en l’1-O, vincular
el debat intern, necessari i legítim, amb el deure de mirar més enllà de l’organització,
tant als nostres votants, com al conjunt de la societat catalana. Aquestes són
les meves raons perquè crec que Catalunya en Comú ha de participar l’1 d’octubre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">1.- Una gran
majoria dels qui van votar a EnComúPodem (ECP) i que diuen que votaran
Catalunya En Comú, superior al 85%, diuen que anirien a votar l’1-O,
independentment que l’entenguin com un referèndum vinculant o una mobilització
legítima. Un percentatge fins i tot superior al de la mitjana catalana. És important
que el posicionament de Catalunya En Comú no s’allunyi d’aquesta posició -tant
majoritària- del nostre electorat que es situa a les antípodes dels partits que
volen impedir el debat al Parlament, via Tribunal Constitucional, i ara el boicot a l’1-O.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">2.- Més enllà de
les opinions personals sobre l’1-O, la immensa majoria de la societat catalana vol
exercir el dret a decidir. Si volen liderar-la, si volem guanyar l’hegemonia, no
podem donar l’esquena a aquesta realitat, que en sí mateixa impugna el Règim
del 78.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">3.- Participar-hi
implica tenir veu pròpia, influir, preparar millor el 2-O i poder fer de pont i
teixir aliances. Ens permet tenir capacitat d’introduir en el debat la
diversitat d’opinions existents en la societat catalana, de la qual el nostre
espai en construcció n’és un reflex i en ella hi ha veus del si, del no i del
vot en blanc.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">4.- Participar-hi
és coherent amb el lema amb el que aquest 11s que vam fer el nostre acte a
Santa Coloma: “Una Catalunya sobirana, diversa i valenta”. Mantenir-se “neutrals”
no és possible davant la repressió de l’Estat, posar-se de cantó o semblar-ho, ens
anul·la políticament per liderar la majoria del nostre poble. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">3.- Participar com
a Catalunya En Comú és clau per impedir que l’estratègia del PP (i els partits
que com C’s i PSOE li donen suport) de derrotar l’1-O que es traduiria en un
reforçament de les estructures autoritàries i contràries a la democràcia de l’Estat,
i això seria també una derrota de tota aspiració republicana a Catalunya i a
Espanya.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">4.- Participar en l’1-O
és dir-li, ben alt i clar, que “votar no és cap delicte” i que no acceptem l’estratègia
de posar una mordassa a la veu del poble de Catalunya, que ens tenen dempeus i
enfront davant la voluntat de judicialitzar-ho tot, de les seves inhabilitacions
i querelles a càrrecs electes, de negar cap sortida dialogada i pactada, de les
seves clavegueres i la guerra bruta, que no acceptem que el Tribunal Constitucional
li dicti al Parlament de Catalunya, que representa la sobirania del poble de
Catalunya, de què es pot debatre i de què no.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">5.- Participar en l’1-O
és la millor estratègia per seguir reivindicant el referèndum “efectiu i
vinculant” que majoritàriament es va acordar en la Coordinadora Nacional del 8
de juliol. La fraternitat i la solidaritat entre los pobles es cosa de totes. Votar
SI a la participació en l’1-O no és només defensar el dret de Catalunya a votar
i a reconèixer el seu dret a l’autodeterminació, es reunir forces per derrotar
al PP i obrir les portes a un Estat plurinacional, republicà construït des de
la lliure voluntat dels pobles.</span></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-88474372959712495272017-07-27T11:36:00.000+02:002017-07-27T12:39:16.759+02:00De l'Olimpíada Popular del 36 a la del 92<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En poc més d’una setmana Barcelona ha commemorat les dues cites Olímpiques de les que ha estat protagonista. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnNgzRy7IYAt1KyCHiv1p1S99sKtPPCORps0vX-BECdZC7JBuPTGh5C0a6b71Aquzp_HG4Slmt0poRq-P7al3HCx836YtIxSR7MM6jPWFawuK5-xsTpeF817lmhMXSGUIezMYFQ8Y1MA8/s1600/unnamed-file.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="639" data-original-width="449" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnNgzRy7IYAt1KyCHiv1p1S99sKtPPCORps0vX-BECdZC7JBuPTGh5C0a6b71Aquzp_HG4Slmt0poRq-P7al3HCx836YtIxSR7MM6jPWFawuK5-xsTpeF817lmhMXSGUIezMYFQ8Y1MA8/s320/unnamed-file.jpg" width="224" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell de 1936 cridant a la participació </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Naturalment la més coneguda és del 92, de la que se’n compleixen 25 anys. L’altra Olimpíada, la del 1936, fou l’Olimpíada Popular organitzada per entitats, ateneus i clubs esportius de base popular i obrera d’arreu d’Europa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No va poder celebrar-se, malgrat que hi estaven inscrits prop de 6.000 atletes de 23 països, doncs el mateix dia que havia d’inaugurar-se, el 19 de juliol, el cop d’estat feixista contra la República va significar l’inici de la guerra civil i la revolució a Barcelona.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’Olimpíada Popular també es coneguda com <i>Els Jocs Oblidats</i>. Els 40 anys de dictadura i els 40 anys de des-memòria de la transició l’han fet pràcticament invisible per la majoria de catalans, esmentar-la era tabú pel dirigents del Comitè Olímpic Internacional (COI) al capdavant del qual hi havia un antic franquista com Samaranch que va <b>imposar el silenci</b> als dirigents de la Barcelona del 92.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Nogensmenys, els valors de la fraternitat, la igualtat entre races i la pau de l’Olimpíada Popular del 36 eren una esmena a la totalitat de l’Olimpíada de Berlin, convertida en una maquinària de propaganda del nazisme i uns Jocs alternatius a l’esport elitista i mercantilitzats del COI.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En molts aspectes <b>la Barcelona olímpica del 92 és deutora de la l’Olimpíada Popular del 36</b> que era la Setmana de l’Esport i la Cultura, doncs la pràctica de l’esport formava part del dret a la cultura de les classes populars o l’organització que era bàsicament de voluntaris i voluntàries i com en el 92, la ciutat ho va viure com una festa i un projecte col•lectiu que situava Barcelona, en aquell cas, la Barcelona republicana com capital de l’antifeixisme i l’antiracisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’acte institucional, per part de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, d’Homenatge a l’Olimpíada Popular del passat 19 de juliol –on van ser-hi les entitats com el CADCI o l’Ateneu Enciclopèdic Popular, els ciclistes britànics dels Clarion o Maria Salvo i els germans Cànovas que van viure aquell moment històric- no han tingut, ni de lluny, la repercussió mediàtica que la Barcelona del 92. Es pot pensar que es lògic per l’impacte que va tenir sobre Barcelona i Catalunya. Però és que l’Olimpíada Popular no compta amb cap espai on es pugui interpretar, no hi ha cap centre de documentació, ni molt menys amb cap museu com si té Barcelona 92 que per cert porta, encara, el mal nom de Samaranch.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvdFVN7DWiIYRd_4q33NRNQcyTwcv_w9jDsdubHdOzVMyKAQf3CEl0dPbt9ZfTx3yzTD-8RMzXYCWHKeXAeOKQNAq1x8MWqHBEEWZmGcKRqmSCW7O6HzlJfQGQOD7AITosEEB2eBbx85I/s1600/cartell_vilaolimpica-650x835.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="835" data-original-width="650" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvdFVN7DWiIYRd_4q33NRNQcyTwcv_w9jDsdubHdOzVMyKAQf3CEl0dPbt9ZfTx3yzTD-8RMzXYCWHKeXAeOKQNAq1x8MWqHBEEWZmGcKRqmSCW7O6HzlJfQGQOD7AITosEEB2eBbx85I/s200/cartell_vilaolimpica-650x835.jpg" width="155" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">cartell de l'any 1992</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Necessitem una <b>anàlisi crítica</b> sobre el seu impacte. Una declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona ha condemnat la repressió i tortures contra els i les detingudes del moviment independentista al 1992. També és convenient una revisió crítica de la Barcelona convertida en marca i mercantilitzada en mans d’un holding liderat per empresaris privats, com <b>Turisme de Barcelona</b>, que s’ha apropiat dels beneficis (des de transformacions urbanístics a l’autoestima col•lectiva) i fent que el motor del desenvolupament econòmic sigui un model especulatiu, l’encariment del preu de l’habitatge o la privatització de l’espai públic.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’Olimpíada Popular del 36 i els seus valors republicans segueixen vius a Barcelona ciutat refugi, que es manifesta al crit de Volem Acollir, que segueix sent rebel en les seves lluites i enfront d’aquells que, emprant la il•lusió d’un gran esdeveniment, van posar <b>Barcelona en venda.</b></span></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-77017791234367521772017-07-25T13:23:00.000+02:002017-07-27T11:19:44.472+02:00L'Olimpíada Popular de 1936: tres mesos que trasbalsaren l'esport<div style="text-align: center;">
<span class="emphasischar" style="text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt;">L'Olimpíada
Popular de 1936 a Barcelona es va organitzar en menys de tres mesos.</span></i></b></span><span lang="CA" style="text-align: justify;"> </span><span class="emphasischar" style="text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt;">La primera pregunta que molta gent es fa és: Com van
poder fer-ho sense internet, ni correus electrònics, ni canals de missatgeria? </span></i></b></span><b style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt;">Intentaré donar algunes respostes.</span></i></b></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNqTT_K3oXVnBlyFLoh8w-mP2HEWO4veFn04akarp7yMBlQdWw_8eH1ubofcMUqBRbWwzQfCNzXg5DtocsD1QPDw_VT5nn4hXkkf_bKBwzjvxjQPRJ17S2qj7NHOMq_Jo1MzfZKFvDrxo/s1600/cicli.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="515" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNqTT_K3oXVnBlyFLoh8w-mP2HEWO4veFn04akarp7yMBlQdWw_8eH1ubofcMUqBRbWwzQfCNzXg5DtocsD1QPDw_VT5nn4hXkkf_bKBwzjvxjQPRJ17S2qj7NHOMq_Jo1MzfZKFvDrxo/s320/cicli.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com va ser possible que en només tres mesos més de 5.000 atletes de 23 països, nacions, regions i ciutats es reunissin a la Barcelona republicana per mostrar al món els Jocs de la Pau i Fraternitat enfront de l'Olimpíada de Berlín, convertida en una eina de propaganda del nazisme?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquest passat 19 de juliol, dia en què s'havia d'haver inaugurat l'Olimpíada Popular, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, representats per Raül Romeva i Jaume Asens respectivament, van fer el primer acte d'homenatge a les entitats i persones que van viure aquests dies, entre elles Maria Salvo (expresidenta de l'Associació d'expressos polítics del franquisme) i els germans Cànovas, nedadors i que van acabar combatent en l'exèrcit de la República, tots ells amb més de 97 anys. Aquest reconeixement institucional havia estat llargament reivindicat per les entitats memorialistes per rescatar l'Olimpíada Popular de 1936 de l'oblit imposat pel franquisme i la desmemòria de la transició.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquesta Barcelona republicana va esdevenir un referent internacional de l'esport. També l'esperit antifeixista i antiracista que bategava en el cor de les classes populars a Europa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<b style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">De l'intent de boicot a l'olimpíada popular</span></b></b><b></b><br />
<b>
</b>
<br />
<div class="normal00200028web0029" style="line-height: 12pt; margin: 12pt 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El 1931 Barcelona va perdre la designació per als Jocs Olímpics de 1936. Tot i ser la ciutat favorita, la proclamació de la República va espantar els aristocràtics membres del Comitè Olímpic Internacional i finalment van escollir Berlín. El 1933 el partit nazi arriba al poder, i dos anys més tard, amb l'aprovació de les lleis de segregació social i racial ja és clara la voluntat de Hitler de fer dels Jocs de Berlín un aparador del nazisme amb repercussió mundial.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Davant d'aquesta perspectiva es va intentar que el COI canviés de Ciutat. Quan Berlín va ser ratificada, el moviment de protesta es transforma en un moviment de boicot a l'Olimpíada de Berlín que va tenir força repercussió a Estats Units i Europa. Als EUA neix amb força la qüestió jueva, i a Europa amb el naixent moviment antifeixista que pren cos a París, el 7 de desembre de 1935, amb una Conferència Antifeixista internacional organitzada per la Lliga contra l'Antisemitisme i el Comitè Mundial de la Joventut. Hi van participar activament el Comitè "Fair Play" dels EUA i diversos comitès per a la defensa de la idea olímpica de Gran Bretanya, França, Holanda i els països escandinaus.<span class="normal00200028web0029char"><sup><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">1</span></span></sup></span></span></div>
</div>
<div class="normal00200028web0029" style="line-height: 12pt; margin: 12pt 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquest moviment de boicot es va veure molt reforçat amb la incorporació de la Federació Internacional d'Organitzacions Esportives Obreres i Camperoles, que en l'assemblea celebrada a Praga, decideix unir el "esport vermell" al moviment pro boicot als Jocs de Berlín i els de Tòquio de 1940 (l'imperi nipó era un aliat del règim nazi).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A Espanya les eleccions de febrer de 1936 van comportar la victòria del Front Popular i a Catalunya del Front d'Esquerres. Si després dels fets del 6 d'octubre, en ple bienni negre amb el govern de la CEDA, l'esport popular havia patit amb la suspensió de l'autonomia catalana, després de la victòria de les esquerres va ressorgir amb una gran força.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE75XkzwX1WxO6Yw3Dvm-RXE-83TbiohAcJshrg5qOIllWa9sum43pI_c_kJ0sGbLeo-T7Zso5mVgvZD7ncPGEzi-q1yYvDoWvKfVQVuMVn8EdHQnCG4w7M-0Hb9ZEctafXnh_DwGBNS8/s1600/2-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="498" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE75XkzwX1WxO6Yw3Dvm-RXE-83TbiohAcJshrg5qOIllWa9sum43pI_c_kJ0sGbLeo-T7Zso5mVgvZD7ncPGEzi-q1yYvDoWvKfVQVuMVn8EdHQnCG4w7M-0Hb9ZEctafXnh_DwGBNS8/s320/2-1.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Al març de 1936 es constitueix el Comitè Català pro Esport Popular (CCEP)</span><span class="normal00200028web0029char" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><sup><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">2</span></span></sup></span><span class="normal00200028web0029char" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;"> </span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">on tenien un pes rellevant les seccions esportives del CADCI, l'Ateneu Enciclopèdic Popular, el Centre Gimnàstic Barcelonès i el Club Femení i d'Esports. </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La primera activitat va ser organitzar la Copa Thaelman (un esportista alemany d'ideologia comunista detingut per Hitler, la seva detenció va ser contestada amb una campanya de solidaritat internacional per la seva llibertat) que va comptar amb el suport de les organitzacions esportives dels barris de composició més obrera i popular i que serien la base sobre la qual s'organitzaria l'Olimpíada popular</span><span class="normal00200028web0029char" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><sup><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: xx-small;">3</span></sup></span><span class="normal00200028web0029char" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;"> </span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de Barcelona el 1936.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Després de l'èxit de la Copa Thaelman i la I Challenge República (en commemoració de la proclamació) del mes d'abril de 1936, el CCEP acorda impulsar una manifestació a favor de l'Olimpíada Popular l'1 de maig i ja la primera setmana de maig Lluís Companys, com a president de la Generalitat, accepta la presidència d'honor del recentment format Comitè Organitzador de l'Olimpíada Popular (COOP) que s'havia de celebrar del 22 al 26 de juliol.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La proposta d'organitzar a Barcelona uns Jocs alternatius a l'Olimpíada de Berlín va prenent cos i comença a rebre suports d'organitzacions europees per a les quals l'Olimpíada de Berlín no responia als ideals olímpics: "El règim nacionalsocialista utilitza el moviment esportiu per als seus fins reaccionaris, per a la militarització de la joventut i per preparar la guerra. Eliminar qualsevol expressió de la llibertat esportiva, exclou l'exercici dels seus drets esportius a les persones que pertanyen a les "races inferiors" i reprimeix el moviment esportiu popular amb mesures bàrbares"<span style="vertical-align: super;"><span style="font-size: xx-small;">4</span></span></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span></div>
<div class="normal00200028web0029" style="line-height: 12pt; margin: 12pt 0cm;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-align: justify;">El 6 i 7 de juny de 1936 es va organitzar a París una altra Conferència, en la qual participen nombrosos comitès contraris als Jocs de Berlín i fan un Manifest on la crítica al COI ja és oberta i sense embuts acusant-lo de col·laborar amb la "propaganda nacionalsocialista i fomentar l'horror d'una nova guerra" en una Alemanya cada vegada més militaritzada. En aquesta Conferència trobem, per primera vegada, participació catalana en el moviment de boicot. La Conferència de París acordà donar suport a uns Jocs a Barcelona, durant el mes de juliol, i altres a Praga el mes d'agost coincidint amb els de Berlín.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2tud4qZuLfy0d8s_STsScsYIb2su2hbi9JVrsXbXpI9h3In6vcG4TPJmFEPv_1hH-vpooPkMQe8r-Ur0iqLvav7AQocM4a0m7PnYBpGMshMEhFGenr9txqrgNpSNqz-AuLGjVwRcWa2E/s1600/5994477_1-0-451030962_1000x625-768x480.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; font-family: georgia, "times new roman", serif; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="768" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2tud4qZuLfy0d8s_STsScsYIb2su2hbi9JVrsXbXpI9h3In6vcG4TPJmFEPv_1hH-vpooPkMQe8r-Ur0iqLvav7AQocM4a0m7PnYBpGMshMEhFGenr9txqrgNpSNqz-AuLGjVwRcWa2E/s320/5994477_1-0-451030962_1000x625-768x480.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La Fédération Sportive et Gymnique du Travail (FSGT)<span class="normal00200028web0029char"><sup><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;">5 </span></sup></span>va organitzar les proves de selecció i qualificació, per l'Olimpíada Popular de Barcelona, el 4 de juliol a l'estadi Pershing de París a les quals van assistir més de 60.000 persones. El dia següent, es va celebrar a Garches, prop de Paris, un acte de suport a l'Olimpíada Popular de Barcelona i de boicot a l'Olimpíada de Berlín. La delegació catalana va estar composta pels diputats Rovira i Virgili, Puig i Ferrater i Antoni Xirau i en representació del COOP, Hilari Arlandís<span class="normal00200028web0029char"><sup><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: xx-small;">6</span></sup></span></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span></div>
<div class="normal00200028web0029" style="line-height: 12pt; margin: 12pt 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-align: justify;">Fr</span>ança, <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">on llavors governava el Front Popular va passar a ser l'epicentre del moviment contra el Jocs del règim nazi. L'esport obrer francès era dels més forts: la delegació francesa va ser la més nombrosa amb 2.500 persones, de les quals 1.500 atletes<br /><b><br />Una olimpíada popular organitzada "des de baix"</b><br /><br />Diverses federacions esportives, nacionals i internacionals, es van mostrar favorables a l'Olimpíada Popular, encara que eren minoritàries en relació a les que van decidir anar a Berlín sota la recurrent divisa que "política i esport no poden barrejar-se", afirmació xocant davant la utilització feta </span>pel nazisme dels Jocs Olímpics.<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />També va rebre el suport decisiu de les seccions esportives dels sindicats obrers europeus que ja venien celebrant les Olimpíades Obreres (Praga 1921, Frankfurt 1925, Moscou 1928, Viena 1931, Anvers 1937) vinculades a les internacionals socialistes o comunistes com la Internacional Esportiva Obrera Socialista (ISOS) i en el camp comunista la Internacional Roja dels Esports (IRS) amb les Espartaquiade</span>s<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: xx-small; text-align: justify;"><sup>7</sup></span><sup style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;">.</span></sup><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span></div>
<div class="normal00200028web0029" style="line-height: 12pt; margin: 12pt 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-align: justify;">Finalment, el Govern francès que va decidir no boicotejar els Jocs de Berlín, salomònicament va atorgar una subvenció de la mateixa quantitat (600.000 francs) per a la delegació que aniria a Berlín (molt menys nombrosa) i la que aniria a Barcelona. El govern de la República espanyola va fer el mateix i atorga a l'organització de l'Olimpíada Popular la mateixa quantitat que el govern de dretes havia atorgat a Comitè Olímpic Espanyol per anar a Berlín (400.000 pessetes). La Generalitat va contribuir amb 100.000 pessetes.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3stvJGpgaibY0QhvKwZF_vNi85IrXetMMLO7WuuvI6yUPH_o3_dZA3MImdnp1MNua2iFhQ5Wwoi03_-cY2kRP_KVGXzN2FGNyfO34x7IkdvFuO03apyJ695nwNG9YiWBpIpz-zrk5zcg/s1600/Proves-pr%25C3%25A8vies2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="418" data-original-width="658" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3stvJGpgaibY0QhvKwZF_vNi85IrXetMMLO7WuuvI6yUPH_o3_dZA3MImdnp1MNua2iFhQ5Wwoi03_-cY2kRP_KVGXzN2FGNyfO34x7IkdvFuO03apyJ695nwNG9YiWBpIpz-zrk5zcg/s320/Proves-pr%25C3%25A8vies2.jpg" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si bé l'Olimpíada Popular va rebre el suport institucional i Lluís Companys era el president del COOP i des del seu inici va comptar amb el suport del diputat al Parlament espanyol, José Ma. Trabal, vinculat al món de l'esport, i que va aconseguir diversos suports de parlamentaris i va ajudar a les relacions entre el Govern central i la Generalitat, la veritable columna vertebral va recaure en les organitzacions, ateneus i entitats esportives populars. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els ideals republicans eren "de baix a dalt" i va comptar amb una especial participació de les dones, com es pot veure en què el Club Femení i d'Esports era una de les quatre entitats, que juntament amb el CADCI, l'Ateneu Enciclopèdic Popular i el Club Gimnàstic Barcelonès, conformaven el Comitè Executiu del COOP.<br /><br />Les organitzacions i partits de dretes i mitjans afins van fer escarni, des del primer dia de l'Olimpíada Popular, mentre que els partits que havien donat suport al Front Popular i el Front d'Esquerres a Catalunya, com ERC i els partits que acabarien creant el PSUC, la van recolzar.<br /><br />El COOP ràpidament va crear diverses comissions com la de premsa (on hi havia periodistes de La Humanitat, Última Hora, la Rambla o Premsa de Lleida) i l'esportiva (amb representants de diferents federacions esportives i que tenia subcomissions per a cada modalitat esportiva) i llançava, el 19 de maig, un Manifest<span style="font-size: xx-small;"><span class="normal00200028web0029char"><sup><span lang="CA" style="font-size: 10pt;">8</span></sup></span><span class="normal00200028web0029char"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;"> </span></span></span><br /><br />que era una reivindicació de l'esport popular, l'antifeixisme i l'antiracisme contra l'Olimpíada de Berlín. Val la pena llegir-lo ja que els valors que transmet són vigents encara avui dia.<br /><br />Igualment es van crear comitès de suport a l'Olimpíada Popular a tot l'Estat (Madrid, Andalusia, Astúries, Galícia, València, etc. així com en nombroses ciutats) que van acabar conformant el Comitè Espanyol pro Olimpíada Popular, que no incloïa Catalunya, Euskadi i Galícia ja que l'Estat Espanyol acudia amb quatre delegacions corresponents a les quatre nacions.<br /><b><br />Un èxit impensable</b></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><br /></b>L'Olimpíada Popular de Barcelona va portar el debat de les paraules als fets, del boicot als Jocs de Berlín a la construcció d'una alternativa real i amb capacitat per a "competir" en nombre d'atletes, de proves esportives, la presència de moltes dones superant de llarg l'Olimpíada oficial ... el seu èxit va preocupar i va escandalitzar al COI que veia com Barcelona, no només es consolidava, sinó que començava a fer-li ombra.<br /><br />Tant que les dates previstes, del 22 al 26 de juliol, van tenir d'ampliar tres dies més i començar el 19 de juliol, es van augmentar les modalitats esportives, i de tot Espanya, Europa i el món arribaven notícies de clubs o atletes que vindrien a participar-hi. A principis de juliol es van fer les proves de selecció i podem trobar als diaris de l'època les cròniques. De Suïssa 200 atletes, de les Illes Britàniques 80, de Mallorca una delegació de més de 500 persones que van arribar en vaixell (i no van poder tornar doncs el cop d'estat va triomfar a les Illes), </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidfap_2cdOU9KOrdejruyYx3bDd9eYgpZKXov5moMuhH3T2zJ4nrMuUUxS_Sm4nmNMJ9vulbNg1zIszb9Lj3y-Tn4ZQ9Q9ojjnDRf5TNdaBTtZAHcK_JOp4KooqD36AtPUB7xyqrV8yDs/s1600/unnamed-file.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="639" data-original-width="449" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidfap_2cdOU9KOrdejruyYx3bDd9eYgpZKXov5moMuhH3T2zJ4nrMuUUxS_Sm4nmNMJ9vulbNg1zIszb9Lj3y-Tn4ZQ9Q9ojjnDRf5TNdaBTtZAHcK_JOp4KooqD36AtPUB7xyqrV8yDs/s320/unnamed-file.jpg" width="224" /></a><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Fa pocs dies ens arribava la notícia que aquest 24 d'agost se fa un homenatge a París a José Barón Carreño, membre de la delegació d'atletisme de Melilla a la qual no va poder tornar mai. Va ser un dels atletes que el 19 de juliol va agafar el fusell per enfrontar-se al feixisme i no va parar fins a caure a París, com a cap dels guerrillers de la meitat nord de França, comandant la insurrecció final contra els nazis cinc dies abans que La Nueve, regiment compost bàsicament per republicans espanyols, alliberés París.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<div style="text-align: justify;">
El COOP va haver de crear la Comissió d'Allotjament i Turisme per preparar una ciutat que havia de rebre 5.000 atletes i 20.000 visitants que omplirien una Barcelona expectant i en festa, no hi havia prou places als hotels i es va fer una crida a obrir les cases, centres, casals... es va demanar ajuda als municipis veïns per donar aixopluc a tots. Avui en diríem "desbordament", així estava Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És incomprensible que no hi hagi una o diverses pel·lícules, que no hi hagi un centre de documentació de l'Olimpíada Popular i que siguin més coneguts com els Jocs Oblidats fruit de la derrota davant el feixisme i el pacte de la desmemòria de la transició.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quants catalans saben que un 18 de juliol de 1936, Barcelona era una festa, s'assajava la inauguració a l'Estadi Olímpic amb 3.000 folkloristes arribats d'arreu del món amb una exhibició de castellers, la sardana més gran mai ballada o amb una Patum que sortiria per primera vegada de Berga, quadres de sevillanes des d'Andalusia, gaiters gallecs i escocesos, dansaires del Tirol o Asturians? O que l'Olimpíada Popular era la Setmana de l'Esport i la Cultura i que tots els barris de Barcelona tenien programats actes culturals que també s'inauguraven el 19 de juliol amb un concert al Teatre Grec sota la batuta de Pau Casals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Estats, nacions sense estat, regions i ciutats</b></div>
</span></div>
<div class="normal00200028web0029" style="margin: 12pt 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDh2q4c1Zt7jdsCFOqqlt7BesY04__GuY6WLDrGKVo3bv_TeaRz7diboLYdnPUIGGF_YkJ18N9AL495hUxwXXi_2vC6SmkZXpnrVjKKnmOQjXlsFYMLM3EZ3JdY5-_HhT0SHf-YoKd6mA/s1600/llibre-2-684x1024.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; font-family: georgia, "times new roman", serif; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="684" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDh2q4c1Zt7jdsCFOqqlt7BesY04__GuY6WLDrGKVo3bv_TeaRz7diboLYdnPUIGGF_YkJ18N9AL495hUxwXXi_2vC6SmkZXpnrVjKKnmOQjXlsFYMLM3EZ3JdY5-_HhT0SHf-YoKd6mA/s320/llibre-2-684x1024.jpg" width="213" /></a><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En el llibre de Carles Santacana i Xavier Pujadas <i>L'altra Olimpíada</i><span class="normal00200028web0029char"><sup><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;">9</span></sup></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"> </span></span>trobem un exhaustiu resum de les delegacions que el 19 de juliol havien de participar a l'Olimpíada Popular i que el cop d'estat feixista i l'inici de la guerra civil va impedir que es celebressin. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com ja hem esmentat, la República espanyola acudia amb quatre delegacions: espanyola, catalana, basca i gallega. A nivell internacional, clau per poder parlar d'una Olimpíada, van ser: Suècia, Suïssa, Hongria, Noruega, Gran Bretanya, Bèlgica, Canadà, Estats Units, França, Grècia, Portugal, Holanda, Algèria, Dinamarca, Txecoslovàquia. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-align: justify;">L'Olimpíada Popular admetia com a participants a les nacions sense Estat, van estar allà, entre d'altres, Palestina, una delegació de jueus emigrats (clarament desafiant a la prohibició de l'Olimpíada de Berlín), de l'Alsàcia i la Lorena, però també del Marroc, llavors dividit entre el protectorat francès i espanyol o Algèria,</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="text-align: justify;"> </span>província francesa. Així mateix hi havia delegacions regionals del Rosselló, Mallorca, València, Andalusia, Navarra, Aragó o de ciutats com Bordeus, Praga, Tolosa, Alger, Orà, Basilea, Grenoble, Grasshopen, Sevilla, Huelva, Melilla, Jerez de la Frontera, Badajoz, Tenerife o Cadis entre d'altres.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />Més de 5.000 atletes que competien en un total de 18 modalitats esportives: Futbol, rugbi, Tennis, Bàsquet, Natació, Tennis-taula, Boxa, Atletisme, Lluita, Waterpolo, Pilota Basca, Tir, Ciclisme, Rem, Handbol, Beisbol, Escacs i Gimnàstica. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A part de la delegació catalana i espanyola tenien representació en totes les modalitats, les delegacions franceses, belga, britànica, suïssa i holandesa que eren les que participaven en més de 10 modalitats. La resta ho feien en sis o set modalitats i la majoria de ciutats ho feien en tres o quatre.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Entitats que van participar en l'olimpíada popular de 1936 </span></b><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhssLwu1IwNZM9KGv7TEykZOGW9B6sTzWmCROtUBpFRk6BBWAkLgyo0q5EjTSnDIJxw-dqFN8ejiuNTGLOVRFpOoWYUsUbpweYwUpm7oiAJknIxEpHTcqIqPL6gBmAZOokAB9J6u4t28Lo/s1600/Proves-pr%25C3%25A8vies.jpg" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhssLwu1IwNZM9KGv7TEykZOGW9B6sTzWmCROtUBpFRk6BBWAkLgyo0q5EjTSnDIJxw-dqFN8ejiuNTGLOVRFpOoWYUsUbpweYwUpm7oiAJknIxEpHTcqIqPL6gBmAZOokAB9J6u4t28Lo/s320/Proves-pr%25C3%25A8vies.jpg" /></span></a><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com s'esmentava abans, les principals entitats del COOP van ser el CADCI (on tenia la seva seu), l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), el Centre Gimnàstic Barcelonès i el Club Femení i d'Esports.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: justify;">
<div style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El CADCI (fundat el 1903) i l'Ateneu Enciclopèdic Popular, fundat també a principis del segle XX, eren organitzacions de tendència republicana i obrerista. Comptaven entre 25.000 i 30.000 associats en una Catalunya que no arribava als tres milions d'habitants. El Barça no superava els 7.000 socis (avui, per comparar xifres, l'ANC està sobre els 40.000 i Catalunya té set milions i mig d'habitants).</span></div>
<div style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Eren doncs organitzacions d'una gran influència i que van acabar sent líders en defensar com un dret de les classes populars la pràctica d'esport vinculat, alhora, a la cultura. Sobretot després de la proclamació de la República es van crear nombroses seccions esportives i, fins i tot, van arribar a tenir les millors instal·lacions esportives.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El llibre de Santacana i Pujadas recull el testimoni de Vicenç Ballester (antic soci de l'AEP, jugador de rugbi i militant del POUM) "<i>Dins de l'Ateneu, l'esport penetrava en les classes populars alhora que les primeres lectures de Marx i Bakunin o les tècniques de comptabilitat</i>". </span></div>
<div style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #3a3a3a;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per entendre com es
va poder organitzar en només tres mesos un esdeveniment de masses com l’Olimpíada
Popular, cal posar la mirada en l’associacionisme obrer –que té les seves
arrels en el segle XIX i el republicanisme social- en tots els barris populars
de Barcelona i les grans ciutats on proliferaven els ateneus, les escoles
racionalistes, els locals sindicals o les cooperatives que , les
cooperatives com constituïen experiències d’autogestió obrera. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #3a3a3a;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #3a3a3a;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tots ells eren espais
de trobada imprescindibles per al desenvolupament d’una societat
alternativa a la societat capitalista. Totes les entitats, i tantes altres,
eren espais físics, que agrupaven a desenes de milers de treballadors i
treballadores i les seves famílies i tenien la capacitat –no només la voluntat-
de donar cos i ànima a uns Jocs alternatius a l’Olimpíada de Berlin segrestada,
amb el vist i plau del COI, pel feixisme enemic declarat de les organitzacions obreres, com les entitats i atletes que hi anàven a participar van poder comprovar en la seva pròpia carn. Molts dels que van venir a participar van acabar allistant-se a les Milícies Antifeixistes i les Brigades Internacionals. Alguns d'ells van morir defensant la República, com ens van explicar el ciclistes britànics del Clarion a l'acte d'Homenatge</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 7.5pt; vertical-align: super;">10</span></span></div>
</div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<div style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Finalment s'ha fet una recerca dels clubs, ateneus i entitats que van organitzar proves esportives. Algunes d'elles no continuen amb el mateix nom, però sí que està acreditada la continuïtat històrica amb les entitats que van donar suport, organitzar o participar en la cessió de terrenys esportius o atletes dels seus clubs estaven seleccionats per participar a l’Olimpíada Popular. </span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mostrar aquesta realitat és el que des del Comitè per la Commemoració de l'Olimpíada Popular vam intentar aportar a l'acte institucional d'Homenatge a l'Olímpiada Popular del passat 19 de juliol</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; vertical-align: super;"><span style="font-size: xx-small;">11</span></span></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<div style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: justify;">
<br /></div>
</span><br />
<img src="http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2017/07/cuadro.jpg" /></div>
<div class="normal00200028web0029" style="margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; mso-line-height-alt: 12.0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">CADCI </b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">(Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria)</span><br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">http://www.cadci.net/historia.php</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Rbl. Santa Mònica 10, 1er Barcelona cadci@cadci.net</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Entitat Obrera (CADCI) fou creat l’any 1903 per un grup de dependents de comerç fruit de la tradició gremial catalana, al local del cafè “els quatre gats “ de Barcelona. Al 1912 comença la edició de la revista “ACCIÓ” òrgan de propaganda i difusió del centre, al 1913 compra el que serà el seu estatge històric de la Rambla Santa Mònica 10, al Real Circulo Ecuestre. L’entitat, d’antuvi, s’estructurà en cinc seccions: Organització i Treball, Educació i Instrucció, So<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">cors Mutus, Esports i Excursions, i Propaganda Autonomista.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La Secció d’Esports i Excursions s’organitzava al voltant dels diversos comitès on s’hi inscriv</span>ien tots els qui volien dedicar-se a la pràctica d’un determinat esport, i eren molts. Aquesta Secció gaudia d’una gran sala de Gimnàstica i amb diverses instal·lacions, a l’exterior del Centre, per a la pràctica dels diferents esports: tenis, futbol, patinatge,… d’entre els quals sobresortia el Club de Mar, que tenia un bell amarratge al Port de Barcelona per a la pràctica d’esports marítims: rem, natació,. El Comitè d’Excursionisme posseïa, per a la pràctica dels esports afins a la seva activitat, diverses tendes d’acampada, esquís, etc.<br /><br /><b>ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR</b></span></div>
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">https://ca.wikipedia.org/wiki/Ateneu_Enciclop%C3%A8dic_Popular<br /><a href="http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/">http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/</a><br />Passeig de Sant Joan 26, 1r 1a – Barcelona ateneuenciclopedic@gmail.com<br /><br />L’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) – Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l’any 1902 per un grup d’intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap tipus de filiació política o ideològica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Clausurat per les tropes franquistes el gener de 1939 en ser ocupada la Ciutat Comtal, va ser legalitzat de nou el 1980. Actualment és un centre de documentació que forma part de la Federació d’Ateneus de Catalunya, al costat d’ateneus i centres culturals catalans de tot tipus. També està associat a la Fundació Antonio Machado de Cotlliure, participa en la Federació Internacional de Centres d’Estudis Llibertaris i Documentació (FICELD), i és el segon arxiu més gran del moviment obrer mundial després de l’IIHS d’Amsterdam.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amb més de 25.000 socis, la Enciclopèdic tenia una important biblioteca i diverses seccions on els obrers realitzaven les seves activitats, trobaven cursos, cultura popular de qualitat i alternativa a la de la burgesa i l’església.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<b><div style="text-align: justify;">
<b>CLUB FEMENÍ I D’ESPORTS DE BARCELONA</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Club_Femen%C3%AD_i_d%27Esports_de_Barcelona">https://ca.wikipedia.org/wiki/Club_Femen%C3%AD_i_d%27Esports_de_Barcelona</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Club Femení i d’Esports de Barcelona va ser un dels espais de dones i feminista més importants de la Barcelona de la preguerra, vinculat a propostes polítiques progressistes i catalanistes. El Club Femení d’Esports (així, sense la “i”, era el seu primer nom) es va fundar, a iniciativa de Teresa Torrens i Enriqueta Sèculi l’any 1928, uns anys abans de l’altre important espai de cultura de dones de la ciutat durant la dècada dels anys 30, el Lyceum Club. Aquest últim va seguir un model europeu i va ser freqüentat per les intel·lectuals, en canvi el Club Femení va ser la primera entitat esportiva exclusivament femenina de tot l’Estat espanyol i volia tenir un caràcter més popular i ser assequible econòmicament a més dones.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fundada el 1928, fou la primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya. Les seves impulsores foren Teresa Torrens, primera presidenta del club, i Enriqueta Sèculi. Entre les seves directives també destacaren Anna Murià i Consol Garcia Guardiola. Entitat cultural, catalanista i popular, es declarava apolítica tot i que implícitament defensava els valors republicans. Nasqué per contraposar-se a l’elitisme esportiu i com a rèplica al masclisme de l’època. La seva acció fou decisiva per a l’esport femení català, en especial a Barcelona. Rebé el suport d’entitats com el Club Natació Barcelona o l’Ateneu Barcelonès. Coneguda per les sigles CFEB, la seva època de màxima activitat fou entre el 1930 i el 1933.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El CFEB difongué la pràctica esportiva femenina pel territori català i impulsà la creació de centres esportius. Competí amb altres clubs catalans i ocasionalment participà en torneigs estatals i internacionals. Formà part del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de l’any 1936. Originalment tingué la seu al nucli antic de Barcelona, però el 1932 es traslladà a la plaça d’Espanya. Tingué per lema “Feminitat, Esport i Cultura”, i com a emblema, la Victòria de Samotràcia. Publicava el butlletí Portantveu del CFEB. Desaparegué el 1939.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="display: inline !important;">
<b><b>CENTRE GIMNÀSTIC BARCELONÈS</b></b></div>
<b>
</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Plaça Caramelles, 8 Barcelona info@totraval.org</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://mediateca.ravalnet.org/cgbesports/">http://mediateca.ravalnet.org/cgbesports/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=Iag7vp4_dl8&feature=share&list=ULIag7vp4_dl8">https://www.youtube.com/watch?v=Iag7vp4_dl8&feature=share&list=ULIag7vp4_dl8</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Centre Gimnàstic Barcelonès fou una entitat esportiva creada el 18 de maig de 1933 i va estar en funcionament ininterrompudament fins al 31 d’octubre de 2004. Des de 2010 la seva tasca és continuada pel Club Gimnàstic el Raval Barcelonès.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Francesc Parramon i Cortina i un grup de joves afeccionats a l’esport van començar a interessar-se per l’entitat a inicis de 1933 al carrer Joaquín Costa, 22. Després d’establir contactes i reunions amb els socis fundadors, van començar a pagar les seves quotes amb la finalitat de recaptar fons per cobrir les primeres despeses. Aquest grup iniciador i impulsor provenia era de classe treballadora: administratius, sastres, electricistes, torners, paletes, dependents de comerç, etc. Van muntar els aparells i van col·laborar en les tasques més diverses per tal de poder obrir les portes de l’entitat a tota la joventut que volgués fer esport. Finalment, el 9 d’agost de 1933 es van inaugurar les dependències del Centre Gimnàstic Barcelonès per a tots els socis en general. En els documents del centre hi consta també el suport i la col·laboració desinteressada que, en els primers passos de la seva vida esportiva, es va rebre de l’Agrupació Ciclista Montjuïc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>ATENEU POPULAR DE GRÀCIA</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entitat fundada el 1934, que fomentà la cultura i l’esport popular al barri de Gràcia de Barcelona. Integrat al Comitè Català pro Esports Populars el 1936, fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann (1936). Edità un butlletí fins el 1937. Amplià el seu radi d’acció incloent en les seves instal·lacions un gimnàs, un laboratori fotogràfic, un museu i una biblioteca. Desaparegué el 1939.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>ATENEU OBRER MARTINENC</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entitat que fomentà la cultura i l’esport popular al barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona. Havia començat la tasca escolar cap al 1889, i fomentava la cultura obrera. El 1936 formà part del Comitè Català pro Esport Popular. Fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann (1936).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>ATENEU OBRER DE SANT ANDREU</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
c.Abat Odó 71 | Barcelona</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’Ateneu es va fundar l’1 de Maig de 1885. En aquella època, com a Ateneu Obrer, es dedicava a les activitats que no estaven a l’abast del obrers: ensenyament, teatre, conferències, excursions, esports, lleure, etc. Degut al fort arrelament de l’Entitat a Sant Andreu, sobretot per la qualitat de l’ensenyament que s’impartia a les seves aules, l’any 1904 es va posar la primera pedra d’un nou edifici. Finalment, aquest edifici no es va construir; però en lloc seu, es va fer l’actual, inaugurat l’any 1933. Una de les seccions de l’Ateneu, l’Atlètica Vida va ser co-fundadora de la Unió Esportiva Sant Andreu de futbol l’any 1924. A partir del 1977, l’Ateneu va iniciar la tasca d’adequar totes les activitats culturals i esportives a les exigències dels nous temps. En ple segle XXI podem assegurar que l’entitat creada el 1885 per a la millora de la classe obrera s’ha convertit en una important entitat cultural, oberta a tothom i amb un ampli ventall d’activitats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>BIBLIOTECA CULTURAL ESPORTIVA AVANTI</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Biblioteca del barri de la Barceloneta de Barcelona. Fomentà la cultura i l’esport entre les classes populars. Combinà les activitats formatives amb l’esport. Fou adscrita al Comitè Català pro Esports Populars (1936). Fou una de les organitzadores de la Copa Thälmann (1936). També organitzà la Volta a Peu a la Barceloneta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>CASAL NACIONALISTA OBRER ESPARTACUS</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entitat cultural i esportiva de Barcelona. Fundada el 1934 i vinculada a Estat Català. De caràcter popular, estava adscrit al Comitè Català Pro Esport Popular (1936) i va ser uns dels organitzadors de la Copa Thälmann i de la I Challenge de la República (1936). L’esclat de la Guerra Civil truncà la seva activitat esportiva.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>AGRUPACIÓ CICLISTA MONTJUÏC</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.acmontjuic.org/">http://www.acmontjuic.org/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
Centre Cívic el Sortidor a la Plaça del Sortidor. Barcelona</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’Agrupació Ciclista Montjuïc, “la Grupa”, és un club que compta quasi bé amb 100 anys d’història, al llarg dels quals ha deixat una profunda empremta en el ciclisme català a tots els nivells. Vols saber com vam començar?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El dia 7 d’octubre de 1917, Llorenç Cabrol Nadal va reunir a casa seva, al carrer Creu dels Molers, nº 40, un grup d’amics i afeccionats al ciclisme que van acordar la creació d’un grup ciclista. Al llarg de la seva història, la Agrupació ha organitzat importants curses, entre les quals es troben la Primera Cursa Ciclocros celebrada a Espanya, el 26 de gener de 1922, vàries curses en la Pujada del Castell de Montjuïc, el Campionat de Catalunya de Ciclo-Cros, el Premi Inauguració (durant 56 anys, fins el 1988), i la Barcelona-Andorra (la qual, juntament amb altres sis proves organitzades per sengles clubs, va donar pas a la creació de la Setmana Catalana), entre d’altres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>Club Esportiu JÚPITER</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.cejupiter.cat/index.php/ct-menu-item-3/1909">http://www.cejupiter.cat/index.php/ct-menu-item-3/1909</a></div>
<div style="text-align: justify;">
Carrer Agricultura, 238 Barcelona cejupiter@cejupiter.cat</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va ser el 12 de maig de 1909 quan, en una reunió a la “Cerveceria Cebrián” -avui l´orxateria “tio Che”- es va constituir el C. E. Júpiter. Els artífexs d´aquest fet van ser els germans Mauchan, súbdits britànics que treballaven en una fàbrica del Poble Nou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La catalanitat del Club Esportiu Júpiter no ha estat mai amagada i, el cert és que ha causat a l’entitat més d’un maldecap. La seva senya més identificativa, l’escut, ja delatava l’esperit catalanista del club. L’emblema del Júpiter era un escut rodó amb una estrella de cinc puntes blava a dalt i a sota les quatre barres, que recordava molt al d’Estat Català. Aquesta semblança va ser el motiu pel qual el 30 d’abril de 1924 l’escut del Júpiter fou denunciat pel Jutge Instructor Cristóbal Fernández, al Gobernador Civil de la Província, “por una clara disimulación de la bandera separatista catalana”. El govern de la dictadura de Primo de Rivera va decidir prohibir l´emblema i llavors l´entitat adoptà un nou escut triangular amb els colors gris-grana i la corona de la Ciutat Comptal a sobre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No obstant, amb l’adveniment de la República i, a l´inici de la temporada 1931-32 es tornà a implantar l’escut prohibit. Per commemorar aquest fet, el president de la Generalitat Francesc Macià va assistir al camp del Júpiter el 25 de setembre de 1931. Aquell dia se celebrava un partit del Campionat de Catalunya de Primera Categoria entre el Júpiter i el Palafrugell i Macià va rebre una insígnia d’or reproducció de l’escut perseguit durant la dictadura. Però la repressió va tornar a caure sobre el Júpiter en acabar la Guerra Civil. El règim dels vencedors va considerar que el club era separatista i l´acusava de col·laborar amb els rojos. Aquestes acusacions van derivar en una nova prohibició de l’escut i amb l’obligació de canviar el nom de C.E. Júpiter pel de C.D. Hércules. L’any 1940, però, es va retornar el nom de C.E. Júpiter.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però l’escut quadribarrat i estelat no tornà al club fins 50 anys més tard quan, amb motiu d’una assemblea de socis del Club s’acordà retornar l’escut original. Així, des del 2 de setembre de 1990 i fins l’actualitat l’escut de l’entitat torna a ser el mateix que va veure néixer el Club Esportiu Júpiter.</div>
<b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>F.C. MARTINEC</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://fcmartinenc.cat/historia/">http://fcmartinenc.cat/historia/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
C/Telègraf 31 – Barcelona (08041) fcmartinenc@fcmartinenc.cat</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El FC Martinenc és un club poliesportiu fundat el 1909, originalment al barri de Sant Martí, d’on va agafar el seu nom, però que ha arrelat al barri del Guinardó, on actualment té les seves instal•lacions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els orígens de l’entitat cal situar-los a començaments de segle, concretament en l’any 1907. L’any 1909 ja competien, en representació de l’ex-vila de Sant Martí de Provençals, el Club F.C. Martinense i Centre d’Esports Martinenc. Les dues entitats decideixen fusionar-se i adoptar el nom de F.C. Martinenc participant en els campionats organitzats per la Federació Catalana. Aquesta fusió es fa l’any 1917.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>CLUB NATACIÓ ATHLÈTIC BARCELONETA</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.cnab.cat/ca/hist%C3%B2ria">http://www.cnab.cat/ca/hist%C3%B2ria</a></div>
<div style="text-align: justify;">
Plaça del Mar s/n · <a href="mailto:cnab@cnab.cat">cnab@cnab.cat</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Club Natació Atlètic-Barceloneta és el resultat de l’agermanament entre el Club Natació Athletic, fundat l’any 1913, i el Club Natació Barceloneta en l’any 1929. L’Athletic és el vicedegà dels clubs de natació a Espanya i va ser dels pioners en desenvolupar aquestes especialitats esportives, compartint activitats amb els seus homòlegs Barcelona i Sabadell, clubs amb els quals va fundar la Federación Española de Natación l’any 1920 i la Federació Catalana de Natació el 1921.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>CLUB ESPORTIU EUROPA</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.ceeuropa.cat/el-club/historia/historia-del-club">http://www.ceeuropa.cat/el-club/historia/historia-del-club</a></div>
<div style="text-align: justify;">
c/ Secretari Coloma, 140 Gràcia (Barcelona) <a href="mailto:info@ceeuropa.cat">info@ceeuropa.cat</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Club Esportiu Europa, tal i com el coneixem avui en dia, neix el 1907. Llavors, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolir més altes fites dins el futbol català. Quan és va haver de buscar un nom per a l’equip, per tal d’evitar majors despeses de registre van aprofitar el nom d’un club a punt de desaparèixer i del que en quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, naixia el 5 de juny de 1907 el “Club Deportivo Europa”. És el club de futbol de la Vila de Gràcia.</div>
<b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>FC BARCELONA</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.fcbarcelona.cat/club/historia/el-club-decada-a-decada">https://www.fcbarcelona.cat/club/historia/el-club-decada-a-decada</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’aventura de la creació del FC Barcelona l’any 1899 per un grup de joves, estrangers i catalans que vivien a Barcelona va ser la conseqüència d’un procés d’expansió de la pràctica del futbol i altres esports d’origen britànic a Europa. Això explica la naturalesa intercultural del Club, la seva vocació poliesportiva i la voluntat d’arrelament a una ciutat i a un país. Gamper, fundador del Club, en va ser l’ànima i l’impulsor durant els primers 25 anys. El seu compromís amb el FC Barcelona va més enllà de les seves facetes com a jugador, directiu i president.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>RCD ESPANYOL</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.rcdespanyol.com/ca/home/">https://www.rcdespanyol.com/ca/home/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona és un dels clubs de futbol més antics de la Lliga Espanyola. El 28 d’octubre de 1900, a les aules de la Universitat de Barcelona, naixia la Societat Espanyola de Football, nom que li va donar al Club el seu fundador i primer president, Ángel Rodríguez. Les principals senyes d’identitat, i el que va determinar el nom original d’aquest nou Club esportiu, va ser que tots els seus components eren catalans o nascuts a la resta d’Espanya, en contraposició als altres equips, formats majoritàriament per anglesos i altres nacionalitats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b><div style="text-align: justify;">
<b>Fédération Sportive et Gymnique du Travail</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9d%C3%A9ration_sportive_et_gymnique_du_travail">https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9d%C3%A9ration_sportive_et_gymnique_du_travail</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.fsgt.org/">http://www.fsgt.org/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
14 – 16 rue Scandicci 93508 Pantin cedex Mail : <a href="mailto:accueil@fsgt.org">accueil@fsgt.org</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 1934 dins la dinàmica del Front popular i anticipant un any la reunificació sindical, es crea la FSGT per la fusió de la FST, pròxima de la Confederació general del treball unitari (CGTU) i del USSGT pròxim de la Confederació General del Treball (CGT). El 23 i 24 de desembre 1934, els delegats de 515 clubs del USSGT socialista (aproximadament 7 000 membres) i de la FST comunista (aproximadament 11 000 membres) porten a terme l’assemblea fundadora de la FSGT al Carrer de la Grange-a les-Boniques, 33.Des de 1931 aquestes dues federacions obreres contribueixen àmpliament a la implantació del voleibol a França.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El mateix any marca la seva ferma oposició a la participació de França als Jocs de Berlín -atès el seu caràcter propagandístic del nazisme i el racisme- enviant una forta delegació a l’Olimpíada Popular de Barcelona, organitzades precisament en contrapartida als Jocs olímpics oficials. Les qualificacions per accedir als Jocs de Barcelona tenen lloc a París el 4 de juliol de 1936 a l’estadi Pershing, davant Léo Lagrange. Aquesta Olimpíada es veu frustrada, pel cop d’Estat militar de Franco, que té lloc el mateix dia en què s’anava a inaugurar, el 19 de juliol de 1936. La delegació ha de tornar a França sense haver-hi competit.</div>
</span><br />
<div style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong style="margin: 0px; padding: 0px;">David Companyon i Costa</strong>. Director d’Estudis i Projectes de la Fundació l’Alternativa </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Juliol de 2017</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
En castellà: http://www.sinpermiso.info/textos/la-olimpiada-popular-tres-meses-que-convulsionaron-el-deporte</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
<b>Bibliografia</b></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
1.- <a href="https://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10007552" style="color: #ea0000; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none;">https://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10007552</a></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
2.- <a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-4114.xml" style="color: #ea0000; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none;">http://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-4114.xml</a></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
3.- <a href="http://davidcompanyon.blogspot.com.es/2016/07/que-va-ser-lolimpiada-popular.html" style="color: #ea0000; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none;">http://davidcompanyon.blogspot.com.es/2016/07/que-va-ser-lolimpiada-popular.html</a></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
4.- L’Altre Olimpíada. Carles Santacana i Xavier Pujades. Pàg. 109</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
5.- <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9d%C3%A9ration_sportive_et_gymnique_du_travail" style="color: #ea0000; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none;">https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9d%C3%A9ration_sportive_et_gymnique_du_travail</a></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
6.- L’Altre Olimpíada. Carles Santacana i Xavier Pujades. Pàg. 113</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
7.- <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Olimpiadas_Obreras" style="color: #ea0000; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none;">https://es.wikipedia.org/wiki/Olimpiadas_Obreras</a></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
8.- http://www.fundacioalternativa.cat/manifest-de-lolimpiada-popular</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: start;">
9.- L’Altra Olimpíada. Carles Santacana i Xavier Pujades.<br />
<br />
10.- La història del Clarion i l'Olimpíada Popular de 1936 https://davidcompanyon.blogspot.com.es/2017/07/la-historia-dels-clarion-i-lolimpiada.html<br />
<br />
11.-https://www.youtube.com/watch?v=gfzn328Zy_U&feature=youtu.be<br />
<br /></div>
</div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-68784253912709623732017-07-23T22:51:00.000+02:002017-07-27T11:25:57.956+02:00La història dels Clarion i l'Olimpíada Popular de 1936<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWCSBTklaYfULRZcYXa3iyBhieAMmvX41c3Pus8SUoo-1KyYxntNj0TX2QtQ7oAqVXlsje-E7qwfPpceGNNfi1jlYff1YDTWIhmL2x3zln2_809dvW2ej2Gz6VoUE244Dy_p5BFU6h-SA/s1600/_nh_9314-25548.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1500" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWCSBTklaYfULRZcYXa3iyBhieAMmvX41c3Pus8SUoo-1KyYxntNj0TX2QtQ7oAqVXlsje-E7qwfPpceGNNfi1jlYff1YDTWIhmL2x3zln2_809dvW2ej2Gz6VoUE244Dy_p5BFU6h-SA/s320/_nh_9314-25548.jpg" width="320" /></a></div>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El passat 1 de juliol d'enguany, 10 membres del Clarion Cycling Club 1895<sup><span style="line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">1</span></span></sup> van sortir en bicicleta des del monument a les Brigades Internacionals a Londres<sup><span style="line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">2 </span></span></sup>i van fer 1.600 km pedalejant fins a Barcelona, després de creuar tot França, per participar el 19 de juliol a l’homenatge a l’Olimpíada Popular de 1936 que va fer a l’INEF, al cantó de l’Estadi Olímpic Lluís Companys.</span></i></b><br />
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />Tot just dos dies desprès d’assabentar-se que, per primer cop, les institucions catalanes anaven a retre un homenatge a l’Olimpíada Popular, van decidir fer com els seus predecessors l’any 1936, quan un equip</span></i></b><b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><sup><span style="line-height: 15.3333px;"><span style="font-size: xx-small;">3</span></span></sup></span></i></b><b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> de cinc ciclistes dels Clarion va formar part de la delegació Britànica a l’Olimpíada Popular.</span></i></b><br />
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />No és el primer cop que repeteixen aquest viatge. L’any passat que es complia el 80è aniversari del que havia d’haver estat l’Olimpíada Popular també hi van ser presents, com també hi van ser-hi en el 75è aniversari de l’inici de la guerra civil <span style="font-size: xx-small;"><span style="vertical-align: super;">4</span> </span>en una ruta pels itineraris de la guerra civil des de Bilbao a Barcelona<sup><span style="line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">5</span></span></sup>.</span></i></b><br />
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />Quines són les raons perquè el Club Ciclista Clarion 1985, una associació que agrupa unes quantes desenes de ciclistes arreu de Gran Bretanya, tingui aquest lligam amb Barcelona, Catalunya, les Brigades Internacionals i la República?</span></i></b><br />
<div>
<br />
<div>
<b>L’OLIMPÍADA POPULAR, L’ALTERNATIVA ALS JOCS DE HITLER</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">Els Clarion es van involucrar activament al boicot</span></span><sup><span style="color: #212121; font-family: inherit , serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">6</span></span></sup><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;"> als Jocs Olímpics de Berlin de 1936, boicot que prengué força a partir de l’aprovació el setembre de 1935 de les Lleis de Nuremberg, que impulsaven una política antisemita, la persecució política de les organitzacions obreres i de l’ocupació nazi el març del 36 de Renània, una zona desmilitaritzada. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La voluntat del règim hitlerià de fer de l’Olimpíada de Berlin una fita propagandística del nazisme va trobar un moviment de rebuig i boicot arreu d’Europa i els Estats Units. La proposta de Barcelona d’organitzar uns Jocs alternatius a la concepció elitista de l’esport del Comitè Olímpic Internacional (COI) s’uní a la idea de fer un Jocs clarament antifeixistes i antiracistes confrontats a l’Olimpíada de Berlin i va trobar un suport entusiasta en les organitzacions obreres i sindicals d’arreu del món.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">Així, la crida del Comitè Català Pro-Esport Popular, de març de 1936, a organitzar uns Jocs Olímpics basats en els valors de la pau, la igualtat entre homes i dones, la fraternitat entre els pobles, el respecte mutu... en el que poguessin participar indistintament tot tipus d’atletes (i en especial les dones) va trobar molt ràpidament el suport de nombroses federacions esportives i especialment els clubs esportius de sindicats, ateneus i organitzacions culturals que veien en l’Olimpíada Popular</span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: xx-small;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: xx-small;"><span style="vertical-align: super;">6 </span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">l’oportunitat de passar de les paraules als fets. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsk2vuCcqh8fxfOAhHlX4jKKD4RifyWm4ZT_11iLkNUFW_qU5-WKrZVGpXHBhqQdATxUXCNAj3teOVZocOssIPf72YiyjUrZKGmEp_D8Byi_H1l6sL985QjflZMzk1jt7tGRP4q36-rLk/s1600/olimpiada-popular-barcelona-juliol-1936-franz-lewy.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="436" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsk2vuCcqh8fxfOAhHlX4jKKD4RifyWm4ZT_11iLkNUFW_qU5-WKrZVGpXHBhqQdATxUXCNAj3teOVZocOssIPf72YiyjUrZKGmEp_D8Byi_H1l6sL985QjflZMzk1jt7tGRP4q36-rLk/s320/olimpiada-popular-barcelona-juliol-1936-franz-lewy.jpg" width="232" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El llibre de Carles Santacana i Xavier Pujades “L’altre Olimpíada”</span><sup><span style="color: #212121; font-family: inherit , serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">7</span></span></sup><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">, és l’únic sobre l’esport català en l’època de la República i l’Olimpíada Popular. El llibre fa un magnífic i documentat relat del que se’ns dubte, en qualsevol altre país hagués estat portat al cinema o la TV. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’Olimpíada Popular, organitzada en només tres mesos (sense mòbils, whatsapp, ni correu electrònic) va ser capaç de mobilitzar més de 5.000 atletes provinents de 23 estats, nacions sense estat com Catalunya, Euskadi, Lorena, Alsàcia o Palestina, regions i ciutats, però també jueus emigrants o exiliats alemanys, amb una gran participació de les dones, fins llavors pràcticament invisibilitzades en el món de l’esport.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El cop d’estat feixista i l’inici de la guerra civil i la revolució el mateix dia que havien de ser inaugurada l’Olimpíada Popular va impedir la seva celebració</span><sup><span style="color: #212121; font-family: inherit , serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">8</span></span></sup><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">. Els atletes van haver de tornar als seus països sense confraternitzar i competir, molts dels catalans i espanyols van anar al front, i alguns dels atletes que venien d’altres països també es van allistar al Comitè de Milícies antifeixistes, sent l’embrió de les Brigades Internacionals, entre ells alguns dels Clarion. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Quatre d’ells van perdre la vida defensant la República contra el feixisme. Desprès hi tornarem. Primer sapiguem una mica més sobre aquest club ciclista, un dels més antics del món.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">ELS ORÍGENS DELS CLARION</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwtb3bZUjmCRVJpPG0sqJV69V1ElBqafUS-BiXTjC5qhbkBcHJfJ_ipKqf3MaDGkhLAIhvhRblFx6f6JEK39GcLTy-tRyDD_1CQxO-EErpuux0fmMI1Ulg9mAGoLfmUsAYJk36aDCIDTo/s1600/clarionmasthead-blatchfordmay1893.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="81" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwtb3bZUjmCRVJpPG0sqJV69V1ElBqafUS-BiXTjC5qhbkBcHJfJ_ipKqf3MaDGkhLAIhvhRblFx6f6JEK39GcLTy-tRyDD_1CQxO-EErpuux0fmMI1Ulg9mAGoLfmUsAYJk36aDCIDTo/s1600/clarionmasthead-blatchfordmay1893.JPG" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A finals del segle XIX, a Gran Bretanya de la revolució industrial, dos fets es van entrellaçar quasi a la perfecció: la popularitat de la bicicleta i les idees del socialisme. Paul Salveson</span><sup><span style="color: #212121; font-family: inherit , serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">9</span></span></sup><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">, historiador de la classe obrera britànica, explica com la bicicleta no només era emprada pels obrers per desplaçar-se a la fàbrica des dels suburbis, sinó també els permetia escapar-se de les dures condicions de treball a les fabriques. “Era l’únic luxe que podien permetre’s aquells obrers de finals dels segle XIX, la bicicleta els permetia abandonar la ciutat, poder anar per la carretera sense importar la classe a la que un pertanyés”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">The Clarion era un setmanari d’ideologia socialista. Neix l’any 1891 i en el seu primer número podem llegir: "El Clarion és un diari pensat pels seus redactors per dir la veritat amb franquesa i sense por. Potser no sempre amb raó, però amb honestedat i sempre intentant ser conseqüent amb els seus principis. El seu personal no pretén ser graciós o savi, però si honest. No escriuen per faccions sinó per al poble. No lluiten per la victòria sinó per la veritat. No volen provocar sinó convèncer. On hi hagi la injustícia s’hi rebel·laran. No hi haurà perdó per la covardia, l'egoisme i la corrupció, independentment de en quin estament es produeixi”</span><sup><span style="color: #212121; font-family: inherit , serif; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">10</span></span></sup><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZU3gZ6XNvQTshuy2GiloQx4SaPpuo52Vqyf2CPOLuXzOfzlzapEPmQkSPG_g1agBg1Sms0rhT6_GxAkedZlS6MI3_QafHvfh3Mo_x1XpzNToxQaHb40fkrwE7rvGYryRVYbv2TagZs5w/s1600/Clarion3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="476" data-original-width="847" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZU3gZ6XNvQTshuy2GiloQx4SaPpuo52Vqyf2CPOLuXzOfzlzapEPmQkSPG_g1agBg1Sms0rhT6_GxAkedZlS6MI3_QafHvfh3Mo_x1XpzNToxQaHb40fkrwE7rvGYryRVYbv2TagZs5w/s320/Clarion3.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A diferència de la majoria dels altres diaris laboristes de la seva època, estava escrit en un estil popular i accessible. Si ens situem en 1891, ens serà fàcil entendre que les cadenes de distribució de diaris estaven vetades per un setmanari socialista que atacava als propietaris de les fàbriques, capitalistes i terratinents, feia campanyes denunciant les precàries condicions de vida de les classes treballadores, especialment en relació als sense llar, la carestia o les pèssimes condicions de l’habitatge.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Els Clarion volien arribar fins el darrer racó per difondre el seu setmanari i la bicicleta va passar a ser una “l’eina revolucionària” per estendre les idees socialistes. Al febrer de 1894 es va celebrar a Birmingham la primera reunió del Socialist Cycling Club. A l’any següent, per Pasqua, es van reunir uns 120 membres i van formar "The National Clarion Cycling Club" amb l'objectiu “de fer propaganda socialista i per promocionar rutes entre els clubs Clarion de diferents pobles i ciutats".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">La convocatòria d'una eleccions generals el juliol de 1895 va impulsar l'organització de nous mètodes de propaganda, i van ser els primers en emprar enganxines amb la paraula "Socialisme" que posaven als pals de telègrafs, portes, parets i fins i tot en vaques!</span><span style="vertical-align: super;"><span style="font-size: xx-small;">11</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">AMB BICICLETA AL SOCIALISME</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El Clarion Cycling Club va ser una de les primeres organitzacions en vincular socialisme amb esport i lleure. Va atreure per milers als ideals del socialisme amb el lema: “La fraternitat és la vida”. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El nombre de clubs va continuar pujant, 30 cap a finals de 1895, 70 a principis de 1897 i el setmanari va arribar a una tirada de 50.000 exemplars. La seva influència no parava de créixer i era la xarxa d'oci socialista més reeixit Gran Bretanya. </span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzxDSHttte1dmH9m7k-G7v2GUfqHvgCXALiesfzEUYlUN8qzha6WMYOd9Dz9UGYprZFUM0eNZHziNoDvWd3GkDbNlHLYeauoUrHe0u8QHR5uE2cl8SRc21kYEo3PN7uC7GCHa8ee6C4bI/s1600/Clarion+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="143" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzxDSHttte1dmH9m7k-G7v2GUfqHvgCXALiesfzEUYlUN8qzha6WMYOd9Dz9UGYprZFUM0eNZHziNoDvWd3GkDbNlHLYeauoUrHe0u8QHR5uE2cl8SRc21kYEo3PN7uC7GCHa8ee6C4bI/s1600/Clarion+4.jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">En un magnífic article els periodistes de La Directa</span><sup><span style="line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">12</span></span></sup><span style="font-size: large;">, Isaac Vilalta i Eloi Latorre, en fan aquesta descripció: “El moviment Clarion es manifestava com un corrent popular d’ideologia socialista. Ciclisme i socialisme, dos en un. Així, el moviment Clarion va començar a estendre’s a través de les seves sortides ciclistes, però també gràcies a les activitats culturals i socials que ajudaven una societat extremadament urbana i massificada a gaudir d’un entorn més natural. Va ser cadena de l’emancipació de la dona i va impulsar les Clarion Cyclist’s Clubhouses –cases comunals repartides en forma de xarxa per acollir els seus membres”</span><sup><span style="line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">13</span></span></sup><span style="font-size: large;">.</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Els seus estatuts recollien aquests principis: "Protegir i vetllar pels interessos del ciclisme i dels ciclistes; promoure el suport mutu i la bona camaraderia i treballar pels principis del socialisme". El seu lema es va fer famós arreu: "El companyerisme és vida, la manca de solidaritat porta a la mort".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtrvutT_qLJ9NTkcGVvBzvVggZQYW3n9VIfBw-7mIYyQVQpSBV153qMc822BgCNgVW0cjb9sbKZR52AuAeer9JI1hIa8BJrW_LAS5DYU2F0BBMs9tCZi1pMhi8_hyAkc1wuD5BKEgXMUg/s1600/Clarion+8.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="356" data-original-width="526" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtrvutT_qLJ9NTkcGVvBzvVggZQYW3n9VIfBw-7mIYyQVQpSBV153qMc822BgCNgVW0cjb9sbKZR52AuAeer9JI1hIa8BJrW_LAS5DYU2F0BBMs9tCZi1pMhi8_hyAkc1wuD5BKEgXMUg/s320/Clarion+8.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La principal fortalesa d’aquesta xarxa era el club de ciclisme però incloïa altres activitats: excursionisme, estudis de camp, cant coral i grups de teatre. L’activitat dels Clarion, sortir de les ciutats industrials per fer un passeig de diumenge amb els seus companys, arribar a qualsevol poble i fer un discurs, difondre el setmanari va cridar l’atenció de la City londinenca. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Un periodista d’un diari conservador, va escriure: </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">"Molts racons tranquils en els Midlands i el nord d'Anglaterra han estat envaïdes durant els últims dies per un grup de socialistes de ciclisme que es fan dir Club Clarion. S'han esforçat, amb escàs èxit, en propagar els seus punts de vista en els districtes rurals i per anunciar l'òrgan socialista que dóna nom al seu club”</span><span style="color: #212121; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; vertical-align: super;"><span style="font-size: xx-small;">14</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large; text-align: justify;">El Clarion Cycling Club va ser una de les primeres organitzacions en vincular socialisme amb esport i lleure. Va atreure per milers als ideals del socialisme amb el lema: “La fraternitat és la vida”. </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El setmanari es va publicar fins el 1935, i el Nacional Clarion Cycling Club va arribar a tenir diversos campions britànics formats a les seves files com Johnny Ralph.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Actualment els Clarion tenen prop de 2.000 associats vinculats a la pràctica esportiva del ciclisme15 i una associació la “Nacional Clarion Cycling Club 1895” que segueix l’estela dels principis originals i es dedica principalment a difondre i rastrejar en la memòria històrica del moviment obrer. Aquests són els “herois” que sortiran el proper 1 de juliol des del monument a les Brigades Internacionals a Londres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">ELS CLARION A L’OLIMPIADA POPULAR DE 1936</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0U01Lp_KHtN_ZBa8rF9KQGRFLcSrSEURCMBT3ANKxaTQNVaZly7QxCZshQ-29CExWOLcrjcAeFPQgUPRzz0Djj2o9YgWNPqIPYeRuGY4FV6sHTxsVyb6ofsMtN5_KtH3PPo_AiEntI-A/s1600/barcelona+workers+olympics+1936+-+international+brigade.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="249" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0U01Lp_KHtN_ZBa8rF9KQGRFLcSrSEURCMBT3ANKxaTQNVaZly7QxCZshQ-29CExWOLcrjcAeFPQgUPRzz0Djj2o9YgWNPqIPYeRuGY4FV6sHTxsVyb6ofsMtN5_KtH3PPo_AiEntI-A/s320/barcelona+workers+olympics+1936+-+international+brigade.jpg" width="248" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Els Clarion ja participaven en les diferents Olimpíades obrers o les Espartaquiades16 organitzades per sindicats i organitzacions obreres. En el llibre sobre la història dels Clarion de Denis Pye, Fellowship is life: the story of the Clarion Cycling Club (2004), en fa un repàs tant dels participants com dels èxits aconseguits. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Per això, no té res d’estrany que en la conferència de març de 1936 a Chester, amb 200 delegats, condemnessin els Jocs Olímpics de Berlin: ”La Alemanya feixista, amb la seva discriminació racial i la persecució política és un horror per als esportistes de tot el món. Aquesta conferència fa una crida per que les olimpíades se celebrin en una altra capital i ens neguem a participar en cap acte celebrat per l’Alemanya de Hitler.”</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Quan l’Olimpíada Popular pren forma -i troba el finançament del govern de la República francesa del Front Popular (600.000 francs) de la República espanyola (400.000 pessetes) i la Generalitat (100.000 pessetes)- els Clarion decideixen participar-hi amb cinc ciclistes: William Elliot i F. Parnell de la secció de Londres; John S. (Jack) Taylor i Geoff (Jeff) Jackson de Glasgow i G. Hamilton (no es sap de quina secció). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Els Clarion anaven dins l’equip britànic que va enviar a Barcelona prop de 80 esportistes (5 dones) que participarien en 7 modalitats esportives (futbol, atletisme, boxa, ciclisme, escacs, natació i tennis). A la premsa britànica podrem trobar diversos articles el dia abans de la inauguració, informant de la delegació, el programa i els motius que han dut a celebrar aquest esdeveniment a Barcelona: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJE2g0CDi0Wof9r4NkbUPgo2Ct8g6EYIGzqHpBWw9-xKYypi0fGEkijpsl3W3Wa8FLcqrZvjJQtGlfJx327LUgQj0H68Yb7aVQr16jJwgUa8bWw2rIym_JmwpV2KARRdbHMnmq8FWHnQM/s1600/Barcelona+Olympiad+4-British+Team.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1041" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJE2g0CDi0Wof9r4NkbUPgo2Ct8g6EYIGzqHpBWw9-xKYypi0fGEkijpsl3W3Wa8FLcqrZvjJQtGlfJx327LUgQj0H68Yb7aVQr16jJwgUa8bWw2rIym_JmwpV2KARRdbHMnmq8FWHnQM/s320/Barcelona+Olympiad+4-British+Team.jpg" width="208" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">“Demà a les quatre de la tarda s'inaugura l'Olimpíada Popular a Barcelona amb la benvinguda oficial del president del govern català, Sr.. Lluis Companys. Sis mil atletes representant 22 països desfilaran en el seu abillament esportiu pel magnífic estadi de Montjuïc en aquesta històrica jornada. Espanya és tot entusiasme amb aquesta Olimpíada Popular, que tot i els jocs nazis de Berlin, ha aconseguit suport i interès mundial. No és un esdeveniment per a cap partit polític ni una reunió d'estrelles organitzada per astuts empresaris. L'Olimpíada Popular rememora l'esperit original dels Jocs Olímpics, organitzats i presentats per a la ciutadania. No és només joc net i just és també una concentració internacional per donar suport a aquests principis i alhora protestar, d'una manera constructiva, contra els auto-anomenats Jocs Olímpics de Berlin”.</span><span style="color: #212121; vertical-align: super;"><span style="font-size: xx-small;">15</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Jeff Jackson, un dels Clarion que va arribar un 18 de juliol de 1936 va trobar una Barcelona en festa, preparada per rebre als més de 5.000 atletes, 3.000 folkloristes (avui en diríem colles de cultura popular) com la Patum de Berga, castellers, sardanistes, esbarts... d’Andalusia, Extremadura, Astúries o Galícia, però també del Tirol o d’Escòcia i més de 20.000 visitants que omplirien una Barcelona on l’allau va obligar a fer una crida per trobar allotjament on aixoplugar tanta gent doncs les places d’hotel eren més aviat minses.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGewc97sn68qgoG_ZhWmt6BjMjzXcDXHZGtqJX6urm22qg0KyjFXAhU1Ofg1DAC8RMfKq8pMIAwJ744_ZdNpsICjDgTCs6j1Vk4lkJ7elHSiGaNy8VTEKuIrkUJSXzS50vsvCoaKBMuck/s1600/Actes+de+suport.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="418" data-original-width="658" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGewc97sn68qgoG_ZhWmt6BjMjzXcDXHZGtqJX6urm22qg0KyjFXAhU1Ofg1DAC8RMfKq8pMIAwJ744_ZdNpsICjDgTCs6j1Vk4lkJ7elHSiGaNy8VTEKuIrkUJSXzS50vsvCoaKBMuck/s320/Actes+de+suport.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">Aquell 18 de juliol Pau Casals i Orfeó Gracienc assajaven al Palau de la Música</span><sup><span style="color: #212121; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">16</span></span></sup><span style="font-size: large;"> el concert que havien de fer el dia següent a l’Estadi Olímpic on Lluís Companys havia de fer el discurs i, al mateix Estadi, una part dels atletes i folkloristes assajaven la cerimònia. La majoria van dormir al mateix estadi, fins que de matinada els trets els van despertar. Començava la guerra civil i la revolució a Barcelona. L’Olimpíada Popular quedava suspesa.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El feixisme impedia per la força de les armes que Barcelona inaugurés el que el COI entenia com un desafiament de les classes populars mentre patrocinava uns Olimpíada presidits per la creu gamada. Malgrat quaranta anys de democràcia, fins avui ens arriba el silenci que va imposar el franquisme (com Samaranch, dirigent franquista en el món de l’esport va fer l’impossible per esborrar el seu record). Són els Jocs Oblidats. per la des-memòria que la transició ens ha deixat en herència.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">E<b>LS CLARION I LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La guerra civil, juntament amb la seva pròpia experiència a Barcelona, van portar als Clarion a convertir-se no només en defensors de la República, sinó en activistes. El comitè nacional dels Clarion va organitzar una conferència sobre la situació a Espanya i refermar la seva solidaritat en la lluita contra el feixisme. Va prendre la resolució d’exigir al govern britànic la fi de la “no intervenció” doncs “la prohibició del govern de donar armament a la República està debilitant el seu poder de lluita” era de facto un recolzament als feixistes armats per Hitler i Mussolini. També feien una crida a transportistes britànics a declarar-se en vaga si es transportaven armes pel bàndol franquista. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">A la conferencia de Durham</span><sup><span style="color: #212121; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">17</span></span></sup><span style="font-size: large;">, l’any 1937, els delegats de totes les seccions ja no només critiquen al seu govern, mostren el seu suport a "l’heroica lluita per la llibertat contra les forces del feixisme internacional" i decideixen desafiar l’ordre del govern britànic que volia impedir, per tots els mitjans, que els joves britànics anessin a ajudar a la República allistant-se a les Brigades Internacionals, fins al punt que van rescatar una llei de 1870 que prohibia a qualsevol ciutadà britànic anar a lluitar per ajudar a qualsevol altre país. Els Clarion opten per la solidaritat activa i ajudar a la República amb les Brigades Internacionals.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">A la resolució final es pot llegir: “Reconeixent que el feixisme destrueix la llibertat dels esportistes i que l’única sortida que els hi dóna és la de militaritzar-los, aquesta conferència prega als presents que recolzin activament a les forces antifeixistes tant a Gran Bretanya con a l’estranger”</span><span style="color: #212121; vertical-align: super;"><span style="font-size: xx-small;">18</span></span><span style="font-size: large;">.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">DE GLASGOW A BARCELONA</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Tonem a Jeff Jackson, el jove ciclista que havia estat a Barcelona per participar a l’Olimpíada Popular. No oblidaria mai la Barcelona que els va rebre amb una desfilada per les Rambles, ni la Catalunya revolucionària alçada en armes i victoriosa davant el feixisme. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibCenu1Il36kNbA9JdXmiaOOFU7PqWwUDXX4WGxXkO7Sevb3VHKBEbc0HV_iIzawPEicKHHVyzV_8YoU9jPlvUgv3Uydfy52wIYbcrRb03X5ppPp0VO9wzvDPsom-AIaa7IEYU5Fmm3ro/s1600/Clarion+6.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="841" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibCenu1Il36kNbA9JdXmiaOOFU7PqWwUDXX4WGxXkO7Sevb3VHKBEbc0HV_iIzawPEicKHHVyzV_8YoU9jPlvUgv3Uydfy52wIYbcrRb03X5ppPp0VO9wzvDPsom-AIaa7IEYU5Fmm3ro/s320/Clarion+6.png" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Va tornar al seu Glasgow convençut que la defensa de la República era imprescindible per vèncer el monstre que s’anava apoderant d’Europa i va decidir preparar un viatge<span style="color: #212121;"> </span>per recollir fons pels nens de la República. Poc abans més de 4.000 nens bascos havien arribat, l’abril de 1937, a Gran Bretanya desprès dels bombardejos de Gernika. Encara avui segueix sent la xifra més gran de refugiats arribats en un sol dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">Jackson, juntament amb Ted Ward (a la fotografia estan agafats de les espatlles) un altre membre de la secció de Glasgow, socialista i internacionalista com ell, van iniciar, el març de 1938, un viatge</span><sup><span style="color: #212121; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">19</span></span></sup><span style="font-size: large;"> que a cop de pedal els portaria d’Escòcia a Anglaterra, a creuar tota França i finalment de nou cap a Barcelona. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Tot el club Clarion de Glasgow va sortir a acomiadar-los. Un cartell anunciava la seva aventura:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;"> </span><b style="font-size: x-large;">Pedalant a Espanya</b><span style="color: #212121; vertical-align: super;"><span style="font-size: xx-small;">20</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPA-mKe_sd5trCAa7ehnBsloDe58EOWyUXDUQwEfoZu7aBzgvhJGzmtp-oHZJdP4Jr8Di9dL4i-SDT0Lncn9tN-Nfc09RNyfCWmxA4mT3xLDFy_xISiQGrHIJ3vF7a3Og2jYJmDMAjRRE/s1600/Clarion+7.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="733" data-original-width="490" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPA-mKe_sd5trCAa7ehnBsloDe58EOWyUXDUQwEfoZu7aBzgvhJGzmtp-oHZJdP4Jr8Di9dL4i-SDT0Lncn9tN-Nfc09RNyfCWmxA4mT3xLDFy_xISiQGrHIJ3vF7a3Og2jYJmDMAjRRE/s320/Clarion+7.jpg" width="213" /></span></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Glasgow-Barcelona</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Durant dos anys Espanya ha estat en guerra.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Milers de dones i nens, milers de joves espanyols a la flor de la vida han mort. Malgrat tot, la lluita contra els invasors contínua. I malgrat la fam i els bombardejos, el poble segueix en peu.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">I per això, en apreciació de la seva valenta lluita, que és la nostra lluita, ciclistes britànics pedalegen ara cap a Espanya per dur salutacions i bons desitjos al poble.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Un dels pitjors resultats de la guerra és la mort de nens innocents. En el seu camí els ciclistes demanaran suport per ajudar les víctimes. Posa el teu gra de sorra per ajudar a aquests nens.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Sota l'auspici del National Clarion Cycling Club.1938</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Van anar parant a les ciutats i pobles on els Clarion tenien cases, conegudes com les Clarion Houses, i que eren les seus de les diferents seccions. A cada lloc els anaven a rebre els ciclistes i cada cop més gent que sortia a mostrar la solidaritat amb la causa de la República espanyola. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Cada nit la secció local dels Clarion s’encarregava d’organitzar un míting i per quan van arribar al port de Newhaven, al sud d’Anglaterra, ja havien aconseguit tots els diners que esperaven recaptar pels nens. A Dieppe, primer poble desprès de creuar el Canal de la Màniga, els esperaven ciclistes francesos que els van anar acompanyant per etapes fins la frontera catalana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Jackson i Ward, volien aconseguir al voltant de 70 lliures esterlines de l’època –uns 3.500 euros actuals– però, al final del seu trajecte, n'havien recollit 450 –més de 25.000 euros- que van lliurar a les autoritats republicanes en arribar a Barcelona. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">ELS CLARION A LES BRIGADES INTERNACIONALS</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">A la conferència de 1937 una de les resolucions aprovades és de condol per la mort de dos membres dels Clarion morts en la defensa de Madrid. No era una qüestió menor doncs implicava, com hem vist abans, desafiar al Govern britànic. Acorden que una suma de vint guinees es comparteixi entre el Comitè d’ajuda mèdica a Espanya i les Brigades Internacionals</span><span style="color: #212121; vertical-align: super;"><span style="font-size: xx-small;">21</span></span><span style="font-size: large;">.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">Dels més de 30.000 voluntaris que van formar les Brigades Internacionals (mai tots alhora), uns 2.000 eren britànics</span><span style="color: #212121; vertical-align: super;"><span style="font-size: xx-small;">22</span></span><span style="font-size: large;"> (un dels més coneguts n’és George Orwell que va combatre a les milícies del POUM i fa una magnífica descripció de l’ambient revolucionari que es vivia aquells dies al seu llibre Homenatge a Catalunya</span><sup><span style="color: #212121; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">23</span></span></sup><span style="font-size: large;">).</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Stuart Walsh, en un article publicat al Butlletí semestral del Memorial de les Brigades Internacionals britàniques22 ha documentat (i reconstruït) la història de diferents membres del National Clarion Cycling Club que van lluitar a la guerra civil defensant la República contra el feixisme. Quatre d’ells hi van perdre la vida: Roy Watts, Raymond Cox, Tom Oldershaw i Tom Durban.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">Raymond Cox va ser el primer en ser abatut, el 15 de desembre de 1936 en la defensa de Madrid. Tommy Dolan va morir a la batalla del Jarama l'any 1937. El 15 de març del mateix anys també cauria Tom Oldershaw a Belchite (apareix mencionat al llibre de William Rust "Britons in Spain"</span><sup><span style="color: #212121; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">24</span></span></sup><span style="font-size: large;">) i finalment, Roy Watts a la Batalla de l’Ebre al setembre de 1938. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">Aquesta és una breu biografia de tots ells</span><sup><span style="color: #212121; line-height: 115%;"><span style="font-size: xx-small;">25</span></span></sup><span style="font-size: large;">:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipSGaPIAjyLvsRn9f-ug2BctKSehkNr1UXyTpnZw0XlPvpCjB_6rkZU5DChckvP3VWoAjYSVrUkccoEBq3qowjMiw2XRyf04xtJzQs1V2lympGOgN8pxtlBDajAT3JJNJ9WgJoUcU5p-Y/s1600/Clarion_Roy+Watts.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="387" data-original-width="332" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipSGaPIAjyLvsRn9f-ug2BctKSehkNr1UXyTpnZw0XlPvpCjB_6rkZU5DChckvP3VWoAjYSVrUkccoEBq3qowjMiw2XRyf04xtJzQs1V2lympGOgN8pxtlBDajAT3JJNJ9WgJoUcU5p-Y/s200/Clarion_Roy+Watts.png" width="171" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Roy Watts</b> Treballava com a venedor de mobles a Portsmouth i Leicester, per a la cooperativa obrera Co-op, una de les fundadores del setmanari Clarion. Fou membre del Partit Comunista i sindicalista. Va morir el setembre de 1938 ferit por la munició d’un avió franquista mentre es trobava defensant la seva posició. Tenia 23 anys.En una de les cartes que va enviar mentre estava a les Brigades Internacionals va escriure: "<i>Em sento feliç i orgullós, posant-me al servei dels treballadors d'Espanya en la seva lluita heroica contra les bestialitats del feixisme. No tenim res en comú amb la mentalitat dels feixistes, que glorifiquen la mort com a ideal. Nosaltres som la vida però, precisament perquè l'estimem, no dubtem a sacrificar-la per salvar la humanitat dels enemics de la vida. Molts dels nostres millors camarades han caigut ja i no amaguem el dolor amarg de la seva pèrdua, però les seves morts no són motiu de dol sinó d'acció</i>"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">En la darrera carta que va escriure a un amic seu, Dalton, parlant de les seves experiències al front li relatava: "<i>He servit en acció amb l'artilleria antiaèria, infanteria i la unitat de transmissions. He estat en la majoria dels territoris en mans dels republicans i he estat fet presoner. A part de febre i una mica de metralla que m'ha portat tres vegades a l'hospital, puc dir que he sortit fins ara gairebé sense esgarrinxades. He après a estimar aquest país. La bellesa és impressionant. És demolidor passar per aquests preciosos pobles i ciutats després de ser bombardejats pels feixistes. Sé que una experiència com aquesta estimularà als de casa a moure’s contra els responsables. Des del nostre avançament (a la batalla de l’Ebre NdT) la fúria feixista sembla no tenir límit. Sent la guerra el que és, un no pot fer pronòstics amb certesa però espero estar de tornada a casa per Nadal</i>.". No ho va poder fer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: medium;"><b style="font-size: x-large;">Raymond Cox</b><span style="font-size: large;"> treballava com oficinista en una constructora a Southampton quan els franquistes van alçar-se en armes contra la República. Era delegat sindical. Havia estat membre fundador de la secció local del club ciclista Clarion i secretari del club per a Londres i sud d'Anglaterra. Va renunciar al seu treball i va pagat de la seva butxaca el viatge per fer-se brigadista. Conegut per Tommy pels seus amics estava entre els primers voluntaris al setembre del 36, en la centúria Tom Mann. També va ser un dels primers a morir, el 15 de desembre del 36, quan va ser ferit mortalment durant l'heroica defensa de Madrid. Va escriure des del front a la mare: "Crec que en lluitar a Espanya estic ajudant a preservar la pau a Europa"</span><span style="color: #212121; font-size: xx-small; vertical-align: super;">25</span><span style="font-size: large;">. Tenia 22 anys.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Tom Oldershaw</b> aquesta és la necrològica que va publicar la revista dels Clarion l’octubre de 1938: “Amb el més sincer sentiment hem de dir-los que un soci de la secció de Clapham ha mort als 24 anys. Tom Oldershaw. Fuster de professió, era un dels grans lluitadors de la causa socialista, havia estat president del seu sindicat i membre del Partit Comunista de Battersea. També secretari general del Comitè d'ajuda a Espanya. Va fer un gran treball pel moviment laborista a Battersea. Era un gran ciclista i va fer el viatge, en companyia d'Edgar Priest, per França fins creuar els Pirineus. Era un soci ideal per al club, amb gran sentit de l'humor. Es va allistar com a voluntari en la lluita contra Franco i va estar en l'ofensiva d'Aragó al març d'aquest any. Va quedar ferit i els seus companys no van tenir altra opció que deixar-ho allà. Tots els esforços possibles s'han dut a terme per saber el seu emplaçament, però no es troba en la llista de presoners i tampoc en els hospitals franquistes. Després de mesos d'ansietat ens sentim obligats a concloure que va morir en el camp de batalla. Es realment trist saber que no tenim amb nosaltres aquest company meravellós i heroic.”</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Tommy Dolan</b> de Sunderland va ser ferit a la batalla del Jarama i va morir el febrer de 1937, tenia 24 anys.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: georgia, "times new roman", serif;"><span style="font-size: large;">Tots eren joves, poc més de vint anys. Van deixar famílies, amics, somnis i van anar a lluitar a la Península Ibèrica pels seus ideals de llibertat i justícia que encarnava la República espanyola contra el feixisme.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Altres van tornar a Gran Bretanya i molts d’ells han mantingut viva la flama d’aquells milers de joves, com <b>Colin Bradsworth</b>, de Birmingham, va servir durant dos anys a l'equip mèdic del Batalló Canadenc de Mackenzie-Papineau i va tornar a Anglaterra el 1938. <b>Joe Maiden</b>, capturat i empresonat a la presó de Palència a l'abril de 1938 o <b>Lionel Poxon</b> de Sutton. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Els Clarion d’avui segueixen donant cops de pedal per honrar la seva memòria i segueixen lluitant pels mateixos valors: una Europa en pau, amb justícia social i lliure de feixismes.</span></div>
<div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="font-family: "bookman old style" , serif;">Barcelona, 21 de juny de 2017</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>David Companyon i Costa</b>, és Director
d’estudis i projectes de la Fundació l’Alternativa. Exdiputat d’Esquerra Unida
i Alternativa al Parlament de Catalunya</span><o:p></o:p><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: medium;">En castellà: http://www.sinpermiso.info/textos/la-historia-de-los-clarion-y-la-olimpiada-popular-de-barcelona-1936</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b>Bibliografia</b></div>
<div class="Standard" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 35.7pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -17.85pt; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">1.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="https://1938glasgow2barcelona2008.wordpress.com/the-national-clarion-cycling-club-1895"><span style="color: windowtext; font-size: 9pt; text-decoration-line: none;">https://1938glasgow2barcelona2008.wordpress.com/the-national-clarion-cycling-club-1895</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 35.7pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -17.85pt; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">2.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 9pt;">https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Monument_a_les_brigades_internacionals_a_londres.JPG</span><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 35.7pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -17.85pt; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">3.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://www.diarideguerra.com/es/noticias/677/galeria-de-videos.html"><span style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 9pt;">http://www.diarideguerra.com/es/noticias/677/galeria-de-videos.html</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 35.7pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -17.85pt; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">4.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://www.ccma.cat/324/ciclistes-britanics-fan-800-quilometres-per-commemorar-els-75-anys-de-la-marxa-de-les-brigades-internacionals/noticia/2200598"><span style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 9pt;">http://www.ccma.cat/324/ciclistes-britanics-fan-800-quilometres-per-commemorar-els-75-anys-de-la-marxa-de-les-brigades-internacionals/noticia/2200598</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 35.7pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -17.85pt; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">5.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://parquedelamemoria.org/?p=540"><span style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 9pt;">http://parquedelamemoria.org/?p=540</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 35.7pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -17.85pt; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">6.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="https://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10007552"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 9pt;">https://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10007552</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 35.7pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -17.85pt; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">7.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://davidcompanyon.blogspot.com.es/2016/07/que-va-ser-lolimpiada-popular.html"><span style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 9pt;">http://davidcompanyon.blogspot.com.es/2016/07/que-va-ser-lolimpiada-popular.html</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 35.7pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -17.85pt; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">8.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/download/85860/110863"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9pt;">www.raco.cat/index.php/Aloma/article/download/85860/110863</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 35.7pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -17.85pt; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">9.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://www.paulsalveson.org.uk/railway-staffs-history-network/"><sup><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 9pt;">http://www.paulsalveson.org.uk/railway-staffs-history-network/</span></sup></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">10.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://ourhistory-hayes.blogspot.com.es/search/label/Clarion"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 9pt;">http://ourhistory-hayes.blogspot.com.es/search/label/Clarion</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">11.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 9pt;">"Fellowship is Life". The Story
of the Clarion Cycling Club. Denis Pye</span><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">12.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="https://twitter.com/isaacvilalta"><span style="color: windowtext; font-size: 9pt; text-decoration-line: none;">I. Vilalta</span></a><span style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 9pt;"> i</span><span style="font-family: "bookman old style" , "serif"; font-size: 9.0pt;"> </span><a href="file:///C:/C:/Users/davidcompanyon/Downloads/E.%20Latorre"><span style="color: #00000a; font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 9pt;">E. Latorre</span></a><span style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 9pt;"> </span><a href="https://directa.cat/lolimpiada-tothom-va-guanyar-sense-competir"><span style="color: windowtext; font-size: 9pt; text-decoration-line: none;">https://directa.cat/lolimpiada-tothom-va-guanyar-sense-competir</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">13.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://www.paulsalveson.org.uk/railway-staffs-history-network/"><sup><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 9pt;">http://www.paulsalveson.org.uk/railway-staffs-history-network/</span></sup></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">14.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 8pt;">Working Class Moviment Library </span><a href="http://www.wcml.org.uk/wcml/en/our-collections/the-clarion-cycling-club/"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 8pt;">http://www.wcml.org.uk/wcml/en/our-collections/the-clarion-cycling-club/</span></a><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">15.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="https://clarioncc.org/"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 9pt;">https://clarioncc.org</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">16.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://ourhistory-hayes.blogspot.com.es/search/label/Clarion"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 9pt;">http://ourhistory-hayes.blogspot.com.es/search/label/Clarion</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">17.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://memorialdemocratic.gencat.cat/ca/detalls/Activitats_Agenda/Lultim-assaig"><span style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 9pt;">http://memorialdemocratic.gencat.cat/ca/detalls/Activitats_Agenda/Lultim-assaig</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">18.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "bookman old style" , "serif"; font-size: 9.0pt;">Daily Worker. 18 de juliol de 1936</span><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">19.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #545454; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;">http:/<span class="skimlinks-unlinked">ourhistory-hayes.blogspot.com/search/label/Clarion</span></span><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">20.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="https://1938glasgow2barcelona2008.wordpress.com/the-national-clarion-cycling-club-1895/"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 9pt;">https://1938glasgow2barcelona2008.wordpress.com/the-national-clarion-cycling-club-1895/</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">21.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><a href="http://www.brigadasinternacionales.org/index.php?option=com_content&view=article&id=47&Itemid=55"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 9pt;">http://www.brigadasinternacionales.org/index.php?option=com_content&view=article&id=47&Itemid=55</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">22.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 9.0pt;">Stuart Walsh </span><a href="http://www.international-brigades.org.uk/sites/default/files/IBMT2-15Web.pdf"><span style="font-size: 9.0pt;">http://www.international-brigades.org.uk/sites/default/files/IBMT2-15Web.pdf</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"> (pàg. 13 i 14)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">23.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 9pt;">Homenatge a Catalunya. George Orwell. </span><a href="http://ww2.educarchile.cl/UserFiles/P0001/File/articles-101780_Archivo.pdf"><span style="font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 9pt;">http://ww2.educarchile.cl/UserFiles/P0001/File/articles-101780_Archivo.pdf</span></a><span style="font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">24.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 9.0pt;">http://www.international-brigades.org.uk/<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 14.2pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm; text-justify: inter-ideograph;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 9.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">25.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 9pt;">"Fellowship is Life". The Story
of the Clarion Cycling Club. Denis Pye</span><o:p></o:p></div>
<div class="Standard" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-28850728899356367642017-05-18T19:47:00.001+02:002017-05-18T21:53:59.153+02:00La Renda Garantida de Ciutadania: Una victòria històrica<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: left; vertical-align: baseline;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.sindicat.net/2013/a/cartells/rgc.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.sindicat.net/2013/a/cartells/rgc.gif" height="93" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">L’acord signat entre la
conselleria de Treball i Afers Socials i la Comissió Promotora de la Renda
Garantida</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">de Ciutadania (RGC) implica aconseguir
</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">el
dret social més important</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"> desprès de la onada de retallades q</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">ue ha portat Catalunya a ser el segon país més desigual d’Europa, amb un 30% de la població
per sota del llindar de la pobresa.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Si l’any 2011 el govern
Mas, amb l’aplaudiment del PP, va proferir l’atac més miserable contra els
perceptors de la Renda Mínima, amb una campanya de veritable criminatilització
de la pobresa, ara al 2017 s’ha aconseguit substituir la RMI (un ingrés de 436€)
per la RGC que a diferència de l’anterior, és reconeguda com un <b>dret subjectiu</b>, és a dir tens dret a
rebre-la pel fet de ser ciutadà o ciutadana.</span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">La RGC està pensada no
com una prestació social, sinó com una renda bàsica per a tothom, condicionada
a uns requisits: ser majors de 23 anys amb dos anys de residència a Catalunya i
haver esgotat altres prestacions i en serà compatible amb altres </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">per dependència, transport o beques menjador.<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Més de 60.000 llars en podran ser
perceptores, famílies monoparentals amb treball a temps parcial o persones que
tinguin un sou inferior a l'índex de renda de
suficiència de Catalunya i ho podran fer a partir del 15 de setembre d’enguany
amb una prestació del 85% de la renda de suficiència (564€) que arribarà al
100% el 2020 (664€). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Hi haurà un complement del 50%
de l’ajut per al segon membre del nucli familiar més 100€ mensuals per fill
fins a un màxim de tres. E</span><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">l màxim que
cobrarà una llar amb dues persones i tres fills serà 1.200€/mes.</span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">A cop d’ull és evident que per les persones que se’n podran beneficiar
és un canvi substancial de les condicions de vida. Estem lluny de poder parlar
de dignitat (una feina i un sou digne) però també és cert que hi estem més aprop
i que s’ha revertit la situació que van crear els governs de CDC amb Artur Mas
al capdavant, govern que sempre es va mostrar bel·ligerant contra la RGC, malgrat
estar reconeguda a l’article 24.3 de l’Estatut, perquè la seva implantació era “generalitzar
la cultura del subsidi”</span>. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Què ha passat entre el 2011 i el 2017?<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkieK046_NaiKyqXgjoKY4n4Aj_WDM-P4X6Bnxtcg81aTLjWAS7oRJ_Z9KzC-K0kst0qdYV5speuiFIlo7JHasBHOsN3sbqwYj88cNAXMzlSnneM3LtU1Kyzo4rADm1hF1uecRu58uwno/s1600/ILP_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkieK046_NaiKyqXgjoKY4n4Aj_WDM-P4X6Bnxtcg81aTLjWAS7oRJ_Z9KzC-K0kst0qdYV5speuiFIlo7JHasBHOsN3sbqwYj88cNAXMzlSnneM3LtU1Kyzo4rADm1hF1uecRu58uwno/s1600/ILP_.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">La clau ha estat la mobilització social. Sense
una lluita sostinguda i constant que va començar amb una ILP que aconseguí <b>121.191 signatures</b>, </span><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">el suport d’un centenar d'organitzacions, plataformes i
entitats de caràcter cívic i social, assemblees contra l’atur, sindicats, organitzacions
polítiques, el moviment veïnal... amb una campanya sota la premissa “<b>Rescatem les persones!</b>” o desenes de mocions als ajuntaments de les
grans ciutats de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Aquest
alt grau de mobilització –que ja va començar amb el 15M i el rodeja el
Parlament, inclosa una vaga de fam per trencar el bloqueig al Parlament fa un
any, ha aconseguit guanyar la batalla de la conscienciació i una majoria social
va situar la necessitat de rescatar a les persones, abans que els bancs o
el pagament d’un deute il·legítim que s’ha convertit en una càrrega
insuportable per la majoria de la població.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Una
important victòria, històrica, que mostra que la lluita paga i que la
mobilització social és el camí, no només per fer front i revertir a les
polítiques austericides que Mas va aplicar de la mà de la Troika, sinó també per
<b>guanyar l’hegemonia i totes les sobiranies</b>, en un país que el volem capdavanter
en que els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat siguin, més
enllà de les paraules, una realitat quotidiana per a tothom.<o:p></o:p></span></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-46666305855122426772017-05-02T13:55:00.000+02:002017-05-02T13:55:21.889+02:00Referèndum, República, Sí!<h2 style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRH-Eft03GDPGlfvVMJiuZIRXbWNyQ0Ra2NJ-ijkfYqFukxSYhicffjKQD73C_BgKOgmHYa5om_nStlVTZgmWz37MuxHdehbPcjt0rOCUZp5qXlxRMCHW-Or7Bd437VHQaTGgw6zLV8Uo/s1600/Cartell_Acte4Maig.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRH-Eft03GDPGlfvVMJiuZIRXbWNyQ0Ra2NJ-ijkfYqFukxSYhicffjKQD73C_BgKOgmHYa5om_nStlVTZgmWz37MuxHdehbPcjt0rOCUZp5qXlxRMCHW-Or7Bd437VHQaTGgw6zLV8Uo/s400/Cartell_Acte4Maig.jpg" width="278" /></a></h2>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Us
comparteixo l’article, escrit a vuit mans amb Marta Rovira, Mireia Boya i teresa Forcades, que dóna veu a una campanya d’<b>Esquerres
per la Indepedència</b> que vol visualitzar com serien els “primers dies” de la
República Catalana (el primer acte és farà al barri de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat) a partir de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i
que han estat suspeses, en part o totalment, pel nostre estimat Tribunal
Constitucional, convertit ja –a ulls de tothom- en la mà executora del govern
del PP i un Estat Espanyol, demofòbic, que nega cap solució política a la
reivindicació de la immensa majoria de la societat catalana. Per això el títol
de l’article: <b>Referèndum, República SÍ.</b><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Referèndum
com expressió democràtica de l’exercici la sobirania. República, no només com
una forma de govern (sempre molt superior democràticament a la Monarquia) sinó com
la lluita per fer reals els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat
que han de conformar un govern que neix de baix a dalt a partir d’un procés
constituent per construir entre totes <b>el republicanisme del segle XXI</b>. Un repte ineludible que aquells que entenem l'alliberament social i nacional com a part d'un mateix procés d'emancipació de les classes populars.</span></i></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Aquest és
el lema de la nova campanya que posa en marxa la plataforma Esquerres per la
Independència. Un lema i una campanya que arriben en el moment precís, ja que
en els propers mesos s'haurà de dirimir el futur polític (i per tant, també
social, econòmic, cultural, ambiental...) del nostre poble.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La gent
d'esquerres, en defensa dels valors de la llibertat, la igualtat i la justícia
social, tenim a l'abast, ara i aquí, allò que se'ns va negar fa quaranta anys:
construir una societat radicalment democràtica, pròspera, solidària i lliure de
l'herència, els mals usos i els peatges de la dictadura franquista.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La
construcció de la República Catalana és una oportunitat històrica per superar
un règim decadent on la corrupció és sistèmica i en clar retrocés pel que fa a
drets socials i llibertats; un instrument per dotar-nos, a través d'un procés
constituent popular i participatiu, d'un nou marc polític, jurídic i
administratiu que promogui la redistribució de la i l'articulació efectiva del
poder popular.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El
referèndum és la via per exercir l'internacionalment reconegut dret
d'autodeterminació, és a dir, el mecanisme mitjançant el qual, responent a una
pregunta binària i diàfana, els pobles poden decidir lliurement el seu futur;
principi bàsic per a un ordenament jurídic democràtic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La
realitat, però, és tossuda, i la cultura democràtica de l'Estat espanyol més
aviat minsa. Per aquest motiu, allò que el dret internacional preveu i que en
altres contrades s'ha exercit sense entrebancs, nosaltres ens ho haurem de
guanyar amb tenacitat i determinació, treballant conjuntament el poble
organitzat, el conjunt de representants electes i la majoria parlamentària
defensora del dret a decidir, tenint clar que la força vital del procés és la
del carrer.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><b>Però el
referèndum, a més de convocar-lo, cal guanyar-lo.</b><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Per
nosaltres la independència va molt més enllà d'una simple modificació de
fronteres i a un canvi de banderes, si no que ha de ser entesa com a una
oportunitat real de construir un futur millor, de dotar-nos d'un estat, d'una
República, que garanteixi els drets fonamentals com l'habitatge, l'educació, la
salut i el treball digne, i que doni resposta als reptes i problemes reals com
la pobresa, el transport públic, els desequilibris territorials, el respecte al
medi natural o la defensa de la llengua com a eina de cohesió social.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Cal una
concepció de l'activitat econòmica que asseguri la qualitat i la sostenibilitat
de la vida, que superi la divisió sexual del treball i assumeixi conseqüentment
la centralitat de les tasques de cura i de reproducció social. Volem construir
una República que faci de la igualtat efectiva de dones i homes un eix
vertebrador de totes les polítiques públiques i de l'eradicació de les
violències masclistes una urgent qüestió d'Estat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Una
República sense discriminacions de gènere, d'orientació sexual, de diversitat
funcional o d'origen i que garanteixi tant la plena paritat de dones i homes en
tots els espais de deliberació i decisió com la participació de totes les
persones al marge dels seus orígens o procedències. A la República que volem
construir totes les persones serem nouvingudes i benvingudes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">En
definitiva, ara i aquí, volem i podem construir una República on valgui la pena
viure-hi i on tots i totes puguem ser veritablement lliures.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">És
impossible avançar en la construcció d'una societat més justa dins l'actual
marc polític, jurídic, administratiu i mediàtic. La reversió de les polítiques
de desposseïment de la majoria i el desplegament de polítiques en favor de la justícia
social requereixen exercir la plena sobirania constituent i processos
d'apoderament popular.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Entenem la
construcció de la República Catalana com la millor contribució possible a la
solidaritat amb la resta de pobles que pateixen el règim monàrquic espanyol.
Estem convençudes i convençuts, i cada dia es fa més palès, que la ruptura
democràtica amb un Règim demofòbic a partir del dret de pobles a decidir el seu
futur és la millor contribució a què els canvis a l'Estat Espanyol no siguin a
pitjor. Ara mateix, i no pas en somnis utòpics, Catalunya pot ser i serà una
porta oberta a la llibertat i la justícia social per a tots els pobles, que com
a demòcrates desitgem republicans.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Tenim un
nou món a l'abast i no podem estalviar esforços per arribar-hi. Ens caldrà
fermesa i solidaritat, conviccions i complicitats, mobilitzacions, converses i
somriures de victòria. Per això expressem, una vegada més, el nostre suport a
Esquerres per la Independència que, inicia la campanya pel Sí, al Referèndum i
a la República</span></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "DejaVu Sans";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Marta
Rovira, Mireia Boya, Teresa Forcades, David Companyon.</i></span></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-29893716549804606112017-04-25T19:02:00.000+02:002017-04-27T20:58:01.573+02:00El despropòsit de les Glòries, el #NyapTrias<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2016/10/05/catalunya/1475666443_559218_1475666930_noticia_normal_recorte1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2016/10/05/catalunya/1475666443_559218_1475666930_noticia_normal_recorte1.jpg" height="228" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’Ajuntament de Barcelona ha decidit finalment rescindir el contracte de la UTE que va guanyar el concurs per fer el túnel de Glòries i demanar responsabilitats a les constructores adjudicatàries de l’obra i l’empresa que va fer el projecte.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Ada Colau ha decidit “prendre el control de l’obra” i deixar de dependre d’un projecte mal fet i mal dissenyat, d’un concurs que es va adjudicar amb una baixa temerària de més del 20% (la licitació de 80€ va ser adjudicada per 60€) a una UTE (formada per les constructores Copisa, Rogasa, Comsa i Benito Arnó i Fills) per una obra que apareix en el sumari del jutge del Vendrell que tramita la causa el pagament de <b>comissions del 3%</b> a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Actualment l’obra porta un <b>endarreriment</b> de més de 18 mesos (havien de durar 28 mesos i ja en són 45) que comportava un ajornament sine die de la segona fase de les obres, encara per licitar. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’Ajuntament de Barcelona es trobava davant d’una decisió difícil. L’informe encarregat a l’ITEC, més enllà, de certificar la mala qualitat del projecte, els sobrecostos i l’endarreriment de l’obra el que revelava -com especialment preocupant- era la manca de control sobre l’obra, una situació que finalment només té un beneficiari, la UTE que s’havia endut el concurs amb una baixa temerària (i per tant fent una competència deslleial a la resta d’empreses concursants), i que ja anunciava que el <b>sobrecost</b> arribaria al 60% (és a dir, un cost final de 94M€) i sense cap garantia en els terminis de l’obra, doncs havia de ser replantejada de dalt a baix. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Tot un clàssic, en el qual <b>les constructores acaben decidin</b> de facto el preu final de les obres a base de reformats i més reformats sobre el projecte inicial. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Finalment qui havia de ser controlat i fiscalitzat en el compliment del contracte és qui acaba decidint els ritmes i els costos i ho fan sabent que dominen el relat, que en realitat tenen "presoners" a uns responsables polítics que no volen donar “males notícies” als veïnatge, i que, en el fons, tenen la paella pel mànec. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Ben poc contaven que, per fi, tenen davant uns nous gestors de la cosa pública que no s’han deixat impressionar i han decidit fer pública la veritat i els informes sobre el Túnel de Glòries. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La decisió presa per l’Ajuntament contempla una nova licitació de 40M€ per finalitzar el Túnel, que si s’hi sumen el 43M€ pagats fins ara, queden lluny dels 94M€ previstos per la UTE. Per tant, la decisió municipal està justificada també per raons econòmiques.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’equip de govern d’Ada Colau estava davant d’una pedra de toc. La cosa anava molt més enllà de posar llums i taquígrafs (imprescindible), d‘explicar la veritat al veïnatge i a l’associació de veïns, ja molt amoïnada pel rosari de notícies vinculades al Túnel de Glòries, de denunciar políticament l’actuació de l’anterior equip de govern municipal i la seva irresponsabilitat en tot aquest desgraciat episodi i naturalment veure com els mitjans (tots sabem les raons) es dediquen molt més a explicar la incomoditat dels veïns i veïnes que a explicar les raons d’aquest desori amb l’obra més important licitada per l’Ajuntament de Barcelona (i que conviu amb l’altre gran nyap com n'és l’estació de La Sagrera que, licitada per l’empresa estatal ADIF, sobreviu moribunda com una gran ferida.)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’important és preguntar-nos quina és la decisió que s’apropa més a l’interès general, <b>a l'interès de la majoria</b>, que és -o hauria de ser- la principal preocupació de l’Ajuntament. Quan cal prendre decisions, i més si són decisions complexes, que afecten a la ciutadania, cal tenir uns principis que serveixin de guia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Si sabem qui hi guanya, també sabem qui -aparentment- hi perd: les veïnes i veïns, que no només estan suportant les obres i els seu endarreriment, sinó que la rescindir el contracte amb la UTE i licitar un nou contracte, implica aturar les obres. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Plantar-se o cedir</b> i que surti el sol per on vulgui, sempre hi hauria la possibilitat de dir que tot era “culpa del Trias”. És el que podríem dir aconsellen els “manuals”: si tens algú a qui donar-li la culpa, no t’amoïnis. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/glories/wp-content/uploads/glories_febrer2017_1400x650.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" src="http://ajuntament.barcelona.cat/glories/wp-content/uploads/glories_febrer2017_1400x650.jpg" height="296" width="640" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Però l’Ajuntament ha decidit agafar el bou per les banyes i aturar l’obra per recuperar el que mai hauria de deixat de tenir: <b>el control de l’obra</b>. Ha estat una decisió valenta de la qual crec que ens hem de felicitar doncs ben poques vegades ha passat i que mostra que l’equip de govern governa amb uns paràmetres ben diferents. Com també ho ha fet envers al contracte de la neteja obrint a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) un expedient sancionador per un pressumpte frau de 3,3M€ i que pot acabar amb la rescissió del contracte. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L'equip d'Ada Colau pren velocitat de creuer a la meitat del mandat i es mostra fidel a la promesa de "governar obeïnt" i que la ciutat no estigui al servei dels més poderosos. És capaç d’agafar riscos i sortir-se’n del “sentit comú” que dicta la Cambra de Contractistes o dels interessos de la UTE. Els partits de l’oposició, llevat de la CUP que ha donat suport a la proposta de l’equip de govern, han criticat en les seves intervencions la decisió i només han anat a cercar el desgast de la Tinent d’Alcaldia, Janet Sanz. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">És ben curiós que els exconvergents donin lliçons quan són els responsables d’aquest nyap monumental. El túnel de Glòries és un nyap que acabarà sent conegut com el “nyap Trias” per com es va licitar i adjudicar en el darrer tram del seu mandat al març del 2015. Penós, també, que ERC hagi estat més crític amb Barcelona En Comú, acusant-la “de no saber governar” que amb els qui han provocat aquesta situació. Sembla que el manual d’estil d’Alfred Bosch té prohibit criticar als ex-convergents. Estranyes aliances que res tenen a veure ni amb la llibertat, ni amb la República Catalana. Sense paraules. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Les <b>associacions de veïns</b> de l'entorn de les Glòries (Fort Pienc, Poblenou, Clot Camp de l’Arpa i Sagrada Família), han fet un <a href="https://gloriescat.wordpress.com/2017/04/18/5abr-comunicat-de-les-associacions-de-veins-de-lentorn-de-glories/#more-121">comunicat</a> de suport a la decisió de l'Ajuntament i alhora crític amb tota la situació creada que us recomano llegir per allò de saber on està <b>l'interès general i qui el defensa</b>. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Caldria acompanyar la decisió de l'Ajuntament amb un pas decidit per reforçar el <b>control de la ciutadania</b> i les associacions de veïns i veïnes en tot el procés de les decisions i no només com entitats a qui consultar o retre comptes, sinò com fiscalitzadores de que s'està garantint l'interès de la majoria amb els diners públics.</span></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-78317450737444513942017-04-24T16:39:00.000+02:002017-04-27T20:59:27.441+02:00Les ciutats claus contra l’ocupació de Palestina<em style="background-color: white; color: #333333; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">“<strong style="margin: 0px; padding: 0px;">Si ets neutral davant la injustícia, et poses de part de l’opressor</strong>”. Aquesta frase de Desmond Tutu, un dels líders de la lluita contra l’aparheid emmarca prou bé la moció aprovada per l’Ajuntament de <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">Barcelona</strong> de <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">condemna de l</strong>‘<strong style="margin: 0px; padding: 0px;">ocupació israeliana</strong><strong style="margin: 0px; padding: 0px;"> </strong><strong style="margin: 0px; padding: 0px;">i les polítiques de colonització dels territoris palestins.</strong></span></em><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #333333;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2017/04/Foto-palestina.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><img border="0" src="http://www.fundacioalternativa.cat/wp-content/uploads/2017/04/Foto-palestina.jpg" height="178" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #333333;">Barcelona es compromet a tallar “</span><em style="color: #333333; margin: 0px; padding: 0px;">qualsevol tipus de <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">complicitat</strong> amb aquesta ocupació, violació de <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">drets humans</strong> i espoli de recursos</em><span style="background-color: white; color: #333333;">” a </span><strong style="color: #333333; margin: 0px; padding: 0px;">Palestina</strong><span style="background-color: white; color: #333333;">. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #333333;">El text subratlla que malgrat “</span><em style="color: #333333; margin: 0px; padding: 0px;">les reiterades advertències de la comunitat internacional, aquestes no han trobat resposta per part de l’Estat d’Israel, que no ha fet més que intensificar la construcció d’assentaments dins de territoris palestins</em><span style="background-color: white; color: #333333;">“. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #333333;">La moció ha rebut els vots favorables de </span><span style="color: #333333; margin: 0px; padding: 0px;">Barcelona en Comú</span><span style="background-color: white; color: #333333;">, ERC,</span><span style="background-color: white; color: #333333;"> </span><span style="color: #333333; margin: 0px; padding: 0px;">PSC</span><span style="background-color: white; color: #333333;"> </span><span style="background-color: white; color: #333333;">i</span><span style="background-color: white; color: #333333;"> </span><span style="color: #333333; margin: 0px; padding: 0px;">CUP</span><span style="background-color: white; color: #333333;">. El PP i C’s han votat en contra i el PDECat s’ha abstingut.</span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El text va més enllà de la condemna formal doncs reconeix la “legitimitat d’iniciatives i <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">campanyes no violentes</strong> promogudes per la societat civil palestina i internacional per reivindicar la defensa dels drets humans i del dret internacional humanitari a Palestina”.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Aquest posicionament és tot un reconeixement al moviment <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">BDS (Boicot, Desinversions i Sancions)</strong>, malgrat tots els intents i pressions de l’Estat d’Israel que no només persegueix als seu membres, sinó que ha desplegat tot el seu potent aparell diplomàtic arreu del món contra aquest moviment pacífic.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La moció, però, va més enllà d’un posicionament polític de condemna o solidaritat, intenta construir un escenari d’accions pràctiques que es poden emprendre des de les administracions, per exemple en la seva contractació pública i en aquest sentit, emplaça i s’adreça a la Generalitat per acordar iniciatives conjuntes, Govern i ajuntaments, com el desenvolupament de clàusules administratives en la contractació pública “perquè les empreses <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">respectin els drets humans</strong>” i aquelles que no ho facin siguin excloses de poder contractar amb les administracions</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La contractació pública, una eina de pressió pels drets humans</span></b></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Aquesta proposta reforça un projecte vehiculat a través del Fons de Cooperació Local i en el qual col·laboren una desena llarga d’ajuntaments catalans, entitats de solidaritat com Nexes i fundacions, entre elles la Fundació l’Alternativa.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Aquest projecte consisteix en la redacció d’una guia destinada a municipis catalans, per a recolzar-los alhora de que les compres i contractacions que facin corresponguin a uns principis ètics i aquestes compres i contractacions ho siguin amb empreses que respectin als drets humans en zones de conflictes armats internacionals.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Es parteix de la base que els Ajuntaments catalans tenen una responsabilitat i una capacitat d’incidència en el mercat global i que ni les compres ni cap contractació ha de contribuir a la vulneració de drets humans enlloc del món i això implica les empreses armamentístiques, però cal anar més enllà, tenint en compte altres drets humans com ara el dret a la vida, el dret laboral, el dret a la infància, etc.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">“Un exemple a seguir”.</span></b></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; margin-bottom: 1.5em; margin-top: 1.5em; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Així ho han qualificat des de la comunitat palestina a Catalunya o el moviment<strong style="margin: 0px; padding: 0px;"> Prou Complicitat amb Israel</strong> que han qualificat la moció de ” <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">gran pas</strong> cap a la conscienciació de les administracions públiques locals en la defensa dels drets humans i per trencar les complicitats que inherentment actuen a favor de l’ <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">apartheid</strong> i de l’ocupació de Palestina” i que enllaça amb el suport que l’Ajuntament de la capital de Catalunya ja va donar el setembre passat a la flotilla de Dones cap a Gaza que va salpar del port de Barcelona.</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcaldia de Barcelona recalcava: “Això no va d’estar a favor d’Israel o de Palestina, sinó d’estar a favor dels </span><strong style="background-color: white; color: #333333; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify;">drets humans</strong><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">” tot recordant que aquest any es compleixen 50 anys de l’ocupació de Palestina per part de l’Estat d’Israel.</span></span>David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-5830741927135258182016-11-14T11:23:00.001+01:002017-04-27T20:56:37.021+02:00Cataluña en el laberinto autoritario de Rajoy<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Article publicat a SinPermiso.info el passat 13 de desembre en el qual reflexiono sobre la creixent tendència autoritària de l'Estat Espanyol envers el sobiranisme català, tendència que forma part del corrent alimentat pel neoliberalisme i els partits populistes de dretes, tant a Europa com en la recent elecció de Trump: Substituir la democràcia per un Estat-Autoritat que tingui como a funció reprimir la possibilitat d'un canvi de sistema.</span></i></div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Más de 400 personas elegidas democráticamente en Catalunya están encausadas judicialmente. Entre ellas, la presidenta del Parlament, diputados, el anterior President, y alcaldesas y concejales. Es una persecución política. Es un ataque a los derechos de personas elegidas democráticamente por el pueblo, y encausadas por ejercer la voluntad popular<i>.</i></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHKvpD-VVdDxR0UBV6VLeV7yTfEHL_JlLscSwAV9LexG9_zQY2Kyejdd50dhzR8l6MMFXTVF-OYf8Bx-5wxchjK3TIW-Zt_RUDkhwrMs2hkIj9gH-t6S6bchRzth1pix6JoI-T5DEW1i0/s1600/Monstruos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHKvpD-VVdDxR0UBV6VLeV7yTfEHL_JlLscSwAV9LexG9_zQY2Kyejdd50dhzR8l6MMFXTVF-OYf8Bx-5wxchjK3TIW-Zt_RUDkhwrMs2hkIj9gH-t6S6bchRzth1pix6JoI-T5DEW1i0/s320/Monstruos.jpg" width="236" /></span></a></div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Tras el cambio de ciclo que supusieron las elecciones en Galicia y Euskadi, donde PP y PNV lograron mantenerse en el gobierno, llegó la abstención del PSOE para que Rajoy siga al frente del gobierno del Reino de España. Esa casta que sólo está interesada en mantener su status quo en un régimen corrupto ha conseguido mantenerse a flote.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Pese a ello, la inestabilidad será la normalidad en el próximo periodo, pues siguen sin taponarse las vías de agua que se producen por ser el segundo país más desigual de Europa, por el empobrecimiento y la precarización de las condiciones de vida de millones de personas o la impugnación a la totalidad del régimen por el movimiento soberanista en Catalunya.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Ese cambio de ciclo será más lento de lo que deseábamos, pese a la innegable realidad que suponen los ayuntamientos de cambio o la fuerza que representa Unidos Podemos. La hegemonía sigue en manos de las fuerzas que apuntalan este régimen moribundo que, lógicamente, se resiste a morir y en su resistencia llegará a límites que convertirán la democracia ligth que tenemos en una caricatura del monstruo con la que Gramsci definía los interregnos.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El neoliberalismo de Rajoy tiene todas las condiciones para mutar en un neoliberalismo autoritario. Ya tenemos la Ley Mordaza, no toleran ni los memes y ahora tendremos juicios políticos.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-size: large;">Un juicio político</span></strong></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Para muestra un botón: la Comisión del Estatuto del Diputado del Congreso ha decidido con los votos a favor de PP, PSOE y C’s seguir adelante con el suplicatorio contra Francesc Homs, diputado de la antigua Convergència. (El suplicatorio es el trámite imprescindible para poder juzgar a un diputado o diputada). En este caso es el Tribunal Supremo que lo quiere someter a juicio por la consulta sobre la independencia de Catalunya del 9 de noviembre de 2014, si la mayoría del Congreso lo aprueba en las próximas semanas.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Los tres partidos del Régimen han rechazado las alegaciones del propio Homs y del resto de partidos que se opusieron (EnComúPodem-Unidos Podemos y las confluencias, ERC, EH Bildu y PNV).</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El hecho tiene una especial relevancia. Se trata de juzgar a un diputado, no por un caso de corrupción o por estafa, sino por un motivo claramente político. Todos los partidos contrarios a aprobar el suplicatorio han comparecido en rueda de prensa y han asegurado que rechazan que se procese a un parlamentario “por motivos políticos y por sus ideas". Así mismo, lamentaron que el PSOE actúe como “cooperador necesario en este atentado contra la separación de poderes".</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Independientemente de si Homs nos cae mejor o peor (quien esto escribe ha combatido desde el escaño en el Parlament de Catalunya y desde la calle en multitud de manifestaciones, su papel en las políticas neoliberales del gobierno de Artur Mas, tan similares a las de Rajoy) con este juicio lo que está en juego es la utilización de las leyes -que no son neutrales- para amordazar el propio concepto de democracia.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Homs será enjuiciado, no por las consecuencias de sus políticas de recortes sociales o por los casos de corrupción de Convergència, sino por ser parte de un gobierno que ejecutó el mandato del Parlament de Catalunya, que fue aprobado por una amplísima mayoría, mi voto entre otros muchos, mandato que reflejaba el clamor popular expresado en las gigantescas manifestaciones de los 11 de setembre de 2012, 2013 y 2014. La realidad es que ahora el Tribunal Supremo realizará un juicio político, que en realidad lo es contra la mayoría de un pueblo cuya ciudadanía quiere votar para resolver un conflicto político.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">No está de más recordar como la Ley de partidos, votada por PP, PSOE y CiU (ahora Homs va a probar los ingredientes autoritarios que su partido votó) y que fue creada como una ley de excepción para ilegalizar a los independentistas vascos (jamás para ilegalizar a un partido como el PP que ha sido imputado por corrupción). No es exagerada la comparación con la situación que estamos viendo en la Turquía de Erdogan, donde está exprimiendo al máximo las leyes para ilegalizar o detener al principal partido de la oposición, el partido de izquierdas pro-kurdo HDP. Cambian las formas, no los objetivos: forzar la ley y los poderes del Estado para evitar el debate político y resolverlo democráticamente. En ambos casos, la negación del derecho a la autodeterminación por parte de nacionalismos de Estado.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-size: large;">¿Diálogo? ¿Qué Diálogo?</span></strong></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El momento en el que se ha producido esta votación, a la semana de la formación del nuevo y “dialogante” gobierno Rajoy, en el que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría es señalada como la responsable de la “carpeta catalana”, queda claro que el “diálogo” nace muerto en relación a los conflictos abiertos con Catalunya.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Se sigue la senda de la Fiscalía General del Estado que ha llevado el peso de la querella (con la opinión contraria de los fiscales del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya) contra Artur Mas, Irene Rigau y Joana Ortega, también por la votación del 9 de noviembre, o la más reciente contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, por la votación sobre el Comisión de Estudio del proceso constituyente. De nuevo en la querella contra Forcadell se criminalizan las ideas y el debate (la votación no tenía efectos jurídicos) allí donde la soberanía del pueblo está representada por sufragio universal: un Parlamento.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">La delegada del Gobierno Rajoy en Catalunya, Llanos de Luna, ha emprendido una cruzada contra los ayuntamientos catalanes, más de 400, que exhiben las “estelades” (banderas independentistas) en sus casas consistoriales o por declarar no festivo el 12 de octubre o la razón que sea…</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Por no hablar de las 35 leyes o decretos aprobados por el Parlament que han sido impugnados por el Gobierno del PP y suspendidos por el Tribunal Constitucional, de las cuales, casi la mitad, el 43%, tienen un marcado cariz social como la Ley 24/2015 fruto de una ILP contra la pobreza energética y la emergencia habitacional, la Ley de igualdad entre hombres y mujeres o la Ley del impuesto a las viviendas vacías. Sólo el 28% de las leyes tenía un cariz soberanista, como la Ley de la Agencia Tributaria o la Ley de Consultas Populares vía referéndum.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-size: large;">Impedir cualquier cambio</span></strong></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">La mal llamada “judicialización de la política” no es sino el sometimiento de la política a las leyes (que sólo defienden los intereses de una minoría que controla el Estado) y en ese sometimiento se vislumbra una tendencia que va alimentando el neoliberalismo y los partidos populistas de derechas: sustituir la democracia por un Estado-Autoridad que tenga como a función reprimir la posibilidad de un cambio de sistema.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Von Clausewitz, teórico de la ciencia militar moderna, escribió: “la guerra es la continuación de la política pero por otros medios”; hoy bien podría escribir que la “judicialización de la política es la forma de declarar la guerra por otros medios”. </span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWybR9cj7zR9iMB4dKu1ksXsSRWvLoTuPdLXWa4R_34S_iy80ASIdRKGgo4JysZzp3lWBw-EfsOCuY7Xbd-E4xRyYKa8qIJ5L2_kC6p3-DDx3leYxKWlmkhIhDpOkG6heg1O4Q5FEGKeE/s1600/13+novembre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWybR9cj7zR9iMB4dKu1ksXsSRWvLoTuPdLXWa4R_34S_iy80ASIdRKGgo4JysZzp3lWBw-EfsOCuY7Xbd-E4xRyYKa8qIJ5L2_kC6p3-DDx3leYxKWlmkhIhDpOkG6heg1O4Q5FEGKeE/s320/13+novembre.jpg" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Manifestació "Per la democràcia" </span><br />
<span style="font-size: large;">el 13 de novembre a Barcelona </span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">¿Cuántos cargos electos acabarán imputados, encarcelados? Este domingo, 13 de noviembre, Barcelona ha vuelto a presenciar una enorme concentración contra la imputación a la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell y de los centenares de electos investigados por el aparato judicial. Y el lunes, o el martes, o el miércoles… desde el gobierno volverán a impugnar una ley o se volverá a imputar o denunciar a algún cargo electo por sus ideas políticas, como el concejal de Vic, Joan Coma o a Montserrat Venturós, alcaldesa de Berga, por colgar una bandera. Esta última detenida el mismo día en que se presentaba en sociedad el gobierno Rajoy y los ministros juraban su cargo ante el Rey. Detenida por negarse a declarar ante el juez e imputada por mantener la “estelada” en el balcón del Ayuntamiento. Otro ejemplo de cómo el “Estado de derecho no cederá ni un milímetro ante el desafío separatista” según el ministro de Justicia. En toda Catalunya se produjeron manifestaciones de apoyo a la alcaldesa de la CUP.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Quienes han dirigido la operación para apuntalar a Rajoy –desde grandes empresas, el grupo Prisa, hasta Susana Díaz- siempre pusieron como principal razón “el interés de España”. El PSOE, argumentaban, no podía negociar, ni aceptar los votos de los partidos que cuestionan el “orden constitucional” (desde Unidos Podemos a ERC, pasando por EH Bildu o el PNV). La coartada para esa Unión Sagrada no es otra que “la unidad de España está en peligro”. La derecha y sus apoyos lograron sacar adelante su plan: ninguna negociación, ningún acuerdo, ninguna concesión.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">De hecho, en Catalunya se vive una especie de democracia suspendida desde que el Tribunal Constitucional anuló en el 2010 la parte sustancial del “pacto constituyente” entre el Parlament de Catalunya y el Congreso de los Diputados que dio lugar al Estatut de 2006 y que fue sometido a referéndum y aprobado por una mayoría de los catalanes.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">En palabras del constitucionalista Javier Pérez Royo fue un “golpe de Estado” pues un tribunal jamás puede definir el “pacto político”. El régimen monárquico ha sido incapaz de rehacer ese pacto constituyente y una gran parte de los catalanes, que consideran Catalunya una nación, decidieron que querían ejercer libremente su derecho a decidir el tipo de relación con el Estado Español. Las fuerzas políticas partidarias de un referéndum, sean soberanistas o independentistas, no paran de crecer y ganar elecciones (cada vez el voto se desplaza más hacia la izquierda, hacia EnComúPodem o ERC).</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">A la demanda de un referéndum, que apoyan 83 de los 135 escaños del Parlamento catalán y el 80% de la sociedad catalana, el Estado, su aparato judicial y legislativo, responde con la negativa a toda solución, negociación o diálogo.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">De la misma manera que Rajoy afirmaba en su discurso de investidura que nada hay que negociar en el terreno económico pues “hay que cumplir con Bruselas” (es decir, acepta de hecho que España no tiene soberanía para decidir sus políticas públicas, que estas vienen impuestas por la Troika y, por tanto, hay que cumplir y punto), en relación a Catalunya tampoco hay nada que discutir pues no hay más soberanía que la española y ello implica negar la catalana o vasca o gallega… y punto. Cualquier otra interpretación es o será perseguida.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">¿Cuántos cargos electos habrá que inhabilitar, detener, enjuiciar o encarcelar? ¿Hasta cuándo permitiremos que el Estado vaya avanzando en medidas autoritarias y sacrificando las libertades colectivas para negar el reconocimiento y los derechos de las naciones que como Catalunya, Euskadi o Galicia conforman España? </span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Es clave para las fuerzas de izquierdas enfrentarse a esta deriva autoritaria para ganar la batalla de la democracia. Una deriva autoritaria que crece en Europa y hemos visto reflejada en el resultado de las elecciones en los EEUU.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">La defensa de los derechos y libertades forma parte de la misma lucha contra las consecuencias de los recortes y ataques a los derechos sociales del gobierno Rajoy. Son las dos caras de la misma moneda. Y en esa lucha hay que actuar de manera independiente y no supeditada a los intereses de quienes invocan la “sagrada unidad de la patria” como Rajoy, Susana Díaz o Rivera porque lo que defienden es apuntalar un Régimen donde siempre ganan la misma clase dominante: la banca, las multinacionales, las patronales… </span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: merrisansbook, arial, sanserif; line-height: 1.5em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Por eso, la recuperación de los valores democráticos y la reconquista de los derechos civiles, laborales y sociales están vinculadas al reconocimiento del derecho a la autodeterminación democrática, es decir al derecho a la independencia de las naciones que configuran España.</span></div>
</div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-51758449086462323272016-09-09T12:34:00.000+02:002016-09-09T13:12:51.230+02:00Les meves raons per anar a l’11s<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2AKcIDlXb8d9yqunWg3UqUuNAX5OJ52MiVpedQVYd0E2qG81dqIeH3PUihLIzDwaBuFD08VfbSVGb5spXBcF_a9y97X0a5Uj7wf9vTdTp1dVsqO1XmdKvm_lS8GprZ4p3N3U__OI5noA/s1600/1_llibertat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2AKcIDlXb8d9yqunWg3UqUuNAX5OJ52MiVpedQVYd0E2qG81dqIeH3PUihLIzDwaBuFD08VfbSVGb5spXBcF_a9y97X0a5Uj7wf9vTdTp1dVsqO1XmdKvm_lS8GprZ4p3N3U__OI5noA/s200/1_llibertat.jpg" width="140" /></a></div>
<div style="background: white; line-height: 14.5pt; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 14.5pt; text-align: justify;">L’11 de setembre és la festa nacional, sí,
però no és un dia festiu més. Pels qui compartim els valors republicans de
llibertat, igualtat i fraternitat, l’11 de setembre és un dia de lluita per les
llibertats de Catalunya. No és una festa institucional i no pot ser-ho mentre
Catalunya no recuperi la seva sobirania com a nació per exercir el seu dret a
la autodeterminació, un dret que no és atorgat pels Estats, sinó inherent a
totes les nacions.</span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.5pt; margin: 0cm 0cm 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;">El 80% dels catalans i catalanes vol
decidir en llibertat quin ha de ser el seu futur, quina ha de ser la seva
relació amb la resta de pobles i decidir democràticament sobre la independència,
la federació, la confederació o seguir com una autonomia del Regne d’Espanya.
Sempre serà més democràtic que sigui la ciutadania la que modifiqui o ratifiqui
les fronteres que no pas les elits al voltant d’una taula o els exèrcits en un
conflicte.</span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.5pt; margin: 0cm 0cm 4.5pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;">El dret a l’autodeterminació és un dret
incondicional</span></b><span lang="CA" style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;">. És a dir, no admet condicions, ni
excuses, ni és admissible sotmetre’l a la voluntat de l’Estat que el nega doncs
de facto és renunciar-hi. Només la ferma voluntat d’exercir-lo, amb o sense
permís, es podrà arribar a pactar les condicions per celebrar-lo i que el seu
resultat sigui vinculant<a href="https://www.blogger.com/null" name="m_2291179182695247167__GoBack"></a>.</span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.5pt; margin: 0cm 0cm 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;">La crisi de Règim que embolcalla l’11 de
setembre d’enguany, de la qual n’és mostra evident la repetició d’eleccions i
les investidures fallides té una de les seves raons fonamentals en l’esgotament
del Règim de les autonomies i en la deriva autoritària que no té altra resposta
que la judicialització, la repressió i l’atac a les institucions catalanes.</span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnCfiDxQCYCNAjIz29pz2dLlayO-PRJHbLRAowujRULiTtn2n-1hjI7s6gG5baHGWOJgNaNfiAeqkl0VpjNWtDxQAAsedDGvitoh4NL-K7Xtr_rQgfw7lKEb8TufRYa6fbtHI5hY1gwSA/s1600/Allende.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnCfiDxQCYCNAjIz29pz2dLlayO-PRJHbLRAowujRULiTtn2n-1hjI7s6gG5baHGWOJgNaNfiAeqkl0VpjNWtDxQAAsedDGvitoh4NL-K7Xtr_rQgfw7lKEb8TufRYa6fbtHI5hY1gwSA/s200/Allende.jpg" width="125" /></a></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.5pt; margin: 0cm 0cm 4.5pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;">Un Règim i uns governs al servei dels grans
poders econòmics, que han permès que la banca es rescatés amb els diners que es
retallaven de l’educació, la sanitat, les pensions, una banca que té beneficis
multimilionaris mentre segueix exigint més reformes laborals, més acomiadaments
i abaixar més els salaris, un Règim coronat per una monarquia corrupte que ha
tingut com a representant a Catalunya una CDC que ha estat la campiona en casos
de corrupció i en retallades socials.</span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.5pt; margin: 0cm 0cm 4.5pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH5nkgjMSeFJrjKDWO-e2QZV1BeZL61oIwIubNkaFkJh4QoJjDmcnQ9yNawMj3UHBTiuliIkEq6Hpa7OwCpbUW_Eb8FNnmw7q5lSeZOaWsvAJZISXTx81tMMwvj8VtfhbgNIyuxjFnwII/s1600/Sant+Boi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH5nkgjMSeFJrjKDWO-e2QZV1BeZL61oIwIubNkaFkJh4QoJjDmcnQ9yNawMj3UHBTiuliIkEq6Hpa7OwCpbUW_Eb8FNnmw7q5lSeZOaWsvAJZISXTx81tMMwvj8VtfhbgNIyuxjFnwII/s200/Sant+Boi.jpg" width="141" /></a><span lang="CA" style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;">Per tant, jo aniré a totes les mobilitzacions
i actes reivindicatius, la caràcter internacionalista com l’homenatge a<span class="apple-converted-space"> </span><b>Salvador Allende</b>, la
commemoració convocada per EnComúPodem a<span class="apple-converted-space"> </span><b>Sant
Boi</b><span class="apple-converted-space"> </span>del 40 aniversari de
l’únic acte de ruptura democràtica que va permetre el retorn de la Generalitat
republicana i a la concentració a Barcelona convocada per Òmnium i l’ANC sota
el lema:<span class="apple-converted-space"> </span><b>Endavant República
Catalana. </b>Hi desitjo que totes, les convoqui qui les convoqui, siguin un
èxit massiu.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 14.5pt; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;">Comparteixo la crítica de que sovint s’ha volgut dotar a
l’11s d’un marcat accent partidista que ha allunyat a molta gent, de la mateixa
manera que una part de les classes populars no pot admetre que el mateix govern
que vol liderar l’anomenat “full de ruta” segueixi sense revertir les
retallades en educació o sanitat, planificant el BCN World o subvencionant les
escoles d’elit de l’OPUS. </span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.5pt; margin: 0cm 0cm 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;">Però c</span><span lang="CA" style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;">om va dir Ada
Colau:<span class="apple-converted-space"> </span><i>“Hi més motius per
ser-hi, que per no ser-hi”</i>.<span class="apple-converted-space"> </span>No
ens podem quedar de braços creuats, cap força política ha liderat mai cap canvi
social mirant-se la mobilització social des del sofà de la història. Davant el
procés de criminalització contra les nostres institucions i els seus
representants, davant la intransigent negativa poder exercir el dret a decidir,
<b>cal sortir al carrer i reclamar els
nostres drets nacionals i socials</b>.</span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.5pt; margin: 0cm 0cm 4.5pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmEc0k5JvltGJiGaerFdY63N7_nsHwpIN13o-MfdJIMtsCcPdN6EN5vvqTdcrO4BuRXUkAvevwmtc-h-qb9KnIWg5mC5lOu7ql9fcCTVb8nUgPwFva6WNlQum0VnaqSl-nqQqC7OUfEL8/s1600/ANC.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="65" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmEc0k5JvltGJiGaerFdY63N7_nsHwpIN13o-MfdJIMtsCcPdN6EN5vvqTdcrO4BuRXUkAvevwmtc-h-qb9KnIWg5mC5lOu7ql9fcCTVb8nUgPwFva6WNlQum0VnaqSl-nqQqC7OUfEL8/s200/ANC.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;">I ho faig des del convenciment que les
forces progressistes, populars i treballadores han de liderar la conquesta de
totes les sobiranies que conformen el Bé Comú, que són l’anhel d’una República
Catalana basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Les aliances
necessàries per exercir les nostres sobiranies i llibertats es faran, també,
amb les forces i la gent que l’11 de setembre sortirà la carrer i es
mobilitzarà per exercir-la, amb o sense permís.</span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.5pt; margin: 0cm 0cm 4.5pt; text-align: justify;">
<br /></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-79705284711830618292016-07-18T16:56:00.001+02:002019-05-11T18:58:26.332+02:00Què va ser l'Olimpíada Popular?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8gEvJ3zJU2UbhCcaRF-BCn9iAXPKy9eIIEWO1uynU9DZNYbF7WUyZIxjMhyXEwHcohI2ugKM3g3hqpC7MR0WhmeaPH_UfOZeh6a6AmYz7tpmkKiY7TYe9iQ-e62D-ExoMhg8aYI-ssVc/s1600/OP1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8gEvJ3zJU2UbhCcaRF-BCn9iAXPKy9eIIEWO1uynU9DZNYbF7WUyZIxjMhyXEwHcohI2ugKM3g3hqpC7MR0WhmeaPH_UfOZeh6a6AmYz7tpmkKiY7TYe9iQ-e62D-ExoMhg8aYI-ssVc/s320/OP1.jpg" width="226" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell de les Olimpíades Populars (1936)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Es compleixen 80 anys de l’Olimpíada
Popular. El 19 de juliol de 1936 més de 6.000 atletes de 23 països i 3.000 folkloristes
(avui en diríem colles de cultura popular, castellers, dansaires...) havien de
desfilar per l’Estadi Olímpic de Montjuïc . En tres mesos, just desprès del
triomf del Front d’Esquerres el febrer de 1936, el Comitè Català Pro Esport
Popular va organitzar un esdeveniment esportiu i cultural alternatiu als Jocs
Olímpic de Berlin i a la propaganda del règim nazi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Eren l’alternativa de les classes
populars als Jocs Olímpics de l’aristocràcia del Comitè Olímpic Internacional
(COI) que l’any 31 havia negat a Barcelona la celebració dels Jocs Olímpic
perquè una setmana abans, el 14 d’abril de 1931, s’havia proclamat la II República. Eren l’alternativa de les classes populars a una concepció de l’esport de les
elits. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Eren l’alternativa de les organitzacions, ateneus i clubs populars i
obrers a la propaganda nazi de supremacia racial. Eren l’alternativa que
enllaçava la pràctica de l’esport com un dret (no feia tant que la vaga de la
canadenca havia aconseguit la setmana laboral de les 8 hores) amb el dret a la cultura
a l’abast de tothom.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’Olimpíada Popular també es coneguda
com els “Jocs oblidats”. Oblidats per què el cop d’estat feixista i l’inici de
la guerra civil van impedir que s’inauguressin, oblidats per 40 anys de franquisme
i per 40 anys on el que coneixem com el “pacte de la transició” va enviar la memòria (ara anomenada històrica) al calaix
de l’oblit col·lectiu, però també oblidats pel Comitè organitzador dels Jocs
Olímpics del 92 que veien en l’Olimpíada Popular encara un desafiament a la
concepció esportiva del COI ara ja convertit en una multinacional (tampoc en
fou aliè que el COI estigués presidit per un hereu del franquisme, Joan Antoni
Samaranch).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Amb aquestes breus notes, simplement
voldria contribuir a que aquesta pàgina de la nostra història, escrita per les organitzacions
obreres i populars d’arreu del món (en qualsevol altre país us asseguro que hi
haurien tres o quatre pel·lícules sobre les Olimpíades Populars) sigui un xic
més coneguda. </span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">Què va ser l'Olimpíada Popular?</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijykR4p06hvwF84PDfwhes58yfi8NCn6288mhPCc49KN102bjF1Zoj_sCCA_dDxrHUGy_XRFdp_vjWhC2y-qkZ7FromONQpWHD3EnT0qGX5vt9j80P-Wpasp24wsmBDqlw3ANFzsfshK8/s1600/OP6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijykR4p06hvwF84PDfwhes58yfi8NCn6288mhPCc49KN102bjF1Zoj_sCCA_dDxrHUGy_XRFdp_vjWhC2y-qkZ7FromONQpWHD3EnT0qGX5vt9j80P-Wpasp24wsmBDqlw3ANFzsfshK8/s1600/OP6.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Per entendre l’Olimpíada Popular és convenient recordar la candidatura
de Barcelona als Jocs Olímpics de 1936. A la capital catalana, però, el 14 d’abril
de 1931, onze dies abans de la reunió decisiva del COI, s'havia proclamat la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques, a la fi la II
República. Finalment els aristòcrates del COI van optar per
Berlín (43 vots), en comptes de la republicana i progressista Barcelona (16
vots).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">Raons polítiques, però, van tornar a marcar els
esdeveniments. El partit nazi va arribar el poder l’any 1933 i Hitler va veure
en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística per al seu
règim. Malgrat que diversos països es van plantejar el boicot als Jocs Olímpics
de Berlín, aquests es van celebrar el juliol de 1936</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La idea dels
Jocs Populars <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Les eleccions celebrades el febrer de 1936 van donar la victòria al
Front Popular, a Espanya, i al Front d’Esquerres, a Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600"
o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f"
stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_23" o:spid="_x0000_s1030" type="#_x0000_t75"
alt="Descripción: C:\Documents and Settings\davidcompanyon\Mis documentos\Mis imágenes\Olimpiada Popular 36.JPG"
style='position:absolute;left:0;text-align:left;margin-left:-4.8pt;
margin-top:.65pt;width:157.5pt;height:189.75pt;z-index:-251652096;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\DCC23\AppData\Local\Temp\OICE_5D5069B4-7CF2-4878-B332-C1C314836AC0.0\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title="Olimpiada Popular 36"/>
<w:wrap type="tight"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Al març del 1936 va néixer el Comitè
Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu de millorar “l’esport
popular”, i fer-lo assequible a tothom, en contraposició a l’esport que es
practicava en exclusius clubs privats. El CCEP els qui van tenir la idea,
l’abril del 1936, d’organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a
alternativa als feixistes Jocs Olímpics de Berlín.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Al maig del 1936, el CCEP va constituir el <b>Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular</b> (COOP). En només tres
mesos, entre maig i juliol, es van crear tota mena de comissions, comitès
representatius a diverses ciutats espanyoles, es van fer centenars de contactes
internacionals, es va fer el programa esportiu i es van organitzar totes les
infraestructures. Hi va fer possible la feina d’entitats socials i esportives
populars de Catalunya, dels comitès d’obrers i de milers de voluntaris. Les
despeses de la Olimpíada Popular van córrer per compte dels govern d’esquerres
francès (600.000 francs), govern espanyol (400.000 pessetes) i la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Generalitat de Catalunya</span></a> (100.000
pessetes). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Més de 6.000 atletes<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0RUFtMw3NSMhk958DSVlrgG4Lfa5eDOZi1TH5Z9PBTeAMECCKRF9BpnClruJc8FARtxH_HtaFfoEWDt5Xmt0n1G7D6gaHdugVAFIw7I8iOFhVn2KnJ3KDju-p-SEFXjX_k37uJpYbiHI/s1600/OP3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0RUFtMw3NSMhk958DSVlrgG4Lfa5eDOZi1TH5Z9PBTeAMECCKRF9BpnClruJc8FARtxH_HtaFfoEWDt5Xmt0n1G7D6gaHdugVAFIw7I8iOFhVn2KnJ3KDju-p-SEFXjX_k37uJpYbiHI/s320/OP3.jpg" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Pabelló a la Plaça Catalunya <br />de l'Olimpíada Popular</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imagen_x0020_30" o:spid="_x0000_s1029"
type="#_x0000_t75" alt="Descripción: C:\Documents and Settings\davidcompanyon\Mis documentos\Mis imágenes\Olimpiada Popular 3.jpg"
style='position:absolute;left:0;text-align:left;margin-left:-6.3pt;
margin-top:5.05pt;width:192.75pt;height:112.5pt;z-index:-251653120;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\DCC23\AppData\Local\Temp\OICE_5D5069B4-7CF2-4878-B332-C1C314836AC0.0\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg"
o:title="Olimpiada Popular 3"/>
<w:wrap type="tight"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Tot i la proposta de boicot als Jocs
Olímpics de Berlín, la majoria de països van optar per anar-hi afirmant que
l’assistència a Berlín no significava legitimar el règim nazi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Amb tot, els organitzadors de l’olimpíada barcelonina van aconseguir,
en un temps rècord, la inscripció de més de 6.000 atletes. Aquesta quantitat
suposava tot un èxit: cal tenir en compte que als Jocs Olímpics de Los Angeles,
l’any 1932, hi havien participat 1.429 atletes de 40 països, i als Jocs de
Berlín, d’aquell mateix any, hi van participar 4.106 esportistes de 49 països.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’Olimpíada Popular havia de durar quatre dies, del 22 al 26 de juliol
de 1936 però, a causa del gran nombre
d’inscripcions, es va decidir ampliar-la a una setmana, la meitat de dies que
duraven uns jocs olímpics tradicionals. Es van programar competicions en 19
modalitats esportives: atletisme, futbol, rugbi, tennis, bàsquet, natació,
handbol, ciclisme, ping-pong, boxa, lluita lliure, pilota basca, tir, rem,
bitlles, beisbol, escacs, gimnàstica i aviació sense motor. Als Jocs Olímpics
de Los Angeles de 1932 només hi havia hagut 14 modalitats esportives, i a
Berlín, el 1936, en va haver 22. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0039__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_s1028"
type="#_x0000_t75" alt="Descripción: premsa.jpg" style='position:absolute;
left:0;text-align:left;margin-left:1.2pt;margin-top:-59.3pt;width:126pt;
height:178.5pt;z-index:-251650048;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\DCC23\AppData\Local\Temp\OICE_5D5069B4-7CF2-4878-B332-C1C314836AC0.0\msohtmlclip1\01\clip_image005.jpg"
o:title="premsa"/>
<w:wrap type="tight"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’escenari
principal de l’Olimpíada seria l’Estadi de Montjuïc, que, per fi, acolliria un
gran esdeveniment esportiu. A més, els jocs es desenvoluparien en altres
instal·lacions: la pista de Maricel Park, Piscines i Esports, l’Estadi de Les
Corts del FC Barcelona i els camps de futbol del Júpiter i del Martinenc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">En total es van inscriure atletes de 23 representacions nacionals:
Suècia, Suïssa, Hongria, Palestina, Marroc, Noruega, Anglaterra, Bèlgica,
Canadà, Estats Units, França, Grècia, Portugal, Holanda, Algèria, Dinamarca,
l’antiga Txecoslovàquia, Jueus emigrants, Alsàcia, Espanya, Euskadi, Galícia i
Catalunya. Gairebé la meitat dels atletes pertanyien a les delegacions
d’Espanya, Euskadi, Galícia i Catalunya. La delegació internacional més
nombrosa va ser la francesa, que va aportar 1.500 atletes.<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9ouRbOKODNCs3lvWlGNYvQaFZOmBFqFaz80l03jeJ0gdyJ_imJhpDhCHzFODnNBgzl7NHxbBD3Cnxwa5NECGCL93FAUJd1kNj0JIOlQeYiT_-ndQ0ypwBPOdkKqNSqR-rPJdCuC_X210/s1600/OP9.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9ouRbOKODNCs3lvWlGNYvQaFZOmBFqFaz80l03jeJ0gdyJ_imJhpDhCHzFODnNBgzl7NHxbBD3Cnxwa5NECGCL93FAUJd1kNj0JIOlQeYiT_-ndQ0ypwBPOdkKqNSqR-rPJdCuC_X210/s1600/OP9.jpg" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Es promocionava la presència de dones <br />amb un paper actiu en l'esport </span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0038__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_s1027"
type="#_x0000_t75" alt="Descripción: 225273_orig.jpg" style='position:absolute;
left:0;text-align:left;margin-left:265.95pt;margin-top:4.65pt;width:157.15pt;
height:102.75pt;z-index:-251651072;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\DCC23\AppData\Local\Temp\OICE_5D5069B4-7CF2-4878-B332-C1C314836AC0.0\msohtmlclip1\01\clip_image007.jpg"
o:title="225273_orig"/>
<w:wrap type="tight"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El
tarannà progressista dels organitzadors va facilitar que hi haguessin <b>equips de nacions sense estat</b>, com
Catalunya, Galícia, Euskadi, Alsàcia i Lorena, o el Marroc, aleshores sota
domini francès. A més, es va permetre la inscripció d’un equip representant
dels “Jueus emigrats”, que subratllava el caràcter antifeixista de
l’esdeveniment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Un dels fets destacables era l’alta presència de <b>dones esportistes</b>, molt superior a la que va haver a Berlín. Un
altre dels trets era que barrejava la participació d’esportistes d’elit
(campions d’Europa i participants olímpics) amb la d’esportistes sense
experiència en l’alta competició, pels organitzadors responia a l’ideal de
l’esport per a tothom. Paral·lelament als actes esportius, l’Olimpíada Popular
va programar una extensa oferta cultural amb activitats a bona part dels
teatres, casals i ateneus que hi havia repartits per la ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Un somni trencat <o:p></o:p></span></b></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4_x13XX4rFsRv2ccABrmZkWVo_qHtKL5jXuLQTPpayvbycUEii8HusRBzMtYydNzwE7-_q66MUmt1d5dxqDZ4r8zaHRF4yGJQQYPfwVIFdnZ0qsdpLI7yM3cknwf96tJ_GdrOfxf59XQ/s1600/OP10.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="143" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4_x13XX4rFsRv2ccABrmZkWVo_qHtKL5jXuLQTPpayvbycUEii8HusRBzMtYydNzwE7-_q66MUmt1d5dxqDZ4r8zaHRF4yGJQQYPfwVIFdnZ0qsdpLI7yM3cknwf96tJ_GdrOfxf59XQ/s320/OP10.jpg" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Imatge del Paral·lel el 19 juliol. Barricades al carrer<br />i cartells de les Olimpíades Populars al "pirulí"</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0031_0_x0020_Imagen" o:spid="_x0000_s1026"
type="#_x0000_t75" alt="Descripción: paral·lel.jpg" style='position:absolute;
left:0;text-align:left;margin-left:1.2pt;margin-top:16.95pt;width:191.25pt;
height:102pt;z-index:-251649024;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\DCC23\AppData\Local\Temp\OICE_5D5069B4-7CF2-4878-B332-C1C314836AC0.0\msohtmlclip1\01\clip_image009.jpg"
o:title="paral·lel"/>
<w:wrap type="tight"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">L’acte
d’inauguració estava previst de fer-lo el 19 de juliol a l’Estadi Olímpic de
Montjuïc, amb la desfilada de més de 5.000 esportistes i 3.000 folkloristes, i
el parlament del President de la Generalitat, Lluís Companys. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El 18 de juliol a
la tarda tots els esportistes van desfilar per les Rambles de Barcelona i a
l’Estadi es van fer els assajos i la interpretació de l’himne oficial de la
Olimpíada Popular, composat per Josep Maria de Sagarra, sota la batuta de Pau
Casals <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El 19 de juliol, Barcelona va ser despertada pel soroll de trets i una
vaga general. S’havia acabat l’Olimpíada Popular: començava la Guerra Civil. </span><o:p></o:p></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-27782402459474642782016-01-11T23:10:00.001+01:002016-01-12T00:35:45.638+01:00Y Mas abandona el Palau de la Generalitat... <div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Us deixo al bloc l'article que el diumenge 10 em va publicar Sin Permiso <a href="http://www.sinpermiso.info/textos/la-especial-situacion-de-cataluna-dossier">http://www.sinpermiso.info/textos/la-especial-situacion-de-cataluna-dossier</a> dins d'un dossier especial sobre la situació a Catalunya, en el que també hi ha articles de Xavier Domènech i Guillem Martínez. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN8IiFhu5u9VzYeCItudwBtBjiNGkpRzveJu7h6M5xjqGWEkZdm6rOUFeXVVmiwvubNFtmDSmxrS5l2XlZE5EOXjConVy96i7MLlv9MblUMTLdedb-Eo0qHeSGa10rtIstiByWC0OWOug/s1600/Puigdemont.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN8IiFhu5u9VzYeCItudwBtBjiNGkpRzveJu7h6M5xjqGWEkZdm6rOUFeXVVmiwvubNFtmDSmxrS5l2XlZE5EOXjConVy96i7MLlv9MblUMTLdedb-Eo0qHeSGa10rtIstiByWC0OWOug/s1600/Puigdemont.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<i><span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif; font-size: 12pt;"><b>En una primera valoración, casi de
urgencia sobre la investidura en tiempo de descuento, seguro que hay aspectos
que tendrán más relevancia de lo que ahora conocemos. Incluso de lo sabido el
sábado al domingo hay cambios. Creo importante fijarse en los hechos y no en el
relato que se nos quiere explicar, especialmente desde las esferas del partido
de Artur Mas, que ya en la rueda de prensa quiso presentarse como el
“vencedor moral”. <o:p></o:p></b></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<i><span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif; font-size: 12pt;"><b>Lo que exigía la CUP se ha cumplido. Artur
Mas no será President de la Generalitat. Lo que pedía mucha gente opuesta a sus
políticas de recortes y privatizaciones se ha producido: Mas no será President.
La pieza más importante ha caído. Cierto el nuevo President pertenece al mismo
partido y ha sido, eso dice Mas, designado a por él. Habrá nuevo gobierno con
un 45% de consejeros propuestos por ERC. La crisis no está resuelta, ni de
lejos, la inestabilidad continuará. <o:p></o:p></b></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif; font-size: 12pt;">Las izquierdas partidarias de un proceso constituyente
propio, tienen una nueva oportunidad para dialogar, compartir y construir una
alternativa en la que ejercer la soberanía social y nacional para la mayoría en
Catalunya, cuando esa nueva crisis estalle. Ganar la hegemonía es la tarea. </span></i><span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif;">El no de la CUP a Mas de
hace una semana llevó a una situación de crisis que parecía, ante la negativa
rotunda de Mas a renunciar a su investidura, llevaba implícita la convocatoria
de nuevas elecciones. No ha sido así. Finalmente la crisis se ha resuelto in
extremis, Pero la crisis no se ha cerrado. Los componentes que la alimentan
siguen ahí.</span><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif;">Se ha cerrado en falso… y
rebrotará en cuanto los pasos que ha de dar el nuevo gobierno hacia la ruptura
y la República Catalana (la desconexión en la terminología de la declaración
del 9 de noviembre) bajo la batuta de CDC sigan el camino de las famosas
“estructuras de Estado” que nunca se ejecutaron o no pasaron de intenciones en
un Decreto o propuesta de Ley. Y ahora sin Mas de President.</span><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif; font-size: large;">El
nuevo gobierno nace debilitado <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif;">Debilitado por las forma en la que surge,
con un President designado a dedo por Mas, la rueda de prensa sirvió para dejar
bien claro quién ungía a quién (al estilo convergente si Pujol nombró a Mas,
Mas lo hace con Puigdemont) y por la manera en la que el gobierno logra una
“estabilidad” parlamentaria que no fruto de un acuerdo, sino impuesta desde la
absoluta desconfianza a la CUP. En la rueda de prensa, Mas llegó al extremo de privarla
de su libertad de acción parlamentaria, de tutelar sus votaciones con la
incorporación de dos diputados en el grupo de JxSI, la dimisión de dos
diputados y el cambio de los que sea preciso para asegurar todo lo anterior. El
tono del relato era el del “ojo por ojo, diente por diente”.</span><span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif;">Más allá de la votación de investidura a
la que la CUP ya había dado su apoyo a cualquier otro candidato, habrá que ver
cómo se materializa todo esto. Primero, hay que reconocer que la CUP ha
cumplido su palabra: no investirán a Artur Mas. Las draconianas medidas del
documento que comprometen a la CUP durarán hasta que la CUP quiera o pueda. Bien
pronto habrán votaciones en las que veremos hasta dónde llega ese compromiso o
en la propia aprobación de los presupuestos. El concepto de estabilidad
parlamentaria será muy diferente para la CUP, como ya se intuyó en las
declaraciones de su portavoz o la explicación que han hecho el domingo por la
mañana; que para CDC, para la cual “todo es <i>procés</i>” pues
criticar cualquier acción de gobierno, ahondar en los casos de corrupción, privatizaciones, negocios vinculados a concesiones públicas o
no darle apoyo en medidas concretas, implica desautorizar al “gobierno
del <i>procés</i>”. ERC sabe muy bien de que va todo esto porque lo sufrió
en sus carnes la legislatura anterior, pero aun así se desmarcó varias
ocasiones.</span><span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif; font-size: large;">Lo
que Mas anunció por activa y por pasiva que no pasaría, ha pasado. <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLU4IhN5XwzaGJ28Wc4rtyNc0xibSkMBMRQdJZPYiav2trZSMwppKXQp3GeqbbXMy0qbKwsgA_XIJf-VG6og6wfq3rdX8OOEum_lc7lrdNiiaNpr4dvYFe9CmBfv6DsIQ-UMtDdFYX1OI/s1600/Mas4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLU4IhN5XwzaGJ28Wc4rtyNc0xibSkMBMRQdJZPYiav2trZSMwppKXQp3GeqbbXMy0qbKwsgA_XIJf-VG6og6wfq3rdX8OOEum_lc7lrdNiiaNpr4dvYFe9CmBfv6DsIQ-UMtDdFYX1OI/s1600/Mas4.jpg" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif;">Como dice el dicho: aunque la mona se
vista de seda mona se queda. Naturalmente que Mas ha renunciado porque, a
pesar de los costes, los beneficios son superiores. Renunciar ahora daba
a CDC algo que tras las elecciones no tendrían: el control de los tempos y
conservar la hegemonía del proceso, impedir que operara el eje
derecha-izquierda en el proceso, seguir gestionando el 27s y algo
imprescindible para todo ello: seguir ostentando el poder institucional
mediante la Presidencia de la Generalitat. Costes y beneficios. Sumas y restas.
Cualquier fórmula era mejor que ir a elecciones. El Excel de la política. Lo
que se debía hacer estaba claro. Cómo hacerlo era toda otra incógnita.</span><span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif;">Si la renuncia de Mas
despejaba la investidura, quedaba por resolver la estabilidad y las votaciones
parlamentarias. Y todo debía resolverse en unas pocas horas. En la resolución
de este nudo gordiano (estabilidad y presupuestos) la CUP debería pagar su
osadía, expiar su “pecado mortal” de no investir a Artur Mas. Si para Pujol o
Millet siempre ha tenido palabras de comprensión, para la CUP hay penitencia
“eterna”. El precio a pagar por la CUP debía de ser draconiano, debían firmar
una capitulación de tal magnitud que permitiese afirmar que el nuevo gobierno
sería “fuerte y estable” y diera lugar a una de las afirmaciones que revelan el
“modus operandi” de Mas y la calidad de su concepto de democrática: “Lo que las
urnas no nos dieron (la mayoría para gobernar) ahora se ha corregido a través
de la negociación“, en referencia a los diputados de la CUP que han de
incorporarse “de manera estable” a JxSI y la obligación de la CUP de votar
junto a JxSI. Los cambios y dimisiones en el grupo de la CUP los resolvió con
un: “la vida es dura”, a modo de desquite personal.</span><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif;">Pero los hechos son
tozudos. Y los hechos son que Mas ha renunciado o lo han hecho renunciar. Lo
que anunció durante toda la semana que no pasaría, ha pasado. La exigencia de
la CUP ha tenido su efecto. En el DAFO de CDC, las debilidades y amenazas eran
mucho mayores que las oportunidades y fortalezas para encarar unas elecciones
el 6 de marzo,</span><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif;">Lo sucedido el sábado es
fruto de las debilidades de CDC y la CUP, que son de diferente naturaleza. Nada
de lo sucedido el sábado en Catalunya puede entenderse sin el miedo de CDC de
ir a elecciones, sin el miedo de la CUP a afrontar su división interna en medio
de un periodo electoral. Sin el miedo de la ANC a ir a las elecciones en un
escenario de desmovilización, lo cual también afectaba a ERC. “Ir a elecciones
es el peor de los escenarios”. En eso coincidían todos.</span><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif;">Con el recuerdo del 20D
en la retina (victoria de EnComuPodem, ERC superando CDC y ésta en cuarto lugar
por detrás del PSC que daban por moribundo), la no reedición de la fórmula de
Junts pel Sí entre CDC y ERC, el desgaste de Mas de ir a elecciones por no
ceder y el lastre de la gestión de gobierno, la corrupción y el fracaso de
“tirar el 27s por la borda” llevaban a una conclusión: si no renunciaba ahora a
ser Presidente, era altamente improbable que lo fuera tras las elecciones del 6
de marzo.</span><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif;">La principal conclusión
es que la CUP entrega su libertad de acción parlamentaria obligándose a votar
junto a JxSí toda la legislatura y la manera de garantizarlo es que se acabará
conformando un grupo parlamentario con miembros favorables a que en el fondo
sea JxSI la que marque los límites de lo que puede votar o no la CUP, que pasa
a ser un grupo parlamentario tutelado por JxSI, que a su vez estará tutelado
por un President tutelado por Mas. Esta imposición a la CUP no ayudará para
nada a ampliar la base social del soberanismo, ni del independentismo entre las
clases populares. Ese es el relato de CDC, veremos que contiene de realidad y
cuanto de propaganda para hacer más digerible la renuncia de Mas.</span><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHAye3FhFfa7WUveKH6q0DCTtjLUMYNwO-rkRa64HQiGzU84vBSXtaaLVI03oct3I7L6L11PZn82uYFpoFkC_nF5FHBKXM_vwj90oUfUMqapdHHkecbj294BaznQnOuQvGFi3BfHOhWXI/s1600/Gabriel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHAye3FhFfa7WUveKH6q0DCTtjLUMYNwO-rkRa64HQiGzU84vBSXtaaLVI03oct3I7L6L11PZn82uYFpoFkC_nF5FHBKXM_vwj90oUfUMqapdHHkecbj294BaznQnOuQvGFi3BfHOhWXI/s320/Gabriel.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif; font-size: large;">En fin, si se confirmase
sería un precio muy alto el que paga la CUP, que ya contaba con investir un o
una dirigente de CDC, el partido de la derecha catalana. Más teniendo en cuenta
la idiosincrasia de una formación anticapitalista, asamblearia y de matriz
antiautoritaria. El documento obliga, además, a una autonomía al grupo
parlamentario que es extraña al funcionamiento de la CUP donde éste está
sometido al mandato de las asambleas. Esta especie de contrato de
sometimiento ha dejado perplejo a propios y extraños. Más allá de
las consecuencias prácticas, la CUP, a ojos de muchos, ha puesto en riesgo uno
de sus más preciados bienes: la coherencia política, el bien más preciado por
sus activistas sociales, los que siempre están en las luchas sociales,
sindicales, contra los CiE, la represión o por las libertades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif;">El soberanismo no para de crecer hacia la izquierda</span></b><b><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif;">A lo largo de estos
últimos años la izquierda soberanista (incluyendo aquí a la independentista y
la partidaria de ejercer el derecho a la autodeterminación) no ha parado de
crecer, mientras el espacio político de CiU no ha parado de disminuir. Uno de
los objetivos indisimulados de Mas, tras el 27s, ha sido romper la CUP e
intentar mantener ligada a ERC. Dificultar una posible unidad de las izquierdas
dentro del movimiento soberanista, en el que la victoria de EnComuPodem el 20D
abría nuevas perspectivas, para impedir que la hegemonía del proceso cambiase
de bando.</span><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif;">El debate “Mas Si, Mas No” ocultaba, o
impedía, un debate mucho más profundo tras las elecciones del 27s donde la suma
de JxSI y la CUP no superó el 50%. Cómo ampliar la base social y cómo continuar
con un proceso de ruptura constituyente de una República Catalana. La respuesta
fue apretar aún más el acelerador para complicar al máximo ese debate. El
famoso “tenemos prisa”. Pero en medio de las interminables negociaciones entre
JxSI y la CUP, las elecciones del 20D mostraron que la centralidad del
soberanismo (y de la mayoría de los catalanes sean independentistas o no) está
más cerca de ejercer un referéndum que del unilateralismo sin referéndum. Cómo
llevarlo a cabo, cuándo, qué hacer si el Estado lo sigue bloqueando, cómo
avanzar en un proceso constituyente no subordinado deberían ser debatidas y
acordadas, de lo contrario -como ha pasado en los últimos años- es CDC la que
impone su visión e ilusiones y no a la inversa.</span><span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif;">Este diálogo entre
espacios políticos que conforman lo que conocemos como En Comú, ERC y la CUP es
básico, junto a las reivindicaciones y las luchas sociales y económicas para
mejorar la situación de centenares de miles de familias que viven en
condiciones de extrema dificultad. </span><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIkmpSUP3x20itV-0dhd_GLAGWicaV7-nP56VDPtV8KCB_Aondb26yPzkcLKVLkQQF1GW7Qq3UDKsRpHmjT7W_aHQgRUhZv-LxIzQGOkKbakVhlUpYyPXIBlXRQmsoErhlg4eop8uD6f4/s1600/Dona+republicana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIkmpSUP3x20itV-0dhd_GLAGWicaV7-nP56VDPtV8KCB_Aondb26yPzkcLKVLkQQF1GW7Qq3UDKsRpHmjT7W_aHQgRUhZv-LxIzQGOkKbakVhlUpYyPXIBlXRQmsoErhlg4eop8uD6f4/s320/Dona+republicana.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif; font-size: large;">La designación de Carles Puigdemont y su
investidura dan un respiro a CDC, a su refundación, piedra angular de la
estrategia para superar la sombra de Jordi Pujol, y concebida siempre como
partido en el poder, le permitirán encararla sin pasar por las urnas. Cierto. Pero
también es un tiempo precioso para la izquierda transformadora, rupturista para
dialogar, compartir y construir conjuntamente una propuesta de país basada en
la justicia social, en los valores republicanos de la libertad, la igualdad y
la fraternidad. En el derecho del pueblo catalán de decidir su futuro y también
optar por su independencia. De concebir cómo debería ser y cómo debería
forjarse una República Catalana sea independiente o decida libremente convivir
con el resto de pueblos en igualdad de derechos. Un país gobernado para la
mayoría y no por y para una minoría.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES" style="font-family: Cambria, serif;">La imposición de CDC dentro de JxSi y a la
CUP sirve para mantener el poder y su hegemonía, pero también para desdibujar
los trazos de clase dentro de la reivindicación de los derechos nacionales de
Catalunya y su derecho a decidir, sirve para desdibujar los trazos entre
explotados y explotadores, entre quienes aplican las políticas austericidas y
quienes las sufren. Y esto es cada vez más evidente, no sólo por la crisis,
sino también porque no paran de crecer las desigualdades.</span><span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background: white; font-family: Cambria, serif; font-size: large;">El gobierno Puigdemont
será un gobierno débil y pronto surgirán nuevas y más graves contradicciones
entre CDC y ERC que las que hubo en la anterior legislatura. Lo iremos viendo a
medida que los pasos a dar se tengan que concretar.</span><span lang="ES" style="background: white; color: #500050; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-80749362786193321952015-11-26T12:49:00.002+01:002015-11-29T22:55:14.265+01:00Del No a la Guerra al Mai Més (Sobre els atemptats de París)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtjMYOfT-GIwo-8bu0CaHuHbRYo4IVhpCu9uXZJh5Ly0JUyduoaS7y8M28kSScZnh4fjTS0a8RQqDyhMguaJ0C7v8OjxXdyDJH7K62b9GyHLg64xZtWfsb1G3nM3xstz9fZ5C4GIYrSwk/s1600/28N.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtjMYOfT-GIwo-8bu0CaHuHbRYo4IVhpCu9uXZJh5Ly0JUyduoaS7y8M28kSScZnh4fjTS0a8RQqDyhMguaJ0C7v8OjxXdyDJH7K62b9GyHLg64xZtWfsb1G3nM3xstz9fZ5C4GIYrSwk/s320/28N.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Els atemptats indiscriminats de
París han aixecat una onada de solidaritat ciutadana amb les víctimes. París s'ha convertit en un símbol i </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">els governs europeus volen convertir la solidaritat en una onada patriòtica de suport a la guerra: </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><i>Estem en guerra i cal respondre amb la guerra </i></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">clamen els líders europeus. Les portades de la premsa és disfressen de raó d'Estat: </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: x-large;"> </i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><i>Ens hem de defensar!</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Mentrestant, els centenars de milers de
refugiats que escapen dels conflictes armats i de la misèria que provoquen cap
a la pròpia Europa, han desaparegut del "focus informatiu" i per aquests mateixos governs han passat de ser víctimes a sospitosos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Per mostrar solidaritat amb totes les víctimes, més d’un centenar d’entitats,
associacions, sindicats i partits han elaborat un <a href="http://plataformamaimes.cat/manifest/">manifest </a>i convocat per aquest <b>dissabte a les 17h </b>a la Plaça Universitat de Barcelona una
<b>manifestació</b> sota el lema <b>“Mai Més” </b>contra els tambors de guerra que els
governs europeus fan sonar com a resposta. El <b>No a la Guerra</b> ha de ressonar ben fort i massivament, ha de ser un
fre als plans bel·licistes de Rajoy i Rivera, ara amagats per temor a la reacció
davant les eleccions del 20D.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Les guerres tots sabem com
comencen, amb proclames patriòtiques, amb promeses de victòria i amb l’esquer
de donar seguretat als ciutadans. <i>Fem la guerra per acabar amb les guerres...</i> ens
diuen, però tota la història de la humanitat
ens ensenya que les raons de les guerres dels “nostres” governs són
econòmiques, de conquesta... i mai, mai han resolt res, doncs <b>la guerra és la
continuació de la política</b> (de conquesta de les matèries primeres, de governs
titella nomenats per multinacionals) <b>per altres mitjans.</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Manuel Valls, el primer
ministre “socialista” francès, va fer a l’Assemblea Nacional una oda a la por,
al sentiment d’inseguretat... ha declarat que Europa no pot acollir més
refugiats (de les guerres a les que la UE dóna suport), s’han retallat les
llibertats i ha afirmat que França es saltarà les polítiques d’austeritat i
retallades socials per augmentar el pressupost de guerra... <b>per això si que hi
ha diners! <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8TBzqXn5tiRDzridVGigYGIK2XVZnIqLEbwKuqYt2ZuXy6DuFxpPWQ8I8XhFRGyFkC740krIMMrtzltG-DAMjuakUPorTR1k4EDt-mE3fonh6ZrRgA43gH8kJbZZq2FBoMejqqmMUako/s1600/Paris4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8TBzqXn5tiRDzridVGigYGIK2XVZnIqLEbwKuqYt2ZuXy6DuFxpPWQ8I8XhFRGyFkC740krIMMrtzltG-DAMjuakUPorTR1k4EDt-mE3fonh6ZrRgA43gH8kJbZZq2FBoMejqqmMUako/s1600/Paris4.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El trio de les Açores, <br />
Bush, Blair i Aznar</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Heus aquí tota el veritable
rostre d’uns dirigents europeus contraris a les polítiques de seguretat mundial
basada en els drets humans (pobresa zero, treball digne, dret a l’educació i la
salut...) i bel·licosament partidaris de la guerra, quan fou precisament la
guerra d’Iraq (pel control del petroli) -emmascarada de totes les mentires
que avui sabem- una de les raons dels conflictes d’avui. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Sempre hi ha raons econòmiques darrere les
guerres. </b>Sempre hi ha uns (molt pocs) que hi guanyen i sempre hi ha qui hi perd
(la immensa majoria). És allò de: “Les vostres guerres, els nostres morts”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Els atemptats indiscriminats
contra la població civil cerquen precisament aquest tipus de resposta, la
retallada de les llibertats, el tancament de fronteres, la estigmatització per
raó d’origen... <b>El feixisme islamista té els mateixos objectius que l’extrema
dreta europea i es retroalimenten. </b>La guerra els justifica i alhora ataquen els
valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat entre els pobles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Els atemptats de París han estat
com els que quotidianament veiem per la TV a Iraq, Síria, Líban, Iemen,
Somàlia, Líbia, Afganistan, Nigèria o Tunísia... on es produeixen la pràctica
totalitat d’aquests tipus d’atemptats, amb milers de víctimes, sempre musulmanes. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">No són al cor d’Europa, són en Estats als quals els governs europeus, Rússia i
els EE.UU. protegeixen (cadascun als seus i també en guerra entre ells) en nom
de la geopolítica i als quals les empreses armamentístiques d’aquests Estats
venen armes amb tota impunitat i amb els quals els governs i les multinacionals
fan immensos negocis. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghUbWw5igylvIINMiHZW2WpKOS_BvREQJm2rYITqbkiK4KRxeH44UFMuyoMxPIXb0KQebuoLRfvVM8JsdccK9vzw5SiDkTAMnEKfCA8VbXPCIDWJMdOtxNtSWSYT3jgMlwT7PMuIOsJj4/s1600/Paris+3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghUbWw5igylvIINMiHZW2WpKOS_BvREQJm2rYITqbkiK4KRxeH44UFMuyoMxPIXb0KQebuoLRfvVM8JsdccK9vzw5SiDkTAMnEKfCA8VbXPCIDWJMdOtxNtSWSYT3jgMlwT7PMuIOsJj4/s200/Paris+3.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Tota la solidaritat amb les
víctimes, cap vers als governs</b> que empren als seus mateixos ciutadans com a
ostatges per justificar els seus plans de guerra i només fan més insofrible l’espiral
de la misèria i pobresa. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Com diu el manifest de la
<a href="http://plataformamaimes.cat/">Plataforma Mai Més</a>: "</span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Per això ens tornem a
alçar, per dir prou. No permetrem que en el nostre nom s’iniciï una nova
guerra, no avalarem cap bombardeig, no acceptarem cap nova retallada de les
nostres llibertats, no callarem davant la proliferació de discursos islamòfobs,
racistes i feixistes, i no permetrem més lleis xenòfobes ni més centres de
detenció il·legals o il·legítims. Per la pau, la llibertat, la igualtat, la
fraternitat, la solidaritat, la justícia global i la laïcitat, hem decidit
<b>sortir al carrer a dir mai més</b>"</span></i></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-91122779335545875482015-11-17T17:44:00.004+01:002015-11-17T19:04:05.796+01:00Y la CUP va negar Artur Mas dos cops. Seran tres?<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Diumenge passat vaig publicar a SinPermiso al versió en castellà d'aquest article, <a href="http://www.sinpermiso.info/textos/y-la-cup-nego-dos-veces-a-artur-mas-seran-tres">Y la CUP negó dos veces a Artur Mas, ¿Serán tres?</a> on en forma de <b>crònica periodística</b> faig una valoració política de la setmana que va de l'aprovació de la Declaració d'inici del procés cap a una República Catalana i la fallida doble investidura d'Artur Mas com a President de la Generalitat.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRiviqOCiIL3cKHGiGmSUZFtAJ7Q_YaAaSLP_EiTL0HSrxHz8aWrr5zDL_S-11Iaq_GGMgw3S28Iwo0uGe1X5rjuSzSeOvebY03pek9DWHCFwNQOS27PVXM6DvCHAI6w7V0LvAGVQa2wY/s1600/invMas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRiviqOCiIL3cKHGiGmSUZFtAJ7Q_YaAaSLP_EiTL0HSrxHz8aWrr5zDL_S-11Iaq_GGMgw3S28Iwo0uGe1X5rjuSzSeOvebY03pek9DWHCFwNQOS27PVXM6DvCHAI6w7V0LvAGVQa2wY/s320/invMas.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mas, Junqueras, Rull i Homs al Parlament</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Setmana política intensa, espessa,
passional i apassionant. D'aquelles que entres en un bar i la gent comenta,
discuteix i es discuteix o es dóna la raó. La setmana ve precedida per les
reunions de Rajoy i l'intent de formar una Unió Nacional contra el "desafiament
secessionista". Rajoy no convoca cap força política catalana. La imatge
que projecta és un front anti-català. Ho aconsegueix, en part, però més enllà
de les declaracions no hi ha acord sobre els passos a donar. Podemos i IU es
desmarquen plantejant la necessitat d'un referèndum. Les estratègies de PP i
PSOE, amb Ciutadans d'ariet, volen projectar una imatge d'unitat davant el 20D
però ningú vol quedar supeditat a l'altre. El Tribunal Constitucional actuarà
de gendarme en un espai desconegut i inexplorat: la Declaració no és un acte de
sedició, ja que no és violent, ni tumultuós, s'ha votat en un Parlament elegit
democràticament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Ciutadans, PSC i PP es fotografien
junts davant del TC. Estratègia de tensió. L'insten a suspendre el Ple. El TC
respon que no pot suspendre el debat... una altra cosa serà la seva actuació
si s'aprova la Declaració de la "desconnexió amb Espanya".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Un dilluns al sol</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Al dilluns el va precedir un
diumenge intens: la CUP no donarà suport a la investidura de Mas i proposa a
Junts pel SI (JxSI) tres noms alternatius: Neus Munté (de CDC i actual
vicepresidenta), Raül Romeva o Muriel Casals. La CUP està disposada a investir
algú de CDC però no a Mas, a qui segueixen considerant vinculat a les
retallades i la corrupció. ERC concorrerà per separat de CDC (de "bon
rotllo", però tothom sap que competeix pel lideratge) El PP també fa la
seva convenció, Moragas i Sánchez Camacho acompanyaran al ministre de la Llei
mordassa, riuen les gràcies mentre proclamen totes les amenaces. Es funda com a
partit l'escissió d'Unió, un dels seus dirigents, Joan Rigol, demana un
"miracle" perquè la CUP voti a Mas i anuncien la seva coalició amb
CDC per al 20D, que es dirà Democràcia i Llibertat. EUiA concorrerà amb la
coalició catalana En Comú Podem. Forcadell respon a Sáenz de Santamaría
"Arribarem fins al final. No tinc por ".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Arriba el dilluns 9 de novembre. Al
matí es vota la <b>Declaració d'Inici del procés de creació d'un estat català
independent en forma de república</b>, al qual se li afegeix un annex de mesures
socials, a la tarda primera votació d'investidura d'Artur Mas com a President
de la Generalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Just un any després del "procés
participatiu" en què 2.400.000 catalans van anar a votar sobre la seva
relació amb l'Estat espanyol tot i la prohibició del Tribunal Constitucional.
El dia clareja assolellat, al Parlament s'han acreditat més de 350 mitjans de
premsa, la majoria d'ells estrangers. L'expectació és màxima: el parlament
d'una regió europea planteja la seva voluntat d'iniciar la seva separació d'un
Estat. Els 72 vots de JxSI i la CUP treuen endavant la Declaració. Voten en
contra els 63 de Ciutadans, PSC, CSQEP i PP. (1)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">És la primera vegada que s'aprova en
seu parlamentària la voluntat d'una <b>ruptura real amb el règim del 78</b>. La crisi
social, econòmica i territorial del Règim monàrquic té la seva baula més feble
en l'encaix de Catalunya a Espanya i la Declaració d'un procés constituent cap
a una República Catalana és la forma concreta en què s'expressa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La Declaració insta al Parlament i
al futur govern per posar en marxa les lleis i decisions que permetin realitzar
aquesta ruptura i no acatar les resolucions del TC contra la sobirania de
Catalunya. El guió s'assembla molt al que Javier Pérez-Royo (ara candidat de
Podem) dibuixava en una entrevista: "<i>No hay que reformar la Constitución, hay que volarla</i>" (2)<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhie9WMFx9ZkVW-O9febv1Rz-nh_YEu8rMiVj4UEK8KFxZWJki2he4pvhzGexmsvY3cAS8Wok5Ho5KvbXOsoGTkDmKgCMufTx5zekKWIXNveTcvaF5TestzalRoye16ELc79acp2TtA2w/s1600/informacion-web-the-guardian-sobre-propuesta-junts-pel-cup-1446032459603.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhie9WMFx9ZkVW-O9febv1Rz-nh_YEu8rMiVj4UEK8KFxZWJki2he4pvhzGexmsvY3cAS8Wok5Ho5KvbXOsoGTkDmKgCMufTx5zekKWIXNveTcvaF5TestzalRoye16ELc79acp2TtA2w/s320/informacion-web-the-guardian-sobre-propuesta-junts-pel-cup-1446032459603.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El debat sobre la Declaració
transcorre en un to èpic i transcendent dins, però, del previsible. Els arguments són els coneguts a favor i en contra de "la
desconnexió amb Espanya". Romeva (JxSI) al·lega el mandat democràtic de
les urnes i la majoria de diputats, "<i>no només és un inici, sinó un abans i
un després pel que fa a la condició política d'aquest parlament i les
institucions catalanes</i>". Anna Gabriel (CUP) l'emmarca en la voluntat de
deixar enrere "<i>la Catalunya subordinada, autonòmica, la de les retallades
i la corrupció. És un primer pas cap a la república catalana</i>". Tots dos
eviten discretament pronunciar-se si amb el 47,8% dels vots es pot iniciar
legítimament un procés de "desconnexió", sobre el criteri
d'oportunitat de presentar-la abans del 20D, amb quines aliances es compte o amb
quina força per mantenir-la davant del envit de l'Estat<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El bloc constitucionalista s'alterna
entre proclamar, un més alt que l'altre, la indissoluble unitat d'Espanya (PP i
Ciutadans) a l'apel·lació del PSC al diàleg amb Espanya "<i>que és impossible
si es trenca la legalitat</i>". però, què dialogar amb qui es nega sistemàticament a
dialogar? El PP acaba el matí agitant la bandera espanyola als escons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Catalunya Sí Que És Pot (CSQEP,
coalició entre ICV, Podem, EUiA i Equo) presenta la seva pròpia Declaració.
Incideix en el rescat social i en què el procés constituent s'iniciï
"<i>després d'un referèndum pactat el 2016</i>". El seu discurs, reclamant
"refer la majoria social pel referèndum" qüestiona el que la
Declaració pre-configuri el resultat del procés constituent. Intenta situar-se
entre els dos blocs ... però vota NO al costat de Ciutadans, PSC i PP a la
"<i>declaració d'insurrecció ... que té com a únic objectiu, salvar la cadira
d'Artur Mas</i>". El vot NO de CSQEP és desaprovat per un dels seus diputats
(3) que planteja l'abstenció i trobar punts d'acord entre JxSI, CUP i CSQEP
entorn de la ruptura i el procés constituent. A les xarxes socials es debat
sobre la llibertat de vot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Acaba matí. Rajoy apareix en la
televisions i anuncia "tot el pes de la llei" contra la Declaració.
Sánchez i Rivera li secunden.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Primer "No" de la CUP a
Mas</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El fort contingut polític i mediàtic
de la Declaració havia deixat en un segon pla la investidura. Els resultats
electorals del 27s van donar una victòria en escons (62) de JxSI, però lluny de
la majoria absoluta que CDC i ERC comptaven abans de les eleccions (71).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El món convergent i la seva legió
d'opinadors a sou consideraven impossible que la CUP negués a Mas la investidura
d'un President imputat pel "procés participatiu" del 9 novembre. Van
arribar a afirmar que el "TSJC ha fet a Mas President". Mas la va
donar com tan segura que va desaparèixer d'escena per concentrar-se en la
formació del govern. Va arribar a dir-li a la CUP: "<i>Que m'investeixin com
a president i després, si volen, que votin no a tot</i>". Per a una part de la
"classe política" la CUP no és més que un apèndix convergent
radicalitzat... En els petit comitè era freqüent sentir, responent a la seva "tossuderia", que no aguantarien la pressió de l'axioma "no
votar Mas és fer descarrilar el procés". CSQEP va arribar a afirmar que
la Declaració era "<i>l'avantsala de l'acord entre JxSI amb la CUP per
investir Mas i tapar les polítiques neoliberals i la corrupció</i>".<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7W2QdsZ16y-0jRNVYfyJK3kuYyFehdxhDhRw5jqi_fIM65ufrwapwosyLTPAIoxLmTVMDdgmxrdicjbwEpiq_CIlHKnJF0gNhSwq3jygaeQKh2MhattJznMTctpYZMxYSRp8fxnub7Mg/s1600/BA%25C3%25B1os.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7W2QdsZ16y-0jRNVYfyJK3kuYyFehdxhDhRw5jqi_fIM65ufrwapwosyLTPAIoxLmTVMDdgmxrdicjbwEpiq_CIlHKnJF0gNhSwq3jygaeQKh2MhattJznMTctpYZMxYSRp8fxnub7Mg/s1600/BA%25C3%25B1os.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Baños torna a l'escò desprès de dir NO a Mas</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Però la investidura és molt més que
votar un president. És també el programa, el govern i un acord d'estabilitat
parlamentària... i res d'això estava resolt. L'equació necessita aclarir
incògnites i algunes són incompatibles entre si: es pot pactar un programa de
rescat social i contra la corrupció i confiar que algú de CDC (sigui o no Mas)
el porti a la pràctica? Pot una força que és imprescindible perquè aquest
govern es formi, desentendre's de la tasca diària dels consellers? Etcètera...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Mas apareix a la tribuna. El seu
discurs (4) no té res a veure amb el que va fer en 2010 que vessava doctrina
neoliberal, un govern "business friendly". Mas era l'alumne
avantatjat de Merkel. Ni amb el del 2012 després de perdre 12 diputats. Ara es
veu obligat a un discurs "social" amb grans concessions per
mantenir-se al poder, parla de l'emergència social per la pobresa, de la Renda
de Ciutadania (que fins fa dos mesos negava) ... amb picades d'ullet constants
a la sostenibilitat, al "bé comú", una reguera de mesures que mai
no ha posat en pràctica o que són còpia de les del 2012... En la seva boca
sona a fals, buit, sense cos. Ni una referència a la corrupció... Ni una
autocrítica a la seva acció de govern anterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A Mas li és impossible enarborar en
la seva persona <b>els valors de President d'una república lliure, justa i neta de
corrupció</b> i ho sap. També sap que la CUP no el votarà. En la seva resposta a
Antonio Baños, Mas va aparèixer entre empetitit, dolgut i irònic. La seva veu
ja no era potent, sonava a súplica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">PP, Ciutadans i PSC carreguen contra
Mas pel "ultimàtum separatista". És acusat de voler ser President a
qualsevol preu. "<i>Estan venent Catalunya als antisistema...</i>", intenten treure a la llum les veus, cada vegada més nombroses, no només de les
elits econòmiques catalanes, també les dissensions en el propi govern de Mas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">CSQEP llança un discurs carregat de
veritats però que resulta irrellevant perquè Mas no sigui elegit. Mas es regira
i treu la seva ànima neoliberal contra el discurs de Rabell i defensa com inevitables
les polítiques de retallades, privatitzacions o operacions especulatives com la
dels casinos de Barcelona World. Però quina és l'alternativa que proposa la
coalició d'esquerres? Podria existir un acord entre els que diuen estar per un
procés constituent no subordinat i que sumen més vots (28 ERC i 10 CUP costat
dels 11 de CSQEP) i que els 30 de CDC quedin en minoria? Podria haver-hi un
govern constituent, sense la presidència de CDC, que pivotés entre el rescat
social, el procés constituent cap a una república catalana i un referèndum si
aquest fos possible? "<i>Que cada pal aguanti la seva vela</i>". No votarà a
ningú de JxSI. CSQEP sembla només militar en l'oposició a Mas, crítica lacerada
sí, però sense proposta en un moment en què l'Estat puja el to d'amenaça davant
d'un procés de ruptura que CSQEP deia defensar en el seu manifest polític (5)
enfront del Règim el 78.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La CUP resumeix les seves raons:
"L'abast insondable de la corrupció; l'oportunitat de superar les
dinàmiques autonomistes i perquè del discurs d'investidura no hem tret
conclusions ". Un nou dossier, noves proves poden fer de Mas un candidat a
mans de l'Estat i al procés ostatge de la "guerra bruta". Antonio
Baños conclou amb un: "<i>torni vostè dijous"</i>. Mas escolta amb una ganyota displicent
que se li configura a la cara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Acabada la votació (62 a favor i 73
en contra) Mas es reuneix amb Junqueras, Romeva i Rull. Preparen una oferta a
la CUP. Les tertúlies treuen fum. Tothom interpreta. L'Assemblea Nacional
Catalana (ANC) convoca els partits independentistes per traslladar la seva
"inquietud"... en realitat la inquietud que Mas no sigui elegit i
veladament llança un missatge a la CUP: si el dijous no hi ha investidura,
l'ANC convocarà mobilitzacions </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">"per la unitat". El <b>#pressingCUP
</b>(etiqueta de twitter que acabarà convertint-se en trending topic) comença de
debò. Els nois de la CUP deixen de ser aquesta "canalla"
simpàtica. La Vanguardia es fa ressò del desassossec en alguns dirigents i
consellers "que va més enllà del contingut de la Declaració i les seves
formes". L'inconvenient principal és que no ha garantit la investidura.
<b>Mas apareix debilitat, la seva estratègia ha fallat</b>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El dia acaba amb el dictamen del
Consell d'Estat (6) que considera que la Declaració "implica la vulneració
evident del nucli essencial de la Constitució -la atribució de la titularitat
del poder constituent-" i "nega" l'ordre constitucional vigent
"proclamant expressament una ruptura amb la primacia incondicional de la
Constitució ".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Dimecres frenètic</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Es reuneix el Consell de Ministres i
demana al TC la suspensió de la Declaració. Tot molt jurídic, molt quirúrgic,
com si no es tractés d'un problema polític, com si les eleccions del 27s no
haguessin existit, com si el Parlament no fos una representació elegida democràticament.
L'Estat segueix autista per a la majoria de catalans i l'estratègia de la por i
l'amenaça a càrrecs públics segueix sent la guia: inhabilitacions, instruccions
de la Fiscalia General contra "actes de sedició" (actes violents,
tumultuosos i que poc quadren amb la votació al Parlament, però omplen portades
de diaris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Mentrestant, Convergència acusa la
CUP de bloquejar, abans que el govern del PP, la Declaració aprovada el dia
anterior al no investir un govern i que el termini de presentació de les lleis
de la "desconnexió" (hisenda pública, seguretat social i procés
constituent) que s'han de tramitar en un mes no començarà fins que Mas sigui
investit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">El #pressingCUP segueix i un
dirigent de CDC declara a El Periódico: "<i>Anirem a mort, no tindrem
pietat</i>" si la CUP manté en la negativa. Amenaça amb noves eleccions.<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVwlIBp_m9752nPSYMNQN48scXGccJFuuBiXA9H2YZCzwZxodVgyrLmW8KK4OYszDv3WtGRM7wOmJPDKJCvjUpNUCu93TOQgHHZxFarB6J_Ba2Xp-cuJtmEYoUr5s6K3bu1aKTUOljyVs/s1600/CUP.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVwlIBp_m9752nPSYMNQN48scXGccJFuuBiXA9H2YZCzwZxodVgyrLmW8KK4OYszDv3WtGRM7wOmJPDKJCvjUpNUCu93TOQgHHZxFarB6J_Ba2Xp-cuJtmEYoUr5s6K3bu1aKTUOljyVs/s1600/CUP.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gabriel, Baños i Salelles sortint de la reunió<br />
amb JxSI al Palau de la Generalitat</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Curiosa manera de preparar la reunió
que a la tarda han de mantenir els negociadors de JxSI -amb Mas al capdavant- i
la CUP al Palau de la Generalitat. A la sortida les cares de la CUP (Baños,
Gabriel i Salellas) reflecteixen tensió. No hi ha acord. Mas ha ofert rebaixar
les seves atribucions com a President en tres vicepresidències (Munté,
Junqueras, Romeva) i que el govern se sotmetrà a una moció de confiança al cap
d'un any. La ANC reuneix el seu secretariat i acorda convocar la manifestació
"per la unitat". El #pressingCUP fa un altre pas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Segon "No" de la CUP</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">És dijous. En l'ambient es respira
el fracàs de la reunió del dia anterior. La partida es fa amb les cartes cap
per amunt i sense comodins. La incomoditat dels diputats de JxSI és palpable,
especialment irritats els de CDC. La nova negativa de la CUP la consideren una
humiliació personal a Mas: "<i>ni tan sols es van a abstenir</i>". La CUP
redobla la seva exigència d'un candidat de "consens".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Artur Mas desgrana un discurs sense
ànima, d'un candidat que se sent impotent. Sobre l'hemicicle sobrevola una
realitat que li repeteixen Iceta, Rabell i Banys: si no fos vostè el candidat, hi hauria investidura.<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL2hGokp455tglYE3A6lbIYLoqUtIJhN16c6Qz53_Dfu_BWZxFh3gwk8HRZu0PahdtI1zMPwYWV-BrZJ6vYhwezLpnrUIWSnetS9cqNiBtn2gN-rxNs_EVB4vJIy26IJyBR1u90ILlbKg/s1600/Rabell.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL2hGokp455tglYE3A6lbIYLoqUtIJhN16c6Qz53_Dfu_BWZxFh3gwk8HRZu0PahdtI1zMPwYWV-BrZJ6vYhwezLpnrUIWSnetS9cqNiBtn2gN-rxNs_EVB4vJIy26IJyBR1u90ILlbKg/s1600/Rabell.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lluís Rabell de CSQEP</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Cadascun treu les seves conclusions.
Iceta (PSC) l'acusa de soscavar la presidència a qualsevol preu i li ofereix el
seu suport si rectifica. Albiol (PP) ve a dir que tot és un teatre i que
l'acord entre JxSI i la CUP està cantat, tan cantat com la reacció de l'Estat
davant d'un "Parlament sediciós", semblaria que el PP vol que el
"xoc de trens" comenci abans de la campanya electoral. Arrimadas de
Ciudadanos, acusa Mas de segrestar al país, als funcionaris ... per ambició de
poder i li exigeix que rectifiqui, si ho fa tindrà el seu suport. Rabell nega
a Mas qualsevol crèdit, ni capacitat d'unir el poble, "<i>no té credibilitat
pel que fa a la corrupció i perquè no té el mandat ciutadà per començar una
ruptura unilateral</i>".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La CUP no triga ni un minut a
anunciar la seva no "tranquil" en un discurs més incisiu que dimarts.
Artur Mas es regira: nosaltres ja hem mogut peça, ara els toca a vostès i
adverteix que l'opció de convocar eleccions està sobre la taula, "<i>seria
tornar a donar la veu a la gent</i>".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">És la primera vegada que un candidat
a President no surt elegit en la segona investidura. La sessió acaba en un
ambient tens entre els diputats independentistes. La CUP anuncia l'edició d'un
fullet amb 53 mesures per arribar a un acord que està a anys llum de l'ideari
convergent. Convoquen una assemblea oberta per al 29 de novembre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">La sensació és que dijous la
investidura sembla més lluny que dimarts. Novament 62 a 73. L'ANC anuncia la
manifestació per al diumenge, el #pressingCUP apareix com una operació per
salvar la investidura de Mas, abans ja ho va patir ERC perquè acceptés la
llista conjunta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Divendres de Passió</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A Catalunya Ràdio, Oriol Junqueras
critica la manifestació convocada per l'ANC, "és un error". Una cosa
inaudita fins ara, les crítiques sempre s'havien mantingut portes endins. En
unes breus declaracions Mas torna a insistir que no hi haurà més ofertes:
"ara li toca moure a la CUP". El grup parlamentari de JxSI es reuneix
al monestir de Poblet i es conjuren en públic per blindar Mas com a candidat.
L'esquema de negociació JxSI respon a paràmetres "clàssics", posar
pressió i oferir "espais de poder", construir un "marc
mental" on no investir Mas porta al procés sobiranista cap al precipici,
el col·lapse, el desànim. La CUP serà la responsable de malmetre "<i>una
oportunitat que tenim a la punta dels dits</i>".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">A mig matí apareix el sondeig del
CEO de la Generalitat. 2.000 enquestes fetes un mes després de les eleccions.
La CUP guanyaria entre 4 i 6 escons. JxSI retrocediria lleugerament. PSC i PP a
la baixa. Ciutadans i CSQEP es mantenen. No sembla que el procés sobiranista
cotitzi a la baixa. El govern del PP torna a la càrrega després del Consell de
Ministres. Noves amenaces.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Amb la votació de dijous s'acaba una
primera fase. Forcadell, la presidenta del Parlament, iniciarà una nova ronda
de converses. Des de CDC s'adverteix que hi ha temps, però posen una data
límit: <b>4 de desembre</b>. Just abans de l'inici de la campanya del 20D, unes
eleccions a les quals la CUP no es presenta, però en les que ERC i CDC competiran
de facto per l'hegemonia dins JxSI i en què EnComú-Podem (la coalició liderada
per Ada Colau al costat d'ICV, Podem i EUiA) i Ciudadanos apareixen també com a
possibles guanyadors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Un 20D és una oportunitat perquè
les forces partidàries de "trencar el cadenat del 78" en expressió de
Pablo Iglesias o de la "ruptura democràtica" en boca d'Alberto
Garzón, però també Bildu, Anova, BNG, Compromís... no només donin seu suport a
un referèndum, sinó siguin <b>aliats del procés constituent a Catalunya</b>, que no és
un possibilitat, sinó -de moment- l'única ruptura real. Aquesta aliança seria
la millor contribució per arrabassar a Mas i la dreta catalana la seva
hegemonia institucional que té lligat de mans el procés sobiranista als seus
interessos. Una derrota d'aquest moviment popular, per moltes coses que es
puguin i s'han de criticar, seria -sense dubte- una derrota de totes les forces
que lluiten per una regeneració democràtica, un procés constituent, un
trencament favorable a les classes populars i comportaria un reforçament del
Règim i de forces com Ciutadans que són, abans de res, el recanvi "perquè
tot segueixi igual".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Fins ara ERC ha escenificat un paper
de pont entre CDC i la CUP. Una victòria a les eleccions al Congrés li donaria
un plus d'autoritat en el "litigi" sobre el candidat o candidata. El
mateix passaria si guanya CDC, reforçaria a Mas ... i al seu torn permetria
visualitzar si, "tornar a donar la veu a la gent", li interessa més
que canviar de candidat i convertir <b>unes noves eleccions en un plebiscit
"Mas si, Mas no ".</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Va començar com la "setmana
gran" amb la Declaració i pot haver acabat com la "setmana
tràgica" que alguns pronostiquen dins de l'independentisme
"masista". Els més hiperventilados convergents exigeixen acabar amb
la "pastanaga" i treure el "pal" contra la CUP. Veurem si
la seva estratègia en una tercera votació els dóna resultat o CDC finalment ha
de cedir i JxSI proposar un altre candidat o candidata amb un nou programa.
Seguirà ...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">PD: En el moment de tancar aquesta
edició l'ANC havia decidit suspendre la manifestació pels atemptats de París.</span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">PPD: Desprès de penjar al bloc la versió en català s'han produit les declaracions del conseller Mas-Colell (7) </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> i de Francesc Homs (8) carregant contra la CUP. Els castellans diuen que "hasta el rabo, todo es toro" i per tant cal emmarcar-les dins la fase de negociació entre JxSI i la CUP. Està clar que a la setmana següent d'aquest crònica, CDC ha decidit deixar de cantó la "pastanaga" i fer servir el "pal", acusant fins i tot als <i>cupaires</i> d'estar recolzants pel PP i C's en un tuit oficial que han esborrat al cap d'unes hores. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: x-small;"> (1)<span style="font-stretch: normal;">
</span><!--[endif]--><a href="http://www.parlament.cat/web/documentacio/altres-versions/resolucions-versions">http://www.parlament.cat/web/documentacio/altres-versions/resolucions-version s</a> </span><span style="font-size: x-small; text-indent: -18pt;">(2)</span><span style="font-size: x-small; text-indent: -18pt;"> </span><a href="http://www.lavanguardia.com/politica/20151006/54437906562/javier-perez-royo-reformar-constitucion-volarla.html" style="font-size: small; text-indent: -18pt;">http://www.lavanguardia.com/politica/20151006/54437906562/javier-perez-royo-reformar-constitucion-volarla.html </a><span style="font-size: x-small; text-indent: -18pt;">(3)</span><span style="font-size: x-small; text-indent: -18pt;"> </span><a href="https://joanginermiguelez.wordpress.com/2015/11/09/votacio-parlament-proces-constituent-independencia/" style="font-size: small; text-indent: -18pt;">https://joanginermiguelez.wordpress.com/2015/11/09/votacio-parlament-proces-constituent-independencia/</a> </div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-size: x-small; text-indent: -18pt;">(4)</span><span style="font-size: x-small; font-stretch: normal; text-indent: -18pt;">
</span><a href="http://www.elnacional.cat/wp-content/uploads/2015/11/Discurs-Mas.pdf" style="font-size: small; text-indent: -18pt;">http://www.elnacional.cat/wp-content/uploads/2015/11/Discurs-Mas.pdf</a></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: x-small;">(5)<span style="font-stretch: normal;">
</span><!--[endif]--><a href="http://catalunyasiqueespot.cat/declaracio-pel-canvi-social-i-politic/">http://catalunyasiqueespot.cat/declaracio-pel-canvi-social-i-politic/</a><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: x-small;">(6)<span style="font-stretch: normal;">
</span><!--[endif]--><a href="http://www.elnacional.cat/wp-content/uploads/2015/11/Dictamen-Consell-Estat.pdf">http://www.elnacional.cat/wp-content/uploads/2015/11/Dictamen-Consell-Estat.pdf</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-size: x-small;">(7) <a href="http://www.ara.cat/opinio/No-asfixiem-proces_0_1468653133.html" style="font-family: Georgia, serif;">http://www.ara.cat/opinio/No-asfixiem-proces_0_1468653133.html</a> </span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-size: x-small;">(8) <a href="http://www.lavanguardia.com/politica/20151117/30205461234/cdc-cup-condiciones.html">http://www.lavanguardia.com/politica/20151117/30205461234/cdc-cup-condiciones.html</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-26535987598294821652015-10-23T11:50:00.000+02:002015-10-23T11:54:12.468+02:00Una República Catalana lliure, justa i neta (molt neta!)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBZ3TAnn7Rz7gBmObTOAJRuFLCnqtInLUwJsy-9Gk-H2-g07ewOuhux8jFgQEXH7pZpg2Vt02imvFusRkWdRA81u8e4z5SnfE-qEQjOHBdDk8gnTHUartxBFicIzTnVgtqqQh8CTGuxa4/s1600/3%2525.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBZ3TAnn7Rz7gBmObTOAJRuFLCnqtInLUwJsy-9Gk-H2-g07ewOuhux8jFgQEXH7pZpg2Vt02imvFusRkWdRA81u8e4z5SnfE-qEQjOHBdDk8gnTHUartxBFicIzTnVgtqqQh8CTGuxa4/s320/3%2525.png" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Els tresorers de Convergència i de les seves fundacions (CATDEM i Barcelona Fòrum), el director d’Infraestructures.cat (l’empresa de la Generalitat encarregada de licitar l’obra pública) juntament amb 8 màxims directius d’empreses donants de sumes milionàries a les esmentades fundacions, han estat <strong>detinguts acusats pel pagament de comissions il·legals</strong>.<br /><br /> El 3% torna a omplir mitjans i tertúlies.<br /><br /> Artur Mas ha donat les explicacions de sempre: <em>Tot està correcte i som objecte de persecució i escarni públic per part de l’Estat</em>. La tesi de la persecució política pel posicionament independentista de CDC és l’argument de defensa. <strong>Hi ha corrupció, i també hi ha ús polític contra Catalunya emprant la corrupció.</strong><br /><br /> Però si les acusacions contra CDC ho són contra “el procés” ¿perquè els aparells de l’Estat no actuen contra ERC o la CUP? ¿Pot obviar-se la corrupció i el finançament il·legal perquè l’Estat vulgui desacreditar CDC per desacreditar “el procés”?<br /><br />Mas ha seguit insistint que les detencions i les sospites sobre el 3% <em>“no han d'obrir cap tipus d'esquerda en el procés sobiranista, perquè jo estic disposat a donar totes les explicacions que siguin necessàries”</em>.<br /><br />La corrupció és sistèmica, forma part del Règim, de les relacions empresarials... CDC ha mostrat una connivència amb corruptors i corruptes que va més enllà de la sospita: el cas Palau o de la família Pujol-Ferrusola en són dos exemples.<br /><br /> Tot plegat ja és <strong>una esquerda de grans dimensions</strong> i les explicacions de Mas ho són sobre tot menys sobre el 3%, donat que, segons ell, “<em>jo no porto les finances i tinc confiança cega en els meus col·laboradors</em>” ara detinguts.<br /><br /> Si volem avançar cap a una <strong>sobirania constituent</strong> ¿Podem fer-ho amb un President, que alhora ho és d’un partit sobre el qual hi ha, de manera cada cop més insistent, l’evidència de la corrupció, de comissions sobre l’obra pública i finançament il·legal?<br /><br /> Artur Mas, a la roda de premsa esmentada, ha comminat a la CUP, en les seves negociacions amb JxSí sobre la presidència i el programa de Govern, a “fer abstracció” i a “no fer cas de les actuacions de l’Estat”. <b style="background-color: white; line-height: 25.2px; text-align: justify;">La Presidència de la Generalitat no és un càrrec simbòlic</b><span style="background-color: white; line-height: 25.2px; text-align: justify;">, reflecteix les relacions de poder i especialment amb el poder econòmic. El 3% és una d'aquelles expressions entre el poder econòmic i el poder polític convergent. L'important, però, és el 97% restant i CDC assegura aquest percentatge al poder econòmic: les privatitzacions, les transferències de diners públics a negocis privats en sanitat, educació, serveis públics etc.</span><br /><br />Però la corrupció ha estat present a les eleccions, Catalunya Si Que És Pot ho assenyalà repetidament. Romeva va haver de sortir un cop i un altre a dir que seria bel·ligerant: “corrupció zero” i la CUP ha repetit que no investiria Mas tot vinculant-lo “amb les retallades i la corrupció”. Estem convençuts que no volen fer-li “el joc a l’Estat per fer descarrilar el procés”. Aleshores?<br /><br /> Un <strong>inici constituent</strong> tacat amb la xacra de la corrupció comporta un descrèdit fins i tot a nivell internacional. ERC, els diputats de JxSI d’esquerres i la CUP estem segurs que ho comparteixen, igual que els de CSQEP.<br /><br /> Entendrà Convergència que el procés constituent no depèn, ni pot dependre, de l’elecció de Mas o algú de CDC?<br /><br /> Ens cal una República Catalana sí, <strong>lliure, justa i neta</strong> (<strong>molt neta!</strong>), doncs si no és neta (i molt) potser ens estem jugant no tenir República Catalana i enviar en orris la lluita de tanta gent durant tants anys. Cal fer foc nou.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-70515879342983602742015-10-21T21:05:00.000+02:002015-10-21T21:05:04.006+02:00Les eleccions catalanes en clau de ruptura constituent<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Cambria, serif;"><b>Penjo al bloc, traduït al català,
l’article que el passat diumenge la revista “Sin Permiso” em va publicar. En
ell, plantejo un anàlisi de les eleccions que -sense negar la clau plebiscitària i
el clar qüestionament de l’status quo que reflexa el resultat- planteja propostes
per avançar cap a un procés constituent de ruptura amb el Règim del 78 i el
Regne d’Espanya. Procés constituent cap a una República Catalana en el que les
forces que s'hi reclamen (CDC, </b></span><b style="font-family: Cambria, serif;">ERC, CSQEP i CUP)</b><b style="font-family: Cambria, serif;"> les de l’esquerra hi tenen majoria d’escons.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Les eleccions ens mostren una
fotografia complexa de la societat catalana, que implica diverses lectures. La
més analitzada ha estat la plebiscitària, però també n’hi ha una altra: la
ruptura constituent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK6VOGBnSQOlp5jcUVQ6ESXaO_55f_yew3uVBl-ZzlIfukMLF1AHjEAk-40XoGaZN_iRdK7Muf1Ep0dL5v-hxi1mjvsiyyEiP9ryFtuHIokvVkmmKM3oMLwtUnptEOKkeXuXkGaE2tjS4/s1600/27s+%25284%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK6VOGBnSQOlp5jcUVQ6ESXaO_55f_yew3uVBl-ZzlIfukMLF1AHjEAk-40XoGaZN_iRdK7Muf1Ep0dL5v-hxi1mjvsiyyEiP9ryFtuHIokvVkmmKM3oMLwtUnptEOKkeXuXkGaE2tjS4/s400/27s+%25284%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La participació del 77% ha estat
la més alta en unes eleccions catalanes (i la segona més gran en tota la
història des de les eleccions generals de 1982) mostra que per a la majoria el
que s'estava votant era <i>excepcionalment</i>
important i no l'avantsala de les generals del 20D.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La principal conclusió <i>excepcional</i> és que el "status
quo", l'ordre institucional sorgit del Règim de la restauració monàrquica
del 78 ha sortit derrotat de les urnes. I aquest qüestionament no es fa en clau
de reforma, sinó de ruptura, un trencament que té com a assignatura
materialitzar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Una ruptura a Catalunya amb el
Règim però no necessàriament amb els pobles que conformen l'Estat Espanyol. Una
ruptura, a la qual l'esquerra transformadora espanyola (Podem, IU...) hauria de
donar suport, com la part més avançada de la que ha de donar-se, hauria de
donar-se, a la resta de l'Estat. Si el moviment sobiranista (democràtic i
constituent) sortís derrotat a Catalunya (política, judicial o militarment) seria
en benefici de les forces polítiques i socials en les que es sustenta en Regne
d'Espanya i el seu règim i ho seria en detriment de les forces que advoquen per
processos constituents a Catalunya, Espanya i Europa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Aquestes forces haurien de
prendre nota de les afirmacions del constitucionalista Javier Pérez-Royo sobre
les eleccions catalanes i el debat sobre l’"encaix" de Catalunya a
Espanya: "<i>No crec que calgui
reformar l'actual Constitució. Cal volar-la, fer-la saltar pels aires. Hauríem
d'anar a un procés constituent, i en el tema territorial caldria fixar a la
Constitució la fórmula d'integració, no tornar a fugir d'estudi. Sense que el
TC hagi de decidir res. Un pacte polític i la norma que d'ell emani no poden
ser definits per un tribunal de justícia. Això només ho poden fer les
institucions que estan legitimades per a això pel vot popular</i> "1<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El Règim derrotat a les urnes<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El Règim ha quedat derrotat a les
urnes, també és cert que no ha estat vençut. Ciutadans i PP, que neguen a
Catalunya la condició de nació, contraris a qualsevol solució pactada ja sigui
un referèndum o una reforma constitucional, van aconseguir només un 26,4% dels
vots (17,9% Ciutadans + 8,5% PP) amb un canvi qualitatiu en la correlació de
forces: el PP passa de 19 escons a 11 i Ciutadans de 9 a 25.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">PP i PSC (PSOE), el bipartidisme,
que sustenta fins ara el règim, té el un retrocés històric, perd 12 escons, de
39 a 27 i tot just representa el 20% dels escons, sent el PP el gran
damnificat. El PSC, que sí que defensa que Catalunya és una nació i una reforma
de tall federal de la Constitució, passa de 20 a 16 diputats i el seu retrocés
és més suau que el vaticinat. Entre tots, 52 diputats de 135.<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0QLmglWC_sNtITUXYjX5P0htbxvaBHvl08XnkGP95NPNodGK89OZHTeG20AenOBG7jZdbTc49kUFKBH_bNWk8ianLp8vPTJJQgdItz7HGt8kmXpOtnEpjFfeC_aclY-uxBnUphM8LLKU/s1600/Meridiana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0QLmglWC_sNtITUXYjX5P0htbxvaBHvl08XnkGP95NPNodGK89OZHTeG20AenOBG7jZdbTc49kUFKBH_bNWk8ianLp8vPTJJQgdItz7HGt8kmXpOtnEpjFfeC_aclY-uxBnUphM8LLKU/s1600/Meridiana.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">11 setembre a la Meridiana.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Una lectura únicament
plebiscitària de les eleccions ens mostraria el triomf de <b>l'hegemonia política de l'independentisme</b>. És la força majoritària
en la societat catalana i, com es va veure el 11s, l'única part mobilitzada.
Les forces recolzades pel Assemblea Nacional Catalana (ANC) representen el
47,7% dels vots, la suma de Junts pel Sí (39,5%) i la CUP (8,2%), majoria
absoluta d'escons: 62 de JxSI i 10 de la CUP, malgrat això no arriba al 50%
dels vots.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">S'han produït, però, canvis
significatius en la correlació de forces dins d'aquesta hegemonia: Junts pel Sí
(que agrupa Convergència, ERC i independents) passa de 71 diputats a 62 i, la
més rellevant, <b>CDC segueix retrocedint</b>
(de 62 a 50 diputats el 2012 i ara 30 en 2015 més 4 independents afins), ERC es
manté en 21 diputats (més 7 independents propers a la formació d'Oriol
Junqueras). La CUP triplica escons, de 3 a 10.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La gestió d'aquesta hegemonia és
el que ara està en el centre del debat polític. CDC com a part majoritària i
integrant de Junts pel Sí entén com innegociable que la Presidència i formació
del Govern correspon a Convergència i Artur Mas. El "nus gordià" és
fer a Mas President. La CUP impugna aquest relat i insisteix que no farà
President a Mas ni a cap dirigent de CDC "vinculat a les retallades i la
corrupció".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Mas davant el TSJC<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La imputació de Mas (dos dies
després de les eleccions del 27s), acusat per la fiscalia de l'Estat de
desobediència, desacatament i malversació pel procés participatiu del 9N, i la
seva declaració davant del TSJC han marcat l'agenda a Catalunya després de les
eleccions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La imputació ho és "de
facto" contra els dos milions que aquell dia van acudir a dipositar una
papereta amb la seva opinió sobre la relació entre Catalunya i Espanya. La ANC
(l'Assemblea Nacional de Catalunya, organitzadora dels últims i massius 11 de
setembre) va iniciar una campanya "9nSomTots" i com no podia ser
d'altra manera, els imputats Mas, Ortega i Rigau van rebre el suport de totes
les formacions que van donar suport a la consulta.<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiVtg0KSfQbfUjwLuZmivjgxK_Yyde9eaS9z4Y9-04bSbsllWlW702c_z2yjxoTVmto4otZ5GWdbAgQRmin5LtSrBJUmJolF1SSpQc4VF9xQCiCnbtjzcmAcEDWQ4p-upE-aygGlkQHAQ/s1600/9nStJaume.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiVtg0KSfQbfUjwLuZmivjgxK_Yyde9eaS9z4Y9-04bSbsllWlW702c_z2yjxoTVmto4otZ5GWdbAgQRmin5LtSrBJUmJolF1SSpQc4VF9xQCiCnbtjzcmAcEDWQ4p-upE-aygGlkQHAQ/s1600/9nStJaume.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ada Colau llegint el manifest a la Pl. Sant Jaume<br />contra les imputacions pel 9n</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">L'acte més significatiu es va
viure a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. L'alcaldessa, Ada Colau, va llegir el
manifest de suport signat entre d'altres pels sindicats CCOO, UGT i Unió de
Pagesos; ICV, EUiA, CUP, ERC, Unió i CDC a més de Pacte pel Dret a Decidir que
agrupa 3.000 entitats. Políticament l'escena va ser d'una gran potència i va
mostrar la força unitària que té la reivindicació democràtica del dret a
decidir davant de l'immobilisme del govern del PP.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Mas i Convergència han utilitzat
a fons la imputació i la seva coincidència amb el 75 aniversari de
l'afusellament per la dictadura franquista del president de la Generalitat
Lluís Companys. Com diria algú "s'ho han posat a ou", és l'estratègia
immobilista i de judicialitzar un conflicte polític del PP. Paradoxalment (o
no), una altra vegada, l'estratègia de Rajoy s'ha convertit en el millor aliat
de Mas enmig del debat sobre la investidura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">L'escenografia mil·limètricament
calculada per vincular Mas amb Companys. Mas "heroi i víctima" del 9N
es permet combinar frases com "sóc l'únic responsable" amb "no
desobeït cap llei espanyola"... escenografia per crear un marc mental, un
estat emocional, que ve a dir: "No donar suport a Mas de President és
trair el procés i fer el joc a l'Estat ". L'objectiu és clar: canviar la
decisió de la CUP de no reelegir Mas com a President i de pas influir a ERC per
reeditar la coalició de JxSI.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Mas President: una qüestió de "vida o mort"<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Es pot criticar el que es vulgui
i no ens faltaria raó en com l'entorn mediàtic afí a Mas és capaç d'arribar a
extrems grotescs, però és que per Mas i Convergència la Presidència de la Generalitat
és una qüestió de vida o mort, atorga l’hegemonia institucional que Mas ha emprat
sempre en benefici dels seus propis càlculs polítics i li ha permès imposar les
seves polítiques econòmiques i socials a ERC fins al punt de fer-la xantatge
"o anem junts o no convoco les eleccions". CDC no ha fet aquest
viatge per perdre el poder, sinó per conservar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La presidència de la Generalitat
per CDC és la palanca que li ha permès condicionar la forma i el fons d'una
mobilització popular que ha portat al carrer, any rere any, a milions exigint
decidir i exercir el dret a l'autodeterminació ... però també és la palanca amb
la qual refundar un partit corcat per la corrupció i desacreditat per les seves
polítiques neoliberals. No és el mateix refundar CDC des de la Presidència de
la Generalitat i el poder institucional, amb tota la capacitat d'influència que
dóna en els mitjans de comunicació, que fer-ho com un partit més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWbCg14Cer_pe9kC4uYrE92AaS-myLQe08mus9VSspVT-AO6aKJHlmUc08nzJuVbZW3qlMJQ984GDf7jb2AepkihyclwvY2uUYzOa-tgoHEMdWWlxvV1GddQl4OhhZED0pfN1MKLHYu0o/s1600/MasPresident.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWbCg14Cer_pe9kC4uYrE92AaS-myLQe08mus9VSspVT-AO6aKJHlmUc08nzJuVbZW3qlMJQ984GDf7jb2AepkihyclwvY2uUYzOa-tgoHEMdWWlxvV1GddQl4OhhZED0pfN1MKLHYu0o/s1600/MasPresident.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><b>La Presidència de la Generalitat
no és un càrrec simbòlic</b>, reflecteix les relacions de poder i especialment amb
el poder econòmic. El 3% és una d'aquelles expressions entre el poder econòmic
i el poder polític convergent. L'important, però, és el 97% restant i CDC
assegura aquest percentatge al poder econòmic: les privatitzacions, les
transferències de diners públics a negocis privats en sanitat, educació,
serveis públics etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">D'altra banda, el principal actiu
de Convergència és el mateix Mas i el principal actiu de Mas és la Presidència
de la Generalitat. Que Mas sigui o no sigui President (o algú de CDC) té una
relació directa amb l'hegemonia institucional i política sobre el "procés
sobiranista".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Des d'una part de l'esquerra es
veu com inevitable que Mas sigui reelegit, ja sigui pels resultats electorals,
ja sigui com a conseqüència de la imputació o perquè es menysprea a la CUP
qualificant-los de "escolanets" de Mas i ha decidit romandre a
l'espera de "notícies" davant la televisió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Però si realment hi ha una
possibilitat que ni Mas, ni CDC tinguin la presidència de la Generalitat ¿no
seria més lògic abandonar aquesta posició "neutral" i intentar que es
converteixi en una realitat?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Les premisses de la CUP<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La CUP no ha deixat de repetir
una i altra vegada que no investiran a Mas, a qui vinculen amb les retallades i
la corrupció; recorden que la suma de CiU i ERC era de 71 diputats i han passat
a 62 (-9), mentre que la CUP ha guanyat 7 diputats i ha crescut bàsicament en
les àrees metropolitanes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzEcfSovG9B0cvvixu3Ye0diXI1RaPxd5opJBaxlDNR1197iyxun8TqY-__AHsl_W76sK9w4VFGk6Q500pGfP-nvXhFre7u0Tztb8Kkd9c6fBVlfM67BJ4kZU1hPlQBclLZvHKvnXXs1Q/s1600/CUP2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzEcfSovG9B0cvvixu3Ye0diXI1RaPxd5opJBaxlDNR1197iyxun8TqY-__AHsl_W76sK9w4VFGk6Q500pGfP-nvXhFre7u0Tztb8Kkd9c6fBVlfM67BJ4kZU1hPlQBclLZvHKvnXXs1Q/s1600/CUP2.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">En una conferència va presentar
el seu "full de ruta" basada en el què, el com i el quan, per parlar després
del qui (Mas o no, i si no és Mas, qui) i tres eixos per acordar aquest
"què, com i quan "basats en: ruptura democràtica, procés constituent
i rescat social de 39 mesures, entre elles, revertir les privatitzacions fetes
per Mas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Van posar el llistó molt alt,
però JxSI -tant Romeva com Junqueras- van respondre que estaven "d'acord
amb tot", que acceptaven el marc proposat... però que Mas és innegociable
com a President.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La CUP, el dia després de la
declaració de Mas davant el TSJC, va tornar a repetir en una entrevista a TV3:
"No farem a Mas President" per estupor dels "tertulians del
President". Com s'atreveixen? parafrasejant la cançó d'Aute<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">L'entorn de Mas comença a donar
mostres de nerviosisme i el mateix Mas, en unes declaracions a la ràdio aquell
mateix dia, va contradir a Romeva i Junqueras, dient a la CUP que, en lloc de
traçar un programa comú (el què, el com i el quan): "Investeixi un
president de la Generalitat perquè pugui formar Govern, que és l'important, i
el dia després pot anar-se a l'oposició i dir que no a tot, si és així ho
volen". Traduït: no tenim massa interès en arribar a un acord sobre el
"què, el com i el quan", ens interessa que ens voteu una sola vegada
i després ja farem nosaltres (els que sabem) la política que més convingui.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">És difícil que CDC accepti un gir
de 180 graus en les seves polítiques econòmiques i que accepti anar més enllà
d'una política de gestos en el camí de la ruptura. Una cosa són declaracions
solemnes i una altra impugnar pels fets la legalitat espanyola i “l’ordre
econòmic”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Si el 9 de novembre, un any
després de la consulta, en el debat d'investidura, la CUP no vota a Artur Mas,
ni primera ni en segona votació, s'obre un període de dos mesos. Si no hi ha
investidura es convoquen automàticament noves eleccions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Enmig tindrem les generals el 20D
i la clau d'aquestes eleccions, des de l'esquerra, serà: "Fer fora
Rajoy". A Catalunya segueix sense saber-se si CDC i ERC repetiran el seu
acord en JxSI. La CUP no es presenta i Barcelona en Comú, de l'alcaldessa Ada
Colau, ja ha decidit conformar una candidatura de confluència recolzada per
Podem, ICV i EUiA amb "criteris propis de sobirania catalana". El
clima polític canviarà i els resultats del 20D s'hauran de gestionar juntament
amb els del 27s.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La pressió sobre la CUP serà
insuportable, si no cedeix serà acusada de "matar el procés". La
situació s'assemblarà a <i>Rebel sense causa</i>
de James Dean en què dos cotxes condueixen cap al precipici i perd el que abans
salta del cotxe. Els dos pensen que serà l'altre... però en el cotxe de JxSI hi
ha un copilot, que serà clau: ERC. Repetir les eleccions té riscos com perquè
tot es jugui a la reelecció de Mas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Com avançar en la ruptura del règim<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">A mesura que passin els dies,
s'anirà obrint pas una lectura menys plebiscitària i més en clau de ruptura amb
el règim i la seva Constitució, d'esgotament del "status quo" i de
l'autonomisme, de les forces que són favorables a un procés constituent i
l'exercici de la sobirania de Catalunya. La suma d'aquestes forces és superior
a la lectura plebiscitària, ja que cal sumar Catalunya Sí Que És Pot. Serien 83
diputats sobre 135.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1pI0IVFoV4z9heETm-tAxePWgo0QfoeJd3w7qa1UHXK776d-sTLIsMhWEpdirgyu1jNDEPv7yw0SXEf-2eL_L36-atgZ45p5WxraZlFry9Tl8ABW1-8jJK-CYj1rdRFw3BRwJnaxOXxc/s1600/CSQEP3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1pI0IVFoV4z9heETm-tAxePWgo0QfoeJd3w7qa1UHXK776d-sTLIsMhWEpdirgyu1jNDEPv7yw0SXEf-2eL_L36-atgZ45p5WxraZlFry9Tl8ABW1-8jJK-CYj1rdRFw3BRwJnaxOXxc/s1600/CSQEP3.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Catalunya Sí Que És Pot (la
coalició de Podem, ICV, EUiA i Equo) no va acceptar el marc plebiscitari i no
es va pronunciar ni pel SI, ni pel NO a la independència. Va basar la seva
estratègia en la denúncia de les polítiques neoliberals d'Artur Mas i la
corrupció de CDC. Es va presentar a les eleccions amb un manifest polític basat
en un pla de rescat ciutadà, un procés constituent "propi i no subordinat"
cap a una República Catalana i un referèndum vinculant en què decidir si seria
independent, federal o confederal. CSQEP ha repetit que "ni per activa ni
per passiva" faria president a Mas, ni a un govern continuista de les
seves polítiques. Seria bo reflexionar sobre si cal deixar "sola" a
la CUP davant de la pressió que patirà l'entorn convergent i els poders
econòmics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Perquè ¿i si s'obrís una
"finestra d'oportunitat" i CSQEP pogués condicionar, amb el seu
suport al procés constituent, la ruptura democràtica i un programa de rescat
social, que ni Mas ni CDC tinguessin la presidència, ni la majoria del govern?
Dels 83 diputats que s'han presentat en formacions favorables a un procés
constituent, la majoria estan situats en el camp de l'esquerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Encara que gairebé no aparegui en
cap anàlisi, les eleccions del 27s han mostrat com <b>en l'espai polític del camp sobiranista</b> (independència i/o dret a
decidir) <b>l'esquerra</b> (ERC, CSQEP i
CUP) favorable a la ruptura democràtica, el procés constituent ja un programa
de rescat social <b>segueix augmentant</b>
els seus escons 49 (+12) i supera CDC 34 (-16).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El resultat del 27s o bé serveix
per avançar cap a la ruptura social i nacional o bé es mantindrà l'status quo
al Regne d'Espanya. Status quo que sobretot serveix per seguir imposant lleis i
polítiques -tant a Catalunya com a l'Estat- que no paren d'augmentar les
desigualtats socials, segueixen espoliant allò que és públic per mercantilitzar-lo
i convertint a Espanya en un Estat cada vegada més autoritari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">¿Haurien implicar-se l'esquerra
transformadora, els sindicats i moviments socials en contribuir a l'acumulació
de forces per avançar cap a la ruptura democràtica? o ¿han de mantenir una
posició de veure-les venir? Crec que Mas preferiria la segona per així
concentrar-se en pressionar només a la CUP i mantenir a ratlla ERC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Cal sortir-se del "marc
mental" del plebiscit que declara l'hegemonia de Mas i Convergència. ¿No
seria més profitós treballar en cristal·litzar (per remota que sembli) la
possibilitat que l'hegemonia política i social del procés que viu Catalunya (i
del qual CSQEP forma part) deixi de ser ostentada per l'ala neoliberal que Mas
representa? No ajudaria això a les forces partidàries d'un procés constituent
també a Galícia, Euskadi i a la resta d'Espanya? ¿Hauria de fer una proposta al
sector d'esquerres de JxSI i a la CUP que estaria disposada a donar suport (per
exemple des de l'abstenció) un govern que no estigués presidit per Mas ni per
CDC, sempre que tingués un programa clar de rescat social i de ruptura
democràtica? Com a mínim tindria la virtut de situar la proposta en el debat
social i mediàtic, incrementar el nerviosisme a CDC, obrir dubtes a ERC i
enfortir la posició de la CUP.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Els resultats només permeten la
formació d'un govern de JxSI o com a mínim un govern en el que tinguin la
majoria, però JxSI no és el mateix que CDC. Els resultats han debilitat l'acord
amb ERC perquè Mas fos reelegit -al quedar lluny de la majoria absoluta- i xoca
frontalment amb la posició de la CUP. És el mateix un govern presidit per Mas
que un presidit per algú de CDC que no sigui Mas?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><b>I un govern no presidit per CDC?
</b>Un govern constituent i no continuista de les polítiques neoliberals i
privatitzadores, amb un programa de rescat social, que apliqui la ILP contra
desnonaments i pobresa energètica, la Renda Ciutadana Garantida, acabi amb el
desmantellament de la sanitat pública, el megaprojecte especulatiu de casinos
del BCN World o implanti un impost a les grans fortunes. Podria ser acceptable
un govern (recolzat des de dins o des de fora) que tingués una majoria situada
a l'esquerra i que comptés amb consellers de CDC? Recordem els
"comptes": CDC 34, ERC 28, CSQEP 11, CUP 10.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Certament perquè aquesta
possibilitat es pogués concretar, cal que ERC o la CUP siguin capaços d'obrir
el focus "independentista incondicional", a un de més ampli basat en
la sobirania constituent cap a la República Catalana i que inclogui un
referèndum sobre la futura constitució catalana i la independència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcFJpVIvpWnfjCEke7_8_5CtwpcFJZ3vB2fLKDnOShtXtiY5v8cTj1n7Q7QFyfnqAuHiOi4Su6x3THsyDHauQdaCsqRxfdFiaE7-_pHUVbQ-6JEVsFxOW0To4GZF3XzdYfBlJQnFM20hY/s1600/Retalallades2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcFJpVIvpWnfjCEke7_8_5CtwpcFJZ3vB2fLKDnOShtXtiY5v8cTj1n7Q7QFyfnqAuHiOi4Su6x3THsyDHauQdaCsqRxfdFiaE7-_pHUVbQ-6JEVsFxOW0To4GZF3XzdYfBlJQnFM20hY/s320/Retalallades2.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Una esquerra que es reclama de la
transformació social hauria de procurar la millor opció possible per a l'inici
constituent (ruptura amb un règim que nega una sortida democràtica a la
voluntat majoritària de la societat catalana) i la implantació d'un pla de
mesures socials favorables a les classes populars i, al seu torn, situar CDC en
la tessitura de mostrar que és més important per a ella: si el procés
constituent o el nom del president, si un govern basat en els interessos de la
majoria de la ciutadania o un govern orientat als negocis d'una minoria. CDC es
veuria obligada a triar entre un govern constituent de contingut social o noves
eleccions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La qüestió decisiva és que <b>la
possibilitat d'una ruptura política és real</b>, confirmada a les urnes, la
dificultat està en trobar les seves expressions pràctiques. Seran positius tots
els passos que es donen en aquesta direcció, construcció d'una legalitat
catalana i la desobediència a lleis imposades, i també en sentit positiu les
mesures pràctiques de resposta a la crisi social, pla d'emergència contra la
pobresa, mesures socials, etc... Aquestes dues cares de la mateixa moneda són
les que poden ampliar, encara més, el suport social per a una ruptura
republicana, <b>una República Catalana basada en la llibertat, la igualtat i la
fraternitat amb la resta de pobles</b>.</span><span style="font-family: Cambria, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">1 Entrevista a Javier Pérez-Royo <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">(http://www.lavanguardia.com/politica/20151006/54437906562/javier-perez-royo-reformar-constitucion-volarla.html)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">David Companyon, exdiputat
d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya. Membre de la direcció d'EUiA i del CPF
d'IU<o:p></o:p></span></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-62105100315929930782015-07-15T18:47:00.001+02:002015-07-15T23:48:38.000+02:00La llista de Mas, l’hegemonia de la dreta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQ5gc-5NBwXSQR3SP6LBytzwmYlwQMJ8HkoRmWlXBteM2_5QJ37VA" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQ5gc-5NBwXSQR3SP6LBytzwmYlwQMJ8HkoRmWlXBteM2_5QJ37VA" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Cambria, serif;"><span style="font-size: large;">Finalment tots el mitjans ens llancen un
mateix missatge: Mas s’ha sortit amb la seva, ha fulminat la llista sense
polítics que proposaven ERC, CUP, ANC i Òmnium, posa Junqueras darrera seu i
aconsegueix que ERC acordi votar-lo de nou com President. CDC aportarà el 60%
dels noms i ERC el 40%, independents inclosos.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="font-size: large;">Que l’encapçalin Raül Romeva, Carme Forcadell
o Muriel Casals no canvia la correlació de forces i els interessos de cada
classe social. <b>L’important és qui té
l’hegemonia i marcarà les polítiques, els tempos, els passos... </b>i Mas sap que seran emprats per fer-lo President, el mateix que ha fet amb l'ANC i Òmnium<b><o:p></o:p></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="font-size: large;">Cal mirar cap a les eleccions del 24m per
entendre que està passant. CDC no només va perdre Barcelona a mans de Barcelona
en Comú, va tenir el pitjor resultats a les àrees metropolitanes, passant a ser
irrellevant als grans municipis. Mas sap que sol no pot ser investit de nou
President, necessita els vots primer i diputats desprès d’ERC. Alhora evita un
perill latent per CDC, que ERC pogués trobar altres aliances a la seva esquerra
amb la confluència d’esquerres “Catalunya en Comú” i la CUP.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">No deixa de
ser preocupant que qui trenca els acords aparegui com el guanyador</span></b><span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">. Mas va amenaçar de no convocar el 27s si la
resta no s’avenien a les seves condicions. L’acord està doncs basat en un “cop
de força” i en la desconfiança entre els signants... quin valor té signar res
amb Mas o CDC. I això és un mal averany pel 28s.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="font-size: large;">La lògica de: “o 27s o res” és la que ha
portat a ERC a avalar i votar les polítiques i els pressupostos retalladors de
Mas al Parlament. La mateixa lògica ha dut ara ERC a cedir al xantatge en
comptes de denunciar que Mas amenaçava en no convocar el 27s si no cedia a les
pressions... cedint <b>renuncia a que el
procés constituent que cal obrir el 28s pugui ser liderat des de les esquerres</b>.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="font-size: large;">Junqueras cedeix l’hegemonia a la
dreta catalana i una CDC tacada per desenes de casos de corrupció –des del cas
Pujol al darrer a Torredembarra on no ha fet res malgrat les denúncies dels
propis militants de CDC- <b>cedeix el
govern i a les polítiques neoliberals</b> que allunyen a una gran part de les
classes populars que no volen, que no poden posar-se darrera d’aquell que és
considera el representant de la Troika a Catalunya, que critica el referèndum a
Grècia, que nega als palestins o sahrauís el seu dret a la independència o vota
a Madrid en contra d’un referèndum sobre el TTiP. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="font-size: large;">Sorprèn també <b>la manca de bel·ligerància de la CUP</b> davant aquest nou xantatge. Mas ha demostrat que no és de fiar, només està disposat a
parlar (de moment mai ha sobrepassat la legalitat espanyola) d’independència si
és qui lidera i la resta està al seu servei. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<div class="" id="magicdomid35" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; padding-right: 1px; text-align: start;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="font-size: large;">L’esquerra sobiranista i transformadora té pendent de <b>teixir una aliança</b> <b>per la
República Catalana</b> capaç de liderar la nació i ser una alternativa per la
majoria social donant una resposta a l’emergència social i nacional. Aquesta és la perspectiva que proposa el recent Acord d'Esquerres per la República Catalana.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="font-size: large;">Molta gent independentista o no, considera
la independència no com “la” finalitat, sinó com una eina de transformació
social, es va mobilitzar-se el 9n i va votar SISI i no està disposada a haver d’anar
darrera de Mas i els interessos de la classe dominant. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="font-size: large;">És per això que Mas, volen dividir a les esquerres, ha assenyalat als del "SiESPOT" com l’adversari a batre, malgrat l’espai social que representa és
imprescindible per avançar en la ruptura democràtica. Les municipals han demostrat
que el clam per una alternativa pot conformar una nova majoria social i que és del
tot necessari un veritable <b>procés
constituent per exercir la sobirania i decidir-ho tot.<o:p></o:p></b></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="font-size: large;">Personalment crec que <b>les eleccions del
27S han de tenir un caràcter constituent, mentre que Mas vol un plebiscit sobre el seu lideratge </b>amb les cartes ja marcades i on Junqueras i ERC tingui un paper secundari com el que ha tingut Unió. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="font-size: large;">Catalunya necessita iniciar un procés constituent
propi, ni subordinat a l'Estat, ni subaltern de cap persona, <b>Un procés constituent cap a una República Catalana</b> amb la
independència com horitzó, si així ho vol la majoria del poble. </span></span><span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-60638149910449329642015-01-14T13:06:00.001+01:002015-01-14T13:15:11.677+01:00Mas: eleccions o dimissió<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLe7g0sA8He_AIZg6qV46stYWMHjYAETUBD5-3ygVPtAWqIZALfftRHkO_aYR8uG6Kv-qEC7oePO8czOrSTYvNQ_WM6uH79Hs6ntQ_W54sK2FFh20SWA_snPmUClGKvRvKpfV-S4XXSs0/s1600/Mas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLe7g0sA8He_AIZg6qV46stYWMHjYAETUBD5-3ygVPtAWqIZALfftRHkO_aYR8uG6Kv-qEC7oePO8czOrSTYvNQ_WM6uH79Hs6ntQ_W54sK2FFh20SWA_snPmUClGKvRvKpfV-S4XXSs0/s1600/Mas.jpg" /></a></div>
<div class="mce" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: 18.75pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #525252; line-height: 15.75pt;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La roda de premsa d’Artur
Mas va ser un acte de propaganda amb l’objectiu de reforçar el seu lideratge malmès
per no haver convocat les eleccions a les quals va comprometre’s, la
negativa d’ERC acceptar la imposició de la llista única i pel fet que, malgrat
l’allau de dades, avui, a ulls de la majoria de catalans, estem pitjor que fa
dos anys.</span></span></div>
<div class="mce" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: 18.75pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #525252;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Mas va concloure, com Rajoy,
“que la crisi s’ha superat i ja és història”. Sorprenent balanç. La roda de
premsa semblava fer-se en un congrés d’empresaris als quals retés comptes de
com n’és de bon gestor pels “seus
interessos”. Hi és cert. El paisatge de la crisi en deixa un panorama on les
elits han acumulat riquesa com mai a costa de l’empobriment generalitzat. El
seu discurs triomfalista ofenia davant l’emergència social que viuen, cada dia,
molts catalans i catalanes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="mce" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: 18.75pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #525252;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Cap esment d’un “gir
social”. Per Mas la justícia social és aliena al procés i el procés ho és dels
pressupostos. Sembla una frase bonica per envernissar-se. Davant el patiment d’un
quart de la població que viu en els llindars de la pobresa, la precarització
del treball i sous miserables, dels 700.000 aturats (el 60% de llarga durada i
el 50% sense cap prestació), els desnonaments, les 200.000 famílies que no
poden escalfar casa seva... <b>el silenci </b>que
amaga fins a quin punt augmentat de les desigualtats cap autocrítica de les
receptes neoliberals que només posen pedaços assistencials absolutament
insuficients com recorden, un dia sí i un altre també, des de Càrites a la Creu
Roja. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="mce" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: 18.75pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #525252;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Silenci també davant el
fet que un govern que s’omple la boca d’estructures d’Estat en quatre anys <b>ha privatitzat tot el que ha pogut, </b>proclamant
el “tot en venda, facin negoci” facin negoci amb allò que és públic i bàsic com
la sanitat, l’educació, l’aigua... cap esment sobre nyaps immensos com ATLL o
Tabasa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="mce" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: 18.75pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #525252;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Cap paraula sobre l’acusació
a qui fou secretari general de CiU, Oriol Pujol, de cobrar comissions amb la
deslocalització d’empreses mentre acomiadaven milers de treballadors o tornant
a dir que “el cas Pujol” és un assumpte privat. La <b>corrupció que ha corcat CiU</b>. És pot parlar de regeneració
democràtica i callar davant d’aquesta realitat o els 16.000M€ de frau fiscal d’aquestes
elits a les quals representa?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="mce" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: 18.75pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #525252;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La roda de premsa que
anunciava una altra roda de premsa per dijous amb “el desenllaç” sobre el <i>culebrot</i> de les eleccions, però va tenir
un contrapunt inesperat al vespre quan uns centenars d’activistes de l’ANC l’esperaven
a Girona i li van etzibar: <b><a href="http://youtu.be/DqJl00O-vTA">“Eleccions o dimissió”</a>.</b> S’intueix que aquestes darreres setmanes han servit per crear un
clima de desconfiança que alhora sigui emprat per no convocar-les... i que el
seu lideratge pugui quedar escardat a les urnes, que és on cal decidir no només
quin país volem, sinó com el volem: amb pobresa zero i corrupció zero...
precisament allò que Mas no pot oferir a les classes populars que veuen el
consellers com Boi Ruiz, Rigau, Puig... insensibles al seu patiment.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="mce" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: 18.75pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #525252;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Cal que el procés surti
de les tortuoses negociacions de despatx on Mas ha volgut portar-lo per fer-lo
coincidir amb els seus interessos i refundar CiU en el “partit del President”. La
independència no reeixirà sense un <b>canvi
d’hegemonia en les polítiques econòmiques i socials</b>, i perquè es doni és
necessari que el sobiranisme d’esquerres se’ls disputin a les elits a les quals
Mas representa, no reeixirà sense justícia social i regeneració democràtica.
Això ens juguem en unes eleccions que han de tenir un caràcter <b>constituent</b> cap a una Estat propi, cap
una República Catalana. </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11.5pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8973962936102852889.post-55539603882210214642015-01-09T00:26:00.000+01:002015-01-09T00:26:05.138+01:00La Reforma Horària...una “petita” revolució democràtica<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA_GhVfwNW6KdwB_qwM151zaS0HiW1TbE4brJ09WX2Mwy1AjurspiI0P90MFp2uddC1FtYMtSj9kEiqGDSSybJVBrD91s0BRPrkQV6WIIyFytIMRyyDVsoUHfSZg0e84DD4oxrQeDHoog/s1600/images+(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA_GhVfwNW6KdwB_qwM151zaS0HiW1TbE4brJ09WX2Mwy1AjurspiI0P90MFp2uddC1FtYMtSj9kEiqGDSSybJVBrD91s0BRPrkQV6WIIyFytIMRyyDVsoUHfSZg0e84DD4oxrQeDHoog/s1600/images+(1).jpg" /></a></div>
<div class="MsoPlainText">
<span style="font-size: 14.0pt;">Si moltes malalties avui
dia es podrien explicar simplement com a conseqüència de les creixents
desigualtats socials, només cal recordar la diferència d’anys de vida entre els
barris amb renda més alta de Barcelona comparada amb el barris amb menys renda
–fins a vuit anys i augmentant-, també moltes malalties del nostre “temps” es
poden explicar per l’estrès que genera la manera en que està organitzada la
nostra societat. I aquestes desigualtats o aquesta organització social és fruit
d’alguna raó sobrenatural? En absolut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<span style="font-size: 14.0pt;">Molts països del nostre
entorn estan organitzats de maneres ben diverses i com a conseqüència els seus
horaris socials són força diversos dels nostres. L’horari laboral, dels serveis
o l’escolar sense anar més lluny. Tots els estudis coincideixen que ni més
hores a la feina comporten més productivitat, ni més hores a classe millor
rendiment, ans al contrari. </span></div>
<div class="MsoPlainText">
<span style="font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoPlainText">
<span style="font-size: 14.0pt;">I doncs.. perquè la tendència segueix sent allargar
els horaris o a dedicar cada cop menys temps a la cura i educació dels fills? O
que aquesta manca de temps s’hagi de suplir “comprant” temps desprès de
l’horari escolar i anar a recollir als fills a les set o les vuit de la tarda? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<span style="font-size: 14.0pt;">Com fer un punt i apart
que ens permeti reflexionar sobre com “retornar” a la ciutadania un dret, el
dret al temps com a part dels drets de ciutadania?. Ara que estem debatent quin
país volem és imprescindible aquest debat i que un dels seus impulsors en sigui
el propi Parlament de Catalunya, doncs una societat que vulgui ser realment
democràtica, no pot ser-ho sense que els seus ciutadans tinguin temps per
participar de la “cosa pública”, al “bé comú”, que el romans en deien la
“res-publica” i d’on deriva el mot República. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuJsw6pX3hytgNFsoQSpllfBAlBjB28xHIgaO7Y8_xnrh_ePMfjVXiP_rj29JX_g04NMZw78Z8Y7GR_nTDLH-oJZDBFtBSpUc-0dRtbVDqGfXbMagOZd0U_isebfnqbXPVOQwumHVKkUA/s1600/descarga+(3).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuJsw6pX3hytgNFsoQSpllfBAlBjB28xHIgaO7Y8_xnrh_ePMfjVXiP_rj29JX_g04NMZw78Z8Y7GR_nTDLH-oJZDBFtBSpUc-0dRtbVDqGfXbMagOZd0U_isebfnqbXPVOQwumHVKkUA/s1600/descarga+(3).jpg" /></a></div>
<div class="MsoPlainText">
<span style="font-size: 14.0pt;">El factor temps també és
clau perquè la ciutadania pugui participar, debatre i decidir. És clau per a societat
on el concepte democràcia no sigui sinònim d’anar a votar cada quatre anys,
sinó que inverteixi en l’apoderament permanent dels seus ciutadans. Canviar les
estructures del temps laboral, social, educatiu... és una “petita”
revolució democràtica que canviaria de soca-rel moltes coses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoPlainText">
<span style="font-size: 14.0pt;">La República Catalana, que
molts volem, no pot quedar al marge d’aquest debat i com diuen els promotors de
la Comissió d’estudi al Parlament: Ara és l’hora!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText">
<span style="font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoPlainText">
Web de la iniciativa per la reforma horària: <a href="http://www.reformahoraria.cat/">http://www.reformahoraria.cat/</a></div>
<div class="MsoPlainText">
Video explicatiu: <a href="http://dom.cat/fxn">http://dom.cat/fxn</a></div>
David Companyonhttp://www.blogger.com/profile/14208373227361603685noreply@blogger.com0