Aquesta setmana la Comissió del Parlament de la Sindicatura
de Comptes ha vist diversos informes, entre ells el relatiu a la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC) dels any 2008, 2009 i 2010.
A l’informe de la Sindicatura es reflexa la greu, molt greu
situació financera de la UPC, però només s'apunta quines són les causes d’aquesta
descapitalització i tensions de tresoreria, en un període on a més s’assenyala
que van augmentar el nombre d’alumnes i de graduats en els màsters que
imparteix la UPC. Com sempre s’ha intentat crear un clima en el que la “solució”
sigui un Pla d’Estabilització del qual els principals damnificats en són els
docents i el personal de suport (PAS) i el tancament de línies de treball i
investigació. Més de 600 professors i
175 interins amb estat acomiadats (el 15% de la plantilla) amb una
veritable descapitalització de
coneixement que ha de ser el bé més preuat en una Universitat. Però el que
és més lamentable és que “l’estalvi” en capítol I d’aquests acomiadaments és de
3M€ anuals, que és el mateix que les empreses participades, mitjançant conveni,
deuen a la pròpia UPC.
Cal remarcar, en primer lloc, el canvi en l’estructura institucional de la UPC,
la creació d’una xarxa de fundacions i
empreses que en comptes de generar recursos cap a la UPC ens trobem amb tot
el contrari, no paguen lloguers, el manteniment va a càrrec de la UPC, el cànon
que paguen a la UPC (overheads) són dels més baixos d’Europa i per acabar d’adobar-ho
hi ha descontrol sobre els seus pressupostos
que mai no han estat aprovats en el Consell Social de la UPC com es
preceptiu. (pàgina 122 de l’informe de la Sindicatura de Comptes 7/2013), la
qual cosa contravé la LUC i els Estatuts de la pròpia UPC... sembla que amb el
coneixement de tothom incloses les autoritats universitàries. Un Consell Social qu no només no compleix les seves funcions, sinò que és mostra
incapaç de posar ordre en la disbauxa amb les targetes de crèdit amb les quals
s’ha pagat menjars, viatges i hotels de luxe en caps de setmana (pàg. 95 de l’informe
de la Sindicatura).
Ens trobem doncs davant el que s’anomena la corona UPC, Fundacions
on hi són presents les grans empreses i multinacionals del país, a les quals la
UPC els hi dona tot el valor de la seva marca i prestigi universitari... però
que alhora de la veritat són una càrrega financera per la UPC i li impedeix
“de facto” captar recursos. En realitat la
nova arquitectura institucional, creada des del seu propi Consell Social i eminències
d’ESADE –les mateixes que van ajudar a crear l’Institut Noos vinculat al gendre
del Rei-, està descapitalitzant financerament
la UPC.
Descapitalització a la que ha ajudat molt la pèssima gestió
de la morositat d’empreses, que han conveniat amb la UPC, amb 3M€ pendent de cobrament, el sorprenent és
que en el 50% de les empreses deutores “els responsables dels projectes estan
directament vinculats a les empreses deutores” (pàg. 95) . El que era abans una
font de finançament ara genera un dèficit que a més la UPC ha de resoldre amb línies
de crèdit i interessos per alleugerir les tensions de tresoreria.
Sens dubte el deute de la Generalitat amb el conjunt d'Universitats catalanes és el principal "forat negre" que arrosseguen i que ja s'ha convertit en estructural i agreujat per l'augment de les retallades pressupostàries (un 11% el 2013). Un deute que la pròpia Sindicatura de Comptes diu que és "incobrable". Que proposa el govern? Augment de les taxes, que deixarà milers d'alumnes fora de la Universitat.
Un dèficit que aboca a un canvi de model neoliberal de les universitats, avançat pel Pla Bolonya, en el qual les universitats ja no han d'estar presidides per l'interès general, pel dret a l'educació, per l'equitat en l'accés al coneixement i sostingudes pels recursos públics, sinò han de respondre a l'interès de les empreses i multinacionals i adscrites als seus interessos privats.
En fi, un altre exemple de com en l’època de les vaques
grasses tot era transferència de recursos públics cap aquestes empreses i
fundacions que ho convertien en beneficis privats i com en l’època de crisis
tot és socialitzar les pèrdues cap el conjunt de la societat posant en perill no
només els llocs de treball i la tasca docent i investigadora, sinó la pròpia
UPC, una Universitat estratègica pel territori i que genera un gran benefici
social arreu.
Com sempre cal preguntar-se, qui hi guanya?
Documents:
Informe de la Sindicatura de Comptes relatiu a la UPC exercicis 2008, 2009, 2010 http://www.sindicatura.org/reportssearcher/download/07_13_ca.pdf
Intervencions sobre la UPC al Parlament:
http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6785188&p_cp2=6785501&p_cp3=6785473
http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6785188&p_cp2=6785618&p_cp3=6785473
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada