divendres, 11 d’octubre de 2013

Qui guanya descapitalitzant la UPC?

Aquesta setmana la Comissió del Parlament de la Sindicatura de Comptes ha vist diversos informes, entre ells el relatiu a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) dels any 2008, 2009 i 2010.

A l’informe de la Sindicatura es reflexa la greu, molt greu situació financera de la UPC, però només s'apunta quines són les causes d’aquesta descapitalització i tensions de tresoreria, en un període on a més s’assenyala que van augmentar el nombre d’alumnes i de graduats en els màsters que imparteix la UPC. Com sempre s’ha intentat crear un clima en el que la “solució” sigui un Pla d’Estabilització del qual els principals damnificats en són els docents i el personal de suport (PAS) i el tancament de línies de treball i investigació. Més de 600 professors i 175 interins amb estat acomiadats (el 15% de la plantilla) amb una veritable descapitalització de coneixement que ha de ser el bé més preuat en una Universitat. Però el que és més lamentable és que “l’estalvi” en capítol I d’aquests acomiadaments és de 3M€ anuals, que és el mateix que les empreses participades, mitjançant conveni,  deuen a la pròpia UPC.
Cal remarcar, en primer lloc, el canvi en l’estructura institucional de la UPC, la creació d’una xarxa de fundacions i empreses que en comptes de generar recursos cap a la UPC ens trobem amb tot el contrari, no paguen lloguers, el manteniment va a càrrec de la UPC, el cànon que paguen a la UPC (overheads) són dels més baixos d’Europa i per acabar d’adobar-ho hi ha descontrol sobre els seus pressupostos que mai no han estat aprovats en el Consell Social de la UPC com es preceptiu. (pàgina 122 de l’informe de la Sindicatura de Comptes 7/2013), la qual cosa contravé la LUC i els Estatuts de la pròpia UPC... sembla que amb el coneixement de tothom incloses les autoritats universitàries. Un Consell Social qu no només no compleix les seves funcions, sinò que és mostra incapaç de posar ordre en la disbauxa amb les targetes de crèdit amb les quals s’ha pagat menjars, viatges i hotels de luxe en caps de setmana (pàg. 95 de l’informe de la Sindicatura).
Ens trobem doncs davant el que s’anomena la corona UPC, Fundacions on hi són presents les grans empreses i multinacionals del país, a les quals la UPC els hi dona tot el valor de la seva marca i prestigi universitari... però que alhora de la veritat són una càrrega financera per la UPC i li impedeix “de facto” captar recursos. En realitat la nova arquitectura institucional, creada des del seu propi Consell Social i eminències d’ESADE –les mateixes que van ajudar a crear l’Institut Noos vinculat al gendre del Rei-, està descapitalitzant financerament la UPC.
Descapitalització a la que ha ajudat molt la pèssima gestió de la morositat d’empreses, que han conveniat amb la UPC,  amb 3M€ pendent de cobrament, el sorprenent és que en el 50% de les empreses deutores “els responsables dels projectes estan directament vinculats a les empreses deutores” (pàg. 95) . El que era abans una font de finançament ara genera un dèficit que a més la UPC ha de resoldre amb línies de crèdit i interessos per alleugerir les tensions de tresoreria.
Sens dubte el deute de la Generalitat amb el conjunt d'Universitats catalanes és el principal "forat negre" que arrosseguen i que ja s'ha convertit en estructural i agreujat per l'augment de les retallades pressupostàries (un 11% el 2013). Un deute que la pròpia Sindicatura de Comptes diu que és "incobrable". Que proposa el govern? Augment de les taxes, que deixarà milers d'alumnes fora de la Universitat.


Un dèficit que aboca a un canvi de model neoliberal de les universitats, avançat pel Pla Bolonya, en el qual les universitats ja no han d'estar presidides per l'interès general, pel dret a l'educació, per l'equitat en l'accés al coneixement i sostingudes pels recursos públics, sinò han de respondre a l'interès de les empreses i multinacionals i adscrites als seus interessos privats. 
En fi, un altre exemple de com en l’època de les vaques grasses tot era transferència de recursos públics cap aquestes empreses i fundacions que ho convertien en beneficis privats i com en l’època de crisis tot és socialitzar les pèrdues cap el conjunt de la societat posant en perill no només els llocs de treball i la tasca docent i investigadora, sinó la pròpia UPC, una Universitat estratègica pel territori i que genera un gran benefici social arreu.
Com sempre cal preguntar-se, qui hi guanya?
Documents:
Informe de la Sindicatura de Comptes relatiu a la UPC exercicis 2008, 2009, 2010 http://www.sindicatura.org/reportssearcher/download/07_13_ca.pdf
Intervencions sobre la UPC al Parlament:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada