Que Catalunya està en una
situació d’emergència social, ja és difícil que ho negui algú. Aquest és el
diagnòstic de totes les entitats socials, que alhora denuncien s’ha emprat la
crisi com a excusa de retallar despesa social, retallar serveis públics i drets
socials i laborals. Ara bé, què fer? Això són figues d’un altre paner.
El Parlament ha celebrat un Ple
monogràfic sobre la pobresa i les desigualtats. Un Ple impulsat per PSC,
ICV-EUiA i la CUP. Les tres formacions van sol·licitar que els 30’ (deu per
grup) d’explicació dels motius del Ple fossin emprats per les entitats socials i
fossin elles les que expliquessin aquesta situació d’emergència social amb
especial incidència a les classes i barris populars.
El partit del govern, CiU, i el
partit que li dona suport, ERC, s’hi van negar emparant-se en el Reglament del
Parlament. Fals, simplement no volien. Escoltar en seu parlamentària la veu de
les entitats socials potser faria enrogir a més d’un il·lustre diputat o
diputada. Per la “vella política” és millor rebre’ls als despatxos i recordar-los
que en bona part depenen de les subvencions del Govern, subvencions que cobren
tard i malament.
Per això, dos
dies abans del Ple i al mateix Parlament, ICV-EUiA, PSC i CUP vam fer l'#OpenPobresa, on
van parlar més de trenta entitats socials, veïnals, sindicals, empreses d’inserció,
etc. Aquí en teniu un resum, en vídeo, de l’#OpenPobresa https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Rpjg61NJREo
Govern Mas: "Ni un euro més per lluitar contra la pobresa"
El dia abans del Ple, el portaveu
del govern ja va advertir, criticant l’#OpenPobresa, que no es destinaria “ni un euro més” a
lluitar contra la pobresa, la portaveu d’Unió va insistir-hi i el portaveu de
CDC, Jordi Turull, va reblar el clau: “cal acabar amb la cultura del subsidi i
parar la mà”. Declaracions vergonyats, que obvien les subvencions al Grup Godó,
Abertis, el rescat bancari, les elèctriques… és a dir, tots aquells oligopolis
que han generat la crisis i segueixen guanyant milers de milions mentre tantes
famílies s’enfonsen en la desesperació.
ICV-EUiA, va denunciant les
causes i conseqüències de l’augment de les desigualtats socials: el 20% dels
catalans acapara el 44% dels ingresos, mentre que el 20% més pobre només el 6%
o l’augment del frau fiscal, el que ha portat a Catalunya ha convertir-se, malgrat
ser una regió rica en termes de PIB per càpita a la UE, en la segona regió amb
més desigualtat social.
Però aquest no era un Ple només
per fer “diagnòstics”, sinó per mesures aquí i ara i per això ens vam centrar
en que s’aprovés un acord per revisar
els Pressupostos aprovats per CiU i ERC a fi de canviar les partides i
incrementar ingressos per abordar
El Govern va mostrar una manca de
lideratge clamorosa i Mas es va “amagar” darrera la intervenció de sis
consellers i conselleres que van oferir una lletania que es pot resumir en que
el Govern de CiU és un govern dèbil políticament i sobretot, dèbil davant els
qui s’estan enriquint amb la crisi. Com sempre la culpa és de la “manca d’eines”,
però cap voluntat de prioritzar les que tenen en favor dels que més ho
necessiten.
No hi ha cosa que faci més mal al
procés pel Dret a Decidir dels catalans i catalanes que aquesta política
classista que deixa en la cuneta als que pitjor ho estan passant i els utilitza
d’hostatges cap a Ítaca.
Si quelcom ha quedat palès en
aquest debat, és que CiU no posa en centre de l’acció de govern la lluita
contra les desigualtats i les seves causes, com sempre es neguen a fer un
impost a les grans fortunes que no es cap mesura “revolucionària” i existeix a
multitud de països com França. El debat al Parlament s’ha mogut, doncs, entre
el “negacionisme” classista de CiU “ni un euro més” i les hipèrboles d’ERC entre
la realpolitik de “consulta a canvi de retallades” i l’intent de mostrar perfil
social per maquillar la insensibilitat de CiU. Van presentar conjuntament déu
resolucions farcides de les bones intencions de sempre, però cap compromís de
modificar el pressupost. Per l’unionisme
de PP i C’s una de les causes de la pobresa és el procés sobiranista,..
No es pot mirar cap a un altre
cantó
Les xifres no deixen lloc a
dubtes: 27% de la població, 2,2 milions de catalans, (sobre) viu per sota del
llindar de la pobresa (un 10% en pobresa extrema), 300.000 catalans mengen
gràcies al Banc d’Aliments, un de cada quatre infants, 300.000, (sobre) viu en
risc d’exclusió social i 50.000, d’acord amb l’informe del Síndic de Greuges,
pateixen malnutrició infantil…
Dels 630.000 aturats un de
cada tres dels aturats no cobra cap tipus de prestació econòmica per
desocupació, ni contributiva ni assistencial. Més de 25.000 desnonaments i la
“nova pobresa” que afecta a mig milió de treballadors, fruit de la reforma laboral i l’atac als salaris i cobren sous lleugerament per sobre del salari
mínim, amb feines precàries. Bona mostra de tot això és un recent estudi sobre
la desigualtat social a Barcelona: la renda per habitant del barri de Baró de Viver és 8 vegades
inferior a la de Pedralbes, on una persona viu 8 anys de mitjana que al Baró de
Viver. Una pobresa que té rostre de dona i les afecta amb especial cruesa com van explicar les associacions d'infermeres pediatres a la Comissió d'infància del Parlament.
Mentratant, en aquesta mateixa Catalunya hi ha qui acumula onze cotxes de luxe, com el fill de Jordi Pujol. Com hem deia una veïna al mercat que és voluntària en una parròquia: Què en pot fer algú d'onze cotxes? El seu pare faria bé de fer-li vendre i que donessin els diners al Banc d'aliments. Savi consell, li vaig dir, encara que jo preferia una societat que acabés amb les causes de la pobresa i impedís aquesta riquesa obscena...
Bé, tornant al Ple... decebedores conclusions, malgrat que ha tingut la virtut de “visibilitzar”
la realitat tant cops amagada de la pobresa i les desigualtats, les causes i
les entitats que hi lluiten cada dia per pal·liar-la... i alhora la conclusió
de què no serà dins el murs del Parlament, sinó la mobilització de Plataformes com la PAH, les marxes contra l'atur o la recentment creada Aliança contra la pobresa energètica o StopPujades al transport públic i la conscienciació
social, com es podrà canviar la correlació de forces contra aquest sistema social
i econòmic generador de tanta injustícia i patiment.
Ara és demà.... i no tenim temps per perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada