Si en alguna cosa tothom coincideix és en la
necessitat d’una reforma profunda de La Sedeta i amb ella, visualitzar-la com
la Plaça Major del Camp d’en Grassot.
Com reformar-la, amb quins usos, amb quina intensitat... era lògic que
comportés un debat intens i a vegades contraposat. Però, insisteixo, un debat
que partia d’un acord: la reforma i
adequació d’aquest espai emblemàtic de la memòria industrial de Barcelona és del
tot necessària.
Fa prop de tres anys el regidor del Districte,
Guillem Espriu, va fer la proposta d’aprofitar la reforma de la plaça per fer
el centre de Serveis Socials –i donar cobertura als 35.000 habitants del Camp d’en
Grassot- en l’espai actualment ocupat per les grades.
Val a dir que la proposta
no estava consensuada i va provocar un rebuig generalitzat adobat amb un munt
de rumors malintencionats.
Era necessari un debat comunitari es va poder
canalitzar mitjançant un procés
participatiu i amb les seves conclusions es va convocar un concurs d’idees al qual es van
presentar desenes de propostes per part d’arquitectes: reforma de la plaça, del
Casal de joves que hi ha sota les grades, dels accessos....
El mes de juny un jurat (integrat per
entitats de Camp d’en Grassot i tècnics de l’Ajuntament) van escollir una
proposta guanyadora a la qual se li havia d'encarregar el projecte executiu, lògicament
amb les millores que fossin menester.
Han
passat 6 mesos i no s’ha avançat res, la plaça segueix
tenint un ús intensiu i el seu estat es malmet dia rere dia. Aquest mateix matí
una senyora gran ha ensopegat amb una de les arrels que sobresurten del terra,
afortunadament no s’ha fet res... però només ha estat qüestió de (bona) sort.
En el darrer Consell de Barri de Camp d’en Grassot-Gràcia Nova la regidora, Maite
Fandos, va comunicar al veïnatge present que “volia tornar a mirar-se el
projecte”; que “volia parlar-ho amb el Claret i les Teresianes”; que en la seva
opinió “el projecte no aprofitava tot l’espai possible...que era partidària d’aprofitar
més l’espai i construir-hi més” (ho va dir sense concretar el què). Va obrir un munt d’interrogants sense cap
resposta.
Ho va justificar dient que ella es trobava
gent pel carrer que li deia que no li agradava el projecte aprovat (jo em deia
per mi: carai, i quina gent el coneix?) i que tenia tota la legitimitat per
aportar-hi noves propostes.
Alguns dels veïns, especialment l’Àgata, una
de les portaveus de la Plataforma que es va constituir per rebutjar la proposta
del aleshores regidor Guillem Espriu, va demanar-li expressament si havia dit
que la seva opinió era “augmentar la intensitat constructiva a La Sedeta, tot
recordant-li que CiU havia estat en contra d’aquesta idea”. La regidora va
contestar-li que era una idea que estava estudiant.
Andrés Encinas, de l’Associació d’Amics i
Amigues de La Sedeta, va fer-li esment de la importància de “respectar” els
acords del procés participatiu (val la pena recordar que aquesta Associació era
més bé partidària de la proposta de fer un Centre de Serveis Socials) i
sobretot, reclamant un calendari de la reforma de La Sedeta.
En el darrer plenari de Districte des del grup
d’ICV-EUiA van demanar quan es començarien les obres de reforma. La resposta
fou de deu segons: Encara no està fet el projecte executiu... val a dir que en 6
mesos ja el podrien tenir! Es veu que el que era urgentíssim per a CiU
a l’oposició ara ja o ho és. La regidora, una mica molesta per recordar-li
el que havia dir al Consell de barri, va tornar a recolzar les seves opinions en
la legitimitat de revisar el projecte.
Sense qüestionar cap legitimitat municipal,
però amb la convicció de que la reforma de La Sedeta és necessària i urgent,
torno a demanar: per quan el calendari d’obres? O esperarem a que algú es faci
mal i aleshores tots a córrer?
David, tot i que el debat sobre la reforma de la plaça de la Sedeta va ser un procés participatiu, hi va participar molt poca gent. Tot estirar un 0,1% dels veïns del Camp d’en Grassot. Aquests processos participatius s’han de revisar. No hi van participar els possibles beneficiaris de la idea, la gent gran i molt gran, doncs els hi falta- i els hi faltava- la mobilitat per anar alls llocs on es feia el debat, els mitjans informàtics per assabentar-se de què anava la cosa, etc. Jo vaig assistir a alguna de les assemblees convocades per la plataforma “Salvem la Sedeta”, amb el resultat d’una participació de unes 17 a 20 persones a les reunions. La Agata t’ho pot confirmar, encara que ella està totalment en contra de fer res a la Sedeta i menys de treure els esgraons. Es cert que van recollir 2.000 firmes, però molts veïns podem explicar com es varen recollir, i no va ser plenament correcte, i per comble no hi ha les adreces i coneixem casos de firmes de persones que no són del barri i no coneixen ni la plaça de la Sedeta. Queden les reunions convocades pel districte i els debats oberts fets a la sala de plens de la Plaça de la Vila, tu hi eres, recordes quans veïns hi havia? 200 a tot estirar, d’un barri de 35.000!!. Si sumem les assemblees de nul•la representativitat, les reunions convocades pel districte i les firmes, tot plegat és una tergiversació de la democràcia. Jo reivindico que els que heu estat escollits a les urnes teniu l’obligació de governar, consultar si voleu, però llavors que les consultes siguin de veritat i això val molts diners perquè sigui realment representatiu de l’opinió dels veïns, i el vostra pressupost va donar pel que va donar, ben poca cosa. El Camp d’en Grassot té pocs equipaments públics, si ara la força política de CIU, que no va donar suport al nou equipament en el seu moment, ho assumeix i s’aproxima a les idees d’alguns membres de l’Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan, que ja varem manifestar en anteriors Consells de Barri que calia un equipament més potent, i fins i tot fer pujar un pis o dos l’actual Centre Cívic i el CEIP, doncs millor que millor, ben vingut el canvi d’opinió de la Regidora i com bé saps no estic demanant el vot per ella ni pel seu grup municipal, però en aquest punt assumeixo que democràticament té tota la força per tornar a repensar que fem a la Plaça de la Sedeta . Lluís Castañeda
ResponElimina